| La immigració en els discursos sobre identitat catalana | Codi: M3.412 : 5 |
A l'assignatura La immigració en els discursos sobre la identitat catalana ens proposem resseguir quina ha estat i és la manera en què els discursos sobre la identitat catalana fan front a la qüestió migratòria. En relació a la conformació de la identitat catalana, la qüestió migratòria ha esdevingut un tema objecte de preocupació i de confrontació intel·lectual i ideològica des dels inicis del segle XXi especialment des dels anys 30, coincidint amb l'arribada de grans contingents de treballadors provinents de la resta d'Espanya. Els anys 50 i 60 es reactiva el debat amb l'arribada massiva de treballadors provinents sobretot del sud d'Espanya, i durant la primera dècada del segle XXI pren noves formulacions, tot coincidint amb la incorporació al país d'un percentatge considerable de persones d'origen estranger.
El paper de la immigració en els discursos sobre la identitat catalana assumeix preceptes i legitimacions presents a molts d'altres països. Alhora, però, és objecte de girs singulars. Aquesta singularitat té a veure, sobretot, amb tres qüestions. En primer lloc, és deutora de les particularitats de la construcció de la identitat nacional catalana, marcada irremediablement i des de bon començament pels constants conflictes de reconeixement i de posicionament en el marc institucional d'Espanya. En segon lloc, són uns discursos modulats per la intensitat i morfologia dels processos immigratoris que s'han viscut a Catalunya, i molt especialment per la procedència espanyola dels grans contingents d' immigrants que arriben a Catalunya al llarg del segle XX, en una posició ambigua, a mig camí entre allò que s'ha anomenat immigració interna i externa. Finalment, els relats sobre la immigració estan vinculats (o potser no?) a les fórmules de gestió política (o llur inexistència) de la incorporació de les persones nouvingudes a la societat catalana.
L'assignatura està organitzada es divideix en quatre unitats. En la primera, que podríem considerar com una unitat introductòria, ens aproximarem a les caractacterístiques demogràfiques dels moviments migratoris que hi ha hagut a Catalunya al llarg del segle vint. Complementàriament, també hi trobarem algunes lectures referides a les característiques de les actuals polítiques sobre immigració a Catalunya, i s'hi presenta el material metodològic que ha de servir de suport per l'elaboració de les Proves d'Avaluació Continuada. La segona unitat es focalitza en els primers discursos intel·lectuals que des del nacionalisme català, durant la primera meitat del segle XX, van abordar la qüestió de l'arribada de població forània i quines n'eren les coseqüències a curt i llarg termini. Contextualitzarem aquests discursos en el marc de les teories del nacionalisme hegemòniques en aquell moment, i indagarem en les particularitats dels discursos catalanistes. La tercera unitat la dedicarem a analitzar quins han estat els discursos i posicionaments dels actors polítics catalans(en un sentit ampli del concepte) des dels anys 60 en relació a comprendre i influir en la dinàmica de confluència entre dos col·lectius amb un pes demogràfic equivalent: el d'origen nadiu i el dels catalans nascuts a la resta d'Espanya. Mirarem de veure les correspondències entre els discursos d'aquests autors i les teories sobre la identitat nacional i sobre el contacte entre cultures. Finalment, en la quarta unitat reflexionarem sobre com en alguns dels camps de la producció cultural (des de la literatura fins a la producció mediàtica) es fa referència al fet migratori i, de forma implícita o explícita, a llur incorporació a la catalanitat.
En tot plegat tindrem presents les veus que sorgeixen d'aquelles posicions en les quals la catalanitat es dóna per descomptada -i tot sovint es veu amenaçada-, com aquelles altres que lluiten per ser reconegudes com a legítimes o que, altrament, apel·len a la catalanitat d'aquells a qui (presumptament) no se'ls hi reconeix aquest estatus.
Aquesta assignatura, que és optativa, forma part del mòdul Llengua i societat que engloba un conjunt d'assignatures, també optatives. Aquestes assignatures són:
- El català actual, que es centra en l'estudi de l'estandardització i la codificació de la llengua catalana, en l'anàlisi dels models de llengua sobretot en l'àmbit dels mitjans de comunicació, en definitiva tot el que té a veure amb la planificació del corpus en el procés de normalització del català.
- L'assignatura Llengua, identitat i nació, que es centra en l'estudi del rol de la llengua en la construcció i la legitimació de la identitat nacional, i en concret la catalana; com la globalització està provocant canvis en aquests processos i com aquests canvis es manifesten en la vida quotidiana.
- L'assignatura Les polítiques lingüístiques del català, que aprofundeix en les bases teòriques i conceptuals dels processos de planificació i política lingüístiques que en l'àmbit català coneixem com a normalització lingüística. També s'hi estudia com les diferents polítiques lingüístiques afecten la llengua catalana en el seu context sociopolític.
Cursant aquestes assignatures l'estudiant podrà obtenir una visió aprofundida sobre el rol de la llengua en la configuració de la cultura i la identitat catalanes i podrà entendre les raons que hi al darrera del procés de normalització (tant de corpus com d'estatus) de la llengua. Així mateix entendrà com els processos migratoris han influït en la configuració de la societat actual, què han significat a nivell lingüístic i identitari, quines han estat les diferents polítiques que s'han dut a terme, en base a quines ideologies concretes i amb quins discursos i instruments.
El màster universitari d'Estudis catalans té com a objectiu principal facilitar que l'estudiant aprofundeixi en el coneixement de la societat i la cultura catalanes amb la possibilitat d'iniciar posteriorment una activitat de recerca interdisciplinària o incorporar-se a l'ampli ventall de professions relacionades amb la creació de continguts culturals, a les diverses indústries culturals i a la promoció i ensenyament de la llengua i la cultura catalanes, tant al seu territori com a l'exterior.
Aquest màster ofereix una formació superior especialitzada que ajuda l'estudiant a connectar la cultura catalana amb els grans debats internacionals en les humanitats i les ciències socials, des d'un enfocament interdisciplinari i amb un èmfasi en la contemporaneïtat. L'objectiu és el de saber donar resposta als ràpids canvis que experimenta la societat catalana en els diferents terrenys professionals i respondre als nous perfils professionals que actualment tenen demanda des de l'àmbit de la cultura, les institucions i l'economia.
El màster d'Estudis catalans està concebut com un "espai de circulació" d'idees i de persones que permet connectar els nostres estudiants, el personal docent i la mateixa UOC amb investigadors de tot el món i amb els agents del camp cultural català, com ara els productors d'arts escèniques, editors, creadors i generadors de continguts, artistes i intel·lectuals, mitjans de comunicació, programadors i planificadors culturals, conservadors i museòlegs, educadors socials, i professionals en els camps del turisme cultural, la publicitat, el màrqueting i l'antropologia social i cultural.
Els especificats en la fitxa descriptiva del Màster que trobareu en el següent enllaç: http://estudis.uoc.edu/ca/masters-universitaris/estudis-catalans/requisits-acces-titulacio-convalidacions
Al llarg del curs, i mitjançant les activitats avaluables i no avaluables que que s'hi van encadenant, pretenem que s'adquireixin les competències que llistem tot seguit:
- Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals així com la integritat del treball dels altres.
- Valorar críticament els objectes d'estudi de la disciplina , així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si de la disciplina i de les ciències humanes i socials.
- Identificar, descriure i analitzar els contextos històrics, socials i materials en què emergeix i es desenvolupa la cultura catalana contemporània, així com les anàlisis històriques i marcs teòrics que intenten explicar la seva complexitat.
- Identificar i analitzar els processos culturals en la societat catalana (els processos materials i simbòlics de creació de significats culturals , els processos de reproducció cultural, els processos materials i simbòlics d'intercanvi, distribució i recepció , els fenòmens de dominació i resistència ), tenint en compte el paper que juguen en ells el cos, la posició social dels individus, les dinàmiques institucionals i la dimensió espacial.
Alhora, hi ha un seguit d'objectius d'aprenentatge, més lligats a les teories i continguts que es presenten al llarg del curs, que també orienten el disseny de l'assignatura. Són els següents:
- Coneguin els processos migratoris ocorreguts al llarg de la història en els territoris de parla catalana, especialment des de la revolució industrial.
- Coneguin i sàpiguen analitzar críticament els discursos que han existit històricament en relació amb la immigració i l'emigració als territoris de parla catalana.
- Sàpiguen relacionar aquests discursos amb les teories i debats d'ordre sociològic i antropològic a nivell internacional sobre migracions i diàspores.
- Sàpiguen reconèixer els components d'aquests discursos en tot tipus de contextos i formes d'expressió literària i no literària.
Els continguts de l'assignatura s'estructuren en 4 unitats diferents:
1. La immigració a Catalunya al llarg del segle XX i XXI. Aquesta primera unitat és de caràcter introductori, i en ella s'hi presenten una sèrie de continguts que han de servir com a elements bàsics per poder fer una correcta contextualització d'allò que s'aborda al llarg de l'assignatura. Principalment, s'hi treballen dues qüestions. La primera és la descripció, en termes demogràfics, dels fluxos migratoris que han afectat Catalunya al llarg del segle XX i el que duem de segle XXI. Veurem com, bàsicament, podem parlar de dos fenòmens migratoris prou diferents: la immigració que es va produir durant els primers setanta anys del segle XX, i especialment durant els anys 50 i 60, i que provenia de la resta d'Espanya; i la immigració que ha arribat a Catalunya durant la primera dècada del segle XXI, provinent en aquest cas de fora d'Espanya. Més enllà d'aquest dibuix bàsic, aprofundirem en algunes de les característiques i efectes demogràfics d'aquests processos.
