Pensament filosòfic i científic clàssic Codi:  04.550    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Ens acostarem al pensament presocràtic i sofista amb la mateixa intenció: d'una banda, copsar la seva singularitat; i, de l'altra, localitzar l'origen de moltes de les característiques i conflictes interiors al pensament occidental. Amb Plató i Aristòtil (s. V-IV a.C.), la filosofia arriba a un dels seus punts àlgids: la història de la filosofia, com segurament heu sentit dir, podria ser considerada notes a peu de pàgina dels diàlegs de Plató.

L'assignatura "Pensament filosòfic i científic clàssic" es centra, principalment, en el pensament filosòfic i científic grec, en tant que llavor de tota la tradició filosòfica i científica occidental. Es posarà especial atenció en les particularitats de l'anomenada racionalitat grega i en les diferències respecte al pensament pre-racional, anomenat pensament mític. Resseguirem aquesta tensió al llarg de tot el període, i provarem de veure fins a quin punt també està present en el pensament contemporani.

Del període hel·lenístic, ric en ciència (lògica, matemàtiques, astronomia) i filosofia (epicureisme, estoïcisme, escepticisme), ens centrarem en les reflexions que acompanyen a un procés de individualització, similar al que s'ha donat en el món modern i que s'accentua en els nostre actualment.

I de l'Occident llatí medieval, destacarem els canvis que va provocar la irrupció del cristianisme en el món grecoromà, i algunes de les seves conseqüències filosòfiques.

Pel que fa a Revolució científica i tècnica del Renaixement, que ens deixa a les portes de la modernitat, remarcarem allò que hi ha de "trencador" (és a dir, "revolucionari") respecte del coneixement filosòfic, social i polític del món medieval.

Encara que ens centrem en la filosofia i en la ciència d' aquest període, no hem d'oblidar que les accions i les idees humanes neixen i es desenvolupen en determinats contextos històrics i socials. No es tracta tant d'assenyalar quins són -si és que hi són- els processos de causació, sinó de mostrar les afinitats entre les idees, per exemple, i la vida social o política.

Amunt

Objectius generals de l'àrea

  • Obtenir una panoràmica àmplia de la història del pensament filosòfic i científic (i dels temes i problemes bàsics)
  • Conèixer el vocabulari d'ús comú en la història del pensament filosòfic i científic, i el dels diferents àmbits de coneixement.
  • Conèixer les eines teòriques que permetin afrontar els reptes canviants de la societat del coneixement.
  • Assolir les competències necessàries per la comprensió i l'anàlisi dels textos filosòfics i científics.
  • Desenvolupar la capacitat de síntesi i les habilitats d'expressió lingüística (fent ús dels coneixements, vocabulari i regles de raonament) que ha de tenir un graduat en Humanitats.


Objectius de l'assignatura

Objectius generals de l'assignatura

Entre els objectius principals de l'assignatura destaquen els dos següents, relacionats amb dos grans moments de la Història del Pensament. En primer lloc, mostrar quina ha estat l'especificitat de la filosofia grega, que ha marcat profundament la forma com pensem el món i com ens pensem a nosaltres mateixos. I, en segon lloc, conèixer un altre dels moments fundadors de la manera occidental de comprendre el món i de situar-nos en el seu bell mig: la Revolució científica i tècnica del s. XVII

Objectius específics de l'assignatura

  • Conèixer i reflexionar sobre l'origen del pensament filosòfic i racional
  • Valorar el pes del mite en la vida humana, especialment en la societat de consum
  • Reflexionar sobre la dialèctica natura-cultura en el coneixement i la vida humana
  • Identificar les tensions entre raó i vida
  • Mostrar les relacions entre el naixement de la nova ciència i de la filosofia política moderna


Competències

Aquests objectius, així com l'enfocament que se li vol donar a la matèria que aborda l'assignatura, estan en funció de treballar la capacitació de l'estudiant en les següents competències:

  1. Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi.
  2. Capacitat per entendre i qüestionar críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència, i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
  3. Capacitat per comprendre les interrelacions entre la cultura, la ciència i la tecnologia.
  4. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi

La capacitat d'anàlisi i síntesi són part del nucli central del que podríem anomenar l'esperit filosòfic. Desemmascarar la realitat i el món humà en general, en el sentit d'escatir-ne l'entramat, i saber desarticular els dubtes i problemes que planteja, és una altra de les característiques del pensament filosòfic. Poder conèixer i comprendre les relacions entre el món cultural, la ciència i la tecnologia, és una competència fonamental d'un (pensament) humanista en el món contemporani. I finalment l'aplicació dins d'un àmbit professional específic dels coneixements i cimpetències a través de l'argumentació filosòfica.

Amunt

Els continguts de l'assignatura es vertebren al voltant de les següents unitats:


Unitat 1. Filosofia i ciència a l'antiguitat.

Unitat 2. El pensament medieval.

Unitat 3. Filosofia, ciència i política renaixentistes.

Amunt

Sòcrates Audiovisual
La filosofia d'Aristòtil i la seva pervivència avui Audiovisual

Amunt

Material Suport
Pensament filosòfic i científic clàssicWeb
Pensament filosòfic i científic clàssicpaper
Web complementària. Pensament filosòfic i científic clàssicWeb
Les Fonts d'Informació que l'aula pot trobar a l'apartat Recursos de l'aula

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt