| Comunicació política i d'institucions públiques | Codi: 18.014 Crèdits: 4,5 |
Ja no es tracta de parlar de repercussions comunicacionals de la política. O de les relacions entre ambdós conceptes. Es tracta de presentar simplement la política com un procés comunicacional
Robert Meadow
Charles Darwin ja ho deia a la seva cèlebre obra L’origen de les espècies: cal adaptar-se al medi si s’hi vol sobreviure. I això fan els nostres polítics. Per això la política és un àmbit on la comunicació té un protagonisme creixent. En una societat hipermediàtica que creix en clau audiovisual, la política no pot ser un element alienígena a aquesta realitat i per tant s’hi adapta. La nova visibilitat que ha descrit John B. Thompson ens condiciona a tots. També a uns polítics que esdevenen més visibles i per tant més obligats a buscar indefectiblement la millor manera de projectar-se per mirar d’interactuar de forma eficaç amb la resta de la ciutadania. Les tècniques de les relacions públiques, de la publicitat, i en definitiva de la comunicació, esdevenen cada dia més una necessitat de primer ordre i per tant també un terreny fèrtil per als seus professionals.
Tot i que és en els períodes de campanya electoral oficial quan els partits polítics despleguen de forma ben explícita els seus recursos i tot el ventall de tècniques de comunicació que tenen al seu abast, avui dia en temps de campanya permanent, els quatre anys de legislatura formen part del procés de comunicació continuada que necessiten els polítics si volen existir. Cal que els electors identifiquin clarament una opció política o una determinada institució amb una opció concreta, la pròpia. És la simplificació del discurs. És la personalització de la política. I d’aquí la importància creixent dels equips de comunicació, de la publicitat i de les relacions públiques. Perquè quan la política concep els seus candidats com a productes, cal que hi hagi algú que sàpiga vendre’ls.
Tot i que és en els períodes de campanya electoral oficial quan els partits polítics despleguen de forma ben explícita els seus recursos i tot el ventall de tècniques de comunicació que tenen al seu abast, avui dia en temps de campanya permanent, els quatre anys de legislatura formen part del procés de comunicació continuada que necessiten els polítics si volen existir. Cal que els electors identifiquin clarament una opció política o una determinada institució amb una opció concreta, la pròpia. És la simplificació del discurs. És la personalització de la política. I d’aquí la importància creixent dels equips de comunicació, de la publicitat i de les relacions públiques. Perquè quan la política concep els seus candidats com a productes, cal que hi hagi algú que sàpiga vendre’ls.
Els objectius generals de l'assignatura Comunicació política i d'institucions públiques es poden concretar en els següents:
1. Conèixer els fonaments de la comunicació política i institucional i les
seves funcions tècniques.
seves funcions tècniques.
2. Conèixer les tendències del màrqueting polític i la seva relació amb els
mitjans de comunicació i la publicitat.
mitjans de comunicació i la publicitat.
3. Analitzar les estratègies de comunicació dels partits polítics i les
institucions públiques.
institucions públiques.
4. Conèixer quina ha estat l'evolució de la comunicació política i
institucional.
institucional.
5. Dominar les eines que configuren el discurs comunicatiu polític.
Aquests objectius generals es concreten en els objectius específics que podreu consultar en la part introductòria de cadascún dels mòduls que composen els materials didàctics de l'assignatura.
- Continguts
|
Error |
| Núm. | 951 |
| Motiu |
| Se ha producido una incidencia informática. |
| Què heu de fer ? |
| S'ha produït un error. Si us plau, posa't en contacte amb el Servei d'atenció perquè et puguem donar una solució. |
| Observacions |
| *** Err.Oracle: -21560 Err.Gat: 0 Func: MuestraPagina (pagina PD_PREV_SECRE) |