| Antropologia urbana | Codi: 21.030 : 6 |
L'estudi de les ciutats i dels conjunts metropolitans constitueix un camp d'especialització dins de l'Antropologia Social i Cultural des de la segona meitat dels anys 1970. Tant els marcs teòrics específics, com les novetats metodològiques que aporta, representen una innovació per la disciplina, molt arrelada als estudis de les societats sense Estat i a les societats camperoles. Juntament amb l'Antropologia Mèdica, l'Antropologia Política, l'Antropologia Econòmica, els estudis sobre religió i sobre migracions, constitueix un dels principals eixos d'especialització, que justifiquen el caràcter troncal d'aquesta assignatura.
L'Antropologia Urbana (AU), juntament amb altres disciplines humanístiques i socials (Sociologia, Dret, Ciència Política, Història i Geografia) i tècniques (Arquitectura i Enginyeria) constitueix el camp professional de l'urbanisme. Són les relacions socials, en sentit ampli, les creadores dels espais i de les funcions de les ciutats, contràriament a allò que pensen molts tecnòcrates des de la perspectiva de la política i de la tècnica. Les ciutats són / haurien de ser al servei de les persones i, per tant, en el disseny de les ciutats no hi ha només variables tècniques, artístiques i econòmiques, sinó necessitats i demandes socials. La radicalitat qualitativa de l'Antropologia Social fa que els seus estudis sobre l'urbanisme acostin de manera clara els sentiments, valors i necessitats de la ciutadania davant els processos de planejament urbanístic. Juntament amb l'arquitectura i la geografia, l'Antropologia Social té un paper capdavanter en els estudis urbanístics, en particular, i en els estudis urbans.
Juntament amb la intervenció urbanística, les aportacions de l'AU es donen també en el camp de la intervenció social, juntament amb altres professionals com els treballadors socials o els educadors socials. Les metodologies qualitatives i, sobretot, l'etnografia són de gran utilitat per a fer diagnòstics socials, previs a les intervencions dels altres professionals. L'àmbit de la mobilitat humana, de les migracions, la pobresa i la marginació social esdevenen camps d'aplicació dels sabers i de les metodologies de l'AU.
Resulta indispensable haver cursat història, teoria i mètodes de l'Antropologia per a poder endinsar-se dins el camp de l'Antropologia Urbana. També resulta molt útil, tot i que no imprescindible, haver cursat Antropologia Política, Parentiu i Antropologia Econòmica.
El calendari de sessions a l'aula física de la URV [Campus Catalunya] per la modalitat semi-presencial és aquest:
1ª sessió. 29 de febrer de 2016: Aula 417 (16,00 a 20,00 h)
2ª sessió. 4 d'abril de 2016: Aula 417 (16,00 a 20,00 h)
3ª sessió. 2 de maig de 2016: Aula 417 (16,00 a 20,00 h)
1. Conèixer i reconèixer les principals aportacions teòriques i epistemològiques de l'antropologia i etnografia urbanes, així com d'altres disciplines properes.
2. Ser capaç d'aplicar els coneixements especialitzats adquirits, així com les eines metodològiques apreses en la formulació de problemes i projectes de manera crítica i creativa.
3. Entendre i ser capaç de pensar en alternatives front als processos d'exclusió social, laboral o residencial i ser capaç d'entendre i explicar les causes.
4. Ser capaç d'elaborar de manera individual o col·laborativa un projecte de recerca on es mostrin les habilitats i coneixements necessaris per analitzar problemes complexos.
Les principals competències específiques a adquirir són:
1. Reconèixer la epistemologia, la història de les escoles de pensament i les aproximacions teòriques i metodològiques sobre les ciutats, la construcció de la ciutadania i els sistemes urbans, així com els principals dominis analítics i temàtics de l'etnografia urbana.
2. Identificar i avaluar les conseqüències de les transformacions i dinàmiques plurals i fluctuants de les ciutats contemporànies, tal com s'expressen en els àmbits urbanístic, patrimonial-turístic, lúdic i del gènere i la forma en que articulen noves formes d'expressió i interacció en els espais urbans.
3. Reconèixer els principals problemes que afecten els processos de transformació social a partir del fet migratori i la ciutadania, prenent en consideració els tres actors principals en el desenvolupament de les polítiques socials: l'administració, la societat civil organitzada i els operadors transnacionals.
4. Utilitzar les habilitats metodològiques i coneixements especialitzats en tècniques d'investigació i intervenció que permetin l'estudi de la complexitat de les problemàtiques dels entorns metropolitans, els processos migratoris i la multiculturalitat.
Els sistemes urbans, entesos com a formes de concentració del poder polític, econòmic i/o ritual són un fenomen molt antic en la història de la Humanitat: Jericó (Palestina) té una antiguetat de més de 10.000 anys, Ain Ghazal (Jordània) en té més de 7.000 i Mohenjo Daro (Pakistà) més de 5.000. Com a complement dels estudis arqueològics i prehistòrics, podem aproximar-nos a la comprensió dels orígens de les ciutats, fent anàlisi comparada de les formes d’assentament centralitzat que trobem a les societats horticultores contemporànies . Cal pensar que la ciutat, en les seves manifestacions més simples, són un resultat directe del sedentarisme que es fa possible des de la Revolució Neolítica.
2. Les ciutats a l’Era Industrial
La ciutat industrial ha esdevingut el “paradigma” de ciutat a les ciències socials. Per tal d’evitar el biaix etnocèntric d’aquesta identificació, l’objectiu d’aquest tema és mostrar com la ciutat de la modernitat no requereix de la dimensió industrial per a constituir-se com a objecte d’estudi de l’antropologia urbana. Se discutiran textos sobre ciutats no industrials de diferents continents.
3. Ciutats i metròpolis en el Postindustrialisme
Si la ciutat industrial era, encara, un lloc més o menys autocontingut, la característica més definidora de la ciutat post-industrial és el de la seva explosió territorial. Un text d’Eduardo Nivón ens introduirà al concepte de ciutat difusa, porosa, sense límits territorials, que conforma grans regions metropolitanes, donant lloc a processos com els de rururbanització i suburbanizació. Debatrem al voltant de noves propostes, conceptes i teories a pròposit de les noves formes urbanes: metaciutat, metàpolis o regions metroplitanes.
4. Els microcosmos urbans: identificació d’unitats d’anàlisi a l’interior de les ciutats
La perspectiva micro ha predominat a l’antropologia urbana fins els nostres dies tot i que, a diferència dels estudis clàssics , l’estudi dels barris, de les minories ètniques, els moviments veïnals o d’altres fenòmens urbans o ciutadans s’articulen bé i es contextualitzen en el marc urbà més general. Treballarem diferents exemples d’Europa i d’Amèrica Llatina.
5. Els macrocosmos urbans: l’explosió d’allò urbà en el territori. Àrees i regions metropolitanes, grans conurbacions.
Abordarem el tema de la relació entre ciutat i globalització. Els canvis d’escala territorial de la vida dels urbanites i la necessària mobilització espacial, que dona lloc als fenòmens de commuting, entesos com les formes de mobilitat quotidiana o obligada de les persones. Revisarem la tendència a la deslocalització, especialització i tematització de les diferents àrees urbanes que composen la ciutat. Donarem alguns apunts dels enfocaments específics del mètode etnogràfic per tal d’abordar unitats d’anàlisi molt complexes com són els fenòmens metropolitans.
| Los nuevos principios del urbanismo | Llibre-manual |
Basham, Richard (1978), “The origin and evolution of cities”, a Basham, R., Urban Anthropology, Palo Alto, Mayfield Pub. Co., pp. 37- 54.
Dematteis, Giuseppe (1998), “Suburbanización y periurbanización. Ciudades anglosajonas y ciudades latinas”, a Monclús, F. J. (Comp.), La ciudad dispersa. Barcelona, CCCB, pp. 17-33.
Fox, Richard (1977), “Regal-ritual cities”, a Fox, R., Urban Anthropology, Englewood Cliffs, Prentice-Hall, pp. 39-57.
García, Marisol; Degen, Mónica (2008), “El Camino Barcelona: espacios, culturas y sociedades”, a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 9-27.
Hannerz, Ulf (1986), “Perspectiva desde el Copperbelt”, en Hannerz, U., Exploración de la ciudad, México, FCE, pp. 138-166.
Hernando, Agustín (1988), “Los orígenes de las ciudades”, “ciudades preindustriales”, a Hernando, A., Hacia un mundo de ciudades, Madrid, Ed. Cincel, pp. 15-37.
Lomnitz, Larissa (1973), “Supervivencia en una barriada en la ciudad de México”, Demografía y Economía, vol. 7, núm. 1, pp. 58-85.
Marcus, George (2001), “Etnografía en/del sistema mundo. El surgimiento de la etnografía multilocal”, Alteridades, vol. 11, núm. 22, pp. 11-127.
Maza, Gaspar; McDonogh, Gary; Pujadas, Joan J. (2002), “Barcelona, ciutat oberta: transformacions urbanes, participació ciutadana i cultures de control al barri del Raval”, Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 21, pp. 114-131.
Miles, Malcolm (2008), “La Olimpiada cultural: el Forum de las Culturas 2004”, a Degen, M.; García, M. (Comps), La metaciudad: Barcelona. Transformación de una metrópolis. Barcelona, Anthropos, pp. 65-82.
Muñoz, Francesc (2008), “Paisatges de la mobilitat: dels espais multiplex als aeroports low cost », Papers. Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, núm. 47, pp. 14-23.
Nivón, Eduardo (2003), “Las contradicciones de la ciudad difusa”, Alteridades, vol. 13, núm. 26, pp. 15-33.
Oliven, Ruben (1993), “Antropología en las ciudades brasileñas”, a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 75-101.
Peña, Guillermo de (1993), “Los estudios urbanos en la antropología social británica: 1940-1970”, a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 21-29.
Pujadas, Joan J. (1996), “Antropología urbana”, en Prat, J.; Martínez, A. (Comps.), Ensayos de Antropología cultural. Barcelona, Ariel, pp. 241-255.
Pujadas, Joan J. (2005), “Cidades acolhedoras? Transformaçôes urbanas, imaginários e actores sociais”, Forum Sociológico, vol. 14, pp. 31-46.
Quintal, Ella; Fernández, Francisco (1993), “De la pequeña comunidad a la ciudad pequeña”, a Estrada, M.; Nieto, R.; Nivón, E.; Rodríguez, M. (Comps), Antropología y ciudad. México, CIESAS/UAM-I, pp. 31-43.
Ruiz Torres, Miguel; García, Pedro (2013), “Disolución del lugar y espacios del miedo en El Cabanyal”, a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 67-92.
Safa, Patricia (1998), “Las identidades urbanas como experiencia plural: las organizaciones vecinales en el Centro Histórico de Coyoacán”, a Safa, P., Vecinos y vecindarios en la ciudad de México. México, CIESAS/UAM-I/Porrúa Eds., pp. 159-205.
Sjoberg, Gideon (1955), “The Preindustrial city”, American Journal of Sociology, vol. 60, núm. 5, pp. 438-445.
Torres, Francisco; (2013), “La ciudad ocultada. Desigualdad y precarización en la Valencia global”, a Cucó, J. (Comp.), La ciudad pervertida. Una mirada sobre la Valencia global. Barcelona, Anthropos, pp. 163-188.
Weber, Max (1987), “La ciudad patricia en la Edad Media y en la Antigüedad”, a Weber, M., La ciudad. Madrid, Ed. La Piqueta, pp. 73-114.
Whyte, William F. (1943), “Social Organization in the Slums”, American Sociological Review, vol. 8, núm. 1, pp. 34-39. Traducción en español en línea: http://www.apuntescecyp.com.ar/index.php/apuntes/article/view/347/305
Wirth, Louis (1988), “El urbanismo como forma de vida”, a Ferández-Martorell, M. (Comp.), Leer la ciudad. Barcelona, Icària, pp. 29-53.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |