Narratologia Codi:  07.544    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

L'assignatura Narratologia proposa com a objectiu principal l'adquisició i aplicació dels fonaments teòrics més rellevants de la teoria literària centrada en la narrativa. L'alumnat que cursi aquesta matèria coneixerà l'origen de la disciplina i al mateix temps reflexionarà sobre l'especificitat del fet narratiu i la pluralitat de perspectives teòriques que poden caracteritzar-lo. D'entre aquestes, cal destacar les de Tzvetan Todorov, Roland Barthes o Gerard Genette, responsables de contribucions importants pel que fa a l'avenç de la narratologia, així com del fet que avui dia puguem concebre-la com una peça imprescindible de la Teoria de la Literatura.

Precisar amb detall la naturalesa i les funcions d'una narració qualsevol, així com també els sistemes de normes que li donen forma, l'expliquen i l'associen a altres narracions, esdevé un dels propòsits bàsics de la narratologia. Malgrat la seva relativa novetat, els mecanismes analítics propis d'aquest camp d'estudi han acabat transcendint l'àmbit literari per estendre's a altres discursos creatius i artístics (com ara el cinema o el còmic) factibles d'ésser llegits i interpretats en clau narrativa. En darrer terme, la narratologia entesa genèricament com la construcció d'un relat a partir de l'ús conscient de tots els mecanismes que en són inherents, permet estendre'n els usos que li són propis cap a altres àmbits i pràctiques socials com la publicitat, les noves tecnologies o el món digital.

Amunt

La matèria pretén fornir eines interpretatives a l'alumnat per tal que s'enfronti a textos literaris amb prou coneixements per copsar-ne la significació global. Des d'aquesta perspectiva obertament instrumental, l'assignatura actua com a complement d'altres matèries del pla d'estudis centrades en la narrativa. A més, l'aplicació pràctica en alguns contes i relats dels conceptes teòrics adquirits permetrà aprofundir en el coneixement del gènere de la mà d'autors destacats de la tradició occidental.

Paral·lelament, la disciplina narratològica, en tant que instrument analític i interpretatiu, presenta confluències amb altres assignatures basades en l'acostament a manifestacions culturals i artístiques ni literàries.

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura,  s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), publicitari o de les arts plàstiques (exposicions, etc.).

D'una manera més genèrica, les noves perspectives obertes per la narratologia vers altres àmbits artístics o socials, com el cinema, el còmic, la televisió o la pintura, amplien significativament les opcions professionals en dotar l'alumne que cursi la matèria d'estratègies analítiques i creatives vàlides, per exemple, per al guionatge televisiu o cinematogràfic, el món de la publicitat o altres, tenint en compte que una de les consideracions possibles de la teoria narratològica és, en efecte, l'estudi de la creació d'un relat.

Amunt

Per a l'òptim seguiment d'aquesta assignatura és útil, però no imprescindible, haver cursat abans Teoria de la Literatura o Introducció a l'estudi de la literatura.

Amunt

Aquesta assignatura pertany al mòdul de Literatura i Teoria literària del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC, dins la matèria Literatura catalana. És una assignatura optativa de 6 crèdits ECTS.

Amunt

Objectius

  • Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.
  • Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.
  • Conèixer la terminologia relativa a la disciplina i utilitzar-la de manera adient.
  • Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.
  • Aplicar el pensament crític a la lectura, descripció i anàlisi dels textos.
  • Aplicar les estratègies interpretatives pròpies de la disciplina a altres camps no literaris i, fins i tot, no estrictament artístics.
  • Construir reflexions teòriques i metacrítiques en relació amb la literatura.
  • Argumentar, oralment i per escrit, idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha en la disciplina.
  • Analitzar i interpretar textos de naturalesa complexa i de vegades ambigua.
  • Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per a explorar i respondre les preguntes.

 Competències 

  • Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.
  • Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
  • Expressió oral i escrita per la vida acadèmica i professional.

Amunt

L'eix central de l'assignatura és, com ja s'apuntava anteriorment, l'estudi de la disciplina partint de les propostes crítiques dins el marc de la narratologia. En paral·lel, es proposa l'anàlisi de textos narratius que permetin mesurar el grau d'operativitat de les aplicacions pràctiques d'aquelles propostes. Entre els autors que es llegiran trobarem Jonathan Culler, Enric Sullà, Roland Barthes, Tzvetan Todorov, José M. Pozuelo, Susan S. Lanser, Marie-Laure Ryan o Vicent Alonso. I pel que fa als contistes, s'analitzaran relats de Joyce, Monzó, Rodoreda, Poe o Moncada, entre d'altres.

Per altra banda, s'inclou un apartat que té en compte les aplicacins dels fonaments narratològics en altres contextos no específicament artístics, amb la intenció d'evidenciar la utilitat de la disciplina com a mètode analític i interpretatiu de qualsevol manifestació sociocultural que parteixi del concepte "relat". Es pretén, doncs, treballar una competència professional cada vegada més valorada en àmbits com ara el món editorial, la publicitat o l'elaboració de continguts per a Internet basats en la capacitat per construir narratives eficaces.

L'assignatura es divideix en sis blocs temàtics, corresponents als Blocs que estructuren el contingut del dossier Documents de lectura:

  1. Textos preliminars. Definició del camp d'estudi
  2. La narratologia: fonaments i conceptes
  3. Més enllà de l'estructuralisme: alternatives i evolucions
  4. La narrativitat, més enllà de la literatura
  5. Aplicacions 1: diferents propostes d'anàlisi i definició de gèneres narratius
  6. Aplicacions 2: selecció d'anàlisis de textos narratius

                              

Els dos primers blocs tenen caràcter introductori i general, i pretenen delimitar adequadament el camp d'estudi així com introduir els conceptes principals.

El tercer bloc proposa una ampliació dels fonaments teòrics cap a altres vies que deixen enrere els models de base estructuralista i mostren l'horitzó de possibilitats de la disciplina, com per exemple la visió feminista.

El quart bloc presenta aplicacions de la disciplina narratològica en altres camps, cosa que obliga a redefinir el concepte mateix de narratologia per tal d'adaptar-lo a les especificitats de, posem per cas, l'àmbit musical.

El cinquè bloc proposa la caracterització de diferents gèneres narratius partint de l'ampliació semàntica que aquest concepte ha experimentat (susceptible d'incloure àmbits com els videojocs o les sèries de televisió).

Finalment, el sisè bloc mostra algunes aplicacions pràctiques en el camp literari que il·lustren les possibilitats analítiques de la narratologia.

Amunt

Narratologia Web

Amunt

Per al seguiment de l'assignatura, ens basarem en aquests tres materials, que tenen relació directa amb alguna de les PAC que caldrà fer.

En primer lloc, hi ha el dossier Documents de lectura. Es tracta d'una aproximació diacrònica a la narratologia i d'una compilació de textos crítics elaborats especialment per a aquesta assignatura per Mercè Picornell.

En segon lloc, es proposa una breu antologia contística. Caldrà llegir, en paral·lel als articles que formen part del dossier, algun dels contes següents, tots il·lustratius de les aportacions teòriques estudiades. La lectura serà necessària per realitzar alguna pràctica del curs, ja que certs articles se centren exclusivament a analitzar aquests relats. La intenció no és altra que compensar, en la mesura del possible, l'excessiva (però tanmateix imprescindible) càrrega teòrica de l'assignatura.

  • BENET, Juan, "Viator", Cuentos Completos. Madrid: Alianza Editorial, 1977, p. 177-186.
  • JOYCE, James, "Eveline", Dublinesos. Tr. Joaquim Mallafrè. Barcelona: Edhasa, 1988, p. 45-52.
  • MONZÓ, Quim "Redacció", Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1994, p. 11-17.
  • POE, Edgar Allan, "Els fets en el cas de M. Valdemar", Contes (volum IV). Tr. Carles Riba. Barcelona: Quaderns Crema, 2002, p. 123-136.
  • RODOREDA, Mercè, "La sang", Tots els contes. Barcelona: Edicions 62, 2010 ("labutxaca"), p. 13-27.

Finalment, en tercer lloc, caldrà llegir l'obra Jesús MONCADA,  Calaveres atònites. Barcelona: La Magrana, 1999.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final presencial (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

 

Amunt