| Tècniques d'anàlisi de dades qualitatives | Codi: 10.525 : 3 |
Les "Tècniques", tal com vàreu aprendre en una assignatura introductòria (Introducció als Mètodes d'Investigació en Psicologia) són plans d'actuació o protocols que el científic aplica amb diferents intencions en diferents fases de la recerca. Les Tècniques tenen un codi d'aplicació força rígid, a diferència dels Mètodes, que hem d'entendre com plans de treball més oberts i flexibles, més adaptables a la realitat canviant, en especial a l'objecte d'estudi al que s'apliquen. Les Tècniques, en canvi, són eines dissenyades i construïdes amb finalitats concretes; suposen una línia de solució determinada dintre del ventall de solucions possibles que es despleguen davant de cada cruïlla metodològica en el curs d'una investigació: una determinada manera de seleccionar els subjectes o les situacions de registre, de filtrar o recollir la informació, de classificar-la o categoritzar-la, d'analitzar les dades. El protocol tècnic consisteix en una seqüència d'instruccions referents a les accions o operacions a realitzar sobre el material d'estudi, i pot anar associada, o no, a l'ús d'instruments (per exemple, de mesura).
Amb tot, tal com l'estudiant sap per la assignatura Mètodes d'Investigació Qualitativa (que constitueix la base d'aquesta) la investigació qualitativa autèntica és autocorrectiva i progressa en espiral, retrocedint i avançant, adaptant-se - fins i tot en el si d'un mateix procés de recerca- als canvis que l'objecte d'estudi pateix en ser abordat i indagat, canvis que també afecten la percepció que en té l'investigador. En aquesta atmosfera de treball, no solament la metodologia, sinó les tècniques aplicades, han de tenir un caràcter més obert i dúctil que no pas en la de la investigació quantitativa o estàndard. L'aplicació de la tècnica es fa en unes condicions més elàstiques; més emmotllades a l'entorn específic de la recerca endegada. El ventall d'opcions possibles en cada fase dels mètodes qualitatius és més ampli i menys subjecte a regla; així mateix, el ventall d'opcions possibles en cada fase d'aplicació d'una tècnica qualitativa concreta admet marges de variació i adaptacions ad hoc a cada escenari de recerca. El desenvolupament d'una tècnica en una investigació qualitativa depèn sovint del context sociocultural en el que és aplicada. Basta oposar la construcció i aplicació d'un test o d'un qüestionari amb la d'una sessió de grup focal o d'una entrevista en profunditat. Aquestes dues darreres tècniques són molt més "artesanals", en el sentit de que exigeixen, no una posada en escena i una aplicació "cega", sinó experiència i ofici, els quals no estan renyits amb el rigor o la sistematicitat.
En aquesta assignatura prendreu contacte amb les principals tècniques d'anàlisi emprades en la investigació qualitativa prototípica. Ara bé, cal tenir molt present que la investigació qualitativa no espera a haver recollit la informació per a iniciar l'anàlisi. Aquesta comença des que l'investigador dóna el primer pas en la seva recerca, està incorporada ja en les operacions de selecció i mostratge, en les de registre i categorització, abans de desplegar-se en la interpretació del corpus d'informació recol·lectat. L'actitud i el treball analítics estan en marxa des les primeres decisions preses per l'investigador.
L'organització de l'assignatura tracta de reflectir aquesta circumstància seqüencialment en els capítols o mòduls inclosos en els material que teniu a la vostra disposició. Continuadora de "Mètodes d'investigació qualitativa", la present assignatura se centra en el procés d'anàlisi d'informació textual i visual recollida en el marc d'una investigació qualitativa. A diferència de les dades quantitatives, la informació qualitativa sovint arriba poc estructurada, exigint el desenvolupament d'estratègies prèvies a la seva anàlisi. Atenent aquesta necessitat, presentem, en una primera part, una introducció a les tècniques de registre, transcripció i codificació de la informació qualitativa. En una segona part, s'expliquen de manera detallada tres aproximacions analítiques: l'anàlisi de contingut, l'anàlisi del discurs i l'anàlisi de la imatge. L'assignatura pretén dotar a l'alumne dels recursos necessaris per a la identificació i la posada en pràctica de les tècniques més apropiades en funció del tipus de text o dada visual analitzable.
L'assignatura proporciona competències tècniques útils i funcionals en la majoria de les àrees de recerca i aplicació de les ciències del comportament que treballen amb òptica qualitativa: clínica, organitzacions i treball, educativa, desenvolupament, etc..
Tècniques d'Anàlisi de Dades Qualitatives pertany a la matèria Anàlisis de Dades en Psicologia i s'imparteix en el quart semestre del grau. Aquest matèria aplega un bloc de continguts que tenen com a denominador comú les Tècniques enteses com avançàvem en l'apartat anterior, tant en les metodologies quantitatives com en les qualitatives.
Pel que fa al recorregut curricular que ens situa en Tècniques d'Anàlisi de Dades Qualitatives, l'estudiant parteix dels coneixements adquirits en l'assignatura troncal inicial Introducció als Mètodes d'Investigació en Psicologia (primer semestre). A partir d'aquesta assignatura, el grau, pel que fa a assignatures metodològiques, es bifurca en assignatures de metodologia quantitativa i qualitativa. En la línia en la que ens trobem, i a la que pertany l'assignatura que estem comentant, la següent assignatura que ha de superar l'estudiant és la citada en l'apartat anterior Mètodes d'Investigació Qualitativa, ja en el tercer semestre. Aquesta proporciona els fonaments i punts de partida per a les decisions metodològiques que haurà de prendre el psicòleg científic o el professional, que opta pel vessant qualitatiu en l'exercici de la seva activitat. A continuació d'aquesta darrera assignatura, Tècniques d'Anàlisi de Dades Qualitatives completa la formació de l'estudiant, endinsant-se, tal com hem explicat més amunt, en el terreny de les Tècniques, més enllà dels Mètodes, i acabant d'arrodonir, per consegüent, el conjunt de coneixements teòrics i pràctics necessaris per posseir les competències bàsiques imprescindibles per a un investigador qualitatiu.
Les assignatures metodològiques quantitatives i qualitatives es troben en complementarietat, de manera que, així com Mètodes d'Investigació Qualitativa (tercer semestre) s'imparteix en continuïtat semestral respecte a Mètodes d'Investigació Quantitativa (segon semestre), complementant-se mútuament, també Tècniques d'Anàlisi de Dades Qualitatives (quart semestre) pot considerar-se l' "altra cara de la moneda" de Tècniques d'Anàlisi de Dades Quantitatives (tercer semestre)
Per altra banda, l'assignatura es beneficia dels coneixements i habilitats fornits per altres assignatures metodològiques com Psicometria o Avaluació Psicològica, amb les que manté igualment lligams.
L'assignatura proporciona competències tècniques útils i funcionals en la majoria de les àrees de recerca i aplicació de les ciències del comportament que treballen amb òptica qualitativa: clínica, organitzacions i treball, educativa, desenvolupament, etc..
Els indicats en l'apartat anterior de "L'assignatura en el conjunt del Pla d'Estudis".
NOTA IMPORTANT:
És indispensable que aquesta assignatura es cursi després de Mètodes d'Investigació Qualitativa, i no al mateix temps o abans. El disseny de les dues assignatures està fet amb la intenció de que Mètodes d'Investigació Qualitativa es cursi primer i Tècniques d'Anàlisi de Dades, en un semestre posterior. No fer-ho així pot ser perjudicial per a l'adquisició de competències i va contra la lògica de la progressió dels conceptes metodològics, ja que una part substancial dels continguts de Tècniques d'Anàlisi de Dades dóna per suposada l'assimilació dels continguts de Mètodes d'Investigació Qualitativa.
Competències bàsiques i generals:
CB1- Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundaria general, i es troba en un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda dels seu Camps d'estudi.
CB2- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que es demostren a través de l'elaboració i defensa d'arguments i de resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
CB3- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic.
CB4- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
CB5- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un elevat grau d'autonomia.
Competències transversals:
CT3- Analitzar i sintetitzar.
CT5- Buscar i gestionar dades i materials de recerca, sent flexible i mostrant respecte i discreció en l'ús de dades que afecten a persones, grups i institucions.
CT8- Interpretar el contingut i l'abast de la informació rebuda o demandada, oralment o per escrit, i el tractament que se li ha de donar segons la natura del fet que es tracti.
CT10- Realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades.
CT15- Emprar documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès).
Competències especifiques:
CE12- Formular i contrastar hipòtesis sobre les demanes i les necessitats dels destinataris i sobre la recerca.
CE13- Valorar, contrastar i prendre decisions sobre la elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
CE14- Aplicar tècniques per a recollir informació sobre l'estudi del funcionament dels individus, grups o organitzacions.
CE20- Elaborar i redactar informes tècnics i científics sobre els resultats de l'avaluació, la recerca o els serveis sol·licitats, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.
Resultats d'aprenentatge:
- Comprendre la lògica de la recerca científica i familiaritzar-se amb le sprincipals metodologies i tècniques d'anàlisi que s'empren en la recerca psicològica.
- Conèixer els principals conceptes i tècniques subjacents a la major part dels processos d'elaboració de recerques en Psicologia.
- Conèixer les principals tècniques d'anàlisis de dades (quantitatives i qualitatives) en Psicologia i saber interpretar els resultats en el context de cada recerca.
- Emprar amb rigor els conceptes metodològics en el procés de recerca i actuar de forma ètica dins d'aquest procés.
Objectius d'aprenentatge específics de l'assignatura
- Que l'alumne/a assoleixi una bona comprensió de la intenció i característiques de les tècniques qualitatives en general, a partir del seu contrast amb les quantitatives.
- Que l'alumne/a assoleixi una suficient capacitat de discriminació entre els diferents tipus de tècniques qualitatives, tocant al rendiment variable que pot oferir la seva aplicació segons l'objecte d'estudi i el seu ús adaptat a les diferents fases d'una investigació.
- Que l'alumne/a sàpiga aplicar correctament, sobre cada una de distintes propostes d'investigació, els criteris que canalitzen les diferents opcions de mostratge en perspectiva qualitativa, sent capaç, a més, de justificar la seva elecció.
- Que l'alumne/a sàpiga escollir amb encert, sobre cada una de distintes propostes d'investigació, la tècnica de registre més adequada, sent capaç, a més, de justificar la seva elecció.
- Que l'alumne/a conegui les principals opcions generals d'anàlisi qualitativa i sàpiga establir justificadament la correspondència correcta entre aquestes opcions i els objectes d'estudi sota investigació.
- Que l'alumne/a conegui els elements bàsics de l'anàlisi de contingut i sàpiga aplicar-lo (en aquest nivell bàsic) a mostres textuals.
- Que l'alumne/a conegui els elements bàsics de l'anàlisi del discurs i sàpiga aplicar-lo (en aquest nivell bàsic) a mostres textuals.
- Que l'alumne/a conegui els elements essencials de l'anàlisi de la imatge i sàpiga aplicar-lo (en aquest nivell bàsic) a exemples, tant en l'apartat de la comunicació no verbal com en el les produccions icòniques de la cultura.
En els materials al vostre abast en l'aula de l'assignatura els continguts d'aquesta apareixen seqüenciats de la següent manera:
Mòdul 1: Introducció a les tècniques qualitatives
Trets distintius de les tècniques qualitatives.
Àmbits d'aplicació de les tècniques qualitatives.
Mòdul 2: Les tècniques qualitatives en la selecció i tractament de la informació
El mostratge de subjectes en la investigació qualitativa.
Panorama de les tècniques de registre i transcripció.
Tècniques de codificació en investigació qualitativa.
Mòdul 3: L'anàlisi de contingut en perspectiva qualitativa
Bases metodològiques.
Exemples desenvolupats d'anàlisi de contingut.
La qualitat de les dades en l'anàlisi de contingut.
Síntesi de l'anàlisi de contingut.
Mòdul 4: L'anàlisi del discurs
Què és el discurs.
Què és l'anàlisi del discurs?
Protocols, graelles i eines de l'anàlisi del discurs.
Tres exemples abreujats d'anàlisi del discurs.
Mòdul 5: L'anàlisi de la imatge
El canal visual i el signe no lingüístic.
La comunicació no verbal i les seves produccions principals.
L'estudi dels productes icònics de la cultura.
Finalment, teniu accés a dos annexos:
Annex 1: L'informe qualitatiu.
En l'annex 1 incloem unes instruccions sobre les característiques i virtuts que ha de tenir un informe d'investigació qualitatiu
Annex 2: Tractament informàtic de dades qualitatives.
En l'annex 2, disposeu d'un petit resum dels recursos informàtics actualment a l'abast de l'investigador que treballa amb mètodes i tècniques qualitatius.
Aquests continguts es distribueixen en les tres unitats didàctiques següents:
|
1. Caracterització general de les tècniques qualitatives. Diferents àmbits d'aplicació de les tècniques qualitatives: selecció, registre, transcripció, codificació i categorització. Aquesta unitat correspon als mòduls 1 i 2. |
0,60 crèdits ECTS |
|
2. L'anàlisi de contingut i l'anàlisi del discurs. Aquesta unitat correspon als mòduls 3 i 4, per bé que integra també els coneixements de l'1 i el 2. |
0,90 crèdits ECTS |
|
3. L'anàlisi de la imatge. Comunicació no verbal i anàlisi semiòtica dels productes culturals icònics (mòdul 5). En aquesta unitat caldrà fer la Síntesi de tot el curs, la qual comportarà la revisió de tots els conceptes de l'assignatura, relacionant-los i integrant-los. Per tant, aquesta unitat de fet inclou tots els materials avaluables de l'assignatura, del mòdul 1 al 5. |
1,50 crèdits ECTS |
| Tècniques d'anàlisi de dades qualitatives | Web |
| Tècniques d'anàlisi de dades qualitatives |
El material principal de Tècniques d'Anàlisi de Dades Qualitatives s'ofereix en format web i/o en PDF, i està constituït per 5 capítols o mòduls , més dos annexos, on es troben els temes de l'assignatura i els exercicis i activitats que els alumnes han de realitzar. Els títols dels 5 mòduls són els que hem enumerat en l'apartat anterior de Continguts.
|
Material |
Suport |
|
Tècniques d'Anàlisi de Dades Qualitatives |
Web
|
|
Tècniques d'Anàlisi de Dades Qualitatives. |
|
Cadascun dels mòduls de l'assignatura s'estructura de manera similar i pot incloure, a més dels continguts bàsics,
- Activitats de diversos tipus (comentaris i anàlisi de texts, preguntes clau per a la reflexió, resolució de casos, exercicis pràctics, etc.).
- Referències per a la consolidació o suport de l'aprenentatge.
- Enllaços i adreces Web d'interès.
WEBS*
Incloem primer les citades en els materials de l'assignatura.
Absolute Astronomy. Exploring the universe of knowledge (2009). Gesture. AbsoluteAstronomy.com. Recuperat el 20 d'Agost de 2009 de
http://www.absoluteastronomy.com/topics/Gesture
Baptiste, I. (2001). "Qualitative Data Analysis: Common Phase, Strategic Differences". Forum: Qualitative Social Research, 2 (3). Recuperada el 14 de Març de 2009 de
http://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/viewArticle/917/2002#g212
Cocciolo, A. (2005). "Reviewing Design-based Research". Document penjat directament per l'autor. Recuperat el 2 de setembre de 2007 de
http://anthony.thinkingprojects.org/wp-content/dbr.doc
En aquest web A. Cocciolo ofereix en accés lliure el seu document sobre la Investigació Basada en el Disseny referenciat en la bibliografia.
Hager, J. C. (2003) Data Face:Description of Facial Action Coding System (FACS). Corel Corp. Recuperat el 17 d'Agost de 2009 de
http://www.face-and-emotion.com/dataface/facs/description.jsp
John W. Hartman Center for Sales, Advertising & Marketing History (2009). Put all your might into the Mighty 7th War Loan. Durham (NC) Duke University Libraries. Digital Collections. Recuperat l'1 de setembre de 2009 des de
http://library.duke.edu/digitalcollections/adaccess/search/results?t=7th+war+loan
Kohlbacher, F. (2006). "The Use of Qualitative Content Analysis in Case Study Research". Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research [On-line Journal], 7(1), January, Art. 21. Recuperat el 10 de Gener de 2009 de http://www.qualitative-research.net/index.php/fqs/article/view/75/154
Lewins, A.; Silver, C. (2009). Choosing a CAQDAS Package. CAQDAS Networking Project and Qualitative Innovations in CAQDAS Project (QUIC). Recuperat el 2 de setembre de 2009 des de
http://caqdas.soc.surrey.ac.uk/PDF/2009ChoosingaCAQDASPackage.pdf
Martínez, Goretti (29 d'Abril de 2008). "El trastorn límit de personalitat afecta cada cop més persones". RTVVilafranca.Cat, Diari Multimèdia de l'Alt Penedés. Recuperat el 4 de Maig de 2009 de http://www.rtvvilafranca.com/noticies-rtvvilafranca/societat/16385-el-transtorn-limit-de-la-personalitat-afecta-cada-cop-mes-persones.html
Mayring, P. (2000). "Qualitative content analysis". Forum Qualitative Sozialforschung / Forum: Qualitative Social Research [On-line Journal], 1(2), June, Art. 20. Recuperat el 5 d'Octobre de 2004 de
http://www.qualitative-research.net/fqs-texte/2-00/2-00mayring-e.htm
Penalva, C.; Mateo, M. A. (2006). Tècniques qualitatives d'investigació. Universitat de Alicante: RUA, Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante. Recuperat el 2 de feberer de 2009 a
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2466/1/Num77_Tecniques_qualitatives.pdf
Seidel, J. V. (1998). Qualitative Data Analysis. The Ethnograph: Qualis Research; http://www.qualisresearch.com. Recuperat el 14 de juliol de 2009 des de
ftp://ftp.qualisresearch.com/pub/qda.pdf
Wi cho (2007). Izando la bandera en Iwo Jima: otra foto con historia. Microsiervos (Muy Interesante). Recuperat l'1 de setembre de 2009 des de
http://www.microsiervos.com/archivo/mundoreal/izando-bandera-en-iwo-jima.html
WIKIPEDIA. The Free Enciclopedia (2009). Facial Action Coding System. Wikimedia Foundation Inc. Recuperat el 30 d'Agost de 2009 des de http://en.wikipedia.org/wiki/Facial_Action_ Coding_System
A més, a tall d'ampliació o en un marc més general de metodologia qualitativa:
The Qualitative Report, la pàgina més important sobre Investigació Qualitativa, des de la qual es pot accedir a moltes altres.
http://www.nova.edu/ssss/QR/web.html
Una pàgina de la nostra Universitat Autònoma que, sobre el tema de l'observació i molts altres de tècniques de investigació social, ofereix una exhaustiva bibliografia.
http://selene.uab.es/mytis/btis_i.htm
Panorama general sobre l'anàlisi de contingut.
http://writing.colostate.edu/guides/research/content/pop2a.cfm.
Un senzill exemple introductori d'anàlisi de contingut, presentant articulats els aspectes qualitatius i quantitatius de la tècnica en un estudi de naixements amb cesària.
http://biblioteca.unisabana.edu.co/revistas/index.php/aquichan/article/view/879/1658
Anàlisi de narracions.
http://www2.chass.ncsu.edu/garson/pa765/narrativ.htm.
Presentació de la validesa qualitativa.
http://www.socialresearchmethods.net/kb/qualval.php.
Article accessible sobre validesa i fiabilitat qualitativa.
http://qualitativeresearch.ratcliffs.net/Validity.pdf
*Nota:
Tot i que es procura que les pàgines web aquí citades es mantinguin operatives, no sempre s'aconsegueix aquest objectiu. Com és sabut moltes vegades les pàgines canvien de proveïdor i, amb el temps, també d'adreça. De totes maneres recordem que sempre es pot intentar localitzar una adreça Web mitjançant la utilització d'un cercador, com per exemple Google [http://www.google.com], un dels més potents. Naturalment altres cercadors també poden ser d'utilitat.
Bibliografia bàsica recomanada
- Bardin, L. (1996). El análisis de contenido. Madrid: Akal.
- Davis, F. (1978). La comunicación no verbal. Madrid: Alianza.
- Flick, U. (2004). Introducción a la Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.
- Iñíguez, L. (2006). Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales. Barcelona: Editorial UOC.
- Strauss, A.; Corbin, J. (2002) Bases de la investigación cualitativa. Técnicas y procedimientos para desarrollar la teoría fundamentada. Bogotá: CONTUS (Universidad de Antioquía) (2a. ed.)..
- García Ferrando, M.; Ibáñez, J.; Alvira, F. (Comp.), El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid: Alianza (2ª edició).
- Penalva, C.; Mateo, M. A. (2006). Tècniques qualitatives d'investigació. Alacant: Edicions Universitat d'Alacant.També disponible a http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2466/1/Num77_Tecniques_qualitatives.pdf
- Pérez Serrano, G. (1994). Investigación Cualitativa: Retos e interrogantes. II, Tècnicas y análisis de datos. Madrid: La Muralla.
- Stubbs, M. (1987). Análisis del discurso. Madrid: Alianza
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |