• Descripció

"Els homes han de saber que el cervell és el responsable exclusiu de les alegries, els plaers, el riure i la diversió, i la pena, l'aflicció, el desànim i les lamentacions. I gràcies al cervell, de manera especial, adquirim saviesa i coneixements, i veiem, sentim i sabem el que és repugnant i el que és bell, el que és dolent i el que és bo, el que és dolç i el que és insípid... I gràcies a aquest òrgan ens tornem bojos i delirem, i les pors i terrors ens assalten... Hem de suportar tot això quan el cervell no està sa... I en aquest sentit al meu entendre aquesta víscera exerceix en l'ésser humà el màxim poder."

Hipòcrates. Sobre les malalties sagrades (segle IV aC).

 La Psicobiologia,  estudia les bases biològiques relacionant els resultats amb el comportament. Del Abril et al. (2001) defineixen encertadament la conducta en termes psicobiològics com "el conjunto de manifestaciones públicamente observables reguladas por el sistema neuroendocrino, mediante las cuales el animal como un todo, en respuesta a un estímulo interno o externo, se relaciona activa y adaptativamente con el medio ambiente". D'aquesta definició podem inferir que la cognició i els processos mentals també serien susceptibles de ser inclosos per la psicobiologia com a objecte d'estudi. En tant que la cognició deriva de l'activitat neural, la psicobiologia ha de ser capaç d'estudiar els sistemes neurals l'activitat dels quals resulta en diferents processos cognitius (aprenentatge i memòria, atenció, emocions, funcions executives, etc.). A més a més, és necessari tenir present que els processos generats per l'activitat d'aquests sistemes neurals són capaços de regular la mateixa conducta.

En el marc de referència de la Psicobiología, la investigació és marcadament multidisciplinària i en ella participen investigadors la formació dels quals és molt diversa. Són investigadors que treballen des de diferents disciplines amb l'objectiu d'explicar el comportament humà (entès en el seu sentit més ampli). Una d'aquestes disciplines és la Neuropsicologia.

La Neuropsicologia analitza la relació entre la funció cerebral i el comportament. Concretament, se centra a conèixer quines estructures del sistema nerviós participen en els processos psicològics humans superiors tals com l'aprenentatge, la memòria, el llenguatge, la resolució de problemes i la presa de decisions, el processament emocional de la informació, etc.

Per la seva banda, la Neuropsicologia Clínica té com a finalitat avaluar, diagnosticar i tractar les alteracions cognitives, conductuals i emocionals degudes a una alteració funcional i/o estructural del sistema nerviós, tant en l'edat adulta com en la infància.

La neuropsicologia clínica utilitza instruments propis de la psicologia per a la valoració de les funcions cognitives i treballa, fonamentalment, en l'àmbit dels pacients neurològics, és a dir, els que presenten algun tipus de lesió o disfunció cerebral susceptible de provocar canvis cognitius o conductuals.

La pràctica de la neuropsicologia clínica requereix un bon coneixement de les funcions cognitives, però també de l'anatomia cerebral i dels circuits implicats en els processos psicològics. El neuropsicòleg clínic ha de ser capaç de valorar les funcions cognitives, de relacionar els dèficits amb els circuits o àrees cerebrals disfuncionants, i també d'establir un diagnòstic de compatibilitat, bé sigui amb la disfunció d'una regió determinada, bé amb una malaltia concreta.

La neuropsicologia clínica requereix la utilització tant de proves quantitatives com de l'observació qualitativa de l'execució dels pacients, i ha de fugir de la mera anàlisi psicomètrica dels dèficits per centrar-se en una valoració global, basada en la persona i relacionada amb les variables clíniques influents.

La neuropsicologia ha anat avançant al ritme que ho han fet altres disciplines. Les noves tècniques de neuroimatge cerebral i els coneixements neuroquímics i genètics van modelant el treball del neuropsicòleg clínic, que s'ha d'adaptar als nous coneixements, als nous criteris basats en aquests avenços o a la descripció de noves patologies. Ens trobem en un moment en què és fonamental treballar amb hipòtesis, en lloc d'aplicar indiscriminadament macrobateries d'exploració neuropsicològica, la majoria de les vegades innecessàries. El treball  del neuropsicòleg clínic es basa en la història clínica del pacient, en una història específica dels dèficits, en la realització d'una exploració neuropsicològica orientada o dirigida en funció de les hipòtesis prèvies plantejades, i en l'elaboració d'un informe de resultats que inclou un diagnòstic de compatibilitat. Amb aquesta manera de treballar, la neuropsicologia clínica resulta ser una prova complementària d'interès enorme en el diagnòstic neurològic de determinades malalties, i també un element imprescindible en el procés de rehabilitació dels pacients.

 La necessitat  sanitària de la figura del neuropsicòleg ha fet créixer l'activitat en aquest àmbit i ens fa plantejar el deure de definir i defensar el perfil dels professionals de la Psicologia especialitzats en aquest camp, així com vetllar pels drets dels usuaris, de manera que ofereixi uns serveis que satisfacin les demandes en un marc professional fiable.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura de Neuropsicologia pertany al conjunt d'assignatures de l'àrea de Psicobiologia, juntament amb les assignatures Fonaments de Psicobiologia, Genètica de la Conducta, Psicologia Fisiològica, Farmacologia i Endocrinologia del Comportament i Etologia. Els continguts de totes elles estan relacionades amb coneixements sobre el substrat biològic dels diferents processos conductuals, l'estudi de les bases genètiques de la conducta i l'estudi dels principals psicofàrmacs utilitzats en els tractaments farmacològics dels principals trastorns psicopatològics i de les bases neuroendocrines de la conducta i la cognició.

• Camps professionals en què es projecta

Els continguts d'aquesta assignatura són especialment importants per aquells alumnes que es vulguin especialitzar en Psicologia Clínica, ja que pel diagnòstic i tractament de les malalties i els trastorns mentals cal tenir uns bons coneixements de com funciona el sistema nerviós. D'altra banda són coneixements essencials en qualsevol especialitat, atès que ajuden a desenvolupar una perspectiva més global de la conducta humana, integrant el substrat biològic de la mateixa. Finalment són imprescindibles per a aquells alumnes que optin per especialitzar-se en la recerca, tant bàsica com aplicada en psicologia, ja que els proporciona la base biològica sobre la que investigar la conducta.

• Coneixements previs

Els coneixements previs que l'alumne ha de tenir per cursar aquesta assignatura són aquells conceptes bàsics sobre el substrat neurobiològic de diferents processos tractats a les assignatures "Fonaments de Psicobiologia", "Bases genètiques de la Conducta", "Psicologia Fisiològica" i "Farmacologia i endocrinologia del comportament".

• Informació prèvia a la matrícula

És recomanable haver cursat i aprovat les assignatures "Fonaments de Psicobiologia", "Bases genètiques de la Conducta" i "Psicologia Fisiològica".

• Objectius i competències

Objectius:

1. Conèixer les bases biològiques dels principals trastorns neuropsicològics.

2. Comprendre els mecanismes cerebrals que estan implicats en l'aparició dels trastorns cognitius i conductuals.

3. Conèixer quins són els principals trastorns neuropsicològics i també els principals signes d'alerta de la presència de disfunció o lesió cerebral.

4. Tenir una visió global de la rellevància de conèixer els trastorns neuropsicològics i de la seva contribució al diagnòstic neurològic.

5. Identificar les característiques dels principals trastorns neuropsicològics que es produeixen en l'edat adulta.

6. Aprendre a detectar senyals de disfunció neuropsicològica en el marc de la psicologia clínica.

7. Conèixer quines són les principals diferències en els estils cognitius entre els homes i les dones.

Competències:

Competències bàsiques i generals.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional, i disposin de les competències que se solen demostrar mitjançant l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

Competències transversals.

CT3. Analitzar i sintetitzar.

CT4. Aplicar d'una manera crítica i reflexiva els coneixements, les habilitats i els valors en els diferents llocs de treball que s'ocupin.

CT8. Interpretar el contingut i l'abast de la informació que s'ha rebut o demanat, oralment o per escrit, i el tractament que hi cal donar segons la naturalesa del fet de què es tracti.

CT9. Llegir d'una manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions amb relació al coneixement disciplinari disponible.

CT14. Treballar d'una manera autònoma i responsabilitzar-se del propi aprenentatge i del desenvolupament d'habilitats.

CT15. Fer servir documents, textos i publicacions en una tercera llengua (anglès).

Competències específiques.

CE9. Identificar les característiques biològiques, personals, socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i organitzacions.

CE20. Elaborar i redactar informes tècnics i científics sobre els resultats de l'avaluació, la investigació o els serveis sol·licitats, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.

CE21. Analitzar i interpretar les bases biològiques de la conducta i la cognició amb relació al funcionament normal i patològic.

Resultats d'aprenentatge:

- Conèixer quins són els principals trastorns neuropsicológicos, les seves característiques clíniques, les seves bases biològiques i els principals signes d'alerta de la presència de disfunció o lesió cerebral.
- Tenir una visió global de la rellevància de conèixer els trastorns neuropsicológicos i de la seva contribució al diagnòstic neurològic.
- Aprendre a detectar senyals de disfunció neuropsicológica en el marc de la psicologia clínica.

• Continguts

Els continguts avaluables que es treballaran a l'assignatura són els següents:

Introducció
Mòdul 1. Neuropsicologia de l'atenció
Mòdul 2. Neuropsicologia de la memòria
Mòdul 3. Neuropsicologia del llenguatge
Mòdul 4. Pràxies
Mòdul 5. Neuropsicologia de la percepció
Mòdul 6. Neuropsicologia dels lòbuls frontals
Mòdul 7. Neuropsicologia de les emocions
Mòdul 8. Neuropsicologia dels traumatismes cranioencefàlics
Mòdul 9. Neuropsicologia de les demències
Mòdul 10. Neuropsicologia i diferències de gènere

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació