|
||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final. | ||||||||||||||||||||||
L'objectiu de l'assignatura d'Història Antiga és introduir l'alumne en l'estudi de les societats de l'antiguitat mitjançant l'aprenentatge, en primer terme de:
Es posarà especial atenció al procés de formació de les societats complexes a partir de tres grans temes transversals: 1) l'aparició de l'urbanisme; 2) l'origen de l'escriptura, i 3) les grans transformacions en l'esfera religiosa. Aquests temes es tractaran a partir de l'estudi interdisciplinari de les evidències disponibles (arqueològiques, textuals, artístiques, etc.). Es tractarà, per tant, a partir de l'anàlisi crítica de les fonts, de reconstruir el món que va ser capaç de generar les ciutats, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament que han determinat les concepcions de la ciutat, l'escriptura, l'estat, l'art i el pensament al llarg de la tradició occidental fins a l'actualitat. Tant és així que continuen comptant els minuts en seixanta segons com ho feien els sumeris, devem als babilònics des del càlcul de les arrels quadrades o les funcions exponencials fins a la invenció del zodíac i l'inici de l'astrologia horoscòpica; de la mateixa manera la nostra moderna capacitat d'autoanàlisi deriva de la desenvolupada en les póleis gregues i milers d'arrels llatines inunden els nostre parlar diari, així com l'enorme influència que continua tenint el dret romà en la nostra societat, per posar només uns quants exemples.
|
||||||||||||||||||||||
Es recomana haver cursat les assignatures de Introducció a la Història, Prehistòria i Iconografia. És recomanable el coneixement de la llengua anglesa per tal de garantir l'accés a una bibliografia recomanada més àmplia. |
||||||||||||||||||||||
COMPETÈNCIES Competències bàsiques i generals:
Competències específiques:
|
||||||||||||||||||||||
1: Introducció a l'estudi de la Història Antiga: Pròxim Orient, Egipte, Grècia i Roma
Fonts internes Fonts textuals Fonts arqueològiques Fonts Externes Fonts textuals Fonts arqueològiques
Pròxim Orient Egipte Grècia Roma
Datació interna Datació externa Cronologia relativa Cronologia absoluta
El Pròxim Orient Egipte Grècia Roma
2: Origen i desenvolupament de l'escriptura en el Pròxim Orient, Egipte, i el Mediterrani
Mites i divinitats associats a l'escriptura Funcionalitat de l'escriptura
El sistema cuneïforme Els precursors del sistema d'escriptura (protocuneïforme) Les primeres tauletes: les troballes d'Uruk i Jemdet Nasr El funcionament del sistema d'escriptura cuneïforme Les llengües que empren el sistema d'escriptura cuneïforme Els sistemes alfabètics L'alfabet lineal L'alfabet cuneïforme
Els sistemes d'escriptura a Egipte: El jeroglífic El hieràtic El demòtic El copte Les llengües El desenvolupament de l'escriptura egípcia
Els sistemes sil·làbics i les llengües que els van emprar L'escriptura pictogràfica El disc de Festos El Lineal A El Lineal B El sistema alfabètic i la llengua grega
La transmissió de l'alfabet Les llengües d'Itàlia
3: Origen i desenvolupament de la ciutat en el món antic
Dels primers vilatges a les societats urbanes i complexes: el fenomen Uruk De la ciutat estat als estats regionals Babilònia: la capital d'un imperi
Una civilització sense ciutats? Les ciutats dels morts Les ciutats dels obrers
Introducció Les funcions de la ciutat en el món grecoromà El pla urbanístic La polis grega La qüestió dels orígens de la ciutat grega La ciutat en l'època clàssica La ciutat hel·lenística La civitats romana La qüestió dels orígens de la ciutat romana La ciutat romana de l'època imperial
4: Origen i desenvolupament del monoteisme
Introducció Les fonts Les característiques principals Mesopotàmia El panteó sumeroaccadi La supremacia de Marduk a Babilònia i d'Assur a Assíria El culte a Sin El Llevant Els déus cananeus El jahvisme i la creació del monoteisme
Introducció Les fonts Les característiques principals El panteó egipci La reforma religiosa del faraó Akhenaton, mitjan segle XIV
La religió minoica La religió micènica La religió grega Introducció El panteó grec Els cultes mistèrics
Introducció Les fonts Les característiques principals El panteó romà El culte a l'emperador Els cultes orientals La introducció del culte al déu sol Elagabal per Heliogàbal (218-222) El naixement i la difusió del cristianisme
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
Col·leccions de textos antics online: Per a l'àmbit del Pròxim Orient: CDLI: The Cuneiform Digital Library Initiative. ETCSRI: Electronic Text Corpus of Sumerian Royal Inscriptions. Fonts epigràfiques i papirològiques egípcies: http://www.trismegistos.org Per al món clàssic grecoromà: Curtius (htpp://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/home.html) Perseus Digital Library (www.perseus.tufts.edu/hopper/collections)
Obres de consulta disponibles online a través de la biblioteca de la UOC: Amason, Johann P.; Raaflaub, Kurt, A., and Wagner, Peter, eds. (2013) The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations. Wiley Online Library e-books, doi. 10.10022/9781118561768. Darvill, Timothy (2008; online 2009) The Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford: Oxford University Press. Fagan, Brian M. (1996; online 2004) The Oxford Companion to Archaeology. Oxford: Oxford University Press. Hinnells, John R., ed. (2007) A Handbook of Ancient Religions. New York: Cambridge University Press. Hornblower, Simon and Spawforth, Anthony (1998; online 2003) The Oxford Companion to Classical Civilization. Oxford: Oxford University Press. Leeming, David (2005; online 2006) The Oxford Companion of World Mythology. Oxford: Oxford University Press. Roberts, John (2007) Oxford Dictionary of the Classical World. Oxford: Oxford University Press. |
||||||||||||||||||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||||||||||||||||||
|