• Descripció

L'assignatura es basarà en una metodologia interdisciplinària per tal d'accedir de forma exhaustiva a allò que coneixem com història del cinema.

Al llarg del curs introduirem nocions articulades des de diferents camps que s'apleguen dins dels estudis cinematogràfics. Per exemple, estudiarem el cinema des de la semiòtica, des de la història econòmica i industrial, des de l'anàlisi dels corrents estilístics o bé des de l'apropament sociològic.

Tots els materials i el seguiment de l'assignatura d'Història del cinema aniran dirigits cap a la comprensió del cinema com una producció cultural constituïda a través de factors tant econòmics com polítics i estètics. L'assignatura té l'objectiu de despertar una actitud crítica i reflexiva davant les imatges que constitueixen la història del cinema des dels seus orígens fins a l'inici de la modernitat cinematogràfica. 

A Història del cinema es seguirà un tractament diacrònic, ja que el camp d'estudi es conforma a través de diferents àmbits (geogràfics, temàtics) no sempre ubicats en una cronologia ordenada.

Per altra banda, constitueixen aspectes fonamentals de l'assignatura la capacitat de caracteritzar i sintetitzar períodes i peculiaritats del cinema als diferents països tractats, de distingir moviments, de caracteritzar l'obra de determinats autors, d'interrelacionar diferents factors contextuals, d'analitzar algunes pel·lícules i plantejar hipòtesis interpretatives.

És important tenir present que es tracta d'un curs d'iniciació molt comprimit i que per tant les mancances seran presents. Així doncs, dedicarem l'esforç a estudiar determinats fenòmens en profunditat, mentre que d'altres quedaran només esbossats. Tanmateix, esperem que els coneixements exposats durant el curs estimulin els estudiants a continuar per voluntat pròpia l'estudi d'aquests fenòmens socials i culturals tan importants.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura està ubicada com a matèria obligatòria a l'itinerari de Creació cultural dels Estudis d'Humanitats i és assignatura optativa en altres itineraris com Gestió Cultural i Món contemporani.

Així mateix, Història del cinema és complementària d'altres assignatures que aborden el tema de la imatge i les diferents línies teòriques que es consideren, des de l'antropologia fins als estudis culturals, com Imatge i cultura. També manté punts en comú amb Mitjans de comunicació: història i actualitat, pel que fa a l'estudi sobre les implicacions socials de la cultura i mitjans de comunicació de massa.

• Camps professionals en què es projecta

Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors o sociòlegs.

Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema és una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural o bé la crítica d'art.

A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a historiadors de la cultura, historiadors de la comunicació, antropòlegs, sociòlegs...etc, essent el cinema una gran eina pedagògica emprada per educadors o professors d'ensenyament primari o secundari.

Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.

• Coneixements previs

Encara que el contingut propi de la Història del cinema pot considerar-se mer espectacle o entreteniment, cal pressuposar una intensa i extensa formació humanística si es pretén un estudi acadèmic del fenomen cinematogràfic.

Per tant, incloure en aquest itinerari universitari l'assignatura d'Història del cinema requereix poder abordar la història del cinema des de un coneixement previ -o paral·lel- de la història del segle XX i de la història i teoria cultural. Altres estudis complementaris seran doncs aquells que s'ocupin de les arts, literatura, teatre, sociologia, psicologia social, etc..

Per això, cal que l'alumnat en aquesta matèria faci transferències constants del seu bagatge conceptual adquirit als diferents camps de la història i de les arts.

• Informació prèvia a la matrícula

És aconsellable haver superat els primers 120 ECTS del grau d'Humanitats i els 36 ECTS comuns obligatoris i els seminaris transversals que antecedeixen els itineraris.

• Objectius i competències

COMPETÈNCIES

Aquesta assignatura s'avaluarà a través de les següents competències:

• Capacitat per reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat. 

• Capacitat per identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.

• Continguts

Nota: Les lectures en negreta aquí indicades són de lectura obligada i necessària per realitzar les PACs. La resta es consideren lectures complementàries, però igualment útils i necessàries per assolir un bon nivell de l'assignatura.

Altres lectures complementàries i especialitzades poden presentar-se al llarg de l'assignatura, als espais de Tauler, Fòrum i/o Debat, per tal de tractar temes concrets, independment que es treballin a les PACs del curs.

Unitat 1. Introducció a la història del cinema com a disciplina i al llenguatge cinematogràfic

1. Breu introducció al camp disciplinari de la Història del cinema per familiaritzar-nos amb les diferents perspectives i els autors que en

formen part i que constitueixen part de la bibliografia obligatòria d'aquesta assignatura.

Sánchez-Noriega, José Luis (2002). "La historia del cine en una perspectiva estética". A Teoría y géneros cinematográficos, fotografía

y televisión. Madrid: Alianza (pp. 15-23).

Allen, Robert C. i Gomery, Douglas (1995): "La historia del cine como historia". A Teoría y práctica de la historia del cine. Barcelona:

Paidós (pp. 19-23)

2. Tractarem d'assimilar els elements narratius cinematogràfics a nivell elemental. És a dir, què és un pla, en què es basa el muntatge...etc.

Aquests continguts seran útils per comprendre els canvis als quals es sotmeten les formes narratives de la història del cinema a més

d'incorporar algunes dades sobre el que es considera l'arqueologia o prehistòria del cinema, així com algunes qu¿estions estètiques.

Mòdul 1 del dossier UOC El cinema com a mitjà d'expressió

Bazin, André (2011): "La evolución del lenguaje cinematográfico". A Cuadernos de cine documental, nº 5 (pp. 53-63)

Monterde, José Enrique (2002): "De la naturaleza del cine". A La representación cinematográfica de la historia. Madrid: Akal (pp.

15-28)

Unitat 2 . Del cinema mut cap a la instauració del model clàssic: de 1891 a 1914

Abastarem la història del cinema com la història d'un aparell tecnològic, la seva evolució com a instrument del positivisme i la

racionalització, i també com a espectacle de les classes populars. Estudi del Mode de Representació Primitiu (MRP): la primera gran cerca del realisme i la bellesa cinematogràfics. Els dos gran contextos: Europa i els EUA fins a la instauració del Mode de Representació Institucional.

1. Introducció al període històric:

Mòdul 2 del dossier UOC L'època del cinema mut o clàssic

Aumont, Jacques (2005). "Lumière". A Estética del cine. Barcelona: Paidós (pp. 79-108)

Gubern, Román (2000). "El nacimiento del cine", "La era de los pioneros", "Formación de un arte". A Historia del cine. Editorial Lumen: Barcelona (pp. 9-128)

2. Sobre la visualitat en el naixement del cinema. Representació i presentació d'allò real:

Burch, Noël (1987): "¿Un modo de representación primitivo?". A El tragaluz infinito. Madrid: Cátedra (pp. 193-204)

Dall'Asta, Monica: "Los primeros modelos temáticos del cine" i "La articulación espacio-temporal del cine de los orígenes ". A

HGC, vol. 1 (pp. 241-302)

Sánchez-Noriega, José Luis (2002): "El relato cinematográfico". Op. cit. (pp. 46-55)

3. L'emergència del cinematògraf segons els grans contextos. Interferències socio-culturals:

Burch, Noël (1999). "Lejos de los barrios elegantes", "Estos señores de la linterna y del desfile" i "Bussines is Bussines. Un público

invisible". Op. cit. (pp. 59-93, pp. 95-120, pp. 121-149)

4. La gran forma narrativa i la constitució del MRI:

Brunetta, G. Piero: "Modos de representación". A HGC, vol. 1 (pp. 303-318)

Burch, Noël (1999). "Pasiones, persecuciones". Ibid. (pp. 151-170)

Gómez Tarín, F. J. (2011): "Puesta en cuadro". A Elementos de Narrativa Audiovisual. Santander: Shangrila (pp. 161-182)

Unitat 3. Dels orígens a 1929: especificitat i artisticitat cinematogràfica

1. Introducció a l'especificitat del cinema i la teoria cinematogràfica:

Stam, Robert (2001): "Los antecedentes de la teoría del cine", "Cine y teoría cinematográfica: los inicios", "La teoría en los

primeros años del cine mudo", "Los teóricos soviéticos del montaje", "El formalismo ruso y la escuela de Bajtin", "Las vanguardias

históricas" i "El debate tras la llegada del sonoro". A Teorías del cine. Barcelona: Paidós (pp. 23-83)

2. Els processos de legitimació cultural: cinema i art, crítica cinematogràfica i primera teoria cinematogràfica a França i el context europeu,

el film d'art i altres manifestacions artístiques.

Romaguera i Ramió, Joaquim i Alsina Thevenet, Homero (1993): A Textos y manifiestos del cine. Madrid: Cátedra:

• Canudo, Riccioto "Manifiesto de las siete artes" (pp. 14-19)
• A. Dulac, Germaine "La estética. Las trabas. La cinegrafía integral" (pp. 89-99)

3. La qu¿estió conceptual de les avantguardes i el cinema (enllaça amb la Unitat 4-Europa):

Thompson, Kristin (1991): "Primeras alternativas al modo de producción de Hollywood: consecuencias para la Vanguardia de

Europa". A Archivos de la Filmoteca (nº 10, vol. 2, pp. 76-91)

Costa, Antonio (2008). "El cine y las vanguardias históricas". A Saber ver el cine. Barcelona: Paidós (pp. 73-81)

3.1. República de Weimar. Model industrial alternatiu i especificitats alemanyes vers la relació entre art i cinema:

Elsaesser, Thomas: "Del Kaiser a la crisis de Weimar" A HGC, vol. 5, op. cit. (pp. 13-59)

Eisner, Lotte: "Contribución a una definición del cine expresionista" A Textos y manifiestos del cine (pp. 106-111)

VISIONAT OBLIGATORI. Suchsland, Rudiger (2014): De Caligari a Hitler. https://www.filmin.es/pelicula/de-caligari-a-hitler

3.2. Les avantguardes a França. Impresionistes i experimentals:

Abel, Richard: " Les Années Folles: Reinventar un cine francés" A HGC, vol. V (pp. 61-94)

Astruc, Alexandre: "Nacimiento de una nueva vanguardia: la Caméra-stylo" (1948). A Textos y manifiestos del cine (pp. 219-224)

3.3. El cas del cinema d'avantguarda soviètica:

Marinello, Silvestra: "Cine y sociedad en los años de oro del cine soviético". A HGC, vol. V (pp. 211-258)

Eisenstein, Sergei: "El montaje de atracciones". A Textos y manifiestos del cine (pp. 71-74).

VISIONAT RECOMANAT: "La historia del cine: Una odisea" (capítol 3, "Los años 20, la década dorada"). A Filmin.

Unitat 4. Cinema com a dispositiu socio-econòmic: els grans casos històrics en la implantació del model industrial. Dels orígens a 1930

1. Els EUA i el Cinema Clàssic: guerra de patents i MPPC, els pioners, les grans figures i l'esbós del gèneres.

Mòdul 2 del dossier UOC L'època del cinema mut i clàssic (pp. 24 i ss.).

Mòdul 3 del dossier UOC De la implantació del sonor als anys de la posguerra

Thomson, Janet: "El modo de producción de Hollywood hasta 1930: sus condiciones de existencia". A Bordwell et al (1997): El cine clásico

de Hollywood. Barcelona: Paidós (pp. 97-105)

2. Adveniment del sonor:

Gomery, Douglas: "La llegada del sonido a Hollywood" A HGC, vol. 6, op. cit. (pp. 9-35)

Bordwell, David: "La introducción del sonido" A Bordwell, et al., op. cit. (pp. 331-343)

3. Sistema d'estudis/sistema de gèneres/sistema d'estrelles:

Gomery, Douglas: "Los grandes estudios de Hollywood" A HGC, vol. 8 (pp. 119-149)

Altman, Rick (2000): "¿Qué se suele entender por género cinematográfico?". A Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós (pp. 33-51)

Muscio, Giulana: "El New Deal" A HGC, vol. 8 (pp. 15-41)

4. Personalitats destacades:

Gallagher, Tag: "Directores de Hollywood" A HGC, vol. 8 (pp. 311-403)

5. Europa als convulsos anys trenta: cinema, moviments socio-culturals i rerefons polític.

Introducció: Monterde, José Enrique: "El cine entre el totalitarismo y la democracia" A HGC, vol. 7, op. cit., (pp. 11-38)

Cinema francès dels anys 30. Realisme poètic i Front Popular: Jeancolas, Jean-Pierre: "El cine francés de la transición al sonoro a la

liberación, 1929-1944" A HGC, vol. 7, op. cit. (pp. 39-106)

Anglaterra anys 30 i el documentalisme. A la recerca del art documental: Heredero, Carlos F. (2001): "El movimiento documentalista

británico: la semilla de futuro y la herencia imposible" A En torno al free cinema: la tradición realista en el cine británico. València: Institut

Valencià de Cinematografía Ricardo Muñoz Suay (pp. 33-52)

Unitat 5. Després de la IIGM: el començament del declivi

1. Els EUA de la postguerra. MacCarthy i els deu de Hollywood:

Mòdul 3 del dossier UOC Hollywood després de la guerra (pp. 35-40)

Riambau, Esteve: "La posguerra y el maccarthismo". A HGC, vol. 8 (pp. 81-116)

2. La crisi dels estudis i fi de l'època daurada segons els canvis estructurals del sistema d'estudis a Hollywood:

Heredero, Carlos F.: "Los directores: El relevo generacional" A HGC, vol. 8 (pp. 107-150)

Torreiro, Casimiro: "Un estrellato para el ocaso. El actor en el Hollywood del final del sistema de estudios". Ibid, pp. 151-184.

Unitat 6. L'adveniment de la Modernitat a Europa i els EUA

3. La Modernitat: a mode d'introducció, estudiarem i reflexionarem al voltant del concepte de modernitat aplicat a la història del cinema.

Mòdul 4 del dossier UOC Les noves cinematografies (1960-1990)

Font, Domènec: "Introducción (Exordios)". A Paisajes de la modernidad. Cine europeo 1960-1980. Barcelona: Paidós (pp. 13-24)     

Monterde, José Enrique: "La modernidad cinematogràfica" A HGC, Vol. 9 (pp. 15-45)

Costa, Antonio (2008). "El cine moderno". Saber ver el cine. Barcelona: Paidós (pp. 117-134)

Torreiro, Casimiro: "El estado asistencial" A HGC, vol. 8 (pp. 41-68)

Casas, Quim: "El recambio generacional: los nuevos cineastas" A HGC, vol. 11 (pp. 101-144)

4. El neorrealisme: cinema després de la guerra. Analitzarem aquest fenomen cinematogràfic des de els seus cineastes i la seva

incidència més enllà dels anys quaranta.

Farrasino, Alberto: "Italia: El neorrealismo y los otros" A HGC, vol. 9 (pp. 81-124)

Lizzani, Carlo: "Peligros del Conformismo" (1949) A Textos y manifiestos del cine (pp. 196-201)

Rossellini, Roberto: "Dos palabras sobre el neorrealismo" (1953)". Op. cit. (pp. 202-204)

Zavatini, Cesare: "Tesis sobre el neorrealismo". Op. cit (pp. 205-211)

VISIONAT OBLIGATORI: Scorsese, Martin: "Il mio viaggio in Italia" (Part 1).

https://www.youtube.com/watch?v=sWnn-DroMe8

5. La Nouvelle Vague. Farem una introducció profunda al moviment francès a través dels aparells crític i cinematogràfic i a les

transformacions a nivell productiu i estilístic que introdueixen els seus autors.

Heredero, Carlos F. I Monterde, José E. (Eds, 2002): En torno a la Nouvelle Vague. Rupturas y horizontes de la modernidad. València:

Institut Valencià de Cinematografía Ricardo Muñoz Suay

Astruc, Alexandre: "Nacimiento de una nueva vanguardia: la Caméra-stylo" (1948) A Textos y manifiestos del cine (pp. 219-224)

(DISPONIBLE AMB LA PAC 2)

Truffaut, François: "Una cierta tendencia del cine francés". Op. cit. (pp. 225-243)

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

El material de l'assignatura Història del cinema no solament està format per les publicacions internes (dossier) de les quals és autora Palmira Gonzàlez, i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests dossiers, disponibles a Materials i Fonts, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries s'ha descarregar de l'aula.

Pel que fa al visionat de pel.lícules vinculades a les diferents unitats temàtqiues, a continuació disposeu d'un llistat dels films disponibles a la Biblioteca de la UOC. A través del Tauler, el consultor o consultora afegirà altres indicacions sobre com trobar pel.lícules per realitzar les PACs i preparar les proves finals.

Films disponibles a la Biblioteca de la UOC:

• (DL 1995) .Bronenosets Potiomkin (Film). Castellà;Bronenosets Potiomkin [Enregistrament de vídeo] = El acorazado Potemkin / postanovka: Sergueja Ejzenstejna . Barcelona : Filmax. TELEGROUP, DL 1995.
• (DL 1998) .Roma, città aperta (Film). Castellà;Roma ciudad abierta [Enregistrament de vídeo] / una produzione Excelsa Films soggetto di Sergio Amidei regia di Roberto Rossellini sceneggitura e dialoghi di S. Amidei con la collaborazione di F. Fellini . Madrid : Vellavision, DL 1998.
• (cop. 1996) .Mat' (Film). Castellà;La Madre [Enregistrament de vídeo] / dirigida por: Vsevolod Pudovkin . Valladolid : Divisa, cop. 1996.
• (cop. 1999) .Singin' in the rain (Film). Castellà;Cantando bajo la lluvia [Enregistrament de vídeo] / M-G-M presenta dirigida por Gene Kelly y Stanley Donen producida por Arthur Freed . [S.l.] : MGM Home Entertainment : Turner Entertainment, cop. 1999.
• (DL 1991) .A Night at the opera (Film). Castellà;Una Noche en la ópera [Enregistrament de vídeo] / Metro-Goldwyn-Mayer presenta dirección: Sam Wood argumento cinematográfico: George S. Kaufman y Morrie Ryskind . [Madrid] : MGM-UA Home Video, DL 1991.
• (DL 1994) .The General (Film). Castellà;El Maquinista de la general [Enregistrament de vídeo] / Buster Keaton, Marian [sic] Mack, Glenn Cavender dirección y argumento: Buster Keaton y Clyde Bruckman . Barcelona : Filmax Group, DL 1994.
• (DL 1995) .The Gold rush (Film ). Castellà;The Gold rush [Enregistrament de vídeo] / [guión, producción y dirección:] Charlie Chaplin . Barcelona : Filmax. TELEGROUP, DL 1995.
• (DL 1994) .Intolerance (Pel·lícula cinematogràfica). Castellà;Intolerancia [Enregistrament de vídeo] = Intolerance / dirección: D.W. Griffith . Barcelona : Filmax. TELEGROUP, DL 1994.
• (cop. 1996) .Méliès, los orígenes [Enregistrament de vídeo] : 1898-1908 / dirigida por: G. Méliès . Valladolid : Divisa, cop. 1996.
• (cop. 1995) .Metropolis (Film). Castellà;Metrópolis [Enregistrament de vídeo] / dirigida por Fritz Lang . Valladolid : Divisa, cop. 1995.
• (DL 1997) .Det Sjunde Inseglet (Film). Castellà;El Séptimo sello [Enregistrament de vídeo] / un film de Ingmar Bergman con Max von Sydow, Bibi Andersson . Barcelona : Manga Films, DL 1997.
• (DL 1995) .Nosferatu (Film). Castellà;Nosferatu [Enregistrament de vídeo] / directed by F.W. Murnau from the novel by Bram Stoker adaptation by Henrik Galeen . Valladolid : Divisa, DL 1995.
• (cop. 1996) .Das Kabinett des Dr. Caligari (Film). Castellà;El Gabinete del Dr. Caligari [Enregistrament de vídeo] / dirigida por Robert Wiene producida por Decla Films . Valladolid : Divisa, cop. 1996.
• (cop. 1998) .Casablanca (Film). Castellà;Casablanca [Enregistrament de vídeo] / dirigida por Michael Curtiz . [S.l.] : MGM Home Entertainment, cop. 1998.
• (DL 1997) .Gone with the wind (Film). Castellà;Lo que el viento se llevó [Enregistrament de vídeo] / a Selznick International picture in association with Metro Goldwyn Mayer directed by Victor Fleming screen play by Sidney Howard . [Madrid] : MGM Home Entertainment, DL 1997.
• (DL 1997) .À bout de souffle (Film). Castellà;Al final de la escapada [Enregistrament vídeo] / un film de Jean-Luc Godard . Madrid : PolyGram Ibérica Barcelona : Manga Films, DL 1997.
• (cop. 2000) .A Night at the opera (Film). Castellà;Una Noche en la ópera [Enregistrament de vídeo] / guión de George S. Kaufman y Morrie Ryskind dirigida por Sam Wood . [Madrid?] : Warner Home Video Española : Turner Entertainment, cop. 2000.
• (cop. 2000) .Gone with the wind (Film). Castellà;Lo que el viento se llevó [Enregistrament de vídeo] / a Selznick International picture in association with Metro Goldwyn Mayer directed by Victor Fleming screen play by Sidney Howard . [Madrid?] : Warner Home Video Española : Turner Entertainment, cop. 2000.

• (cop. 2000) .East of Eden (Film). Castellà;Al este del Edén [Enregistrament de vídeo] / una producción Elia Kazan guión de Paul Osborn dirigida por Elia Kazan . [Madrid?] : Warner Home Video Española, cop. 2000.
• (cop. 2000) .Casablanca (Film). Castellà;Casablanca [Enregistrament de vídeo] / Warner Bros. Pictures Inc. presents a Hal B. Wallis production directed by Michael Curtiz screen play by Julius J. and Philip G. Epstein and Howard Koch . [Madrid?] : Warner Home Video Española : Turner Entertainment, cop. 2000.
• ([199-?]) .Viridiana (Film);Viridiana [Enregistrament de vídeo] / una producción española UNINCI S.A. en coproducción con Gustavo Alastriste P. de México jefe de producción: Gustavo Quintana dirección: Luis Buñuel . Barcelona : Manga Films, [199-?].
• (cop. 2001) .2001: a space odyssey (Film). Castellà;2001: a space odyssey [Enregistrament de vídeo] / directed and produced by Stanley Kubrick screenplay by Stanley Kubrick and Arthur C. Clarke presented by Metro-Goldwing-Mayer . [S.l.] : Warner Home Video, cop. 2001.
• (cop. 2000) .Ciudadano Kane [Enregistrament vídeo] / original screen play: Herman J.Mankiewick, Orson Welles direction-production: Orson Welles . Barcelona : Manga Films, cop. 2000.
• (DL 2000) .Rebeca [Recurs electrònic] / dirección, Alfred Hitchcock . L'Hospitalet de Llobregat : Filmax, DL 2000.
• (2000) .Centauros del desierto [Enregistrament video] / directed by John Ford . [Madrid] : Warner Home Video Española, 2000.
• (cop. 2000) .Manhattan [Enregistrament vídeo] / una producción Jack Rollins, Charles H. Joffe escrita por Woody Allen y Marshall Brickman dirigida por Woody Allen producida por Charles H. Joffe director de fotografía Gordon Willis . Madrid : MGM Home Entertainment, cop. 2000.
• (DL 1992) .Rebeca [Enregistrament vídeo] / guión: Robert E. Sherwood, John Harrison director: Alfred Hitchcock . [Barcelona] : Filmax Home Video, DL 1992.
• ([2000?]) .Quatre cents coups (Pel·lícula cinematogràfica). Castellà i francès;Los Cuatrocientos golpes [Enregistrament vídeo] / co-production S.E.D.I.F. et Les Films du Carrosse scenario de François Truffaut . Barcelona : Big Time Pictures, [2000?].
• ([2001?]) .Los Cuatrocientos golpes [Enregistrament vídeo] / Big Time Pictures directed by François Truffaut . [S.l.] : Big Time Pictures, [2001?].
• (cop. 2001) .Andrei Rublev (Pel·lícula cinematogràfica);Andrei Rublev [Recurs electrònic] = Andrei Rublev / Tvorceskoe Obedinenie Pisatelej i Kinorabotnikou Rezisser-postanov?cik: Andrej Tarkovskij scenarij: Andreja Mikhalkova-Koncalovskogo, Andreja Tarkovskogo . [London] : Artificial Eye, cop. 2001.
• (DL 2003) .Det Sjunde Inseglet (Pel·lícula cinematogràfica);El Séptimo sello [Recurs electrònic] / guión y dirección Ingmar Bergman . Barcelona : Manga Films, DL 2003.
• ([2003?]) .Intolerance (Pel·lícula cinematogràfica);Intolerance [Recurs electrònic] / [produced and directed by] D. W. Griffith . Madrid : Suevia Films, [2003?].
• (cop. 2001) .2001 a space odyssey (Pel·lícula cinematogràfica). Anglès;2001 : una odisea del espacio [Enregistrament vídeo] / directed and produced by Stanley Kubrick screenplay by Stanley Kubrick and Arthur C. Clarke presented by Metro-Goldwing-Mayer . [S.l.] : Warner Home Video, cop. 2001.
• (cop. 2002) .Centauros del desierto [Enregistrament video] / directed by John Ford screenplay by Frank S. Nugent . Madrid : Warner, cop. 2002.
• (cop. 1988) .Ladri di biciclette (Pel·lícula cinematogràfica). Italià i anglès;The Bicycle Thief [Enregistrament vídeo] / Vittorio de Sica . Chatsworth : Image Enterteinment, cop. 1988.
• ([200-]) .Roma, città aperta (Pel·lícula cinematogràfica);Roma ciudad abierta [Enregistrament vídeo] / dirección Roberto Rossellini . Colmenar Viejo, Madrid : Suevia Films, [200-].
• (cop. 2001) .On the waterfront (Pel·lícula cinematogràfica);La Ley del silencio [Enregistrament vídeo] / produced by Sam Spiegel screenplay by Budd Schulbert music by Leonard Bernstein directed by Elia Kazan . Madrid : Columbia Tristar Home Entertainment, cop. 2001.
• (cop. 2003) .Sunset Boulevard (Pel·lícula cinematogràfica);El Crepúsculo de los dioses [Enregistrament vídeo] / directed by Billy Wilder (Ed. especial coleccionista) . Madrid : Paramount, cop. 2003.
• (DL 2006) .Scarface (Pel·lícula cinematogràfica : 1932). Poliglota;Scarface [Enregistrament vídeo] : el terror del hampa / directed by Howard Hawks written by Seton I. Miller, John Lee Mahin, W.R. Burnett and Ben Hecht . Madrid : Universal, DL 2006.
• (cop. 2008) .À bout de souffle (Film). Castellà;Al final de la escapada [Enregistrament vídeo] / un filme de Jean-Luc Godard [producció:] Georges de Beauregard : [guió:] François Truffaut . Madrid : Universal Studios , cop. 2008.
• (DL 2004) .Bête humaine (Pel·lícula cinematogràfica). Castellà i francès;La Bestia humana [Enregistrament de vídeo] / Paris Film production, MM. Hakim présentent un film de Jean Renoir . [Barcelona] : Manga Films, DL 2004.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació