Forma més suau però prolongada de trastorn depressiu. La característica principal és la presència crònica d'un humor depressiu durant la major part del dia, almenys durant dos anys (APA, 1995). El trastorn distímic generalment segueix un curs crònic (no en fases), amb un començament primerenc i insidiós. Els símptomes no adquireixen la intensitat de les depressions majors, i el funcionament psicològic en els diferents àmbits pot estar bastant preservat. Etimològicament seria 'tota disfunció de l'humor'. L'APA (1995) empra el terme trastorn distímic per a substituir el concepte de pressió neuròtica, amb la qual cosa ha perdut el seu caràcter de símptoma per a passar a ser una síndrome clínica.
|