Complementàriament, aquells que ho vulguin també tenen a la seva disposició algunes lectures bàsiques que permeten veure quines són les característiques de les polítiques migratòries actuals a Catalunya (amb alguna pinzellada a la resta de territoris de parla catalana), des d'una perspectiva sociològica i politològica.
Finalment, durant les semtanes en què aquesta primera unitat introductòria està activa també és necessari treballar el mòdul dels materials titulat La frontera interior, en què es presenta un exemple d'anàlisi crítica del discurs. És una eina metodològica necessària, que pot donar pistes més que significatives a l'hora d'abordar l'anàlisi que s'ha de desenvolupar a les tres PAC.
2. Els primers discursos. L'element estrany en una fràgil nació contestada. La segona unitat és un capbussament en els relats del primer nacionalisme català que abordà la qüestió migratòria i les seves conseqüències. De fet, no només estudiarem la manera en què s'abordà aquesta problemàtica, sinó que també mirarem de veure, de forma més genèrica, com es pensà des dels plantejaments nacionalistes de finals del XIX i principis del XX que l'element forani podia afectar i havia afectat la configuració ètnica i identitària del poble català. L'anàlisi seriosa d'aquests discursos requereix d'una contextualització convenient. En aquest sentit, convé posar-los en diàleg amb les teories generals del nacionalisme, però també, més específicament, amb les teories actives en el moment en què es generen els relats catalans. Alhora, un segon element de contextualització ineludible té a veure amb allò que caracteritza la nació catalana: llur subordinació institucional a Espanya, la manca de reconeixement identitari, o la debilitat del seu creixement demogràfic natural. Com veurem, aquests primers relats sobre la qüestió migratòria pivoten entre la por a l'amenaça d'aculturació i l'esperança en la revitalització possible, i estan marcats per la tensió entre les aproximacions nacionalistes essencialistes o primordialistes i les pròpies d'un nacionalisme cívic que és especialment difícil d'articular en els relats identitaris d'una nació contestada.
3. El període democràtic. La gestió política de la identitat catalana i de l'etnicitat a Catalunya. A partir dels anys 60, amb l'arribada d'importantíssims contingents migratoris provinents de la resta d'Espanya, els termes del debat sobre la qüestió migratòria s'alteren profundament. A Catalunya han de conviure persones nascudes a Catalunya, i que tenen molt majoritàriament el català com a llengua pròpia, i aquelles persones que no hi ha nascut i que tenen el castellà com a llengua pròpia. La coexistència del que podríem considerar, si més no en un inici, dues comunitats ètniques diferenciades (sobretot lingüísticament), esdevé una problemàtica de primer ordre, i tots els partits polítics comencen a construir relats que permetin teixir fórmules de connexió identitària entre elles. Com veurem, les fórmules que assumeixen uns i altres partits es basen en percepcions prou contrastades sobre quina és la trascendència que s'ha d'atorgar a les diferències ètniques, com organitzar el contacte interètnic, i qui i què ha d'ocupar una posició hegemònica en l'organització institucional i simbòlica de Catalunya.
Aquests posicionaments i debats polítics s'alimenten de les reflexions intel·lectuals i acadèmiques que han anat apareixent i consolidant-se també des dels anys 60. Els Altres Catalans, de Paco Candel, n'és una obra de referència obligada, però hi ha hagut i hi ha altres veus significatives que s'han posicionat en aquesta qüestió. Al llarg de la unitat analitzarem tant aquestes veus com els posicionaments polítics que es poden resseguir des dels anys 60 fins l'actualitat.
4. La representació cultural de la ferida identitària. Les unitats 2 i 3 fan un repàs històric de les posicions que els intel·lectuals i els actors polítics catalans han tingut sobre la qüestió migratòria. Com s'ha relatat aquesta qüestió i com, a partir d'aquest relat, s'han articulat accions i polítiques que han tingut determinats efectes en la dissolució o enconament de les diferències ètniques en al construcció de la identitat catalana. La quarta unitat, en canvi, la dedicarem a veure com les persones, tant les autòctones com les nascudes a fora (o les que des d'algunes posicions són considerades foranes per llur procedència familiar) viuen el sotrac identitari que representa el contacte interètnic, si més no tal i com s'ha donat a Catalunya. Més concretament, el que farem és aproximar-nos a com les produccions culturals han abordat aquest sotrac, amb profundes implicacions emocionals. Per fer-ho, ens fixarem prioritàriament en com la producció cultural ha elaborat aquesta qüestió, però també ens aproximarem a la producció audiovisual, tant de ficció com de testimoniatges reals, per entendre quin és el paper de la representació cultural en la gestió d'aquest sotrac identitari i emocional.
| La diversitat cultural i el poder | |
| La frontera interior. Anàlisi del discurs: un exemple sobre "racisme" |