|
||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final. | ||||||||
A Història de la llengua catalana estudiarem la història externa del català en el conjunt dels territoris de llengua catalana des del segle XVIII fins al segle XXI. Tanmateix, en el primer mòdul es tractaran de manera resumida els antecedents de la història contemporània de la llengua catalana, dins una seqüència temporal de llarga durada i segons una periodització basada en fites comunament acceptades per la historiografia lingüística. Tot i que també tractarem aspectes de l'evolució formal del català, l'objectiu fonamental de l'assignatura és analitzar l'evolució social i política de la llengua catalana durant el període esmentat. |
||||||||
L'assignatura d'Història de la llengua catalana és una matèria obligatòria de la branca de llengua catalana del grau. No es necessita cap requisit previ ni haver cursat alguna altra assignatura per fer-la. Hi ha altres assignatures del grau que són afins a la Història de la llengua catalana. L'assignatura amb la qual té més relació és amb la Història medieval i moderna de la llengua catalana. Una altra assignatura afí és també la Gramàtica històrica catalana, assignatura que tracta específicament l'evolució interna de la llengua. Malauradament, cap d'aquestes assignatures d'ha desplegat a resultes de mesures de simplificació de l'oferta optativa del grau. Tanmateix això no vol dir que es puguin oferir en un futur. Els coneixements que adquiriu a Història de la llengua catalana us seran útils per a l'estudi d'altres assignatures del pla d'estudis, com ara la Sociolingüística catalana i La normativa de la llengua catalana. |
||||||||
Alguns dels camps professionals relacionats amb Història de la llengua catalana són l'ensenyament secundari, l'ensenyament superior, la recerca històrica, especialment en els àmbits de la història interna i externa de la llengua, i la recerca sociolingüística. En aquest sentit, cal destacar la seua utilitat en l'àmbit de la formació, l'assessorament o la gestió lingüística. En relació amb el camp de la comunicació els coneixements d'Història de la llengua també són útils a periodistes que es volen especialitzar en llengua i cultura.
|
||||||||
Per a aquesta matèria no és imprescindible haver cursat cap altra assignatura prèviament. |
||||||||
Encara que no és obligatori, és convenient accedir a l'assignatura amb una preparació prèvia, que ben fàcilment podeu aconseguir amb la lectura d'alguna de les obres següents, segons considereu que us poden ser més útils atenent a la vostra formació inicial: Branchadell, Albert (2006). L'aventura del català. De les Homilies d'Organyà al nou Estatut. Barcelona: L'Esfera dels Llibres. Cabruja , Lluís, Casanellas, Pere i Massip, Maria Àngels (1987): Història de la llengua catalana (Síntesi, textos i exercicis). Barcelona: Columna. Duarte , Carles i Massip, Àngels (1981): Síntesi d'història de la llengua catalana. Barcelona: La Magrana. Lleal, Coloma (1992) Breu Història de la llengua catalana . Barcelona: Barcino. Marcet i Salom, Pere (1987): Història de la llengua catalana. Barcelona. Teide. Rafanell, August (1999). La llengua silenciada. Barcelona: Empúries. Ruíz, Francesc - Sanz, Rosa - Solé, Jordi (1996): Història social i política de la llengua catalana. València: Tres i Quatre. Sanchis Guarner, Manuel (1980): Aproximació a la història de la llengua catalana. Barcelona: Salvat. Tavani, Giuseppe (1994): Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62 (Els llibres de l'escorpí). |
||||||||
Objectius generals Els objectius generals d'aquesta assignatura són els següents. 1) Aportar a l'estudiant una visió genèrica de l'evolució històrica de la llengua catalana des de la primeria del segle XVIII fins a l'actualitat, fent un repàs també del període anterior a la història contemporània de la llengua. 2) Proporcionar-li els instruments d'anàlisi històrica que estimulin les destreses interpretatives de la realitat sociolingüística actual. 3) Fomentar una actitud favorable als valors intel·lectuals i socials que es deriven del coneixement del passat lingüístic.
Competències específiques:
4.7.Saber formar-se un criteri independent sobre la importància i la pertinència de les diverses dades i els indicadors disponibles sobre l'ús del català. |
||||||||
Aquesta assignatura està dividida en els mòduls didàctics següents: 1. Introducció a la història de la llengua. Panoràmica de la història del català: dels orígens als inicis de l'època contemporània. 2. Una llengua relegada a la privacitat. De l'abolició del règim foral (1716) a la instauració del liberalisme centralista (1833). 3. L'inici del desvetllament literari. La reivindicació de la llengua. De la instauració del liberalisme centralista (1833) al triomf del catalanisme politicocultural (1906). 4. La llengua catalana en la nova societat de masses. De la Solidaritat Catalana (1906) a la desfeta de la Segona República espanyola (1939). 5. El fracàs d'un lingüicidi calculat. De la desfeta de la Segona República espanyola (1939) als reconeixements institucionals (1983). 6. Avenços i retrocessos en l'horitzó de la normalitat lingüística. Dels reconeixements institucionals espanyols (1983) als nostres dies. |
||||||||
|
||||||||
El material didàctic d'aquesta assignatura, editat per la Universitat Oberta de Catalunya i coordinat per la professora Maite Puigdevall Serralvo, ha estat elaborat per Antoni Ferrando i Francés, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, i per Miquel Nicolàs i Amorós, professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, ambdós reconeguts especialistes en l'àmbit de la història de la llengua. L'assignatura es basarà en aquest material. Els materials d'aquesta assignatura es complementen sempre amb un llibre que normalment és diferent cada semestre. El llibre us servirà per aprofundir en algun dels temes tractats i també per adquirir alguna de les competències que té assignades aquesta assignatura. A requeriment del professor, els estudiants poden haver de consultar materials complementaris com ara documents històrics, articles, capítols de llibres o material audiovisual.
|
||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||
|