El 1995, en plena prehistòria d'Internet, la directiva d'Intel Sally Hambridge ja va intentar plasmar en un document tècnic el primer protocol de bones pràctiques en l'ús de la Xarxa. La seva iniciativa ha anat evolucionant en una infinitat de recomanacions que, sense arribar a cristal·litzar en codis de conducta, constitueixen un autèntic manual del bon ús dels canals digitals de comunicació.

Es coneix popularment amb el nom de netiquette (o etiqueta en la seva versió catalanitzada), que ha sorgit a partir de conjuntar el terme francès etiquette (bona educació) amb el vocable anglès net (xarxa). Sense que necessàriament hàgim de considerar-la i assumir-la com una normativa tancada de comportament, l'evolució de l'etiqueta ens proporciona recomanacions que convé tenir molt en compte per a aprofitar al màxim les potencialitats comunicatives dels canals digitals a partir del sentit comú i les convencions socials que els humans ja havíem anat desenvolupant abans de l'aparició i el desenvolupament d'Internet. En síntesi, l'etiqueta ens aconsella el següent:

Bibliografia

• Els missatges de correu electrònic han de ser concisos i breus: convé recordar que és més difícil llegir en una pantalla que en paper.

• La presentació és important: escriure en majúscules, per exemple, fa la impressió de cridar.

• Igual que al món presencial, és recomanable no ser groller.

• El tema del missatge és imprescindible: fa al nostre interlocutor més fàcil catalogar, prioritzar i llegir el correu.

• Quan s'envia un mateix correu a moltes persones, és millor ocultar-les escrivint-ne les adreces en el camp BCC-CCO i posant l'adreça pròpia a TO-Per a.

• Convé organitzar les idees i pensar bé què s'escriurà. Potser us serveixi fer-ne abans un esborrany. També és bo corregir l'ortografia.

• Privacitat: el correu que s'envia és públic i permanent. No digueu res per correu de què no vulgueu que quedi constància per escrit ni de què altres s'assabentin.

• És millor no participar en cadenes de missatges.

• Atenció amb els arxius adjunts: si adjunteu massa fitxers o són molt grans triguen bastant a ser transmesos per la Xarxa i en fan més difícil la recepció al destinatari. En general és recomanable que, si l'arxiu adjunt supera els 500 kb, demaneu permís per enviar-lo.

• La signatura de tots els missatges és més que recomanable: acredita la nostra personalitat, avala el contingut i marca l'acabament del contingut de la missiva electrònica. És encara més imprescindible quan intercanviem missatges relacionats amb la feina o els estudis.

Contingut comp.

Amb recomanacions més o menys vigents a través de l'evolució d'Internet, l'etiqueta ens recorda la clau fonamental de la comunicació en xarxa: formem part d'un conjunt de persones interrelacionades electrònicament. Per tant, com més cíviques siguin les nostres accions individuals a la Xarxa, millor contribuirem a la convivència en els seus diferents àmbits socials i més ens en beneficiarem individualment com un més dels seus membres.