| Psicologia del desenvolupament II | Codi: 10.509 : 6 |
L'estudi de l'adolescència, la joventut adulta, l'adultesa mitjana, la vellesa i el final del cicle vital planteja les seves singularitats, tant a nivell teòric com metodològic i aplicat. Resulta cabdal i un dels objectius principals d'aquesta assignatura tenir una visió integral del procès de vida de les persones, reflexionant de manera crítica sobre concepcions de l'evolució humana arrelades en la idea que els canvis importants succeeixen a la infantesa i
l'adolescència, i que a partir d'aquí assistim a un estancament durant l'edat adulta i a un declivi general a la vellesa.
Amb informació rellevant prestada per recerques de pes i recents, pretenem donar elements per a poder pensar en el desenvolupament humà com una sèrie de processos interactuants, en contínua i permanent evolució.
Aquesta assignatura forma part de la matèria Psicologia del desenvolupament al llarg del Cicle Vital, juntament amb l'assignatura Psicologia del desenvolupament I.
Aquesta assignatura aborda aspectes bàsics de l'esdevenir psíquic de la persona al llarg de tot el cicle vital i en tots els seus aspectes: físics i psicobiològics, cognitius i intel·lectuals, de la identitat i la personalitat, emocionals o afectius, educatius, laborals i dels diversos rols socials. Per tal motiu, els continguts de la matèria constitueixen un capital de coneixements imprescindible i transversal en totes les àrees de professionalització
de la psicologia, pretenent formar part de la base de recursos per a la pràctica en àmbits tan variats com poden ser l'orientació psicopedagògica, l'assessoria en el camp legal o familiar, la intervenció en l'àmbit clínic i de la salut, la formació en l'àrea laboral o la investigació en qualsevol aspecte evolutiu.
Fins i tot seria encertat afegir que el coneixement de la Psicologia del Desenvolupament no només és part fonamental en la pràctica psicològica, sinó també de totes aquelles
disciplines vinculades amb el comportament o el desenvolupament humà globalment, com ara les ciències de l'educació, la logopèdia, el treball social, els recursos humans, la medicina, el dret o l'antropologia.
Aquesta assignatura complementa la de Psicologia del Desenvolupament I, que estudia el desenvolupament humà des del període perinatal fins a la preadolescència, resultant altament recomanable i coherent cursar les dues assignatures de forma consecutiva en semestres seguits, tot i no ser requisit previ. L'assignatura té entre els seus objectius completar la visió global del desenvolupament al llarg de tot el cicle vital.
1. Competències transversals.
-
Considerar diferents perspectives o enfocaments sobre els temes i problemes en què es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i saber prendre decisions.
- Treballar de forma autònoma i responsabilitzar-se del propi procés d'aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.
- Buscar i utilitzar documents, textos i publicacions en llengua anglesa.
- Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
3. Competències específiques de la matèria de Psicologia del Desenvolupament al llarg del cicle vital.
- Identificar els processos implicats en les principals etapes i la importància dels contextos de desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.
- Identificar la incidència i efectes de les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà.
- Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia evolutiva com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de persones, comunitats i organitzacions.
El contingut de l'assignatura es distribueix en quatre mòduls, dedicats cadascun a una etapa diferent del desenvolupament.
Introducció
Concepció del desenvolupament com a processos de canvi al llarg de la vida i les seves implicacions metodològiques.
1. Adolescència
Concepte, teories que l'expliquen, i principals processos de desenvolupament en els aspectes físic, cognitiu, identitari, afectiu i psicosocial.
2. Joventut adulta
Concepte, teories que l'expliquen, i principals processos de desenvolupament en els aspectes físic, cognitiu, identitari, afectiu i psicosocial.
3. Adultesa mitjana
Concepte, teories que l'expliquen, i principals processos de desenvolupament en els aspectes físic, cognitiu, identitari, afectiu i psicosocial.
4. Envelliment i vellesa
Concepte, teories que els expliquen, i principals processos
de desenvolupament en els aspectes físic, cognitiu, identitari, afectiu i psicosocial.
| Psicologia del desenvolupament II | Web |
| Psicologia del desenvolupament II |
Els estudiants que optin per realitzar l'Examen final com a forma d'avaluació hauran de llegir, juntament amb els materials de l'assignatura, el següent article, al qual podran accedir des del buscador SUMMON de la biblioteca de la UOC:
Urrutia, A., Moisset de Espanés, G., Villar, F., Guzmán, E. & Dottori, V. (2014). May early intergenerational experiences be the seeds of a generative adulthood? A comparison between childhood narratives
of highly generative and less generative older women. Journal of Intergenerational Relationships, 14(1), 1-16. doi: 10.1080/15350770.2016.1125048
www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/15350770.2016.1125048
Recomanació:
Per a fer una correcta citació bibliogràfica en els vostres treballs us recomanem l'ús de l'eina Mendeley. Hi podeu accedir a través de la Biblioteca, on també trobareu diversos tutorials.
Mendeley és un gestor de referències bibliogràfiques i una xarxa social acadèmica que us pot ajudar a organitzar la vostra recerca, col·laborar amb altres usuaris en línia i conèixer els darrers documents publicats.
També podeu trobar diversos recursos a l'aula on s'explica com s'ha de citar correctament segons la normativa internacional estandaritzada de l'Associació Psicològica Americana (APA).
Mireu-vos el següent enllaç:
Com he de citar en els treballs?
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |