| Cultura material | Codi: 21.024 : 6 |
Presentació
Aquesta assignatura exposa l'aparició i el desenvolupament de la cultura material mitjançant l'exploració de les formes en què la innovació de la tecnologia afecta la trajectòria evolutiva de la humanitat. L'estudi de la cultura material de les societats del passat és un enfocament íntimament lligat a la investigació arqueològica i antropològica, i constitueix una de les branques principals d'ambdós estudis interdisciplinaris.
L'evidència més antiga del naixement de la cultura material humana apareix en l'inici del Quaternari a l'Àfrica, fa gairebé 3 milions d'anys. A principis de la Prehistòria, la cultura material humana està representada fonamentalment pels artefactes de pedra. Altres materials potencialment viables, com la fusta i l'os, estan mal representats en aquesta fase, sobretot a causa del de la seva poca capacitat de conservació amb el pas del temps.
Al llarg de la Prehistòria, la morfologia i la matèria primera dels objectes deixats per les societats del passat tendeixen a diversificar-se i a créixer en complexitat. L'objectiu principal d'aquesta assignatura és doncs definir i discutir les principals fases evolutives de la cultura material humana des del seu inici fins a la revolució neolítica i més enllà. Es demanarà als estudiants reflexionar sobre les implicacions socials de cadascuna de les principals fases discutides.
Explorarem lescaracterístiques de les primeres tecnologies i els possibles orígens de la seva innovació. Una etapa crítica en el desenvolupament humà es va assolir amb la invenció de la tecnologia de la pedra. La fabricació i l'ús sistemàtic d'eines distingeix els humans de totes les altres espècies animals i ha estat una força clau en l'evolució humana. La invenció de la tecnologia ha revolucionat el procés evolutiu, atès que va alliberar als humans de les limitacions biològiques, oferint solucions alternatives a les formes d'adaptar-se a les noves situacions.
També estudiarem les formes en què la cultura material humana podria haver estat establerta i transmesa de generació en generació a través de l'aprenentatge i la socialització. Es discutiran qüestions metodològiques que s'ocupen de les implicacions cognitives i socials de la cultura material prehistòrica i de les definicions de la paraula "cultura" en sí mateixa.
Un cop es va reconèixer com una resposta d'adaptació viable a les pressions ambientals, la fabricació d'eines va créixer exponencialment fins a esdevenir una estratègia de supervivència humana indispensable. Des de les primeres manifestacions reconeixibles, la tecnologia es va expandir a un ritme cada vegada més gran, potser per mitjà de l'evolució cognitiva acumulativa. Ja fóra progressiva o ràpida, l'adopció de la fabricació d'eines de pedra va ser una elecció de comportament fonamental dels homínins, que requereix una inversió de temps important per a l'aprenentatge i la transmissió.
Com i per què van ser seleccionades i afavorides al llarg del temps algunes tecnologies i morfologies? Els morfotipus que permetrien una major eficiència en l'acompliment de tasques haurien estat fabricats en diverses ocasions, fins que, haurien entrat en les normes de la producció humana. Les noves tecnologies podrien haver estat implementades en un primer moment per grups específics i després transmeses socialment o bé desenvolupades pels diferents grups de forma independent.
Veurem com la cultura material humana s'ha propagat en diferents àrees del món. Ens centrarem en les formes de transmissió cultural i discutirem alguns exemples concrets del registre arqueològic. Abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.
Les lectures seleccionades de Jared Diamond (1997) seran útils per alimentar el debat sobre la naturalesa diacrònica dels èxits culturals en diferents àrees del món.
Més enllà del Neolític ...
També analitzarem com l'estudi de la cultura material del passat i la seva evolució contribueixen a la comprensió de les societats modernes i fins i tot futures. La cultura material reflecteix els coneixements adquirits i, per tant, és una important força evolutiva per la qual l'home és alhora creador i creat.
Al contrari del que succeeix en altres espècies, la tecnologia humana ens ha alliberat de les limitacions biològiques, la qual cosa ens permet anar molt més enllà dels límits naturals. Avui dia, els èxits tecnològics ja no són acompanyats pels canvis físics que, en el passat, van permetre als humans adaptar-se a les seves habilitats cognitives adquirides. L'evolució tècnica cada vegada més ràpida, i que continua desenvolupant la seva complexitat, porta a la nostra espècie a una destinació desconeguda.
Algunes solucions tecnològiques humanes a situacions que enfronta la societat moderna poden ser perilloses ja que destrueixen l'harmonia orgànica establerta i de vegades són contràries a la supervivència prolongada de la nostra espècie.
La nostra cultura material es fa ressò de l'essència abstracta de la cultura no material (religions, idees, creences) i, en relació amb les societats del passat, ofereix una finestra a la reconstrucció de com i per què la humanitat s'ha convertit en el que és avui.
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
La nostra cultura material compartida és una part fonamental del que ens fa humans i, com a tal, és un prerequisit per al marc interdisciplinari del Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Aquest tema es refereix a l'evidència concreta que és a la base de la concepció mateixa de la cultura. Un retorn als orígens de la nostra espècie i un esbós de les principals fases de la nostra cultura material i la seva història evolutiva ens ajuda a entendre millor els mecanismes pels quals es va produir la nostra alienació de la natura.
Aquest fenomen, íntimament relacionat amb el creixement exponencial de la complexitat humana, es va adaptar a la cultura material. La visió que ofereix la Prehistòria avui ens dóna l'oportunitat de veure aquest procés de desenvolupament en la seva totalitat, el que contribueix a una visió global no només de com hem arribat a ser el que som, sinó que també ofereix una mirada cap al futur, cap al que podem arribar a ser.
-Unitat 1
Introducció:Primeres indústries i el naixement de la cultura material humana.
Aquesta classe donarà una visió general del context paleoambiental en el què els artefactes més antics fets per l'home apareixen a l'Àfrica. Es centrarà la discussió sobre els temes següents:
- Les condicions geogràfiques i paleoecològiques.
- Definició de la humanitat: els grans descobriments.
- Les definicions del terme "cultura": una mirada des de la Prehistòria.
- Primeres fites i el seu possible impacte en l'evolució de la cultura humana.
- L'evolució de les cultures i civilitzacions humanes en un marc estratigràfic, biostratigràfic, paleoambiental i paleoclimàtic.
Els estudiants hauran de familiaritzar-se amb el context ambiental a l'est d'Àfrica en el moment de l'aparició de les primeres indústries de pedra. Es posarà èmfasi en el paper exercit en l'estudi de la cultura material, en l'enfocament interdisciplinari en el Projecte de Grau d'Antropologia i Evolució Humana, fent especial referència a l'estudi dels dos grans jaciments arqueològics: Gorja d'Olduvai (Tanzània) i Fejej FJ-1a (Etiòpia).
Lectures obligatòries:
1.- Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Capítol 2, pp. 25-34.
2.- Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes (pp: 37-44; 69-71; 160-185, 188-194).
3.- Barsky, D., 2015. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-19.
4.- Carbonell , E. & Sala, R. , 2002. Encara no som humans. Biblioteca Universal Empúries, pp. 34-40.
Lectures de suport:
Leakey, M., 1971; Keesing, 1993; Potts R., 1998; Barsky et al., 2011; Domínguez-Rodrigo et al., 2014.
Tasca obligatòria: basant-se en les lectures i discussions, els estudiants han d'escriure un assaig curt (2 pàg.) per expressar el seu punt de vista sobre la definició de cultura i la seva importància per a la Prehistòria. Es pot fer referència a jaciments específics discutits en les classes.
-Unitat 2
Metodologies aplicades en l'estudi dels artefactes prehistòrics.
En aquesta classe els estudiants aprendran els mètodes utilitzats per a l'estudi dels artefactes prehistòrics. Les principals obres que marquen el progrés de l'estudi dels artefactes d'eines de pedra es discutiran des del punt de vista històric, amb especial èmfasi en l'ús del concepte de funcionament de la cadena operativa com una eina útil per a la comprensió de les cultures materials més primerenques.
Lectures obligatòries:
1 - Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
2- Barsky, D., 2015. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Material docent de la UOC, pp. 5-22.
Lectures de suport:
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Vídeos
De l'éclat à la lame, préhistoire de la pierre taillée. 1992. Michel Barbaza & François Briois (Dir.). Université de Toulouse-le-Mirail-Centre Audiovisuel. Centre de ressources et d'information sur les multimédias pour l'enseignement supérieur (CERIMES), Vanves, France, 92170.
L'Age du renne. 1998. Pascal Magontier (Dir.). Université de Toulouse-le-Mirail-Centre Audiovisuel. Centre de ressources et d'information sur les multimédias pour l'enseignement supérieur (CERIMES), Vanves, France, 92170.
- Unitat 3
1) Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica
Aquesta classe examinarà l'evidència concreta que acredita la cultura material humana, repartida en diferents zones del planeta. Els diferents temes relacionats amb aquesta ocurrència seran tractats utilitzant exemples específics d'alguns dels principals esdeveniments arqueològics. Les discussions es referiran a tractar els temes de lectura específics directament relacionats amb la definició de la cultura i la seva transmissió: aprendre, saber fer, l'artesania, l'estètica, la forma més enllà de la funció. El focus principal de la classe serà la socialització de la cultura material.
i
2) Interpretar el passat per entendre el futur
El famós explorador, naturalista i humanista Theodore Monod (França, 1902-2000) va observar que, mentre que la transformació i el progrés van estar una vegada limitats per la pròpia estructura física de cada ésser, la tecnologia humana trenca aquests límits sense preveure les conseqüències d'aquesta ruptura. Aquesta classe es basarà en la visió general de les principals etapes de l'evolució de la cultura material humana (que s'analitzen en les classes anteriors) i propostes a tenir en compte sobre la seva importància per a la comprensió de la situació actual i el futur de l'espècie humana.
Lectures de Diamond, 1997 seleccionades per tal d'animar un debat sobre les causes i efectes de les desigualtats en assoliments culturals en diferents àrees del món:
- El tema inclourà un debat:
Debat: Per què es van produir diferents fases de desenvolupament tècnic en diverses parts del món d'una manera diacrònica?
Documental televisat
La España prehistórica-TVE2-partes 1, 2 (Director: J. Trueba; Producció: M. Algaba, N. García; Collaborador: Universitat Computense de Madrid, Institito de Salud Carlos III; Presentació: J.L. Arsuaga)
Partes 1 i 2: (45 minuts cadascun)
http://cuevadelapileta.blogspot.com.es/2011/02/estreno-en-tve-del-documental-la-espana.html
Lectures obligatòries:
1.- J. Diamond, 1997. Guns, Germs and Steel. A short history of everybody for the last 13,000 years. W.W. Norton & Co. (Capítol 13, pp. 236-264).
(o en espanyol): J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo (Capítol 13).
Documentals televisats (opcionals)
Armas ,Germenes y Acero.subtitulos español (2 Partes):
https://www.youtube.com/watch?v=d3mdVKfwchw (54 minuts/cadascun)
Tasca obligatòria: assaig curt (1.500 paraules). (Tria un tema):
1) Discutir un (o més) dels principals canvis en la cultura material humana de l'Olduvaià a l'Acheulià i discutir la seva importància per al procés d'hominització.
o
2) Com el material cultural preservat de les societats del passat contribueix a la comprensió de les societats humanes modernes i futures.
Lectures obligatòries:
1.- Barsky, D., 2015. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Material Docent de la UOC PID_00220132, pp. 5-21.
