• Descripció

En aquesta assignatura es proposa un recorregut per la dramatúrgia catalana contemporània des de finals del segle XIX fins a l'actualitat a través de l'anàlisi de nou dels seus autors més representatius i reconeguts: Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Maria de Sagarra, Joan Oliver, Salvador Espriu, Joan Brossa Josep M. Benet i Jornet, Sergi Belbel i Jordi Galceran. Més enllà d'oferir una visió històrica de l'escena catalana contemporània, l'assignatura s'enfoca medul·larment des de l'endinsament en les peces més significatives dels citats autors, subratllant-ne tant les qualitats dramàtiques com la imbricació en el context cultural propi i internacional.

L'accés a mostres canòniques de l'escriptura teatral contemporània catalana no n'implica una anàlisi unicament literària, ans té en compte el lligam amb altres formes d'expressió artística i amb gèneres no dramàtics. L'assignatura fixa el relleu de l'aportació autoral catalana a l'exercici de la representació teatral durant els segles XX i XXI i, alhora, subratlla el pes específic del teatre en el ressorgiment i consolidació d'una literatura minoritzada durant diversos segles.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'estudi de la dramatúrgia en els currículums acadèmics convencionals ha esdevingut, moltes vegades, subsidiari d'altres matèries, però en el Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya la complementarietat entre l'assignatura Teatre Català, endegada el 2010, i La representació teatral, de llarga trajectòria, permet d'abordar la importància i la projecció cada cop més rellevants de les arts escèniques en la societat actual. Per altra banda, Teatre Català s'incardina dins l'àmplia oferta de la literatura catalana contemporània per part del Grau de Llengua i Literatura de la UOC, amb assignatures com Literatura Catalana del Segle XIX o Literatura Catalana del Segle XX. La interdependència entre totes elles contribueix a l'objectiu comú d'aprofundir en el coneixement de la història literària del país durant els darrers dos segles, i posar de relleu les produccions més reeixides d'aquest patrimoni amb l'accés a l'utillatge analític i critic que ho possibiliti.

• Camps professionals en què es projecta

En l'era virtual, l'art escènic no sols genera un ric mosaic de possibilitats laborals pròpies del sector (autors, actors, directors, escenògrafs, etc) sinó que esdevé suport essencial per a activitats lligades a altres àrees i indústries culturals, singularment en el camp de la plàstica, la música, la dansa, i, en general, en l'àmbit de la comunicació -televisió, Internet, ràdio, cinema, documental, etc-. Totes elles tenen en l'art escènic una base important, mentre que la seva matèria literaria esdevé de gran utilitat per a l'exercici de la pedagogia de la literatura i llengua catalanes.

L'assignatura se situa en el pont entre l'escena i la filologia catalanes, per la qual cosa contribueix a la formació de l'alumne en aquests camps a través de la construcció de textos, l'ús de les eines informàtiques i la capacitat de treballar en equip a través d'un aprenentatge continu i adaptat. Als coneixements específics de la literatura i l'escena, cal afegir el bagatge cultural que genera el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte i la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita indispensables per a desenvolupar amb eficàcia moltes professions renovades en l'actualitat, destacadament en el camp dels recursos humans.

• Coneixements previs

Per a aquesta assignatura no és imprescindible haver cursat cap altra assignatura prèvia.

• Objectius i competències

Competències específiques

• Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
• Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
• Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals

Objectius

• Conèixer les principals obres i autors de la literatura catalana.
• Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural.
• Posar en relació la producció literària en llengua catalana amb altres realitats culturals.
• Relacionar els textos literaris amb altres manifestacions de la vida cultural del país (art, música, periodisme, etc.).
• Analitzar els diferents tipus de textos i productes a partir d'una comprensió dels processos narratius, gèneres i maneres de representació que intervenen en la seva creació o producció.
• Analitzar els diferents tipus de textos i productes en funció dels processos de recepció que els afecten.

• Continguts

Unitat I. El Teatre entre la Renaixença i el Modernisme (Mòduls 1, 2). (1'5 crèdits).

Mòdul 1. Angel Guimerà

1.1.          El context de l'obra guimeraniana.

1.2.          Entre Shakespeare i Schiller, un model de tragèdia romàntica. Mar i Cel (1888).

1.3 .         La descoberta del naturalisme i el camí cap a una visió tràgica moderna: Maria Rosa (1894), Terra baixa(1896), La filla del mar (1900).

1.4.          La consagració definitva. La temptació messiànica. La reina jove (1911).

1.5.          Conclusions: un valor encara vigent.

• En aquest mòdul s'aborda la lectura d'algunes de les peces més representatives d''Angel Guimerà, des de Mar i Cel (amb la qual oferí una personal reelaboració del gènere tràgic amb què s'havia iniiciat) fins a La reina jove, amb especial atenció a tres drames de la darrera dècada del segle XIX on es projectà com a eficaç dramaturg i escriptor: Maria Rosa, La filla del mar i Terra baixa, l'obra més emblemática de l'autor i de tota una època i concepció del teatre català.

