Criteri de classificació dels sons basat en la manera en què es produeixen. Se sol distingir entre sons oclusius –amb tancament total del pas de l'aire com ara en [p, t, k]–, fricatius –produits amb una fricció que és resultat del pas de l'aire per un canal molt estret com a [s]– i aproximants –amb un canal més ample que en el cas dels fricatius com és el cas de [B] o [D]–, d'una banda, entre orals –quan l'aire surt per la cavitat bucal– i nasals –amb sortida de l'aire per la cavitat nasal com ara a [m, n]–, de l'altra, i entre centrals –l'aire surt pel centre de la cavitat bucal- i laterals –l'aire surt pels costats de la cavitat bucal com succeix en [l], finalment; es parla també de vibrants en el cas de [r] (carro) i [R] (cara).
|