Ens ocuparem dels dos temes principals que estan íntimament lligats a l'antropologia i l'arqueologia: el simbolisme i la cognició. Seguint les seves aparicions i característiques evolutives a través del temps, aquests dos temes es tractaran per separat, però també es consideraran en conjunt, com qualitats humanes inseparables que només adquireixen sentit a través de les seves associacions. El registre arqueològic reflexa una relació dialèctica: ens revela els processos evolutius de la cognició humana a través de les manifestacions materials de la cultura, de la qual només podem inferir un significat simbòlic.

Els processos cognitius desenvolupats, requisit previ per a la creació i l'intercanvi de sistemes de comunicació simbòlica complexos, es veuen més clarament reconeguts en el registre arqueològic després de l'aparició dels Homo sapiens sapiens. Això es va dur a terme a l'Àfrica fa uns 200 mil anys i, en el context europeu, fa només al voltant de fa 50 mil anys. Aquest fet es correspon a l'Àfrica amb la 'Middle and Late Stone Age' i en Euràsia amb el 'Paleolític superior'. Els últims termes es refereixen a complexos culturals que, de fet, representen un seguit de transicions significatives observades a partir de l'evidència arqueològica de les civilitzacions pretèrites.

Les últimes seqüències culturals dels humans anatòmicament moderns (HAM) es distingeixen per la seva gamma de manifestacions materials, assenyalant que el simbolisme s'havia integrat dins els estils de vida humans a gran escala. Aquests no només inclouen totes les expressions materials de l'art (pintura, escultura, gravat), l’ornamentació corporal (cosmètics, tatuatges, joies) o la música (per exemple, flautes d'os), sinó que inclouen també un tractament especial dels difunts (enterraments), una organització espacial, unes estructures i uns monuments i el desenvolupament del llenguatge.

Des d'un punt de vista evolutiu, totes aquestes diferents tipus d'evidències arqueològiques són indicadores d'un procés selectiu que era, d'alguna manera, favorable a la proliferació de la vida humana, especialment després de l'aparició dels HAM, com a pobles organitzats progressivament en unitats socials més grans.

Com i per què la nostra espècie van triar per desenvolupar aquestes tendències és el principal enfocament d'aquesta assignatura. En efecte, examinarem els processos mentals i neurobiològics que distingeixen els humans d'altres espècies animals i, sobretot, d'altres primats. Fent servir només les estrictes interpretacions de les dades del registre arqueològic, tractarem de localitzar l'aparició de la conducta simbòlica complexa entre els hominins en el temps i l'espai i seguirem els avenços en les capacitats cognitives que els hi acompanyen.

Per tal d'assolir aquests objectius, seguirem una línia temporal, centrant-nos en les principals transicions de la conducta humana en el passat: començarem amb l'evidència del Paleolític inferior, des de l’inici del període Quaternari fa uns 2,5 milions d'anys, quan l'aparició del primer Homo està marcada per la invenció de les primeres tecnologies d'eines de pedra (l'anomenat Oldowan Techno-Complex). Posteriorment, analitzarem el significat dels canvis que marquen l'inici dels complexos culturals Axelians al món, cap a finals del Paleolític inferior. A continuació passarem a analitzar les expressions més palpables de comportaments simbòlics dal Paleolític mitjà, en particular en relació amb el fenomen neandertal' a l'Europa, al Pròxim Orient i en algunes parts de l'Àsia Central. Ficarem especial atenció, però, al complex cultural del Paleolític superior a Europa, amb l'adveniment de l'àmplia evidència de l’anomenada 'revolució humana', un concepte encunyat a la dècada de 1980 després de la publicació d'una important conferència sobre la substitució dels neandertals a l'Europa pels HAMs.

Durant la classe discutirem l'impacte dels comportaments simbòlics i dels processos cognitius compostos que distingeixen – especialment - la societat humana moderna, sempre en relació amb els processos evolutius selectius de les civilitzacions humanes pretèrites.

Com a requisits d’aquesta assignatura, es recomana encaridament que els estudiants hagin seguit prèviament les classes elementals de la formació d'aquest Grau, que els hauran permès adquirir coneixements sobre el marc temporal del període quaternari: la cronologia i els trets dels canvis climàtics successius que el caracteritzen. Els estudiants necessiten tenir un coneixement bàsic de les principals característiques de l'evolució humana, física i també biològica, així com del desenvolupament de la cultura material.

Els objectius d'aquesta assignatura fan referència a les tècniques d'anàlisi, teòriques i metodològiques, aplicades a l'arqueologia i a l'antropologia, en relació amb l'estudi i la interpretació de l'evolució cognitiva i de la conducta simbòlica humana:

Objectius de la metodologia:

- Aprendre les tècniques utilitzades per discernir el comportament en diferents contextos arqueològics.

