Procés de centralització de l'economia al sector serveis (o terciari). El terme és usat en un doble sentit: a) Tou, per a significar la seqüència evolutiva de la transició d'un sistema predominantment industrial a un altre amb hegemonia dels serveis. b) Dur, per a referir-se a la tendència general a la terciarització del conjunt de l'economia, incloent-hi els sectors primari i secundari (ja que s'introdueix, també en l'agricultura i la indústria, un fort component terciari, que inclou finançament, recerca i desenvolupament, disseny i imatge, màrqueting, publicitat, etc.). En aquest segon sentit hi va associat el concepte de desmaterialització de l'economia, que es desenvolupa en la transició d'un sistema centrat en els productes manufacturats (objectes materials) cap a un altre que maneja sobretot informació (intangible i immaterial). A efectes descriptius, la distinció tradicional entre els sectors I, II i III pot haver tingut certa utilitat didàctica. Tanmateix, actualment sembla generar més problemes dels que resol, ja que gairebé tota l'activitat econòmica està d'alguna manera i en algun grau terciaritzada i perquè nombroses activitats tenen propietats específiques de diversos sectors (per exemple: la indústria de l'alimentació té components de l'I, del II i del III; un programa informàtic fa un servei amb la infraestructura material d'un CD, un producte industrial, etc.).
|