Literatura catalana: teoria i crítica Codi:  07.511    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

Literatura Catalana: Teoria i Crítica presenta diversos autors i autores catalans del segle XX mitjançant la lectura d'alguns dels seus textos més significatius i pertanyents als distints gèneres: textos teòrics i crítics, poètics, teatrals o narratius. No s'ofereixen, però, isolats, sinó en diàleg amb textos teòrics d'altres tradicions, que han estat claus en el desenvolupament dels principals debats crítics al llarg del segle XX.

El propòsit de l'assignatura és múltiple i es desenvolupa a diversos estrats. En primer terme, us volem convidar a conèixer la producció literària dels escriptors i escriptores de la literatura catalana a través de les diverses formes de producció, conèixer-ne els interessos i propostes, analitzar-les i reflexionar-hi. En segon lloc, volem establir una relació amb els principals debats crítics que s'han desenvolupat al si de la Teoria Literària occidental al llarg del segle XX. Aquesta comparació elabora un diàleg entre uns textos i altres, un diàleg productiu que us ha de permetre adoptar noves perspectives, establir noves significacions de l'obra dels autors, en el benentès que la relació entre textos literaris i teòrics no pretén ser ni coincident, ni dependent de les escoles crítiques. Es poden observar altres tipus de relació basats, per exemple, en la discrepància, la ironia o la selecció. En definitiva, tots els textos es tracten amb la mateixa importància i independència respecte els altres, i en cap cas veurem els textos literaris catalans com a simple il·lustració dels textos teòrics que llegirem.

A partir d'aquest plantejament general, a cada unitat de l'assignatura aprofundirem en una part significativa i concreta de cada escriptura, sense aspirar a conèixer l'obra d'un autor en la seva totalitat. Amb aquesta finalitat, hem fet una tria antològica d'escriptures significatives per establir-ne un programa pràctic que focalitza el seu estudi entorn d'uns temes literaris triats i posats en relleu per mitjà d'exercicis i treballs. Així, a cada unitat ens centrarem en un tema rellevant (per exemple, el llenguatge, el desig), que explorarem sobre la base d'un autor català en diàleg amb textos d'alguns dels autors més representatius de la teoria del segle XX.

En aquesta assignatura, doncs, aprendreu a relacionar aspectes literaris i teòrics en un marc europeu i mundial que us permetrà situar els nostres escriptors i escriptores en el context intel·lectual i cultural dels debats crítics internacionals. Amb això esperem desenvolupar la vostra capacitat de construir argumentacions complexes, sofisticades, sòlides i amb una base teòrica sobre els textos de la literatura catalana.

Amunt

Aquesta assignatura és el punt de confluència entre dues grans línies, pel que fa als estudis literaris, dintre del grau de Llengua i Literatura Catalanes: d'una banda, l'assignatura Teoria de la Literatura, i de l'altra, l'estudi dels grans períodes de la literatura catalana contemporània que heu fet a les assignatures Literatura Catalana del Segle XIX i Literatura Catalana del Segle XX.

Literatura Catalana: Teoria i Crítica, doncs, està pensada perquè pugueu integrar els coneixements adquirits tant sobre teoria de la literatura com d'història de la literatura catalana, a fi d'ajudar-vos a adoptar una perspectiva teòrica sobre textos i autors catalans i posar aquests en contacte amb aspectes fonamentals dels debats crítics del segle XX.

Amunt

Moltes professions han estat des de sempre relacionades amb la literatura. Més enllà de la recerca i de les professions estrictament educatives, basades en la transmissió i la pedagogia de la literatura, s'obren nous camins en els mons editorial (des de la coordinació, elaboració, estructuració i revisió de textos fins a la seva correcció o traducció), periodístic (col·laboracions literàries, crítiques, pàgines culturals, etc.), administratiu (organització de certàmens culturals, organització i comissariat d'exposicions), publicitari, etc.

Tenint en compte que els principals actius necessaris per a la inserció laboral del filòleg són: una sòlida formació teòrica en llengua i literatura, la capacitació per treballar amb eines informàtiques, un alt nivell de competència en la construcció de textos, la facilitat per treballar en equip i la capacitat d'aprenentatge continu i d'adaptació a les noves situacions i necessitats [Vegeu el web de la Jornada "Les noves professions lingüístiques i literàries" (Barcelona, 11 de febrer de 2003], l'assignatura Literatura Catalana: Teoria i Crítica en particular i els estudis de Llengua i Literatura Catalanes en general ajuda a fornir els estudiants de molts d'aquests recursos tan valuosos.

A aquests coneixements i habilitats, a més, cal sumar-los també el bagatge cultural que donen l'hàbit i el gust per la lectura, l'aptitud per al pensament abstracte, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, la capacitat analítica i crítica, etc. que són necessàries en moltes professions dels nostres dies.

