trastorn de personalitat que es caracteritza perquè la persona té una necessitat d'afecte i d'aprovació de les persones que per a ells són significatives. D'això depenen els seus sentiments, la seva adequació al medi i la seva autoestima. Generalment, subordinen els seus propis desitjos i interessos als dels altres i aconsegueixen tan sols un comportament molt limitat quan es tracta de tenir iniciatives de qualsevol tipus. Aquestes personalitats experimenten moltes de les demandes vitals com a estressants, a causa de la seva autopercepció de debilitat i inadequació. La seva estratègia primària consisteix a desenvolupar relacions segures amb aquells als qui consideren més competents que ells mateixos. Quan aquesta estratègia no dóna resultat, són molt vulnerables per a desenvolupar pertorbacions fòbiques, somàtiques, dissociatives i de tipus depressiu.
|