Combinació específica de característiques tecnològiques, socioeconòmiques, polítiques i ideològiques. Científicament aquest concepte sorgeix al segle XVIII amb la intenció de designar l'estadi de desenvolupament més perfecte, l'assolit a Occident en el nivell de les conquestes tècniques, socials i intel·lectuals pel progrés continu de la raó. En aquest sentit sorgeix la idea de "procés civilitzador", com a procés que permet a les societats de deslliurar-se del costum propi de l'estadi del salvatgisme envers l'horitzó de la civilització. La idea de civilització neix, per tant, contraposada a la de barbàrie en un joc jeràrquic d'inferioritats i superioritats. De fet, hauríem de parlar de civilitzacions en plural, de la mateixa manera que parlem de cultures, i definir civilització com la "combinació específica de característiques tecnològiques, socioeconòmiques, polítiques i ideològiques", i la cultura com la "modulació històrica, geogràfica i social d'un determinant de civilització més general".
|