|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final. | |||||
L'assignatura consisteix en una aproximació a la literatura catalana del segle XX en el marc de la societat de què fou producte.
|
|||||
La Literatura catalana (com la Llengua catalana) fa d'espina dorsal dels Estudis de Filologia. Per tal de posar uns bases sòlides que siguin vàlides per a l'estudi de la literatura que es durà a terme al llarg de tota la titulació, a més d'insistir en els continguts relatius als períodes literaris, als autors i a les seves obres, es vetllarà de manera especial pels aspectes metodològics. |
|||||
Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col.laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc. Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003], l'assignatura Literatura catalana del segle XX i la Filologia en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos. A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies. |
|||||
Es recomana haver cursat Literatura catalana del segle XIX.
|
|||||
A part d'obtenir informació puntual dels continguts de l'assignatura, pot ajudar a fer-se una idea del conjunt de l'assignatura la lectura d'algun manual d'història de la literatura catalana de fàcil accés i lectura, com per exemple, DDAA, Breu història de la literatura catalana (Barcelona: La Magrana, 1998), L'esparver Llegir, 95.
|
|||||
Competències bàsiques i generals
Competències transversals
Competències específiques
Objectius de les competències. Resultats d'aprenentatge
|
|||||
Unitat 1 El Modernisme La modernització de la cultura catalana. Introducció al moviment, instruments i plataformes. La poesia modernista. Joan Maragall. La prosa modernista. Víctor Català. El teatre modernista. Joan Puig i Ferreter.
Unitat 2 El Noucentisme La institucionalització de la modernitat. Ideologia noucentista. Eugeni d'Ors. Noucentisme i literatura. Josep Carner i Guerau de Liost. L'Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Unitat 3 La renovació estètica dels anys vint i trenta. La diversitat de tendències: les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. El simbolisme. Carles Riba. El teatre burgès. Carles Soldevila. La prosa. Josep Pla, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, el Grup de Sabadell.
Unitat 4 Literatura de la guerra i de l'exili Les lletres catalanes durant la guerra civil. L'organització cultural durant la guerra i a l'exili. Les obres mestres de Josep Carner i Carles Riba. L'experiència de l'exili i la prosa. Vicenç Riera Llorca La literatura concentracionària: Joaquim Amat-Piniella.
Unitat 5
La represa literària i cultural. Revistes, grups i corrents estètics. Salvador Espriu: compromís i reconciliació. L'antologia de Joan Triadú i el mestratge de Carles Riba. La figura de Josep Vicenç Foix.
Unitat 6
El context cultural a partir del 1959. Mercè Rodoreda i els fruits de l'exili. La modernitat de Manuel de Pedrolo. La recuperació de Llorenç Villalonga. Joan Fuster: l'escriptura assagística. Gabriel Ferrater: un nou tombant de la poesia catalana. La poesia de Vicent Andrés Estellés.
Unitat 7
Una visió general del període. Les figures de Pere Calders i Joan Brossa. El teatre: de la postguerra als anys setenta. La poesia catalana dels anys setanta i vuitanta. Miquel Martí i Pol. Vicent Andrés Estellés Tres narradors: Terenci Moix, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. |
|||||
|
|||||
Recursos en línia: Lletra. Web de la UOC sobre literatura catalana. Culturcat. Web de la Generalitat de Catalunya per conèixer la cultura del país. Material virtual del Gelcc (Grup d'estudis de literatura catalana contemporània de la UAB) Exposició 800 anys de literatura catalana. Exposició digitalitzada.
|
|||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
|||||
|