Mecanisme de defensa en el qual el subjecte intenta donar-se a ell mateix una explicació coherent des del punt de vista lògic i acceptable des del punt de vista moral, d'actituds, actes, idees, desitjos, etc. Solen ser explicacions incorrectes, però tranquil·litzadores i que serveixen per a encobrir les vertaderes motivacions. Per exemple, una persona amb un trastorn obsessiu que es renta les mans contínuament pot fer-ho dient que ho fa perquè hi ha molts microbis a tot arreu. J. Laplanche; J.B. Pontalis (1979). Diccionario de psicoanálisis (2a. revisió). Barcelona: Labor.
|