Amunt

En aquesta assignatura donarem per suposat que heu estudiat la literatura catalana dels segles XIX i XX i, sobretot, que heu estudiat i assimilat els continguts d'Introducció a l'Estudi de la Literatura i, molt especialment, Teoria de la Literatura.

Amunt

És essencial haver cursat les assignatures Introducció a l'Estudi de la Literatura i, sobretot, Teoria de la Literatura. És aconsellable haver superat Literatura Catalana del Segle XIX i Literatura Catalana del Segle XX.

Amunt

Amb l'estudi d'aquesta assignatura podreu assolir els objectius següents:

  1. Comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents dintre de la disciplina, fer-ne un ús productiu i respectar la pluralitat d'aproximacions teòriques i metodològiques als objectes d'estudi.
  2. Situar i relacionar obres i autors en el marc de la tradició literària i cultural catalana.
  3. Comprendre i analitzar l'evolució estètica i ideològica d'autors, períodes i moviments literaris.
  4. Entendre com els textos participen en els processos de construcció d'identitat en la cultura catalana.
  5. Conèixer les principals tendències de la teoria de la literatura i la literatura comparada des de l'inici de la disciplina.
  6. Conèixer i aplicar les teories i els mètodes d'estudi de la literatura.
  7. Reflexió teòrica i metacrítica en relació amb la literatura.
  8. Conèixer els principals marcs teòrics i conceptuals en l'estudi de la subjectivitat.
  9. Entendre el paper del llenguatge en la producció simbòlica.
  10. Analitzar com els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals reflecteixen, influeixen i participen en els processos de construcció de la subjectivitat i la identitat, especialment pel que fa al gènere, la sexualitat, la nació o la classe.
  11. Analitzar les formes en què els textos literaris i audiovisuals i altres productes culturals són un efecte i participen de les relacions de poder i de les lluites ideològiques per l'hegemonia.
  12. Argumentar idees complexes de manera clara, coherent i persuasiva sobre textos, discursos i fenòmens lingüístics i culturals, fent servir els diversos gèneres que hi ha a la disciplina.
  13. Utilitzar correctament la bibliografia pertinent, citar adequadament les fonts mitjançant l'ús coherent de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.
  14. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.

L'assoliment d'aquests objectius s'emmarca en el treball de les següents competències del grau de Llengua i Literatura Catalanes:

  • Establiment de relacions entre coneixements teòrics dintre i fora de la disciplina.
  • Coneixement de la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.
  • Relació dels textos literaris amb la seva realitat social i cultural.
  • Anàlisi de textos, discursos i fenòmens des d'una perspectiva teòrica i comparada.
  • Comprensió i anàlisi de la relació entre cultura i identitat.
  • Comprensió i anàlisi del paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.
  • Anàlisi crítica de textos, productes i pràctiques culturals.
  • Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional.
  • Exercici de l'anàlisi i la síntesi.

Amunt

Hem organitzat aquesta assignatura en quatre unitats, cadascuna d'elles associada a un tema, un autor o autora català i una tendència o escola de la teoria literària amb alguns dels seus autors principals. Amb excepció dels textos de la unitat 1, les lectures obligatòries de la resta d'unitats les haureu de comprar o demanar en préstec a la biblioteca; la majoria dels textos teòrics estaran disponibles a l'aula (vegeu apartat de Materials i eines de suport, més avall). Les unitats de què consta l'assignatura són les següents:

Unitat 1  El llenguatge: Joan Maragall i Josep Carner

Lectures obligatòries:

  • Joan Maragall (1903). Elogi de la paraula (disponible a l'aula)
  • Josep Carner (s.d.). "Teoria de l'ham poètic" (disponible a l'aula)
  • Josep Carner (1960). "El sentiment estètic de Joan Maragall". (A: Pròleg a les OC de J. Maragall)
  • Jacques Derrida (1967). "L'estructura, el signe i el joc en el discurs de les ciències humanes" (disponible a l'aula)
  • Roland Barthes (1971). "De la obra al texto" (disponible a l'aula)

Unitat 2  El desig: Joan Vinyoli

Lectures obligatòries:

  • Joan Vinyoli (2008). Poesia completa (Barcelona: Ed. 62). Selecció de poemes.
  • Sigmund Freud (1924). "El poeta i el fantasieig" (disponible a l'aula)
  • Sigmund Freud (1900). "L'elaboració del somni" (disponible a l'aula)

Unitat 3  L'escriptura i la societat: Montserrat Roig

Lectures obligatòries:

  • Montserrat Roig (1991). Digues que m'estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62)
  • Judith Butler (1990). "Imitació i subordinació de gènere" (disponible a l'aula)
  • Julia Kristeva (1995). "El tiempo de las mujeres" (disponible a l'aula)

Unitat 4  El conflicte: Joan Brossa

Lectures obligatòries:

  • Joan Brossa (1971). Calç i rajoles, dins Poesia escènica IV. Els déus i els homes (Tarragona: Arola, 2014)
  • Raymond Williams (1981). "El marxisme, l'estructuralisme i l'anàlisi literària", trad. Enric Sullà, Els Marges, 24 (1982), pp. 3-18.
  • Fredric Jameson (1981). "Narracions màgiques: sobre l'ús dialèctic de la crítica de gènere", trad. Oriol Gil Sanxis, Els Marges, 34 (1986), pp. 3-35.

 

Els materials de l'assignatura, per la seva banda, es reparteixen en tres mòduls, en cadascun dels quals s'estudien les poètiques de diferents autors per mitjà de l'anàlisi d'un o més dels seus textos teòrics. La llista dels autors en cadascun dels mòduls segueix un ordre cronològic, determinat per la data dels textos analitzats (amb unes poques excepcions). Aquesta seqüència cronològica dels textos permet la següent subdivisió dels autors en blocs temàtics (que és sols aproximada, ja que alguns dels autors inclosos a la postguerra, que és quan donen a conèixer el gruix de la seva obra, incloent-hi el text analitzat, ja havien començat a publicar abans de la Guerra civil):

Mòdul 1: Poetes

Crèdits: 3

POETES: Joan Maragall, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí, J. V. Foix, Carles Riba, Marià Manent, Joan Oliver, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal.

  • Bloc 1.1 ENTRE MODERNISME I NOUCENTISME: Joan Maragall, Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Josep Carner.
  • Bloc 1.2 AVANTGUARDES: Joan Salvat-Papasseit, Salvador Dalí, J. V. Foix.
  • Bloc 1.3 DOS TEÒRICS D'ABANS I DESPRÉS DE LA GUERRA: Carles Riba, Marià Manent.
  • Bloc 1.4 A LA POSTGUERRA: Joan Oliver, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal

Mòdul 2: Narradors

Crèdits: 2

NARRADORS: Joaquim Ruyra, Josep Pla, Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Carme Riera.

  • Bloc 2.1 ABANS DE LA GUERRA: Joaquim Ruyra, Josep Pla.
  • Bloc 2.2 A LA POSTGUERRA: Manuel de Pedrolo, Pere Calders, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda.
  • Bloc 2.3 ELS ANYS VUITANTA I NORANTA: Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Carme Riera.

Mòdul 3: Dramaturgs i assagistes

Crèdits: 1

DRAMATURGS I ASSAGISTES: Joan Puig i Ferreter, Josep Maria de Sagarra, Josep Palau i Fabre, Josep Maria Benet i Jornet, Joan Fuster.

  • Bloc 3.1 ABANS DE LA GUERRA: Joan Puig i Ferreter, Josep Maria de Sagarra
  • Bloc 3.2 A LA POSTGUERRA: Josep Palau i Fabre, Josep Maria Benet i Jornet.
  • Bloc 3.3 UN ASSAGISTA: Joan Fuster.

Amunt

Literatura catalana: teoria i crítica PDF
Literatura catalana: teoria i crítica Web
Activitats i textos de Literatura catalana: teoria i crítica Web
Teoria de la literatura Web

Amunt

Aquesta assignatura disposa de dos tipus de material.

D'una banda, els textos teòrics que trobareu, en format PDF, a l'aula (Materials i fonts > Fonts d'informació > Lectures).

D'altra banda, els mòduls del material escrit de l'assignatura. Els mòduls (a banda de l'introductori) consten de diversos capítols cadascun dels quals està dedicat a un autor diferent, i, més en concret, a un text determinat on l'autor formula la seva poètica (només en uns pocs casos són dos o més els textos triats). Cada capítol consta, en primer lloc, de la transcripció (total o parcial) del text de l'autor triat, i, a continuació, d'un comentari on es contextualitzen i s'analitzen les principals idees i conceptes de la poètica que l'autor formula en el text.

L'assignatura es completa amb una pàgina web on trobareu diversos textos complementaris d'alguns dels autors, als quals es fa remissió des del mòduls del material escrit. Uns quants d'aquests textos són de creació (generalment poemes) que il·lustren alguns dels aspectes comentats sobre l'obra d'un autor. La resta són textos teòrics semblants als que s'analitzen als diferents capítols de l'assignatura. D'aquests textos, que serveixen per completar l'estudi de la poètica dels seus autors, es proposa de realitzar-ne un comentari a l'apartat d'Activitats dels mòduls.

Al final de cada mòdul consta una petita bibliografia per a cadascun dels autors estudiats en els capítols. Aquesta bibliografia no és general sobre la vida i l'obra de cada autor, sinó que se centra, específicament, en l'estudi de la seva poètica o concepció de la literatura.

A més, la consultora us proporcionarà unes orientacions per a la lectura i l'estudi, corresponents a cada unitat de l'assignatura, que inclouran suggeriments bibliogràfics específics.

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt