| Psicologia de la comunicació | Codi: 16.508 : 6 |
La comunicació és quelcom tan quotidià que ens sembla natural. Les formes de rebre informació, d'expressar-nos, de dialogar amb els altres o de comunicar-nos amb el món formen part del nostre dia a dia. Les tecnologies han fet més fàcils les connexions. No obstant, l'aparent simplicitat de la comunicació es torna complexitat si atenem als canvis socials (i els conflictes) que implica l'entrada a l'anomenada "societat de la informació".
La Psicologia de la Comunicació que s'ofereix en el Grau de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya pretén trencar amb les línies conductistes i cognitivistes que han marcat tradicionalment l'enfocament d'aquesta matèria. Al llarg de l'assignatura es proposarà una mirada crítica a la dimensió social que emmarca els processos psicològics de la comunicació. D'aquesta manera, s'intentarà analitzar com les noves maneres de comunicar-nos estan agitant la societat fins al punt de parlar de noves maneres de relacionar-nos i d'ésser.
Els materials de l'assignatura, titulats "Temps i Tecnologia en la Psicologia de la Comunicació" (i dels quals en són autores Vanesa Gamero i Milena Gamero), parteixen del principi que la psicologia i la comunicació són dues dimensions indissociables. Així, s'entén la comunicació com a part fonamental de les relacions de les persones. Psicologia i comunicació troben, doncs, un lloc comú a l'hora d'entendre els mecanismes de la socialització humana.
Com a continguts, es proposa en primer lloc una revisió del procés de comunicació posant en qüestió el tradicional paradigma d'emissor- receptor. En segon lloc, es farà un repàs de l'evolució de la comunicació audiovisual al llarg de la història, amb especial atenció als canvis produïts arran de la introducció de les noves tecnologies. En tercer lloc, es proposa una reflexió al voltant del concepte de "societat mòbil" per tal d'analitzar l'impacte de les noves formes de comunicar sobre els hàbits de les persones. En quart lloc, s'introdueix el concepte de "construcció de la realitat" en base a les pràctiques comunicatives quotidianes que defineixen la nostra identitat. Per últim, els materials incideixen en la necessitat d'adoptar un discurs crític i reflexiu sobre els efectes socials i les conseqüències de les noves formes de comunicar.
Objectius generals de l'assignatura
· Entendre el marc teòric i els diferents punts de vista entorn al procés de la comunicació.
· Conèixer els diferents elements i conceptes que intervenen en la comunicació. Així com l'espectre de models i maneres de comunicar-se.
· Recórrer els diferents marcs socials, històrics i teòrics que envolten l'evolució de la comunicació cap a altres mitjans.
· Saber identificar els diversos enfocaments arrel de la introducció massiva de les noves tecnologies a la quotidianitat.
· Comprendre els conceptes al voltant de la mobilitat de la societat contemporània, el trencament de les dimensions de l'aquí i ara, els valors de la
immediatesa, la duplicitat i la comercialització.
· Identificar com les pràctiques socials construeixen els conceptes i elements que conformen la nostra realitat.
· Adonar-se de la rellevància del llenguatge i les pràctiques discursives que provoquen comprensions diferents de la realitat.
· Debatre i entendre els diferents posicionaments sobre les noves tecnologies i els seus efectes.
Competències a assolir
· Coneixement actualitzat dels conceptes bàsics amb què es defineix avui dia el procés de comunicació
· Coneixement de diferents perspectives teòriques sobre la incidència de les noves tecnologies en la realitat social
· Coneixement dels elements de la Psicologia Social que intervenen en la interpretació dels fenòmens comunicatius
· Capacitat d'anàlisi crítica de fenòmens comunicatius (amb especial èmfasi en la comunicació audiovisual)
1. Introducció
2. Comunicació
2.1. Emissor-Receptor
2.1.1. Estructura bàsica de la Comunicació
2.1.2. Crítica a la concepció clàssica de la comunicació
2.1.3. Formes de Comunicació
2.1.4. Tipus de Comunicació
2.1.4.1. Comunicació Intrapersonal
2.1.4.2. Comunicació Interpersonal
2.1.4.3. Comunicació Grupal
2.1.4.4. Comunicació de Masses
2.1.5. Axiomes de la comunicació
2.2. Codis i Signes
2.3. Psicologia del Color
2.4. Percepció Social
3. Influència en la matèria
3.1. El problema ontològic del temps
3.2. Un recorregut per les imatges
3.3. Un recorregut per la comunicació
3.4. Influència Social
3.4.1. Comunicació Persuasiva
3.4.2. Normes
3.4.3. Obediència a l'autoritat
3.4.4. Presó d'Stanford i l'Efecte Lucifer
3.4.5. Conformitat
3.4.6. Efectes dels mitjans de comunicació
4. Societat Mòbil
4.1. Societat Contemporània
4.2. Immediatesa, Movilitat i Globalitat
4.2.1. La Bretxa Digital
4.2.2. Slow Movement i Identitat Green
4.2.3. La llar com espai de consum
4.2.4. Ciutadà consumidor generador de noves tecnologies
4.3. De lo analògic a lo digital a lo virtual -d'allò orgànic a allò mecànic a l'avatar-
5. Crear una Realitat
5.1. Comunicació, societat i realitat
5.2. Llenguatge, Discurs i Narracions
5.2.1. Narracions
5.2.2. Canvi de narrativitat amb les noves tecnologies
5.2.3. Censura
6. Camins Oximorònics
6.1. L'individu connectat o l'individu aïllat
6.1.1. El sentit individual i relacional del nostre jo
6.2. Percepció Social i tecnologies "socials"
6.2.1. Facebook
6.3. Sexualitat
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|