|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La ciència i la tecnologia constitueixen elements clau de les societats contemporànies: la nostra cultura és, en gran part, una cultura tecnocientífica. Es per això que alguns dels fenòmens més característics de la societat contemporània (la globalització, el canvi climàtic, la crisi econòmica, la societat de la informació, etc.) tenen un lligam clar amb productes de la ciència i la tecnologia. Malgrat això, una gran part dels discursos actuals sobre el paper de la tecnologia i la ciència en la nostra societat o sobre els suposats canvis revolucionaris que comporten, tenen un evident caràcter profètic, apologètic i determinista. Aquests discursos es recolzen en idees preconcebudes sobre el caràcter inexorable i autònom del desenvolupament tecnològic, o sobre la neutralitat valorativa o política de les activitats científiques i tècniques. En aquest curs tractarem un seguit d'estudis i aproximacions teòriques que, precisament, posen en qüestió molts d'aquests supòsits. Veurem com les innovacions tecnològiques són també fruit de decisions deliberades - sovint amagades en els processos de disseny - sobre opcions socials, polítiques o ètiques; com els impactes socials de la tecnologia no es produeixen de forma mecànica o amb independència del context; com l'activitat científica no resta aïllada d'interessos externs; o com els usuaris, normalment entesos com a consumidors passius de la tecnologia, poden tenir una paper rellevant i actiu en els processos d'innovació. Aquest curs presenta una aproximació interdisciplinària a l'estudi de les interaccions entre la ciència i la tecnologia i els diversos àmbits socials - un àmbit d'estudi que habitualment s'anomena Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) i on participen sociòlegs, historiadors, filòsofs, politòlegs, antropòlegs i economistes, principalment. L'objectiu principal del curs és habilitar l'estudiant amb conceptes i tècniques d'anàlisi que li permetin avaluar críticament els impactes socials de la ciència i la tecnologia, així com les nombroses controvèrsies públiques que es generen al seu voltant. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
No calen coneixements previs específics per seguir aquesta assignatura, però si vols començar a preparar-la, aprofitant períodes no lectius, aconsellem començar per la lectura d'aquests llibres: Collins, Harry y Trevor Pinch. 1996. El Gólem: lo que todos deberíamos saber sobre la ciencia. Madrid: Crítica. Woolgar, S. 1991. Ciencia: Abriendo la Caja Negra. Barcelona: Anthropos. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Objectius:
Competències:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1. Introducció. Breu història dels estudis de Ciència, tecnologia i societat 2. L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic. 3. La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT. 4. La Teoria de l'Actor-Xarxa: una aproximació simètrica a les relacions entre ciència, tecnologia i societat. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mòduls didàctics: Mòdul 1: Introducció Mòdul 2: L'estudi social de la ciència. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic. Mòdul 3: La visió constructivista de la innovació tecnològica. Una introducció al model SCOT. Mòdul 4: La Teoria de l'Actor-Xarxa: Una aproximació simètrica a las relacions entre ciència, tecnologia i societat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|