Corrent de pensament que s'inicia amb Descartes als segles XVII i XVIII i que segueixen Malebranche, Spinoza i Leibniz. Afirma que l'origen del saber fiable es troba en la raó i no en els sentits; la legitimació del saber està en el principi de contradicció, defensa i proposa l'existència d'una sèrie d'idees, no construïdes ni percebudes, a partir de les quals es pot elaborar l'edifici dels nostres coneixements. Les matemàtiques i la lògica són dues disciplines que segueixen aquests principis. Des d'aquest model epistemològic allò que no pot ser argumentat (demostrat) racionalment, és exclòs de la realitat, i queda restringit a l'àmbit de les creences o dels dogmes, indemostrables.
|