|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final. | ||||||
L'assignatura consisteix en una aproximació a la literatura catalana del segle XX en el marc de la societat de què fou producte.
|
||||||
La Literatura catalana (com la Llengua catalana) fa d'espina dorsal dels Estudis de Filologia. Per tal de posar uns bases sòlides que siguin vàlides per a l'estudi de la literatura que es durà a terme al llarg de tota la titulació, a més d'insistir en els continguts relatius als períodes literaris, als autors i a les seves obres, es vetllarà de manera especial pels aspectes metodològics. |
||||||
Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de les estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col.laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc. Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003], l'assignatura Literatura catalana del segle XX i la Filologia en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos. A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies. |
||||||
Es recomana haver cursat Literatura catalana del segle XIX.
|
||||||
A part d'obtenir informació puntual dels continguts de l'assignatura, pot ajudar a fer-se una idea del conjunt de l'assignatura la lectura d'algun manual d'història de la literatura catalana de fàcil accés i lectura, com per exemple, DDAA, Breu història de la literatura catalana (Barcelona: La Magrana, 1998), L'esparver Llegir, 95.
|
||||||
Competències bàsiques i generals
Competències transversals
Competències específiques
Objectius de les competències. Resultats d'aprenentatge
|
||||||
1. El Modernisme La modernització de la cultura catalana. Introducció al moviment, instruments i plataformes. La poesia modernista. Joan Maragall. La prosa modernista. Víctor Català. El teatre modernista. Joan Puig i Ferreter.
2. El Noucentisme La institucionalització de la modernitat. Ideologia noucentista. Eugeni d'Ors. Noucentisme i literatura. Josep Carner i Guerau de Liost. L'Escola Mallorquina. Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
3. La renovació estètica dels anys vint i trenta La diversitat de tendències: les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. El simbolisme. Carles Riba. El teatre burgès. Carles Soldevila. La prosa. Josep Pla, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, el Grup de Sabadell.
4. Literatura de la guerra i de l'exili Les lletres catalanes durant la guerra civil. L'organització cultural durant la guerra i a l'exili. Les obres mestres de Josep Carner i Carles Riba. L'experiència de l'exili i la prosa. Vicenç Riera Llorca La literatura concentracionària: Joaquim Amat-Piniella.
5. La Primera postguerra La represa literària i cultural. Revistes, grups i corrents estètics. Salvador Espriu: compromís i reconciliació. L'antologia de Joan Triadú i el mestratge de Carles Riba. La figura de Josep Vicenç Foix.
6. El realisme, o la literatura als anys seixanta El context cultural a partir del 1959. Mercè Rodoreda i els fruits de l'exili. La modernitat de Manuel de Pedrolo. La recuperació de Llorenç Villalonga. Joan Fuster: l'escriptura assagística. Gabriel Ferrater: un nou tombant de la poesia catalana. La poesia de Vicent Andrés Estellés.
7. Els anys setanta i vuitanta Una visió general del període. Les figures de Pere Calders i Joan Brossa. El teatre: de la postguerra als anys setenta. La poesia catalana dels anys setanta i vuitanta. Miquel Martí i Pol. Vicent Andrés Estellés Tres narradors: Terenci Moix, Baltasar Porcel i Montserrat Roig. |
||||||
|
||||||
Recursos en línia: Lletra. Web de la UOC sobre literatura catalana. Material virtual del Gelcc (Grup d'estudis de literatura catalana contemporània de la UAB)
|
||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||
|