| Pensament filosòfic i científic modern | Codi: 04.552 : 6 |
L'assignatura es centra en el pensament filosòfic i científic des del s. XVII fins el XIX. L'autor que representa l'inici d'aquest període és Descartes, considerat des del s. XIX com el fundador de la filosofia moderna i el representant més destacat del racionalisme. Racionalisme, empirisme, filosofia de la Il·lustració i idealisme alemany són els focus de l'assignatura, que es tanca amb algunes de les reaccions al hegelianisme i una reflexió sobre la revolució científica i les seves conseqüències.
Es tracta d'una assignatura clau que dóna entrada a pràcticament totes les restants en els aspectes teòrics, contextuals i d'evolució. Al respecte és el lligam històric i evolutiu on arrelen totes les altres assignatures i temàtiques. Té una virtut pedagògica molt important perquè introdueix a conceptes i desenvolupaments difícils, des de la història i les circumstàncies socials i vitals que els donen sentit i permeten entendre'ls.
L'assignatura prepara per a camps professionals diversos (que cada vegada més, inclouen una multitud d'iniciatives empresarials). En destaquem en especial els que demanen una visió interdisciplinar, global i crítica, com per exemple la gestió cultural, la política cultural, el món editorial i del periodisme. Naturalment una de les seves sortides obvies és l'ensenyament: ja sigui amb una vessant més actual, social i política, com de la història de la filosofia i de les idees (tant a l'escola, com a la universitat pública o privada).
Es pressuposa, com a mínim, els coneixements d'Història del Pensament i de la Ciència que corresponen al Batxillerat i al fet d'haver cursat la Pensament Filosòfic i Científic Clàssic.
És recomanable haver superat Pensament Filosòfic i Científic Clàssic.
L'objectiu vertebrador de l'assignatura és mostrar algunes de les conseqüències més destacades dela centralitat de la raó en la comprensió del món que es configura al llarg de tots aquests segles . Conseqüències en el pensament filosòfic i científic de l'època moderna, però també en la vida social, política i econòmica. El projecte il·lustrat i els seus crítics romàntics, i també les revolucions polítiques i industrials d'aquests segles, són altres d'aquestes conseqüències. Els dos darrers segles no s'han desfet d'aquesta herència.
Aquest objectiu central pot dividir-se en el següents objectius específics:
- Reconèixer els trets definitoris de la racionalitat moderna.
- Ser conscient de la importància del model de 'racionalitat' (i d'individu racional) que es va configurant en aquest període.
- Emfatitzar el procés de sorgiment i consolidació d'un jo interior (subjectivitat moderna) objectiu.
- Conèixer la llargada del projecte il·lustrat
- Adonar-se del poder 'transformador' de l'ideal il·lustrat
- Contraposar el pensament il·lustrat i el romàntic.
- Valorar l'actualitat -i consolidació- del projecte il·lustrat i del romanticisme.
- Adonar-se de com es consolida el nou pensament científic iniciat durant els segles XVI i XVII mitjançant la figura de Newton
- Repensar els conceptes "Revolució científica" i "Ciència moderna".
Aquests objectius, així com l'enfocament que se li vol donar a la matèria que aborda l'assignatura, estan en funció de treballar la capacitació de l'estudiant en les següents COMPETÈNCIES:
- Capacitat per a l'anàlisi i la síntesi.
- Capacitat per conèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat.
- Capacitat per comprendre els grans processos socials i culturals en la història des d'una perspectiva actual.
En conjunt, les tres competències que proposem treballar en l'assignatura tenen un centre comú: fomentar la capacitat crítica per acostar-se al món contemporani -al 'nostre' món-, per conèixer els matisos i ser ben conscients dels processos històrics que han construït el present i a les categories en com el pensem i concebem.
Els continguts de l'assignatura es vertebren al voltant de les següents unitats:
Mòdul didàctic 1
Racionalisme i empirisme: de Descartes a Hume
Josep Olesti Vila
1. Consideracions preliminars
2. Descartes
3. El racionalisme postcartesià
4. L'empirisme postcartesià
5. Nota sobre Pascal
Mòdul didàctic 2
La filosofia en l'època de la Il·lustració: de Voltaire a Kant
Josep Olesti Vila
1. Consideracions generals
2. La Il·lustració britànica
3. La Il·lustració francesa
4. Rousseau
5. Les Il·lustracions italiana i hispànica
6. La Il·lustració alemanya
7. Kant
Mòdul didàctic 3
L'idealisme alemany
Eusebi Colomer Pous
1. El panorama alemany vers el tombant de segle
2. L'idealisme moral: Fichte
3. L'idealisme estètic: Schelling
4. L'idealisme de l'esperit: Hegel
Mòdul didàctic 4
Tres reaccions al hegelianisme: positivisme, marxisme i vitalisme
Antoni Defez i Martín
1. Positivisme i utilitarisme
2. El marxisme
3. Vitalisme i historicisme
Mòdul didàctic 5
Newton i les noves ciències
Agustí Nieto-Galan
1. Isaac Newton i ''la revolució científica''
2. L'impacte de Newton i les ciències del segle XVIII
3. El ''somni newtonià'' i la nova física experimental
4. El ''somni newtonià'' i la química
5. De la història natural a la història de la Terr
6. Les noves ciències del segle XIX
Vegeu els mòduls i el material digital de l'aula
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|