• Descripció

Aquesta assignatura ha estat concebuda com una introducció general al coneixement dels diferents mecanismes d'intervenció sobre les llengües i, especialment, dels processos de codificació i estandardització de la llengua catalana. Vol oferir unes nocions generals sobre els diferents aspectes (socials, jurídics, polítics, lingüístics, etc.) que de manera general representen algun tipus d'intervenció externa i deliberada sobre les llengües. En darrer terme, tot canvi lingüístic depèn fortament de tots o d'algun d'aquests factors, que són responsables, segons l'ús que se'n faci i les intencions amb què s'utilitzin, de l'extinció, la recuperació o la conservació dels idiomes. La particular situació lingüística del català ofereix, en aquest sentit, una problemàtica variada que servirà de fil conductor per a la presentació de tots els conceptes que es tractaran al llarg del curs.

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius

• 1. Que l'estudiant pugui entendre els aspectes tècnics i el rerefons ideològic de qualsevol intervenció planificada sobre les llengües tant des del punt de vista lingüístic com sociolingüístic.

• 2. Que es pugui prendre consciència de la importància que té l'estandardització lingüística en les societats actuals, en què l'existència de mecanismes complexos d'expressió i comunicació fa imprescindible una varietat unitària i actualitzada, capaç d'expressar amb precisió i rigor els nous conceptes derivats de l'evolució de la humanitat.

• 3. Que permeti comprendre les implicacions polítiques, socials i culturals de l'actuació codificadora sobre les llengües i de la consegüent imbricació de la varietat normativa i la varietat estàndard, de la qual en definitiva depèn la supervivència de la llengua.

• 4. Fer-li conèixer alguns aspectes de la codificació del català que va fer Pompeu Fabra, d'acord amb els objectius, principis i criteris fixats, per tal de veure que la normativa és fruit d'una actuació programada i moderna sobre l'estructura de la nostra llengua, paral·lela a altres processos de codificació que es van dur a terme a Europa en la mateixa època. D'altra banda, per mitjà de l'anàlisi detallada del concepte fabrià de llengua literària, s'intentarà mostrar que l'objectiu de Fabra era l'obtenció d'una llengua de cultura que fos la nacional del Països Catalans: el català estàndard.

• 5. Mostrar-li la situació del català normatiu des de l'any 1976 (recuperació de la democràcia) fins al 1995 (publicació del nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, IEC d'ara endavant) a partir de la descripció i el comentari crític de l'activitat codificadora de l'IEC, de manera que es puguin resseguir els canvis efectuats en el codi fabrià d'acord amb les modificacions en els criteris, els principis i els patrons normatius.

• 6. Fer-li conèixer l'estat actual del procés d'estandardització de la llengua catalana, tot ressaltant la importància que han tingut l'escola i els mitjans de comunicació, tant orals com escrits, en la difusió del català normatiu i a l'hora de conformar la varietat estàndard. A partir d'aquí es farà un repàs de les diferents concepcions del català estàndard, bàsicament la de caràcter unitarista -adoptada pels mitjans de comunicació- i la de caràcter pluralista, propugnada per l'IEC.

Finalment, cal remarcar que per superar aquesta assignatura entenem que no s'ha de conèixer la normativa catalana i la seva història només en abstracte, sinó també a la pràctica. Per tant, els estudiants que cometin faltes d'ortografia o de coherència i cohesió textuals en els exercicis no aprovaran encara que els seus continguts siguin correctes.

• Continguts

Mòdul 1: La planificació lingüística

Crèdits: 1,25

• 1. Política, planificació i normalització lingüístiques
• 2. Models de planificació lingüística
• 3. Actors, àrees d'intervenció i objectius de la planificació lingüística
• 4. Les fases de la planificació lingüística

Mòdul 2: L'estandardització lingüística

Crèdits: 1,25

• 1. La noció d'estandardització lingüística
• 2. Altres denominacions relacionades amb l'expressió llengua estàndard
• 3. El paper de la llengua estàndard en la comunitat lingüística
• 4. El procés d'estandardització lingüística

Mòdul 3: La codificació lingüística

Crèdits: 1,5

• 1. La codificació lingüística
• 2. Causes i objectius de la codificació
• 3. Criteris i principis normatius
• 4. Models de codificació

Mòdul 4: Pompeu Fabra i la codificació del català

Crèdits: 1,5

• 1. El context històric de la codificació del català
• 2. Les tesis de Pompeu Fabra sobre la llengua estàndard
• 3. El model i les fases de la codificació del català
• 4. La difusió i l'acceptació de la varietat normativa

Mòdul 5: La codificació del català avui

Crèdits: 1

• 1. L'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans
• 2. La normativa catalana i els mitjans de comunicació de masses
• 3. L'estat actual de la llengua normativa

Mòdul 6: L'estandardització del català avui

Crèdits: 1

• 1. Els mitjans de comunicació i la configuració de l'estàndard
• 2. Els mitjans de comunicació i la vertebració de la comunitat lingüística

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

El material didàctic disponible i bàsic consisteix en els 6 mòduls en suport paper. Cada mòdul, a banda d'exposar els continguts de l'assignatura, conté aclariments i referències explícites -mitjançant requadres il·lustratius- a fets històrics i a aspectes biogràfics d'alguns autors i a la bibliografia recomanada, tot plegat per facilitar a l'estudiant la comprensió del text. Sovint es remet també, especialment per a les activitats, a la pàgina web de l'assignatura.

Les activitats i els  exercicis, així com la bibliografia, podran ampliar-se, si ho requereix el desenvolupament del curs, a mesura que vagi apareixent nou material que ara es troba en preparació o en premsa.

Cal tenir present que no cal llegir-ho tot necessàriament i que s'aniran recomanant els materials al llarg del semestre mòdul per mòdul tot especificant quins articles, llibres, documents de la web de l'assignatura, etc. són de lectura imprescindible, de consulta o de complement per a una determinada activitat (També podeu consultar les indicacions de la bibliografia).