Mòdul 2. Santiago Rusiñol
l

• 2.1. El camí de l'artista cap a l'escena: formació i concepció teatrals.
• 2.2. Cap al modernisme: una escena de "delicadeses tristes". L'alegria que passa (1898), l'artista contra el mal de prosa. El jardí abandonat (1900), professió en la bellesa.
• 2.3. Autor de moda, autor polèmic. L'hèroe (1903), un drama moral regeneracionista a l'entorn de la catalanitat. .
• 2.4. Al marge del noucentisme: la pervivència d'un teatre ambiciós en època de crisi. L'auca del senyor Esteve (1917), de la Ribera a la conformació d'un mite català. El català de la Mancha (1918), un quixot al servei de la "ideia".
• 2.5. Conclusió: l'artista modern a la recerca del públic
• El segon mòdul de l'assignatura s'encara a la lectura de Santiago Rusiñol tant des del vessant 'modernista' (amb L'alegria que passa i El jardí abandonat com a peces significatives) com la d'autor adaptat a la 'moda' i amb voluntat de professionalització que caracteritza el seu teatre entrat el segle XX: a la lliçó de la molt significada obra L'Auca del Senyor Esteve s'afegeix un èxit del moment que ha transcendit menys a la posterioritat: El català de la Mancha.

Unitat II. Dramaturgs posteriors al modernisme (Mòduls 3/4). (1'5 crèdits).

Mòdul 3. Josep Maria de Sagarra 

• 3.1. Introducció.
• 3.2. Un model eficaç de teatre poètic. Un intent ambiciós: Marçal Prior. (1926). Un poema dramatic rodó: La Filla del Carmesí (1929). Passió, domini i deure: L'hostal de la Glòria (1931). A prop del realisme: El Cafè de la Marina (1933). Provant de renovar-se: Galatea (1947).
• 3.3. Conclusió: el teatre sagarrià i la creació d'un públic. 
• El mòdul aborda la lectura de peces representatives dels diversos vessants de Josep Maria de Sagarra, un autor que partint de pressupòsits tardomodernistes encara presents a obres com Marçal Prior, consolidà  a finals dels anys 20 diverses formes escèniques que gaudiren del fervor del públic: entre totes destaca el poema dramàtic, ubicat entre el costumisme nostàlgic i l'esqueix passional. D'ell se n'ofereix la lectura de La filla del Carmesí, L'Hostal de la Glòria i El Cafè de la Marina. Entrada la postguerra, un interessant tombant de l'autor inserit en el batec existencalista de l'època resta reflectit al mòdul amb la lectura de Galatea. 

Mòdul 4. Joan Oliver

• 4.1. Introducció.
• 4.2. Per un teatre català de bulevard. Comèdia burgesa i ironia bíblica: Allò que tal vegada s'esdevingué (1933). Guerra, revolució i teatre polític: La fam (1938). Una comèdia burgesa modèlica: Ball robat (1954).
• 4.3. Un teatre renovador que es va quedar a mig fer.
• El mòdul ens introdueix en la lectura de tres peces molt contrastades i de les més reeixides de Joan Oliver, destacat membre del Grup de Sabadell conegut com a Pere Quart en el seu vessant poètic. Amb el noucentisme com a teló de fons de la seva formació, el comediògraf es distancià de la tradició recent i de la via sagarriana: la seva obra evoluciona des de la sàtira destranscendentalitzadora de la preguerra (Allò que tal vegada s'esdevingué), cap a un vessant més compromès amb La fam, (la producció més emblemática del teatre català de la guerra) o amb Ball robat, dissecció psicològica de la familia burgesa sota aires de comèdia de bulevard.

Unitat III. Teatre de la primera postguerra (Mòduls 5/6). (1'5 crèdits)

Mòdul 5. Salvador Espriu.

• 5.1. El teatre d'Espriu com a encaix d'un cosmos miticoliterari. Antígona (1939), una "tràgica baralla entre germans". Primera història d'Esther (1948), la definitiva construcció del mite mitjançant el tràgic grotesc.
• 5.2. A tall de conclusions: el teatre espriuà com a aportació a la dramatúrgia èpica del segle XX.
• La lectura de les dues obres de Salvador Espriu Antígona i Primera Història d'Esther,  programades en el present mòdul constitueix la immersió en un escriptor que malgrat ser més conegut i prolífic en el seu vessant poètic i narratiu, aconseguí circumstanciar la tragèdia clàssica i els mites antics dins la vivència personal i col.lectiva, marcada per l'estela de la Guerra Civil i de la mort  D'aquesta manera, Espriu marca el punt àlgid d'una tragèdia de tons farsecos que esdevé característica del segle XX.

Mòdul 6. Joan Brossa

• 6.1. L'autor: formació i consolidació d'una obra.
• 6.2. La poesia escènica.
• 6.3. Teatre d'acció. Tretzena acció espectacle (1946) un viatge al·lusiu, des de l'avantguarda i la participació. Gomintoc (1948): la mort de la dansa clàssica, amb un final obert. Concert irregular (1965): repensant el format ''concert'', ludisme i crítica.
• 6.4. Teatre literari. La xarxa (1953): l'amor sense convencions socials. El dia del profeta (1961): contra el poder, en majúscula. Calç i rajoles (1963): des de la tradició dramàtica, la migradesa moral del poble.
• 6.5. Conclusió.
• El mòdul present ens introdueix en el coneixement i en la lectura de Joan Brossa, un autor que concep el teatre com a poesia escènica sota concepcions d'avantguarda, i de qui abordem essencialment el vessant literari sense menystenir la seva gran i encara poc coneguda contribució a la renovació de les formes literaries esceniques.

Unitat IV.  Dramaturgs des del franquisme fins a l'actualitat (Mòduls 7/8/9). (1'5 crèdits).

Mòdul 7. Josep M. Benet i Jornet

• 7.1. Una dramatúrgia en procés de revisió permanent. Una vella, coneguda olor (1963): una proposta original de teatre realista. Berenàveu a les fosques (1971): la revisió del franquisme amb suport de Brecht. Revolta de bruixes (1975): una resposta teatral a la crisi ideològica i estètica dels anys seixanta. Desig (1989): el model d'un nou realisme amb el retrat de Harold Pinter al fons. L'habitació del nen (2001): una reflexió sobre el saber i el sentit de la vida.
• 7.2. Nous reptes dramatúrgics per al segle XX!.
• El mòdul ens submergeix en la llarga trajectoria com a dramaturg de Josep M. Benet i Jornet, des dels seus inicis propers al realisme i a Brecht (Una vella coneguda olor, Berenàveu a les fosques) fins a la revisió i renovació de models i inquietuds (Revolta de bruixes, Desig, L'habitació del nen) que ens ofereixen un panorama polièdric d'una producció prolífica i dilatada en la convicció i la defensa de la literatura teatral.

Mòdul 8. Sergi Belbel

• 8.1. Qüestions prèvies: postmodernitat i praxi teatrals.
• 8.2. Del cicle literari a l'exploració dels límits. Elsa Schneider (1987). En companyia d'abisme i altres textos breus (1989). 
• 8.3. Les relacions violentades. Carícies (1991). Després de la pluja (1993).
• 8..4. Les relacions violentades. La sang (1998). Forasters (2004).
• 8.5. Corol.lari: les costures de la postmodernitat. 
• La lectura de diferents obres de Sergi Belbel en el present mòdul introdueix l'alumne en el coneixement d'un autor associat segons diversos parers critics a un fenomen o operació, on, de totes totes, representa el cap visible d'una dramatúrgia postmoderna lligada a l'experimentació escènica. Polifacètic (autor, filòleg, director, gestor, etc.), Belbel evoluciona al caire del context, des de les inquietuds tardobekettianes de les primeres produccions que s'analitzen (Elsa Scheider, En companyia d'abisme) fins a la irrupció en un abrupte cosmos relacional que ha singularitzat les seves produccions, ben representades per Carícies, Després de la pluja o Forasters.

Mòdul 9. Jordi Galceran

• 9.1. Una entrada fulgurant. Paraules encadenades (1995), un psicotrhiller a la catalana. El mètode Grönholm (2005)o l'embolica que fa fort, una comèdia laboral de projecció internacional.
• 9.2. Balanç final: una flor que va fer estiu?
• El darrer mòdul de l'assignatura és dedicat al que s'apunta com a gran restaurador i actualitzador de la comèdia d'embolic, acarada a problemàtiques i entorns actuals. D'aquesta manera s'aborda la lliçó de dues de les seves obres més exitoses, Paraules encadenades, i sobretot El mètode Grönholm, l'èxit de la qual ha esdevingut un fenomen únic dins la dramatúrgia catalana dels darrers anys.

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

El material didàctic preparat per a l'assignatura Teatre Català consta del manual distribuït  en nou mòduls corresponents als nous autors llegits i d'una antologia de textos crítics complementaris, ambdues amb accés des de l'aula. L'antologia ha estat confegida a partir de moltes i diverses obres crítiques, amb l'objectiu que l'alumne tingui a l'abast algunes de les anàlisis més essencials i acurades de les peces que haurà de llegir.

Igualment, una bibliografia curosament seleccionada, al final de cada mòdul, obre també la porta a l'ampliació i complementació dels continguts.. El consultor de l'assignatura farà ús d'aquest material en funció del nivell dels estudiants i de la seva capacitat per comentar i analitzar les obres i els textos que es proposaran com a objecte d'estudi. Cal tenir en compte, en tot cas, que aquest material ha de servir com a suport introductori i que el contingut podrà ser discutit, debatut i modificat si es creu que no s'adequa a les necessitats dels estudiants.

L'assignatura anirà incorporant progressivament recursos audiovisuals corresponents a representacions o versions de les peces i autors antologats

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació