• Descripció

A Literatura, Cultura i Societat a Catalunya adquirireu els coneixements teòrics i les eines metodològiques que us permetran dur a terme una anàlisi cultural de la literatura catalana contemporània, tant dels seus textos com de les seves institucions i els seus autors i altres agents. Mitjançant l'estudi de qüestions, problemes i temàtiques rellevants (la construcció d'un mercat literari i un camp cultural autònom; la relació entre alta cultura i cultura popular; la literatura i la identitat nacional; els usos de la història; les representacions de la ciutat, el món rural i el paisatge; l'exili i la migració; la transgressió i l'estètica en la construcció del subjecte modern; la figura de l'intel·lectual) aprendreu a manejar instruments teòrics i a construir argumentacions sobre literatura catalana a partir d'aquesta base.

Alhora, a Literatura, Cultura i Societat a Catalunya posem un èmfasi especial sobre l'expressió oral i escrita (particularment en relació amb els diversos processos cognitius que hi intervenen). El treball de la competència d'expressió acadèmica està completament integrat amb l'estudi dels continguts.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Literatura, Cultura i Societat a Catalunya forma part de la matèria d'Estudis Culturals del grau de Llengua i Literatura Catalanes. Té assignats 6 crèdits ECTS, equivalents a una càrrega lectiva de 150 hores. És obligatòria per a tots els estudiants, i al seu voltant s'estructura la menció social i cultural del grau.

• Camps professionals en què es projecta

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003], l'assignatura Literatura, Cultura i Societat a Catalunya en particular i els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en general ajuden a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

• Coneixements previs

En aquesta assignatura donarem per suposat que heu estudiat la literatura catalana dels segles XIX i XX i, sobretot, que heu estudiat i assimilat els continguts de les assignatures Introducció a l'estudi de la literatura i, molt especialment, Teoria de la Literatura (o els seus equivalents a la llicenciatura en Filologia Catalana, Teoria Literària I i II).

• Informació prèvia a la matrícula

És essencial haver cursat i superat les assignatures Introducció a l'estudi de la literatura i, sobretot, Teoria de la Literatura (o els seus equivalents en la llicenciatura de Filologia Catalana: Teoria Literària I i II). És molt aconsellable haver superat Literatura Catalana del Segle XIX i Literatura Catalana del Segle XX (o els seus equivalents en la llicenciatura de Filologia Catalana: Literatura Catalana Contemporània I i II).

• Objectius i competències

Mitjançant l'estudi d'aquesta assignatura podreu assolir els següents objectius:

1. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber.
2. Entendre com els textos participen en els processos de construcció d'identitat en la cultura catalana.
3. Comprendre i analitzar els processos de construcció de les identitats mitjançant la cultura, i les conteses simbòliques al voltant d'aquests processos.
4. Comprendre i analitzar la relació entre cultura, discurs i identitat.
5. Comprendre i analitzar els contextos de construcció de la identitat en la cultura catalana.
6. Comprendre i analitzar els processos materials i simbòlics de creació dels significats culturals, així com els interessos econòmics, socials, ideològics o polítics que hi ha subjacents a la presentació de formes i continguts culturals.
7. Comprendre i analitzar els processos de reproducció cultural.
8. Comprendre i analitzar els processos simbòlics i materials d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura.
9. Comprendre i analitzar la dimensió espacial (local/nacional/global, moviments demogràfics, construcció i representació de l'espai, etc.) dels processos de reproducció cultural, de dominació i resistència, d'intercanvi, distribució i recepció de la cultura, i de creació de significats culturals.
10. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació o la classe.
11. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia.
12. Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir de les condicions materials i institucionals de producció, distribució i consum de la cultura.
13. Entendre el caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic, és a dir, les maneres com s'intercanvien idees i punts de vista mitjançant artefactes lingüístics amb el propòsit de persuadir els interlocutors.
14. Produir textos orals i escrits clars, cohesionats i estructurats adequadament, a partir d'uns paràmetres especificats, tot adaptant-los a un registre predeterminat, social o professional, i a les necessitats i característiques del futur receptor.
15. Produir textos orals i escrits normativament correctes i formalment coherents (que segueixin les convencions estilístiques més conegudes i acceptades).
16. Argumentar idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva, tant per escrit com oralment, sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres existents en la disciplina.
17. Utilitzar correctament la bibliografia pertinent, citar adequadament les fonts mitjançant l'ús coherent de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.
18. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i professionals, presents i futures.

L'assoliment d'aquests objectius s'emmarca en el treball de les següents competències del grau de Llengua i Literatura Catalanes:

• Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.
• Relació dels textos amb la seva realitat social i cultural.
• Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.
• Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
• Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
• Expressió oral i escrita per a la vida acadèmica i professional.
• Actualització permanent i adaptació a noves situacions.

• Continguts

Hem organitzat aquesta assignatura en quatre unitats, cadascuna d'elles centrada al voltant d'un aspecte rellevant per a l'estudi cultural de la literatura, i en concret de la literatura catalana. Cadascuna d'aquestes unitats consisteix en l'estudi i discussió de textos teòrics fonamentals (que ens proporcionaran els instruments metodològics necessaris per a l'anàlisi cultural de la literatura catalana) i la seva aplicació a textos literaris catalans dels segles XIX i XX. L'èmfasi de l'assignatura és metodològic i temàtic, i per tant no hi haurà necessàriament un ordre cronològic en la disposició dels textos al llarg del semestre. Els textos literaris catalans variaran de semestre en semestre.

Els materials d'aprenentatge de l'assignatura segueixen el mateix esquema i estan, doncs, organitzats en quatre unitats. Els materials consisteixen en una selecció de textos teòrics fonamentals per a l'estudi cultural de la literatura, acompanyats de textos crítics sobre literatura i cultura catalanes, que cal considerar com a estudis de cas.

Els continguts de l'assignatura són els següents:

Unitat 1: Institucions i mercats

• La construcció d'una esfera pública i l'autonomització del camp literari
• Exclusió i apropiació de la cultura popular
• Homologació i excepcionalitat en la cultura catalana

Unitat 2: La nació i la memòria

• Els usos de la història: la literatura i la construcció de la identitat nacional
• Història, memòria i temps

Unitat 3:  Espais i llocs

• Modernitat urbana i el món rural
• Paisatges
• Exilis, diàspores i migracions

Unitat 4:  Literatura, cultura i subjectivitat

• Transgressió, estètica i la construcció del subjecte modern
• L'intel·lectual i l'escriptor

Als materials de l'assignatura trobareu un seguit de lectures organitzades segons l'esquema que acabem de veure. De totes aquestes lectures, cada semestre se'n farà una selecció per treballar-les a l'aula, acompanyades d'una altra selecció de textos literaris catalans, generalment d'extensió breu, que serviran com a base per a l'anàlisi i per a l'aplicació dels diversos discursos teòrics i temàtiques estudiats. La selecció de textos literaris breus estarà disponible a l'aula, ja sigui a cada unitat, ja sigui al Tauler.

Aquest semestre les lectures seleccionades seran les següents:

Unitat 1

• Jordi Busquets, "La cultura popular" i "La indústria de la cultura"
• Andreas Huyssen, "La cultura de masas como mujer: lo otro del modernismo"
• Josep Maria Domingo, "Els Jocs Florals de Barcelona el 1859"
• Santiago Rusiñol, Els jocs florals de Canprosa
• Salvador Dalí, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, "El manifest groc"

Unitat 2

• Benedict Anderson, Comunitats imaginades: Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme
• Eric Hobsbawm, L'invent de la tradició
• Magí Sunyer, "La mitologia nacional catalana"
• Àngel Guimerà, "La sardana de les monges"; Joan Maragall, "La sardana"; Joan Fuster, "Contra el nacionalisme"; Joan Margarit, "Immigrants"

Unitat 3

• Tim Edensor, "Geografia i paisatge: Llocs i espais nacionals"
• Edwuard Said, "Reflexions sobre l'exili"
• Enric Bou, "Mitja vida condormida: Autobiografia, viatge i exili"
• Enric Bou, "Llegir la ciutat"
• Miquel Costa i Llobera, "El pi de Formentor" i Quim Monzó, "Turista a Barcelona"

Unitat 4

• Stuart Hall, "¿Quién necesita 'identidad'?"
• Judith Butler, "Imitació i insubordinació de gènere"
• Josep-Anton Fernàndez, "Puta Marès (Ahí), de Biel Mesquida: Estratègies transgressores i la política de l'experimentació literària"
• Terenci Moix, "Lilí Barcelona" i Caterina Albert, "La infanticida". 

Pel que fa a la resta de lectures dels materials, en farem dos usos. D'una banda, cada estudiant completarà les seves lectures segons el tema de treball (PAC3, vegeu més endavant) que hagi escollit; s'esperarà que hàgiu llegit tots els textos de la unitat a què correspongui el vostre tema de treball de curs. D'altra banda, de cara a la prova de síntesi (vegeu més endavant, apartat "Avaluació"), el consultor notificarà oportunament en un missatge al Tauler quines altres lectures dels materials caldrà fer.

Expressió oral i escrita

Aquesta assignatura va acompanyada d'uns altres materials, Expressió oral i escrita (disponibles a l'aula en PDF), que ja vau poder consultar a l'assignatura Llengua, Cultura i Societat. Aquests materials els podeu considerar com un manual per al treball de les competències comunicatives durant tot el grau. El manual consta de tres mòduls. Al primer, es plantegen les relacions entre comprensió i expressió, i entre el llenguatge oral i l'escrit, i descriu, amb una clara orientació pràctica, el procés de composició escrita. El segon mòdul reflexiona sobre l'expressió oral, la comunicació corporal i oral, i els tipus de comunicacions orals. Finalment, el tercer mòdul descriu la varietat de gèneres textuals, especialment en l'àmbit humanístic, i insisteix en aspectes pràctics de redacció.

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

Com hem explicat més amunt, els materials de l'assignatura consisteixen en una selecció de lectures. A cada unitat trobareu una secció de textos teòrics rellevants per als temes estudiats, així com alguns estudis crítics sobre literatura catalana, que podem considerar com a estudis de cas. A més, a l'aula trobareu en format PDF els materials Expressió oral i escrita, que us ajudaran en el vostre procés de confecció dels treballs.

A més dels materials d'aprenentatge, el consultor ha preparat una selecció de textos literaris catalans breus (poemes, contes, etc.), que utilitzarem com a base per a l'anàlisi i l'aplicació dels diversos discursos teòrics que estudiarem. D'altra banda, el consultor anirà fent recomanacions d'ampliació bibliogràfica a cada unitat, i us guiarà en la vostra tasca de cerca de bibliografia per al vostre treball de curs.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació