| Història del pensament filosòfic i científic II | Codi: 04.131 : 6 |
Dins del conglomerat de les assignatures d'Humanitats que formen la filosofia, la història del pensament filosòfic i científic alhora continua el pensament clàssic i introdueix el pensament contemporani. Se centra en el desenvolupament molt conflictiu de la racionalitat humana dels segles XVII; XVIII i XIX, un període especialment rellevant, ja que s'hi sintetitzen les grans alternatives que després es van desenvolupant, complicant i enfrontant.
La Historia del pensament filosòfic i científic II, doncs, ha d'ajudar els estudiants, tant a integrar crítica i creativament la resta de temàtiques en un fil evolutiu, com a contextualitzar-ho tot en les circunstàncies socials i vitals. Per això, permet trobar un enllaç de sentit (pegagògicament molt útil) entre els conceptes i posicionaments més sorprenents i abstractes, i la realitat individual i social que els fa possibles. Així, l'estudiant té la possibilitat de reflexionar críticament sobre si els filòsofs i pensadors efectivament "resolien" el que ells deien, i d'aprofundir en les opcions personals que un estudiant del segle XXI inevitablement s'ha de plantejar.
Els tres-cents anys que comprèn l'assignatura abasten un llarg i complex període, caracteritzat pel creixent domini d'una racionalitat merament instrumental per damunt d'altres possibilitats (¿també racionals?) que es resisteixen a morir. És un moment on, si bé la ciència ja ha conquerit plenament la seva autonomia respecte de la filosofia (a partir de l'anomenada revolució científica -com a ciència fisicomatemàtica i experimental-), la interrelació entre filosofia i ciència és encara tan íntima (no funciona l'actual especialització) que l'evolució i comprensió d'ambdues plegades és indestriable. D'aquí que calgui posar de relleu tant el seu vessant filosòfic com científic, i naturalment dins d'un context global polític, social i cultural.
A més, donada la seva essencial generalitat i actualitat, la filosofia és el trampolí més polivalent per a la resta d'estudis d'humanitats i els seus camps professionals: ensenyament, món editorial, política cultural, periodisme, etc.
Com que aquesta assignatura enllaça i continua la perspectiva històrica oferta per la Història del pensament filosòfic i científic del món antic, cal que l'estudiant en retingui els elements més sobresortints d'aquesta darrera i, avesat a la terminologia filosòfica, pugui avançar en l'aprofundiment de la filosofia i de la ciència. Alhora cal que l'estudiant en conservi memòria crítica per a encarar altres assignatures com les Filosofia I i II (dedicades al pensament més contemporani), Ètica, Teoria del Coneixement, etc.
Finalment, donat que encara l'època axial del pensament modern que és la base més directa de l'actual, l'assignatura brinda una excel·lent plataforma des d'on tractar amb rigor i coneixement de causa les qüestions actuals en els estudis d'humanitats i els seus camps professionals ja esmentats.
- 1. Obtenir un bon coneixement dels principals autors, plantejaments i problemes filosòfics i científics dels segles XVII, XVIII i XIX, especialment pel que fa a la seva concepció de la racionalitat.
- 2. Assolir i millorar la capacitat d'aplicat l'esmentat coneixe-ment del punt anterior en la interpretació d'esdeveniments, doctrines i manifestacions culturals en general (com correspon a uns estudis d'Humanitats).
- 3. Arribar a la lectura directa de textos rellevants i represen-tatius dels autors tractats.
- 4. Integrar la filosofia i el pensament dins del marc cultural global, així com de l'evolució històrica, social i política.
- 5. Reflexionar sobre alguns problemes plantejats per la filosofia i la ciència en aquesta època, sobre la seva incidència cultural, social i política, i sobre la seva transcendència històrica.
- 6. Millorar la pròpia capacitat crítica i autocrítica, dialogant amb els autors estudiats i repensant i actualitzant les qüestions estudiades.
- 7. Permetre una comprensió i apropament de la gran tradició cultural filosòfica adaptable a la perspectiva i les necessitats personals de la gran diversitat d'alumnat d'humanitats en una universitat a distància.
L'assignatura comença enllaçant amb els darrers temes de la Història del pensament filosòfic i científic del món antic i el seu inacabat debat al voltant dels límits i possibilitats de la racionalitat. Per això, cal treballar els mòduls de l'assignatura de manera que no es perdi el fil historicoefectiu de les reflexions (fins i tot en relació amb els esdeveniments socials). En aquest sentit, per posar un exemple, les diverses parts del darrer mòdul (Newton i les noves ciències) abasten pràcticament tots els segles de la resta dels mòduls.
Bloc 1
Crèdits: 1,5
Comença amb Descartes (s. XVII) i analitza el naixement i evolució del pensament modern en el doble vessant racionalista i empirista, durant aquest i el segle posterior.
Bloc 2
Crèdits: 1
Dedicat exclusivament a la Il·lustració (s. XVIII), examina les seves característiques generals per àrees geogràfiques i se centra en dos autors especialment representatius: Rousseau i, en especial, Kant. Cal tenir en compte que els autors d'aquest mòdul no sempre són posteriors als del mòdul anterior. En realitat s'encavalquen: algun, com Hume, també és considerat autor il·lustrat; d'altres, com Leibniz o Locke, són, com a mínim, precursors immediats dels il·lustrats. Per tant, aquests dos mòduls haurien de ser estudiats conjuntament, en connexió.
Bloc 3
Crèdits: 1,5
Té com a objecte d'estudi l'idealisme alemany de finals del s. XVIII i començaments del XIX. S'hi estudia el pas de la filosofia de Kant cap a l'idealisme de Hegel, el màxim exponent d'aquest moviment.
Bloc 4
Crèdits: 1,5
Tracta de les diverses reaccions que es produeixen en el segle XIX a la filosofia idealista de Hegel. Amb ell semblava que la filosofia havia arribat a un "final", un atzucac, un carreró sense sortida. Sorgeixen, però, alternatives a l'idealisme: el positivisme, el materialisme, el vitalisme, l'historicisme, etc.
Bloc 5
Crèdits: 0,5
Dedicat al pensament científic dels segles XVI-XIX i ateses les interrelacions essencials i fecundes amb el filosòfic, és aconsellable no deixar l'estudi d'aquest mòdul per al final. És recomanable, per contra, fer-ne un estudi simultani amb la resta de mòduls: així, la primera part del mòdul (Newton, és a dir, apartats 1 i 2) hauria de seguir a la lectura del primer mòdul. D'aquesta manera, Newton quedaria situat en el seu context històric, entre Hume-Leibniz i Kant, i es farà més comprensible la pròpia filosofia kantiana. La segona part del mòdul (apartats 3 i següents) podria reservar-se per a després del mòdul 3, el de l'idealisme alemany, i així quedaria situada en el marc històric que li correspon, essent a més una excel·lent introducció al positivisme comtià.
| Web complementària. Pensament filosòfic i científic modern | Web |
| Pensament filosòfic i científic modern | Web |
| Pensament filosòfic i científic modern |
Característiques. Els mòduls són necessaris per a comprendre bé els continguts de l'assignatura; comprensió que l'estudiant farà bé d'avaluar amb els corresponents exercicis. La seva estructura i les pautes que es proposen a cada capítol són una bona eina d'estudi i treball.
A més dels mòduls, l'assignatura compta amb materials digitals (materials que, de fet, serveixen tant en aquesta assignatura
com en l'anterior Història del pensament filosòfic i científic I), especialment pensats per a ampliar i desenvolupar aspectes concrets dels mòduls i per a realitzar activitats pràctiques. Els mòduls, doncs, en paper imprès i els materials digitals són els materials bàsics de l'assignatura.