| Història de l'antropologia II | Codi: 21.018 : 6 |
Aquesta assignatura abraça el període immediatament posterior al que s'ha treballat a l'Assignatura Història de l'Antropologia I. Cal dir en primer lloc que l'assignatura contempla un període parcial de dita història o del recorregut teòric i empíric que la representa. Així com passava a la primera part, dins d'aquesta segona part, es vol exposar una trajectòria evolutiva que travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, d'una forma per força sintètica i selectiva, alguns autors i obres centrals en el desenvolupament i consolidació teòriques i metodològiques de la disciplina. El recorregut en qüestió s'inicia a la primera meitat del segle XX amb les diferents escoles modernes i fins a la postmodernitat. En aquest marc, la present guia d'aprenentatge vol sistematitzar i sintetitzar, a través dels diferents temes que es plantegen al Pla Docent de l'assignatura, certes bases històriques i epistemològiques essencials en el desenvolupament de l'antropologia.
L'estructura de l'assignatura s'organitza al voltant de set grans temes principals, que tracten de donar compte de forma diacrònica de l'evolució del pensament sobre l'ésser humà i pròpiament antropològic en diferents moments històrics (que s'agrupen entre la modernitat i la postmodernitat) i per mitjà de tradicions teòriques i autors fonamentals. Aquests temes queden definits de la següent manera:
1) La modernitat antropològica
2) Neo-evolucionisme, Ecologia Cultural i Materialisme Cultural
3) L'estructuralisme de Lévi-Strauss
4) El marxisme a l'antropologia
7) La postmodernitat antropològica
Els principals eixos de contingut de cada un d'aquests temes s'esmenten dins de l'apartat posterior Estructura. Les diferents lectures bàsiques associades a cada àmbit temàtic es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació.
Per a cursar aquesta assignatura és imprescindible haver cursat pràviament les Assignatures d'Introducció a l'Antropologia i Història de l'Antropologia I.
L’objectiu principal de l’assignatura és acostar l’estudiant a la comprensió del període de desenvolupament i consolidació del pensament antropològic. I fer-ho a partir de la presentació de la presentació de les diferents escoles o corrents teòriques fonamentals de l’Antropologia a partir de la segona meitat del segle XX.
1. Arribar a tenir una visió de l’Antropologia des d’una perspectiva històrica, cultural i contextual.
2. Introduir al coneixement antropològic a través de les diferents escoles de pensament que han contribuït al desenvolupament de l’antropologia.
3. Fer comprendre la importància de pilars metodològics fonamentals de l’antropologia com ara el relativisme cultural i el mètode comparatiu.
4. Desenvolupar eines per a l’anàlisi dels fenòmens socials i culturals des de diferents perspectives teòriques.
A l’assignatura es treballarà l’adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament reflexiu i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents. Però en concret està vinculada a l’assoliment d’aquestes competències:
2. Reconèixer la importància dels models teòrics com a eines conceptuals i metodològiques per a analitzar i comprendre la realitat, l’alteritat i els fenòmens socials i culturals.
3. Comprendre la importància de l’estudi de l’evolució històrica i epistemològica de la disciplina antropològica per tal d’entendre al mateix temps les seves plataformes i perspectives d’anàlisi més actuals.
4. Ser capaç de qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
L'assignatura es composa de set temes que inclouen el contingut teòric previst. Es proposen un seguit de lectures bàsiques per a cada un, que han d'anar acompanyades de la lectura complementària recomanada d'alguns manuals recomanats a la secció de bibliografia. L'estudiant disposa, a més, d'un llistat general de referències en el qual pot buscar i seleccionar els materials que necessiti o recomanats pel/per la consultor/a de cara a l'aprenentatge general sobre els diferents temes o per a la realització de les activitats d'avaluació continuada.
Principals eixos de contingut:
-Crisi de l'imperialisme i descolonització
-Nous objectes d'estudi
Menéndez, E. (1991efiniciones, indefiniciones y pequeños saberes" a Alteridades, 1 (1): 21-32
TEMA 2: NEO-EVOLUCIONISME, ECOLOGIA CULTURAL I MATERIALISME CULTURAL
Principals eixos de contingut:
-El determinant tecno-ecològic com a explicació cultural.
-El determinisme ambiental
-L'evolucionisme universal de Leslie White
-Julien Steward i l'ecologia cultural
-El neofuncionalisme.
-Marvin Harris i el materialisme cultural
Harris, M. (1974) "La madre vaca" a Vacas, cerdos, guerras i brujas. Barcelona. Anagrama. Pp.15-36
Sahlins, M. D. (1998) "Evolución: específica i general" enaPaul Bohannan i Mark Glazer,eds., Antropología: lecturas, pp. 370-389. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
Steward. J. (1998) "El concepto i el método de la ecología cultural" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 334-344. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
White, L. (1998) "La energía frente a la evolución de la cultura" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 349-368. McGraw-Hill, Madrid, 1997 (2ª ed.).
TEMA 3: L'ESTRUCTURALISME DE LÉVI-STRAUSS
Principals eixos de contingut:
-Estructura, sistema i model.
-La teoria de l'aliança i la regla de la reciprocitat.
-El coneixement humà i els processos mentals: el pensament salvatge.
-Els aspectes estructurals de la mitologia.
Lévi-Strauss, Cl. (1975) "Introducción", a M. Mauss, Sociología i Antropología. Madrid, Tecnos. Pp. 13-42
Lévi-Strauss, Cl. (1974) "La familia", a Lévi-Strauss et al. Polémica sobre el origen i la universalidad de la familia. Barcelona, Anagrama.Pp. 7-49
Lévi-Strauss, Cl. (1977) "La estructura de los mitos", a Antropología Estructural I. Barcelona Eudeba. Pp. 229-253
TEMA 4: EL MARXISME A L'ANTROPOLOGIA
-De la cultura a la formació econòmica i social
-Paradigma dels modus de producció.
-Relació dialèctica entre base material i cultura, entre infraestructura i superestructura.
-Articulació dels diferents modus de producció.
Meillasoux, Cl. (1977) "Introducción" i "La comunidad doméstica" a Mujeres, graneros i capitales. México. Siglo XXI.Pp. 7-53
Godelier, M. (1987) "Introducción: el análisis de los procesos de transición"; Revista Internacional de Ciencias Sociales, UNESCO, XXXIX, 114, Los procesos de Transición Estudios de casos Antropológicos: 3-15
TEMA 5: L'ANTROPOLOGIA SIMBÒLICA
Principals eixos de contingut:
-La cultura com a símbol
-L'acció simbòlica, els rituals.
Geertz, Cl. (1973) "El impacto del concepto de cultura en el concepto de hombre" a La interpretación de las culturas" (2003, Barcelona. Gedisa). Pp. 43-60.
Vallverdú, J. (2008) "La antropologia simbòlica norteamericana i britànica" a Antropologia Simbólica. Barcelona: UOC. Pp.197-133
TEMA 6: NOVA ETNOGRAFIA. ETNOCIÈNCIA
Principals eixos de contingut:
-Èmic, ètic i la Nova etnografia
-La cultura com a organització mental
-El llenguatge com a objecte d'investigació
-Els sistemes terminològics.
Goodenough, W. H. 1975 [1971] "Cultura, lenguaje y sociedad" a Kahn, J.S. ed. El concepto de cultura: Textos fundamentales. Barcelona: Anagrama. Pp. 157-248.
TEMA 7: LA POSTMODERNITAT ANTROPOLÒGICA
Principals eixos de contingut:
-El moviment postmodern
-La Meta-antropologia
-L'Antropologia experimental
-L'Etnografia postmoderna
Reynoso, C. (1991) "Presentación", a Geertz, Cl., Clifford, J. i otros El Surgimiento de la Antropología Posmoderna. Gedisa, México. Pp.11-63
Tyler, S. (1986) "Etnografía posmoderna: desde el documento de lo oculto al oculto documento", a Geertz, Cl., Clifford, J. i otros El Surgimiento de la Antropología Posmoderna. Gedisa, México. Pp. 297-315
Rabinow, P., (1977) 1992 "Introducción" a Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos. Madrid. Júcar. Pp. 23-27
Marcus, G. (1991) "Problemas de la etnografía contemporánea en el mundo moderno" a Clifford, J. i Marcus, G. (Comp.) Retóricas de la antropología. Madrid. Júcar. Pp.235-262.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |