Teoria desenvolupada per Gardner (1983), segons la qual no existeix una intel·ligència sinó un conjunt d'intel·ligències diferents i relativament independents. Des d'aquesta perspectiva la intel·ligència és "una habilitat o conjunt d'habilitats que permeten a una persona de resoldre problemes o de generar resultats que són apreciats almenys en un determinat context cultural" (Walters i Gardner, 1986). Vegeu intel·ligència lingüística, intel·ligència logicomatemàtica, intel·ligència musical, intel·ligència espacial, intel·ligència cineticocorporal, intel·ligència interpersonal, intel·ligència intrapersonal, intel·ligència naturalista i intel·ligència existencial.
|