2.- Carbonell , E. & Sala , R. , 2002. Encara no som humans. Biblioteca Universal Empúries, pp. 153-175.
3.- Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
- L'arqueologia prehistòrica
- Tecnologia lítica i la tipologia
- Estudis cognitius
- Etnografia
- Antropologia
Coneixements previs
Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana primerenca que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.
Objectius iresultats d'aprenentatge
- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les seves eines de pedra.
- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes.
- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la cultura material.
- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i la línia del temps.
- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.
Continguts
L'objectiu és familiaritzar els alumnes amb l'estudi de les primeres manifestacions físiques de la cultura material humana, mitjançant una metodologia d'anàlisi i la seva aplicació. El període temporal que engloba aquest curs és ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments d'Àfrica fa 2,5 milions d'anys fins moments més recents, com la revolució neolítica.
Els alumnes adquiriran els coneixements bàsics sobre l'evolució de les primeres cultures humanes i com es tradueixen en l'arqueologia i l'antropologia. Es proposa un enfocament holístic per l'estudi dels artefactes representatius de la cultura humana i una metodologia interdisciplinària que permeti reflexionar sobre els límits cronològics que té la interpretació del comportament humà a partir dels artefactes recuperats en un context arqueològic. Aquest enfocament està dissenyat per permetre als estudiants cercar medis per interpretar els objectes tot incloent-los en el seu context ambiental i social. Així, els alumnes podran:
- 1) Adquirir coneixements sobre l'evolució de la cultura humana a diferents zones del planeta, i
- 2) Reflexionar sobre la importància d'aquest coneixement pel que fa a la comprensió de la condició humana actual.
Per comprendre aquests conceptes s'establiran les bases per definir el terme "cultura" i les eines bàsiques d'estudi i d'interpretació de les primeres manifestacions culturals en materials com la pedra i l'os.
Unitat 1. Introducció: les primeres industries i el naixement de la cultura material humana
La classe introductòria estarà dedicada a donar una visió general d'algunes de les definicions previstes de la cultura material i del concepte de cultura en sí mateix. El focus principal es situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana en pedra i en os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, es proporcionaran els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleohumans en el seu entorn.
L'evolució de la cultura humana s'examinarà des d'un punt de vista estratigràfic, biostratigràfic, paleoambiental i paleoclimàtic. Els treballs interdisciplinaris que descriuen la cultura material dels dos principals jaciments arqueològics situats a l'est d'Àfrica ens oferiran exemples concrets de com l'estudi dels artefactes lítics poden revelar informació sobre la conducta dels homínids que les van elaborar.
També s'abordaran altres temes, com la diferenciació humana de la cultura dels animals i l'impacte de la innovació d'aquesta cultura material en la trajectòria de l'evolució humana, entre d'altres.
Els alumnes hauran de ser capaços d'expressar les seves idees sobre aquestes qüestions tot escrivint un curt assaig obligatori (2 pàgines).
Unitat 2. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics
Aquesta sessió mostrarà als alumnes la metodologia emprada per la interpretació de les manifestacions més antigues de la cultura humana: les eines de pedra. Es presentarà una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra, i serà proporcionat de manera que els estudiants puguin conèixer els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven els objectes gràcies al concepte de chaîne opératoire (Fr.), que té en compte cada etapa del procés de talla com diferents baules de la cadena de gestos que condueixen, en última instància, a la fabricació d'un objecte (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte i, finalment, rebuig).
Els vídeos seleccionats ajudaran als estudiants a obtenir una millor comprensió de les tècniques utilitzades pels homínids en la fabricació de les primeres tecnologies.
Unitat 3.
1) Àmbit regional i la socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana i 2) Interpretar el passat per entendre el futur
1) En aquesta unitat s'analitzarà la difusió de la cultura humana a través del temps i l'espai. Discutirem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa, quines són les grans etapes d'aquesta evolució, i la seva naturalesa diacrònica en diferents parts del món. Diverses lectures i vídeos ajudaran als estudiants a obtenir un coneixement general de cada fase i el seu impacte en l'evolució de la societat i de la cultura humana.
