| Pragmàtica i discurs | Codi: 07.549 : 6 |
En aquesta assignatura estudiarem els components bàsics de la pragmàtica i l'anàlisi del discurs i aprendrem a analitzar textos des d'aquesta perspectiva d'una forma que veiem com aquesta anàlisi és aplicable a l'estudi de tota mena de qüestions socials i polítiques (incloent-hi qüestions sociolingüístiques, literatura i altres formes de producció cultural).
Aquesta assignatura forma part del conjunt d'assignatures opcionals que persegueixen desenvolupar competències avançades del grau en llengua i literatura catalanes. És una assignatura central dins la menció cultural i social pel fet que permet desenvolupar competències clau en matèria d'anàlisi de textos i produccions culturals des d'un punt de vista social. Pot ser un complement útil per a estudiants interessats en la menció literària, pel propi èmfasi en l'anàlisi de textos, i també per a estudiants interessats en la menció lingüística si volen desenvolupar una visió àmplia de les orientacions teòriques i metodològiques existents en els estudis lingüístics.
No es projecta a camps professionals específics de forma directa, per bé que les competències en matèria d'anàlisi crítica de la realitat social són especialment pertinents a les activitats professionals adreçades a col·lectius (ensenyament, planificació lingüística) o que requereixen una sensibilitat específica pel que fa la interpretació de textos (traducció, edició).
No s'aconsella que cursin aquesta assignatura els estudiants que no han superat encara els 120 primers crèdits de la titulació. És molt recomanable haver cursat abans "Literatura, cultura i societat a Catalunya"
Aquesta assignatura s'ha de matricular a partir que els estudiants hagin superat els primers 120 crèdits de la titulació. Cal cursar abans o paral·lelament "Literatura, cultura i societat a Catalunya".
ÉS IMPORTANT LLEGIR AQUEST TEXT INTRODUCTORI, QUE ES POT CONSIDERAR QUE CONTINUA EN LES DIVERSES ACTIVITATS.
En aquest curs estudiarem els fenòmens lingüístics des d'una perspectiva diferent de la tradicional. La lingüística s'ha ocupat tradicionalment de la llengua, de descriure-la i de provar d'entendre el seu funcionament: quines formes pren, com representa la realitat i com s'estructura la frase o el text. Aquí ens fixarem bàsicament en allò que fem amb la llengua. És un punt de vista que també té la seva tradició, bàsicament els estudis de retòrica que durant molts segles havien acompanyat els de gramàtica (que, en llenguatge d'avui, equivalia a l'estudi del llatí). L'aparició de la lingüística moderna a partir del segle XIX va representar una redefinició de la disciplina, que se centrà en la llengua com a objecte de coneixement més lligat al que eren els estudis de gramàtica. Aleshores la retòrica restà com una disciplina auxiliar bàsicament dels estudis literaris quan tradicionalment havia tingut un àmbit de projecció molt més gran, això és, l'estudi de i l'ensinistrament en les pràctiques discursives de la vida pública. Amb tot, aquesta assignatura no és un revival de la retòrica. Els conceptes i les motivacions dels estudis del discurs tenen poc a veure amb aquesta disciplina antiga més enllà del fet que se centra en el llenguatge com a element de l'actuació de les persones en la societat.
Per tant, els estudis de discurs no es demanen ni com funciona la llengua en sí, ni quina és la relació entre el llenguatge -o les llengües- i la realitat; sinó que volen entendre com les persones utilitzen el llenguatge amb determinades intencions i produint determinats efectes. Normalment aquestes intencions o efectes els podríem classificar en dos: ideacionals i interpersonals. Per una banda, els llenguatge no és un reflex de la realitat, sinó que l'utilitzem per emetre representacions de la realitat (ideacional). Per l'altra, amb el llenguatge també definim i redefinim la relació entre els participants en l'acte comunicatiu (interpersonal)[i]. En el fons, l'element interpersonal es podria incloure dins l'ideacional, en el sentit que el podem tractar com una determinada representació de les relacions entre els interlocutors (i amb una argumentació més complexa, podríem fins i tot defensar la postura oposada). Però mantindrem aquesta distinció al llarg del curs bàsicament perquè és bo no oblidar cap dels dos aspectes quan analitzem una producció lingüística: amb el llenguatge organitzem la nostra pròpia versió de la realitat i la nostra posició dins aquesta realitat; però aquest treball lingüístic només té efectes quan es fa amb relació amb un interlocutor (real o imaginari), cosa que vol dir, aleshores, que el posicionament que construïm no és només en relació a un eventual món físic sinó també en relació al món social: qui som i qui són els altres.
Estrictament parlant, tot això no és nou. Donem per suposat que tots haureu hagut d'estudiar, en algun moment de la vida, les famoses "funcions del llenguatge" definides per Roman Jackonson (http://ca.encydia.com/es/Roman_Jakobson, http://disenando.wordpress.com/2008/02/28/linguistica-y-poetica/, http://en.wikipedia.org/wiki/Jakobson%27s_functions_of_language). Es podria dir que les funcions referencial i metalingüística s'inclourien dins el component ideacional; i que l'expressiva, conativa i fàtica restarien dins l'interpersonal. La funció poètica, equivalent al que Halliday (1978) anomena amb un significat més ampli la "funció textual", és un aspecte que en aquest curs tocarem més tangencialment, ja que fa referència precisament a la forma lingüística. Amb tot, aquest esquema s'ha utilitzat bàsicament com a recurs pedagògic en classes de llengua, com una plantilla per identificar les diverses parts d'un text o aprendre a redactar, i s'ha aprofundit poc en els conceptes tal i com estan definits. S'ha aprofundit poc, en definitiva, en el fet que l'actuació lingüística s'exerceix sempre en un context social determinat i esdevé un fet constitutiu de la realitat social. Aquest és l'aspecte en què ens centrarem en aquest curs.
[i] Els termes "ideacional", "interpersonal" i "textual" provenen de Halliday (1978)
| Pragmàtica i discurs | Web |
| Pragmàtica i discurs | |
| Llengua catalana III | Web |
| Llengua, text i discurs | |
| La pragmàtica. Una perspectiva sobre l'ús lingüístic | |
| Àrees d'estudi de la pragmàtica |