- Familiaritzar-se amb els mètodes emprats per avaluar els processos cognitius en les civilitzacions humanes del passat.

- Comprendre els límits de les tecnologies d'interpretació, d'acord amb l'evidència arqueològica per a cada un dels tres períodes tractats: el Paleolític inferior, mitjà i superior.

- Investigar els mètodes utilitzats per a l'estudi de l'art prehistòric.

Objectius teòrics:

- Discutir les principals tendències als estudis dels patrons de la cognició humana al passat.

- Realitzar una anàlisi crítica de l'evidència de la conducta simbòlica durant la prehistòria humana.

- Analitzar les proves de comportament simbòlic entre les poblacions de neandertals a través d'una visió general dels principals marcs teòrics disponibles en l'actualitat.

- Discutir el significat del procés evolutiu que condueix a la complexitat de la codificació simbòlica i dels processos cognitius complexos que defineixen els HAMs.

En aquesta assignatura, és important ser capaç d'expressar-se adequadament en forma escrita i es demanarà a l’alumne a contribuir activament als debats i a les activitats proposades. L’alumne haurà de demostrar la capacitat de sintetitzar la informació proporcionada per les lectures i altres contribucions previstes per a la classe.

Aquesta assignatura proporciona una sèrie de textos que seran estudiats i discutits, seguint la línia de temps esbossada. Es presenta una visió de l'evidència disponible per a cadascuna de les fases més importants del procés d'hominització, proporcionant una anàlisi crítica de l'evidència a través de discussions i debats.

Els estudiants han de tenir coneixements bàsics de l'evolució humana a través del període Quaternari, incloent-hi el marc cronològic i les forces que guien els canvis climàtics successius que el caracteritzen. També han d'estar familiaritzats amb els grans èxits culturals (procés d'hominització) que caracteritzen el procés evolutiu humà i les seves característiques evolutives diacròniques en diferents àrees del món. Se'ls hi demanarà aplicar correctament la terminologia bàsica relacionada amb l'evidència arqueològica de la cultura material i tenir un coneixement bàsic dels canvis físics al llinatge humà a través del temps.

 

Unitat 1. Paleolític inferior. Trencar amb el paradigma dels Primats: l'evolució de la cognició humana.

'Paleolític Inferior' es refereix a un context cultural, cronològica i també geogràfica, elaborat a partir de l'evidència empírica deixada en el registre arqueològic. Engloba dos grans complexos culturals: l'Olduvaià i l'Axeulià. L'evidència arqueològica ens ajuda a reconèixer les diferents fases evolutives dins d'aquest període molt llarg, marcat per fites en l'evolució de la cultura material humana que proporcionen informació valuosa sobre les capacitats cognitives i el comportament dels nostres avantpassats molt llunyans.

La invenció de la tecnologia marca l'inici de l'Olduvaià al principi del període Quaternari, fa més de 2,5 milions d'anys. És reconegut com el punt de partida de la bifurcació de la humanitat des de la seva naturalesa animal. Si la innovació de les primeres eines de pedra va ser un procés progressiu i ràpid, va alterar profundament la forma en què els homínins interactuaven amb el món exterior i, fins i tot, amb altres éssers vius - incloent membres de la seva pròpia població.

Els mètodes de fabricació d'eines de pedra més antigues, encara que relativament simple en la seva concepció, van anar millorant innovar utilitzant coneixements tècnics de sistemàtica i precisió que van haver de ser adquirits i transmesos a través de l'aprenentatge. Alguns especialistes proposen que podrien haver existit forts enllaços entre l'intercanvi de coneixements tecnològics i el desenvolupament del llenguatge: l'assoliment simbòlic per excel·lència.

Al través del temps, aquesta relació diacrònica existent entre la tecnologia i la biologia del cervell humà va anar adquirint una configuració cada cop més complexa; però, com va sorgir aquest procés? De quina manera els comportaments de fabricació i d'utilització d'eines dels primers Homo diferien dels dels primats no humans o d'altres espècies que també se sap manipulaven eines?

L'evolució cap a l'Axeulià està especialment marcada per l'aparició d'homínins més grans i amb un cervell més desenvolupat: els H. erectus (o H. ergaster, a Àfrica). Aquest canvi significatiu en el llinatge humà pot ser vist com la inici d'una acceleració tecnològica i de comportamental increïble. El binomi 'tecnologia-biologia' sembla haver sorgit de l'enorme avanç proporcionat per la capacitat d'expressar el pensament abstracte en objectes concrets. A partir d'aquest punt, els processos cognitius humans continuen divergint en realitats formals cada cop més elaborades (eines bifacials simètriques, conceptes volumètrics complexos per a la producció de grans ascles de pedra, estandardització dels conjunts d'eines retocades, organització espacial i domini del foc: tot això s'evidencia en els jaciments arqueològics axeulians). Però podríem reconèixer símbols en el conjunt cultural axeulia?

 

Unitat 2. Paleolític mitjà. L'aparició de la meta-consciència al món post-Homo erectus.

Cap al final del Plistocè mitjà, les poblacions axeulianes estaven assolint el seu vèrtex cultural i el registre arqueològic és testimoni d'un augment exponencial en la seva diversitat, i d'un regionalisme naixent. Des de fa uns 300 mil anys a Àfrica i a Euràsia (l'Edat de Pedra Mitjana a l'Àfrica o el Paleolític Mitjà a l'Europa), altres grans canvis es van materialitzar des de les bases mateixes de la cultura humana. Diferent comportaments i tecnologies innovadores van explotar en el 'nou món', i aquestes s'expressen en l'evolució de noves característiques en l'anatomia dels homínins i també en les seves funcions cerebrals.

A Sibèria, Àsia occidental i central, Llevant i Europa occidental, l'H. sapiens neanderthalensis va aparèixer entre fa 150 i 30 mil anys. Amb ells començava una nova fase cultural coneguda com a 'Mosterià'. Aquest nou complex cultural va reemplaçar l'Axeulià a totes aquestes regions.

Mentrestant, a l'Àfrica, des de fa més o menys 50 mil anys abans, el Middle Stone Age ja estava en marxa. Aquest conjunt africà és atribuït a altres espècies d'homínins que semblen haver estat involucrats en un procés evolutiu alternatiu: des de l'H. erectus fins als primers H. sapiens arcaics.

Els neandertals eren molt robustos, amb ossos gruixuts, corpulent i amb músculs desenvolupats. Els seus braços i cames eren relativament curtes i els seus torsos eren àmplies i pesats. Encara que la capacitat cranial dels neandertals va superar a la dels humans moderns, el seu cervell era organitzat de manera diferent al nostre (la mida mitjana del cervell neandertal és al voltant de 1.500 cm3 i la del cervell d'un europeu modern és d'uns 1.200 cm3).

El tecno-complex mosterià es distingí per diferències importants amb tots els anteriors i posteriors. Els artefactes ens indiquen un grau de complexitat cognitiu molt desenvolupada i l'existència de tradicions culturals fortes.

Un creixent cos d'evidència arqueològica ja dóna suport a la idea que els neandertals tenien sensibilitat artística i que eren altruistes. Mentre que la pràctica cultural de decorar el cos amb adorns (com ara joies, tatuatges, roba, pigmentació, etc.) es creia que es va originar només amb els humans moderns, pot ser que els neandertals també experimentessin amb pràctiques de decoració simbòlica del cos. Això té implicacions pel que fa a el grau de complexitat de comportament social dels neandertals i de les seves d'habilitats lingüístiques.

A l'Europa Occidental i a Llevant hi ha evidència arqueològica que suggereix que els neandertals ocasionalment van enterrar els seus morts. Si això resultaria ser cert, això implicarà que els neandertals tenien comportaments altruistes abans del seu contacte amb les humans anatòmicament moderns.

Els neandertals han marcat intensament la nostra percepció de l'evolució humana durant el Paleolític mitjà. El seu era un tecno-complex distintiu que incloïa formes úniques d'expressió cultural: al llindar de la humanitat moderna.

"One the most controversial problems of the Middle Palaeolithic research is the origin of symbolic behavior and who was responsible e only populations of anatomically modern humans (Homo sapiens in Africa) or also populations of Neandertals in Western Eurasia? According to the current evidence, there are two opposite concepts. The first one assumes that use of complex stone and bone technology, burying their dead, and making of art objects as well as personal ornaments originated with anatomically modern humans. The second one supports a view that the Neandertals developed their culture in a similar way, convergent or in various contacts with the societies of early Homo sapiens. Their technological equipment enabled them to enter and colonize new areas in northern latitudes, which was impossible without developed knowledge about fire usage, shelter building, and adequate clothing. Neandertals made efficient tools, including composite tools made of various raw materials. In addition, the social relations of Neandertals exemplified an altruistic approach to others. According to current knowledge, the origin of symbolic behavior cannot be linked only with anatomically modern humans or any isolated Middle Paleolithic population. It appeared much earlier, in the Lower Palaeolithic. It is necessary to remember that archaeological data for remote time are still rare and more evidence is needed to test concepts".

Abstract from Burdukiewicz, 2014. Quaternary International 326-327, 398-405.

 

Unitat 3. Paleolític superior. Homo sapiens sapiens i l"Human Revolution.

En tots els casos, els artefactes atribuïts a la fase crono-cultural del 'Paleolític mitjà' o del 'Middle Stone Age' van ser suplantats pels del Paleolític superior (a l'Europa) o del 'Late Stone Age' (a l'Àfrica), en un procés de canvis diacrònics i regionals. Aquesta etapa en el procés d'hominització està marcada per una successió de tecnologies relativament més avançades, atribuïdes als primers H. sapiens sapiens (també coneguts com a 'humans anatòmicament moderns' (HAMs). Els HAMs van aparèixer a Àfrica (igual que la majoria d'altres homínins), fa gairebé 200 000 anys. En comparació amb els neandertals, els HAMs posseïen un armament més avançat i ben afinat, que incorporava algunes innovacions com ara l'arc i la fletxa, o els atladls (una forma de propulsors), que segurament els van proporcionar molts avantatges en comparació amb els neandertals. Fins ara, a Europa no n'hi ha cap evidència que demostri que aquesta transició va ser gradual, però sembla haver tingut lloc des de l'Orient cap a l'Europa occidental.

 

Després de la seva emergència, els HAMs es van establir en diferents àrees del món amb una taxa d'èxit demogràfic exponencial.  Les seves migracions podrien haver ocorregut en successives onades o esdeveniments. L'augment en la densitat d'aquestes poblacions a l'Euràsia es va produir molt més ràpidament que la propagació d'altres espècies d'homínins extints. Hi ha diverses possibles raons per això, com ara: eines més avançades, capacitats cognitives superiors i/o integració més ràpida de competències tècniques adquirides al llarg del temps. En qualsevol cas, el registre arqueològic ens mostra que les poblacions de neandertals van desaparèixer poc després de l'arribada dels HAMs a l'Europa, després de regnar-hi durant més de 100 000 anys.

Els éssers humans moderns tenien una mida mitjana del cervell d'aproximadament 1350 cm3 que és, en realitat, menor que era la dels neandertals. Però, a diferència dels neandertals (i els seus antecessors), els seus cranis comptaven amb una zona de bombament frontal, com a resultat de l'expansió d'aquesta regió del cervell. Se sap que aquesta regió del cervell anterior és en gran part responsable del pensament abstracte i simbòlic.

En comparació amb els seus avantpassats, els HAMs presentaven altres diferències físiques importants, com ara un esquelet més prim, les cames proporcionalment més llargues i els braços més curts. Les seves característiques cranials es distingien per la desaparició del torus supraorbital, una barbeta prominent i una regió masticatòria menys massiva, amb dents més petites.

Com a resultat d'aquests canvis anatòmics importants, l'aparició dels HAMs marca  desenvolupaments conductuals molt importants que van marcar indeleblement el nostre camí evolutiu. A poc a poc van sorgir noves 'tendències' de comportaments socialment complexos. Aquest procés de complexificació va anar accelerant-se, sobretot a partir de fa uns 10 000 anys quan, en algunes zones del món, les poblacions van començar a conrear cereals silvestres i domesticar el bestiar per establir gradualment les primeres grans civilitzacions sedentàries.

 

El segell distintiu: els nous conjunts d'eines, incloent-hi armament. Cada vegada més àmplia, la gamma d'eines fetes per les HAMs va ser produïda amb pedra, os, ivori i banya. Les eines de pedra, principalment fulles i punts, es van produir fent servir tècniques que permeten una alt nivell d'economia de les matèries primeres (sobretot làmines i micro-làmines). En la majoria de casos, el sílex va ser el tipus de roca preferit. Amb la gènesi dels humans moderns, s'inicia un nou capítol en l'evolució de la complexitat cognitiva, expressada per la creixent rapidesa amb què es van succeir els nous avenços tecnològics.

A més a més, van aparèixer innovacions úniques d'expressió cultural purament estètiques, i desproveïdes de qualsevol funcionalitat relacionada amb la supervivència; l'art va ser inventat. L'art revela la complexitat de la consciència humana i demostra la capacitat d'exterioritzar processos de pensament adquirits. Per primera vegada, els símbols externs es van carregar de significats intrínsecs que podien ser entesos per altres humans. Això marca el començament de la materialització de la consciència col·lectiva i marca l'assoliment d'una altra fita cognitiva en el procés d'hominització.

 

Després de la desaparició dels neandertals, el creixement demogràfic exponencial de les poblacions de HAMs va continuar portant-los a ocupar noves terres més enllà del Vell Món, incloent-hi, cap al final del Paleolític superior, Amèrica, Oceania i Austràlia.

 

"...Sapiens have thus been living in a dual reality. On the one hand, the objective reality of rivers, trees and lions; and on the other hand, the imagined reality of gods, nations and corporations. As time went by, the imagined reality became more powerful, so that today the very survival of rivers, trees and lions depends on the grace of imagined entities such as the United States and Google".

         Yval Noah Harari, 2011. Sapiens. A brief history of humankind. Penguin Random House, UK.

Barsky, D., in premsa. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC.