| El català actual | Codi: M3.405 : 5 |
Com és el català estàndard actual? Com s'hi ha arribat i quines variacions presenta en els diferents territoris catalanoparlants? Quin és el model de llengua dels mitjans de comunicació? Hi ha una distància excessiva entre el català dels mitjans i el català del carrer? Quina diferència hi ha entre llengua normativa i llengua estàndard? Quina distància hi ha entre el català normatiu i el català col·loquial?
Aquesta assignatura pretén donar resposta a aquestes i d'altres qüestions a partir de l'estudi de la llengua catalana actual entesa com el resultat d'un procés de codificació i estandardització que respon a uns criteris i principis subjacents adoptats per diferents actors al llarg de les diferents etapes històriques.
Ens centrarem en els processos de codificació impulsats per Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans, així com en el procés d'estandardització del català actual, parlat i escrit, i en el paper fonamental dels mitjans de comunicació. Ressaltarem la complexitat dels mecanismes d'intervenció i control del codi lingüístic, amb l'objectiu de destacar les implicacions polítiques, socials i culturals de les actuacions normatives sobre les llengües i la seva relació amb la construcció d'identitats. Incidirem en la delimitació de les diferents nocions en joc (llengua estàndard, llengua normativa, llengua literària, llengua nacional...). Mostrarem el procés de difusió de la proposta normativa i els diferents graus d'acceptació al llarg del territori catalanoparlant. I repassarem la situació actual del català col·loquial, destacant el paper dels mitjans de comunicació en la fixació d'aquesta varietat en els gèneres de ficció.
El català actual forma part del mòdul "Llengua i societat" del màster universitari en Estudis Catalans, juntament amb les assignatures Las políticas lingüísticas del català actual i Llengua, identitat i nació. Es tracta d'un mòdul de matèries optatives que ofereixen a l'estudiant una aproximació multidisciplinària, que li permetrà aprofundir en el coneixement de les produccions i les pràctiques culturals catalanes des d'una perspectiva contemporània.
L'assignatura assumeix els objectius generals de la titulació, que, com a màster acadèmic d'estudis avançats, pretén que l'estudiant aprofundeixi el seu coneixement de la societat i la cultura catalanes, amb la possibilitat d'iniciar posteriorment una activitat de recerca interdisciplinària o d'incorporar-se a l'ampli ventall de professions relacionades amb la creació de continguts culturals, amb les diverses indústries culturals, i amb la promoció i ensenyament de la cultura catalanes tant en el seu territori com en l'exterior.
A més, les competències adquirides al llarg de l'assignatura són útils per a qualsevol activitat de mediació lingüística, especialment en àmbits relacionats amb els mitjans de comunicació i amb els processos de fixació i difusió de l'estàndard actual (ensenyament, activitat lexicogràfica i terminològica, assessorament lingüístics, etc.).
No hi ha uns coneixements previs, entesos com a requisits, que siguin indispensables per cursar aquesta assignatura. Tot i així, les competències que s'hi treballen i els contiguts que s'hi tracten pressuposen que l'estudiant té una formació humanística prèvia sobre la llengua, la cultura i la societat catalanes. A tall d'exemple, alguns dels perfils d'estudiants podrien ser els següents:
- llicenciats, graduats i diplomats en Llengua i Literatura Catalanes, en Filologia Catalana o en disciplines humanístiques;
- professionals de la llengua i la literatura catalanes (docents, mediadors, gestors culturals, etc.);
- graduats d'universitats estrangeres que han cursat estudis sobre cultura catalana.
En aquesta assignatura es treballen les competències següents:
Competències
- Identificar, analitzar i problematitzar el paper de la llengua en la construcció de les identitats individuals i col·lectives, així com els processos de planificació de l'estatus i del corpus que afecten la llengua catalana.
- Valorar críticament els objectes d'estudi de la disciplina, així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si de la disciplina i de les ciències humanes i socials.
- Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, normativament correctes i formalment coherents, argumentant idees complexes de manera persuasiva, utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, utilitzant correctament la bibliografia pertinent i integrant les citacions en la pròpia argumentació.
I aquestes competències es concreten en els objectius següents:
Objectius
- Conèixer els processos de codificació i estandardització de la llengua catalana actual, situar-los en el seu marc social, polític i cultural, i relacionar-los amb la construcció d'identitats individuals i col·lectives.
- Conèixer el procés de difusió de la norma al llarg del territori lingüístic català i, en especial, els diversos graus d'acceptació.
- Reconèixer els principals debats sobre la llengua normativa en les últimes dècades.
- Analitzar críticament la situació actual del català col·loquial i la seva distància respecte de la llengua formal, més propera a la proposta normativa.
- Valorar el paper dels mitjans de comunicació en la configuració de la llengua estàndard i en la fixació del català col·loquial de ficció.
- Conèixer el procés i la situació actual de la configuració d'un espai comú de comunicació en l'àmbit catalanoparlant que contribueixi a l'evolució unitària de la llengua.
Els continguts que es treballen en aquesta assignatura s'organitzen en els blocs següents:
- El procés d'estandardització de la llengua catalana i la codificació normativa
- La presència del català durant el franquisme
- Els principals models lingüístics en democràcia: els debats públics a l'entorn de la llengua, els mitjans de comunicació, l'ensenyament públic
- La utopia: la configuració d'un espai català de comunicació