2) L'estudi de les societats humanes del passat a través de la cultura material que van deixar enrere pot ajudar-nos a comprendre millor l'estat actual i futur de la humanitat. Com? Aquesta classe s'ocuparà d'examinar les arrels prehistòriques darrere dels problemes importants als que s'enfronta la societat moderna d'avui. Examinarem de quina manera el coneixement del passat pot ser pertinent per una millor comprensió de la condició actual de la humanitat en el seu conjunt. Es demanarà als alumnes una reflexió sobre un tema (de lliure elecció) que considerin un repte important a enfrontar avui dia sobre la humanitat i una discussió de com l'estudi de la cultura humana del passat pot contribuir a trobar solucions a problemes moderns. Els alumnes podran seleccionar, alternativament, el segon tema proposat tractant al procés d'hominització.
- Materialsi eines de suport (llista completa dels recursos)
Llibres o capítols de llibre (lectures obligatòries)
Barsky, D., 2015. Cultural Material. Material Docent de la UOC.
Carbonell, E. & Sala, R., 2002. Encara no som humans. Empuries.
Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes.
Diamond, J., 1997. Guns, Germs and Steel. The Fates of Human Societies. W.W. Norton.
(o en Espanyol) J. Diamond, 2007. Armes, gérmines y acero. Breve historia de la humanidad en los últimos 13 000 años. Debolsillo.
Eller, J.D., 2009. Defining Culture. Routledge, Nova York.
Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.
Articles (lectures obligatòries)
Smith, B.D. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.
Bibliografiai fonts d'informació complementària
Llibres o capítols de llibre (opcionals)
Adán, G.E., 2013. Producciones óseas funcionales y decorativas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 511-552.
Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Dordrecht, pp. 25-38.
García Heras, M., 2013. Producciones cerámicas. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 553-583.
Keesing, R., 1993. Teorías de la cultura. In: Honorio M. Velasco (Comp), Lecturas de antropología social y cultural. La cultura y las culturas. Cuadernas de la UNED.
Leakey, M. 1971. Olduvai Gorge. Volume 3. Excavations in Bed I and II, 1960-1963. Cambridge University Pr
s, Cambridge.
Potts R., 1998. Environmental hypotheses of hominin evolution. Yearbook of Physical Anthropology 41: 93-136.
Articles (opcionals)
Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342.
Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E. & Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan Stone-Tool Assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224.
Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591.
Domínguez-Rodrigo, M., Díez-Martín, F., Mabulla, A., Baquedano, E., Bunn H., & Musiba Ch., (Eds.) 2014. The Evolution of Hominin Behavior during the Oldowan-Acheulian Transition: Recent Evidence from Olduvai Gorge and Peninj (Tanzania). Quaternary International 322-323, pp. 1-6.
Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167.
Semaw, S., 2000. The World's Oldest Stone Artefacts from Gona, Ethiopia: Their Implications for Understanding Stone Technology and Patterns of Human Evolution Between 2·6-1·5 Million Years Ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214.
Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods: The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.
Documentals televisats
La España prehistórica-TVE2-partes 1 & 2
Videos
De l'éclat à la lame, préhistoire de la pierre taillée. 1992. Michel Barbaza & François Briois (Dir.). Université de Toulouse-le-Mirail-Centre Audiovisuel. Centre de ressources et d'information sur les multimédias pour l'enseignement supérieur (CERIMES), Vanves, France, 92170.
L'Age du renne. 1998. Pascal Magontier (Dir.). Université de Toulouse-le-Mirail-Centre Audiovisuel. Centre de ressources et d'information sur les multimédias pour l'enseignement supérieur (CERIMES), Vanves, France, 92170.
Fotos (IPHES + personals)
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|