Coneixement i mètode Codi:  04.508    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Llista dels materials de què disposa l'assignatura  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

Coneixement i mètode són dos conceptes fonamentals en el pensament modern i contemporani. La voluntat per aconseguir un camí segur cap el coneixement, és a dir, un mètode que garanteixi que la realitat que coneixem, tal i com la coneixem, és vertadera, ha centrat els esforços del saber i les lluites entre els seus representants els tres últims segles. I aquest és el tema d'aquesta assignatura.

El denominat mètode científic, i el coneixement així obtingut, ha aconseguit l'hegemonia. Totes les disciplines que volen ser científiques al llarg del segle XIX, s'esforçaran per ajustar-se a l'únic mètode que garanteix el coneixement vertader. No totes les disciplines, ni activitats humanes, aconseguiran ajustar-se a les exigències de la ciència. El segle XX, a més, veurà esclatar molts dels límits que la racionalitat hegemònica i la disciplina científica s'ha esforçat per definir al llarg dels dos segles anteriors, la qual cosa originarà debats fonamentals per a les humanitats i les ciències humanes i socials.

 

NOTA:

Aquesta assignatura forma part d'un projecte d'innovació docent que té com a objectiu treballar la interdisciplinarietat a través de l'avaluació conjunta de competències. Això es concreta en que aquesta assignatura tindrà una part d'Avaluació Continuada (concretament la PAC 3 - La sociologia i el coneixement) comuna amb l'assignatura de Sociologia, inclosa també en el projecte. És a dir, l'alumne/a que es matriculi en les dues assignatures (durant el mateix semestre) tindrà una part de l'AC que serà comuna a les dues assignatures. La nota que obtindrà de l'elaboració de la PAC comuna serà la mateixa per ambdues assignatures.


Amunt

Aquesta assignatura vol oferir l'alumne un bon mapa d'orientació i comprensió de les característiques distintives dels diferents 'coneixements' (ciències naturals, ciències socials, art, filosofia, etc.) i de les controvèrsies que els caracteritzen, de les seves tensions internes i els principals girs històrics que hi ha hagut.

L'assignatura ens acosta a les tensions en el nucli central del saber i la cultura dels tres darrers segles. La perspectiva que vol oferir no és (només) lineal, sinó genealògica, és a dir, vol acostar-se als orígens i constitució dels problemes i qüestions que tracta. L'assignatura vol capacitar l'estudiant en les següents COMPETÈNCIES: 

Capacitat per al pensament crític i autocrític.

Capacitat per entendre i qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.

Capacitat per comprendre les particularitats disciplinàries i llegir la realitat des d'una mirada interdisciplinària.

Capacitat per conèixer i utilitzar les diferents eines metodològiques en l'àmbit de les ciències humanes i socials. Els objectius específics en els quals es concretaran aquestes competències són els següents:

Unitat 1. El coneixement i els seus problemes

Reflexionar sobre la dificultat per identificar el que entenem per coneixement i les dificultats per produir-lo.

Discernir els principals problemes i criteris per a la definició i producció de coneixement en la història de la filosofia, i esbrinar si és possible conèixer.

Entendre i problematitzar la relació entre coneixement i veritat.

Contraposar el paper que juguen emocions i racionalitat en el fet de conèixer.

Conèixer els condicionants individuals i socials en la producció de coneixement.

Unitat 2. Ciència, art i veritat

Adonar-se dels lligams entre art i ciència i del caràcter històric i problemàtic del nostre sentit comú al voltant del coneixement que ens ofereixen un i altra.

Identificar els elements definidors del coneixement científic segons diferents autors i moments històrics.

Analitzar la separació històrica entre art i ciència.

Unitat 3. Hermenèutica i gir lingüístic

Diferenciar i reconèixer les estratègies d'explicació causal, funcional i intencional en Ciències Socials.

Conèixer i comparar les principals tècniques utilitzades en les Ciències Humanes i Socials per a la producció de coneixement.

Conèixer el gir lingüístic i l'impacte que ha tingut en les ciències socials durant les darreres dècades.

Indagar si hi ha producció de significat fora del llenguatge.

Unitat 4. La crisi del coneixement

Fer una síntesi del coneixement après en l'assignatura.

Diferenciar els tipus de coneixement quotidià, artístic i científic.

Identificar els elements que entronquen amb la crisi de la Modernitat.

Amunt

Els continguts de l'assignatura es treballaran mitjançant mòduls en paper que tenen a veure amb la teoria del coneixement.


La unitat 1 se centra en la lectura i l'estudi dels següents mòduls:

Mòdul 1. "El coneixement: els problemes i els autors".
Mòdul 2. "Cervell i coneixement".

En aquesta unitat reflexionarem sobre les dificultats que envolten la qüestió del que entenem per coneixement; és a dir, què és el coneixement i com el 'produïm'. Per tal de poder reflexionar i pensar sobre aquesta qüestió, aquesta primera unitat ens ofereix un enfocament doble i ben diferenciat. D'una banda, el mòdul 1 ens ofereix un breu estudi sobre els criteris que ha fet servir la història de la filosofia (i més concretament la branca de l'epistemologia) per pensar i definir el concepte de coneixement. D'altra banda, el mòdul 2 ens ofereix un enfocament radicalment diferent a la mateixa problemàtica basat en els criteris biològics i fisiològics de l'ésser humà. La finalitat d'aquest doble enfocament és provar de discernir si:
a) és possible conèixer (o no); i
b) i, si ho és, com coneixem.
En segon lloc, i dins d'aquest objectiu general, lligarem aquestes reflexions al voltant de la possibilitat del coneixement a la qüestió de la veritat. L'objectiu, doncs, serà el d'entendre, articular i problematitzar la profunda relació entre coneixement i veritat.
Aquestes discussions al voltant de les qüestions del coneixement i la veritat ens obriran les portes a dos conceptes generals claus que ens ajudaran a classificar els diferents posicionaments. Aquests dos conceptes són els de coherentisme i fonamentisme. Juntament amb aquests dos termes, la unitat també està pensada perquè tinguem un primer contacte amb altres conceptes claus com són l'escepticisme, l'idealisme, l'empirisme, el racionalisme, el naturalisme, etc. Tots aquests corrents i posicionaments són cabdals en els estudis d'humanitats.

La unitat 2 se centra en la lectura i l'estudi dels següents mòduls:


Mòdul 4. "Ciència, art i veritat".
Mòdul 5. "Ciència i filosofia: la filosofia de la ciència del segle XX".

Aquesta unitat, que es troba dividida en dues parts, ens ofereix una discussió al voltant dels conceptes de ciència, veritat i art que fins a cert punt ha determinat la història d'occident i, per tant, que coincidim en certes concepcions sobre el nostre món actual.

D'una banda l'objectiu serà reflexionar sobre els diferents mètodes de la ciència per tal d'entendre quines són les finalitats i les pràctiques centrals de la ciència moderna. Així doncs, l'estudiant haurà de comprendre què s'entén per metodologia científica i com aquesta va estretament lligada al concepte de veritat. Més concretament, l'objectiu serà entendre què són els mètodes inductiu, deductiu i hipotèticodeductiu i diferenciar-los per a ser capaç de realitzar una reflexió més a fons sobre els conceptes i problemes claus que caracteritzen la ciència moderna i que la fan ser el que és.

Així mateix, indagarem més en la filosofia de la ciència per tal de descobrir els paràmetres i principis que determinen el mètode i la pràctica científica. Un dels objectius cabdals serà comprendre els posicionaments de Popper (falsacionisme) i Kuhn (noció de paradigme), a través del quals podrem reflexionar en profunditat sobre la relació entre ciència i veritat.

D'altra banda, la unitat també introdueix la qüestió de l'art, i més concretament el debat, ja iniciat per Plató i Aristòtil, reprès en la modernitat per Kant, Hegel i Gadamer i en la postmodernitat per Lyotard, sobre la relació entre els conceptes d'art i veritat. L'objectiu d'aquest debat serà el d'ajudar-nos a pensar sobre si:
 
a) l'art pot ser font de veritat, o si la veritat és un concepte exclusivament aplicable a l'àmbit científic.
b) quines poden ser les conseqüències, tant pel que fa al coneixement com pel que fa a la cultura o la política, d'un o altre posicionament.

 

La unitat 3 se centra en la lectura i l'estudi dels següents mòduls:

Mòdul 3. "En coneixement com a fet social"
Mòdul 6. "Coneixement cultural i històric"
Mòdul 7. "El gir lingüístic".

En aquesta unitat treballarem sobre què és la ciència social i la sociologia, i això no és una feina fàcil. La majoria de persones han sentit a parlar de ciències socials i de sociologia, però són molt pocs els que sabrien definir-les. Sent honestos, a més, la realitat és que sovint es dubta de la seva "cientificitat", i generalment desperten una certa animadversió. Són molts els que també posen en dubte la seva "utilitat".

La ciència social, com heu vist els que heu fet la Unitat 2 de sociologia, és inseparable de la Il·lustració i la modernitat. Amb la Il·lustració s'impulsa una mirada que utilitzant els mecanismes de la raó i la ciència vol entendre la societat, per així poder actuar sobre ella. Ja els clàssics de la sociologia, així com la teoria del coneixement en general, van divergir sobre la manera com havíem de pensar i entendre el caràcter científic de la sociologia. Els debats han estat molts i aferrissats des de l'època dels philosophes, i encara encenen passions.

En aquesta Unitat, volem identificar alguns dels principals arguments al voltant de la cientificitat de la ciència social i de la sociologia, i per fer-ho parlarem de la seva utilitat, del tipus de coneixement que generen, del lligam entre ciència social i poder, del caràcter incòmode i crític de la ciència social i la sociologia, i de les fronteres entre art i ciència. Això implicarà aprofundir en diferents maneres d'entendre la cientificitat de les ciències socials, tant les que defensen posicions més properes a les dels philosophes com les que posen en dubte supòsits bàsics dels que aquests defensaven.

La Unitat 4: En aquesta unitat, més curta que les altres, us proposem debatre sobre molts dels aspectes que hem treballat durant l'assignatura a partir d'exemples pràctics i quotidians del nostre voltant. L'objectiu serà aprendre a posar en pràctica les competències apreses, i també començar a intuir una competència que treballareu més endavant, que és la Capacitat per reconèixer els límits i potencialitats de les fonts d'informació secundàries i de les diferents orientacions metodològiques quantitatives i qualitatives i identificar-los en els estudis de la societat i la cultura.

Aquesta Unitat no té una Prova Avaluada, i per tant no tindrà nota, però sí que servirà per ponderar la nota final de l'Avaluació Continuada. L'exercici consistirà en un Debat on posarem en pràctica les competències adquirides a l'assignatura, la qual cosa ens servirà d'exercici pel que serà una part important tant de la Prova de Síntesi (per als que hagin aprovat l'AC) com de l'Examen (per als que no). Aquesta activitat també serà fonamental per enllaçar el que es fa en aquesta assignatura i el que es treballarà més endavant als seminaris metodològics, al TFC i a d'altres assignatures del Grau. És per tant molt recomanable la participació al Debat.

El Debat consistirà en la discussió crítica de diversos casos que us proposarem.

Eventualment, segons criteri del professorat, també podran treballar-se textos curts sobre la temàtica de
cada unitat.

Amunt

Coneixement i mètode PDF
Coneixement i mètode Web

Amunt