relativisme epistèmic

Antiga doctrina sorgida en la Grècia clàssica que manté que les teories científiques no són vertaderes en absolut sinó que depenen de contextos culturals, lingüístics i socials. Pot ser entesa com a posició metafísica que postula la inexistència de realitats absolutes, tant pel que fa a l'ésser de les coses (relativisme ontològic), com a la seva bondat, bellesa, justícia, etc. (relativisme axiològic). Vegeu relativisme cultural i relativisme lingüístic.

Teoria i institucions contemporànies de l'educació (1)