| Psicologia del desenvolupament | Codi: 02.500 : 6 |
Aquesta assignatura forma part dels fonaments teòrics bàsics de l'educació social en l'àmbit de la psicologia. Aporta els coneixements elementals sobre els canvis que es produeixen en la persona al llarg del seu cicle vital, els seus desencadenants i els contextos en què aquests es produeixen. Així mateix, relaciona aquests coneixements amb la seva aplicació en la intervenció socioeducativa pròpia de l'educació social.
Els professionals de l'educació social, han de tenir en compte els processos evolutius de les persones i conèixer les fites bàsiques per les quals passaran al llarg de la seva vida, tant pel que fa a les diferències en les diferents etapes vitals com pel que fa als diversos contextos de desenvolupament en què les persones despleguen les seves activitats.
La creença en l'educabilitat de la persona que ha de desenvolupar aquest professional depèn de la reflexió sobre el model de persona que es tingui de referència, ja que la tasca de l'educació social és la de promoure el canvi en persones i grups humans. Així mateix, depèn del coneixement que es tingui de com són aquests canvis per tal de poder dissenyar els objectius educatius adequats en cada cas. Des d'aquesta perspectiva, la Psicologia del desenvolupament esdevé una eina perquè el professional de l'educació social reflexioni sobre la importància d'un posicionament epistemològic a l'hora de desenvolupar la seva tasca professional.
Psicologia del Desenvolupament és una assignatura de 6 crèdits de la branca de Ciències Socials i Jurídiques del pla d'estudis d'Educació Social.
Aquesta assignatura es cursa al primer curs del Grau d'Educació Social i aporta els coneixements bàsics sobre el desenvolupament de l'ésser humà i dels processos psicològics que hi intervenen. Així mateix, es relacionen aquests coneixements amb la seva aplicació en la intervenció socioeducativa pròpia de l'Educació Social.
Els estudiants del Màster en Psicopedagogia poden cursar aquesta assignatura com a Complement de Formació.
Tenint en compte que l'objectiu de l'Educació Social és dotar a certs grups humans de recursos educatius que els possibilitin la plena integració a la societat, s'han de conèixer els processos evolutius i els moments clau pels que passen les persones al llarg de la seva vida. Així mateix, els i les educadores socials han de conèixer els processos psicològics implicats en l'aprenentatge de les persones, així com les seves peculiaritats de pensament en funció del seu moment evolutiu.
Finalment, l'estudi de la Psicologia del desenvolupament convidarà l'educador i l'educadora social a reflexionar sobre el concepte de desenvolupament que s'utilitza en la societat occidental, i a reformular-lo en termes de casos pràctics concrets amb els quals s'enfrontarà en la seva professió. Per aquest motiu, és important que l'estudiant s'introdueixi en el coneixement dels diferents enfocaments que integra la Psicologia del desenvolupament.
No hi ha establerts uns coneixements previs específics.
No hi ha indicacions prèvies a la matrícula.
Competències transversals
- Anàlisi i síntesi.
- Comunicació efectiva a través de diferents mitjans i en diversos contextos.
- Gestió de la informació.
- Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses.
Competències específiques
- Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que conformen la persona com a protagonista de l'educació.
A partir d'aquestes competències a assolir, s'han dissenyat els objectius d'aprenentatge següents:
Objectius d'aprenentatge
- Conèixer i reflexionar sobre les diferents teories, conceptes i mètodes del desenvolupament humà.
- Reflexionar i comprendre les implicacions d'aquests coneixements per a la pràctica de l'Educació Social.
- Promoure una visió integrada dels processos de canvi al llarg del cicle vital.
El contingut de l'assignatura es distribueix en sis unitats didàctiques, dues referents a la història i perspectives teòriques en Psicologia del Desenvolupament i la resta dedicades cadascuna a una etapa del desenvolupament (primera infància, segona infància, adolescència i joventut, i edat adulta i vellesa).
UNITAT DIDÀCTICA 1: Història, mètodes i conceptes fonamentals en la Psicologia del desenvolupament
- Psicologia del desenvolupament: evolució històrica i concepte.
- Mètodes d'investigació en Psicologia del desenvolupament i de l'educació.
- Els principals factors en el desenvolupament.
UNITAT DIDÀCTICA 2: Perspectives teòriques en Psicologia del desenvolupament
- Teoria Psicogenètica de Piaget.
- Teories del Processament de la Informació.
- Teoria Sòcio-cultural de Vygotsky.
- Altres orientacions teòriques.
UNITAT DIDÀCTICA 3: El desenvolupament en la primera infància, contextos i processos. Preparació per a la maternitat i la paternitat
- Concepció, embaràs, part i postpart: processos de transició ecològica.
- La importància dels primers contactes socials: desenvolupament emocional i de la personalitat.
- Desenvolupament psicomotriu, del llenguatge i cognitiu.
UNITAT DIDÀCTICA 4: El desenvolupament en la segona infància: contextos i processos. Escola, família, iguals i mitjans de comunicació
- El desenvolupament cognitiu i les relacions entre família i escola.
- El desenvolupament social, moral, afectiu i la influència dels contextos de desenvolupament.
- El desenvolupament del llenguatge i les habilitats psicomotrius.
UNITAT DIDÀCTICA 5: Adolescència, Joventut i entorn social
- Els adolescents i joves avui.
- Desenvolupament psicobiològic, cognitiu, de la personalitat i de l'afectivitat.
- Desenvolupament social i moral.
UNITAT DIDÀCTICA 6: L'edat adulta i la vellesa en la nostra societat
- Els diferents àmbits de desenvolupament en l'edat adulta.
- Desenvolupament físic, cognitiu, de la personalitat i de l'afectivitat.
- Els diferents àmbits de desenvolupament en la vellesa.
- Desenvolupament físic, cognitiu, de la personalitat i de l'afectivitat.
| Estratègies i tècniques per al màster en Psicopedagogia | Web |
| Eines per al professional de la psicopedagogia | Web |
| Cercle sexe-gènere i Desenvolupament infantil | Audiovisual |
| Podcast 'Aquí, la vida' | Àudio |
Els materials bàsics de l'assignatura són els següents:
- Martín, B. (2009). Guia de Psicologia del Desenvolupament per a Educadors Socials. Barcelona: UOC.
Aquesta guia d'estudi presenta l'enfocament de l'assignatura i agrupa els continguts en les unitats didàctiques de treball de l'assignatura. Relaciona la pràctica professional de l'Educació Social amb els continguts i recursos (llibre, articles i altres documents) per treballar l'assignatura.
Les referències bibliogràfiques que presenta la guia de l'assignatura són completes i actuals, per això es pot recórrer a ella per a trobar informació sobre qualsevol dels temes que es necessiti. També es proposen una sèrie d'activitats orientades a la reflexió i anàlisi de la matèria treballada en cada unitat didàctica.
(Aquesta guia la rebreu en paper a casa)
- González, E. (coord). (2006). Psicología del Ciclo Vital. Madrid: CCS. (3ª ed).
Aquest llibre és un recurs bàsic i imprescindible per al seguiment de l'assignatura.
(Aquest manual el rebreu en paper a casa)
- Cuevas Fernández, I., Rico Muñoz, R. i Fierro Arias, JD. (2014). El desenvolupament durant l'edat adulta. Barcelona: UOC. (3ª ed)
- Fernández de Trocóniz, MI. i Montorio Cerrato, I. (2014). El desenvolupament durant l'envelliment: Estabilitat, canvi i adaptació. Barcelona: UOC. (3ª ed)
Necessaris per realitzar la PAC C i que podreu trobar als enllaços de l'aula.
(Aquest material no el rebreu en paper i està disponible a l'aula)
Trobareu més documentació a l'aula, a l'apartat de Recursos: Material i fonts, hi ha una sèrie d'articles de diferents temàtiques (lectures) i que es treballaran en funció de les diferents unitats i activitats d'aprenentatge. A l'apartat Activitats, en la descripció de cada PAC, trobareu la relació dels articles i altra documentació que us serviran per treballar cadascuna d'elles.
Normativa per a realitzar les referències bibliogràfiques en les PAC.
És molt important referenciar correctament els articles, revistes o llibres consultats a les PAC segons la normativa APA de l'Associació Psicològica Americana. D'aquesta manera, als espais de Fonts d'Informació i Eines de Suport de l'aula es troba la normativa APA i altres guies de referenciació, que especifiquen com s'han de fer les cites i referències de les fonts consultades.
Tanmateix podeu seguir els següents links:
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|