Història moderna Codi:  21.120    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final.

L'estudi de la Història a l'època Moderna (segles XVI-XVIII) es presenta estructurat en quatre parts, estretament relacionades: Economia, Societat, Política i Cultura.

Es farà especial èmfasi en plantejar els diferents debats sobre els profunds canvis econòmics, socials, polítics i culturals del període que es reflecteixen en assumptes interrelacionats com són els afers que afecten la població, la vida quotidiana i la família, les transformacions dels principals sectors econòmics (agricultura, manufactura, comerç) i el canvi de les estructures socials, així com els afers de la política i l'Estat, els conflictes i les guerres, la reestructuració de les creences i el procés de laicització, els avenços cientificotècnics i els canvis culturals. Tot plegat emmarcat en el debat sobre la transició del feudalisme al capitalisme. L'espai prioritari per a tractar els diferents assumptes serà la civilització occidental, per bé que també es farà referència a altres civilitzacions. La interrelació de la docència entre les quatre parts persegueix assolir un coneixement científic global d'una època de transició entre la societat feudal i la capitalista, crucial en la història europea i del món, que s'inicia a les acaballes de l'edat mitjana (segle XV) i es clou als inicis de l'època contemporània (segle XIX).

 

El dissenyador.

Hola, sóc l'Antoni Passola, el vostre professor de l'assignatura d'Història Moderna. Soc professor d'aquesta àrea de coneixement a la Universitat de Lleida des de fa molts anys (des del 1992, 25 anys ja) on he impartit principalment aquesta matèria (bé complerta o bé en una de les seves parts) i la d'Història Moderna d'Espanya, a més, esporàdicament, d'altres assignatures (Història Moderna de Catalunya, Història de les Institucions Modernes). Sempre m'he mogut en la docència presencial, així que aquesta és la meva primera experiència en la docència en línea (evito conscientment l'anglicisme: la nostra llengua és prou rica i, en traduccions tant clares, no cal demanar préstecs). Demano, per això, una mica de comprensió per les meves mancances en aquest nou medi amb la seguretat de que amb el temps ja n'aprendrem.

La meva curiositat és ampla, però la cultura i el poder capturen la part més important del seu espectre. Les meves investigacions s'han centrat  primordialment en el poder municipal a l'època moderna, en una època en que gaudia d'una autonomia incomparablement més ampla que en l'actualitat i que reflectia a escala reduïda les relacions, els problemes, les preocupacions, els interessos,  les actituds i els comportaments d'aquella societat.

 

La Història que reivindico.

Com sabeu, hi ha moltes formes d'entendre la Història. Mentre aquestes segueixin les pautes de rigor i cerca de la veritat a través del mètode científic i aconsegueixin explicar i fer entendre èpoques passades, totes son vàlides, tinguin l'adjectiu que tinguin (econòmica, política, militar, cultural, demogràfica, institucional...) o s'especialitzin en temes concrets (cort, municipis, grups socials, mentalitats, església, hisenda, llibres, clima, revoltes, tecnologia, alimentació...). Però per ser veritablement explicatives i rigoroses, el meu convenciment més absolut està en que aquestes formes de fer història han de ser -per sobre dels adjectius i especialitzacions-, (1) interrelacionades, (2) interdependents i (3) constrenyides a la seva època. Vull dir que l'explicació més complerta de qualsevol fet no es pot explicar sense tenir en compte tot allò que el va possibilitar, i que la importància d'aquell fet rau en el context general en que es va produir i les conseqüències que va impulsar. [1] Per molt especialitzat que sigui un estudi, no pot deixar d'atendre a la realitat més ampla en que es desenvolupa; una realitat formada per interrelacions variables (en la que un fet es fill de molts altres fets i de molts i variats condicionants i, alhora, generador d'altres conseqüències que modifiquen la realitat) i en concordança amb els vincles que es podien donar en la seva pròpia època (i no en altra: és un toc d'atenció al perill de l'anacronisme, a donar per entès que en altres moments podien exercir influència idees, forces o actituds pròpies d'altres temps -normalment posteriors). En definitiva, reivindico la història total, centrada en explicar per fer comprendre l'entorn i el sentit dels fets d'una època més que en descriure'ls i contar-los aïlladament.

En això de la història total, un mestre indiscutible és Pierre Vilar, autor de la gran obra Catalunya dins l'Espanya Moderna. Pocs com ell han sabut mostrar la importància de una forma de fer història plantejada en la resolució de problemes amb una perspectiva global.[2] La història no pot renunciar a ser científica i la base de la ciència rau en el mètode emprat per trobar la resposta a qüestions plantejades. La identificació del problema, plantejar adequadament la pregunta, és la base. Mario Bunge, un famós epistemòleg, deia que una pregunta ben plantejada aporta la meitat de la resposta. La Història ha d'encarar-se a resoldre problemes que ens ajudin a conèixer millor el funcionament de les societats humanes. Si no fos així, la història quedaria reduïda a un simple entreteniment literari, a un relat de fets la importància dels quals podria ser del tot aleatòria, molt sovint absolutament supèrflua. Saber, per tant, plantejar la pregunta adequada és fonamental; però també saber trobar la forma científica de contestar-la. Sense el mètode científic, sense el rigor en la comprovació de les dades i en la contrastació dels resultats, la veracitat de la història queda en entredit i s'obre pas al descrèdit de tota la disciplina. I és que és molt temptador, sobretot per a interessos polítics, abusar de la història per sostenir posicionaments ideològics, forçant-la a dir coses que no van ser ben bé com s'expliquen: d'aquestos intents tenim exemples constants. Front a l'abús de la Història, l'únic antídot és el rigor científic. Així doncs, apostem per una història que cerca el coneixement rigorós de com funcionen les societats humanes, amb tota la seva complexitat; nascuda a partir de la formulació de problemes, la resposta als quals ha d'estar guiada per l'esperit crític i obert, per la valentia en el raonament i la disciplina i el rigor científic en la comprovació.

Tanmateix, els factors que incideixen en un problema històric són múltiples, incomptables i amb una importància molt desigual. L'historiador és qui acaba atorgant el pes a cadascú d'ells i ho fa des de la seva pròpia experiència, personal i històrica. Però el seu parer personal haurà de convèncer (amb proves i raonaments) la comunitat -científica- d'historiadors per a que els seus posicionaments siguin tinguts com els més veraços. No n'hi ha prou amb trobar i acumular coincidències i arguments; cal també provar que les explicacions alternatives no són vàlides: és el que en realitat significa la famosa frase newtoniana tantes vegades malinterpretada de "l'excepció confirma la regla" que en realitat vol dir que la cerca i comprovació de que no hi ha excepció és el que confirma que aquell enunciat es pot considerar elevat a la categoria de llei científica. És així com en la història i el mètode científic tempera la subjectivitat; tanmateix no l'evita completament: sempre queda un marge. Aquesta és la raó de que en la història -a l'igual que en altres ciències- puguin conviure vàries interpretacions possibles. Que no hi hagi una única resposta no és cap problema ni desmereix el valor de la disciplina. La ciència avança mercès a les polèmiques i als debats, perquè el mateix mètode científic mostra el camí per resoldre'ls: aprofundint en la cerca de la resposta més correcta. ¿Que no estem d'acord en aquest aspecte? Doncs estudiem-lo amb més profunditat encara, plantegem les preguntes que resoldrien el dubte, busquem la resposta que aclareixin les incerteses. I no oblidem mai que les respostes també son un producte històric. Allò que avui donem per segur pot posar-se en dubte, o com a mínim matisar-se, demà: perquè hagin sorgit noves preguntes, noves fonts d'informació, nous plantejaments de solució. Hom escriu les seves obres per a que siguin superades per les generacions posteriors, parafrasejant Pierre Vilar.

Dit tot això, la meva aposta és la d'una història social en la que conflueixen totes les altres històries. Reivindico, a més, el materialisme històric com a eix articulador i més explicatiu dels grans processos històrics i com a teoria de referència per bastir la comprensió de la complexitat d'una època.[3] El curs que afrontem neix d'aquesta concepció.

 

[1] .- Com gràficament va deixar escrit Montesquieu «No es la fortuna la que domina al mundo: [...]. Hay causas generales, sean morales o sean físicas, que obran en cada monarquía: la elevan, la mantienen o la precipitan. Todos los accidentes están sujetos a estas causas, y si el acaso de una batalla, esto es una causa particular, ha arruinado algún estado, había otra causa general que hacía que este estado debía perecer por una batalla sola: en una palabra, el impulso principal arrastra consigo a todos los accidentes particulares» («Considérations sur les causes de la grandeur des romains et de leur decadence», citado por Josep Fontana, Historia, Análisis del pasado y proyecto social, Barcelona: Crítica, 1982, p. 69.

[2] - Us recomano amb especial énfasi la lectura del seu treball «Crecimiento económico y análisis histórico» en P. Vilar, Crecimiento y desarrollo. Economía e Historia. Reflexiones sobre el caso español, Ariel, Barcelona, 1980, pp.17-105. Es un treball en que, després de posar de manifest la la complementarietat necessària de la història general vers la història econòmica (que alguns autors la volien veure com gaire bé independent i autosuficient), passa a posar un exemple metodològic de com encarar la investigació sobre qualsevol creixement econòmic, posant en relació causa-efecte tots els àmbits de la realitat que incideixen en la seva explicació. Lo important es que a través d'aquest exemple concret et dona una pauta d'investigació -de cerca de la explicació d'un fenomen- extrapolable a la immensa majoria dels problemes històrics que ens puguem plantejar, i mostra com tots els elements que incideixen (demografia, estructura social, grau de desenvolupament tecnològic, organització de l'economia i del poder, mentalitat¿) son factors causants però també conseqüència de la interrelació de tots els demés.

[3] - Una advertència: ser seguidor del materialisme històric com a teoría explicativa de l'evolució històrica no implica necessàriament ser marxista ideològicament. Al igual que el concepte de plusvàlua és de Marx i no tots els que l'utilitzen son economistes marxistes, el mateix passa amb aquesta teoria. Es pot acudir al materialisme històric com a marc de referència explicatiu sense necessàriament compartir la ideologia de la revolta social i el triomf de la classe obrera. De fet, el materialisme històric de Marx beu de teories anteriors que, com és obvi, no podien ser marxistes. Hi ha una especialment propera a la que Marx va donar forma definitiva. És la d'en Antoine-Pierre-Joseph Barnabe (1761-1793), representant de la burgesia liberal durant la revolució francesa i decapitat durant el Terror, i que Adam Schaff cita en el seu llibre Historia y verdad (Barcelona: Crítica, 1983, pp. 20-21). Podeu llegir com Karl Marx va exposar el materialisme històric dins el Pròleg a la seva obra "Contribución a la crítica de la economía política" (1859) en aquest enllaç: https://vertov14.files.wordpress.com/2012/01/1-marx-el_metodo_de_la_economia_politica.pdf (pp. 1-2) o en aquest altre: https://www.marxists.org/espanol/m-e/1850s/criteconpol.htm (2n pàragraf).

 

Amunt

Història Moderna és una assignatura obligatòria, en principi de segon curs, al grau d'Història, Geografia i Art impartit conjuntament per la UOC i la UdL. Entra dins de les assignatures cronològiques i és un clàssic dins tots els graus d'Història tant a totes les universitats espanyoles com a les de l'estranger, si bé en el mon anglosaxó, degut a la seva particular divisió de períodes històrics, rep el nom de Early Modern Times/ages/period  History. En el cas de les universitats del nostre entorn occidental, aquesta assignatura es centra principalment en la història europea.  Nosaltres seguirem la mateixa estela, per bé que no mancaran referències a altres indrets del mon. Prenem aquesta decisió amb la seguretat de que el mateix grau ofereix la possibilitat d'eixamplar els coneixements de la història d'altres continents en la època moderna. Així, els alumnes d'aquest grau tindran la ocasió de cursar assignatures com Història de Llatinoamèrica, Història d'Amèrica del Nord, Història i Cultura africana, Història d'Asia Oriental o la de Mundialització.

Amunt

Historiografia

Amunt

Expressió oral i escrita es tindrà en compte

En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres  errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a entregar en el termini de 48 hores a partir del moment en que us hem comunicat les incorreccions.  Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el /la docent consideri adient i proporcional a les mancances detectades. 

Plagi i còpia es castigaràn:

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

  1. de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
  2. de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

  1. D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://cv.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf
  2. D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.
  3. Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: http://www.udl.cat/export/ sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_ academica/Normativa_ dxavaluacix_pel_Consell_de_ Govern_de_26_febrer_de_2014_- text_definitiu-.pdf 

Avís sobre l'avaluació continua:
"Per a superar l'avaluació continuada cal que l'estudint hagi lliurat totes les PACs i que la mitjana d'aquestes PACs lliurades sigui 5 o més de 5, la qual cosa permet poder fer la Prova de Síntesi, que és la darrera prova de l'avaluació continuada. En cas que la mitjana de les PACs no arribi a 5 o que no s'hagin lliurat totes les PACs, l'estudiant haurà de presentar-se a l'examen final de tot el contingut de l'assignatura"


Avís sobre l'avaluació final:

"L'avaluació final consistirà en un únic examen que es farà a final del curs i que constarà de totes les lectures obligatòries del curs i els materials UOC de l'assignatura. L'estudiant podrà acollir-se a aquest model si opta per no seguir l'avaluació continuada o bé si, en el cas d'haver optat per l'avaluació continuada, no ha superat la mitjana de les PACs amb un 5 o més o bé no ha lliurat totes les PACs".

Amunt

ObjectiusCompetències bàsiques i generals:Competències específiques:

  • Comprendre els grans processos polítics, socials i econòmics de la història des d'una perspectiva sincrònica i diacrònica
  • Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica

Amunt

Mòduls:

 

  • Introducció. Caracterització de l'època moderna.
  • Una economia en transició cap al capitalisme.
  • L'estructura social de l'Antic Règim
  • L'estat modern: l'absolutisme
  • La laïcització del pensament. Reforma, revolució científica i Il·lustració.

 

Articulem el curs en torn de quatre eixos principals, precedits d'una introducció, que aglutinen les lectures bàsiques del curs i que són les que podeu trobar a "Materials i fonts". Aquestes lectures fan el paper dels "manuals" que hi ha en les altres assignatures. A través d'elles espero que pugueu endinsar-vos en els grans canvis que aporten els tres segles moderns:

  1.- Les continuïtats i transformacions econòmiques en el camp i la indústria. Ho abordem des de l'Economia (món Agrari i Mon urbà) intentant introduir els principals debats historiogràfics que s'han generat: ¿Què va portar a la transformació d'un mon feudal cap a una societat capitalista? ¿Que van tenir d'especial els països capdavanters en aquesta transformació vers la resta? ¿Quins factors van ser més importants: l'estructura de la propietat, l'estructura social, el desenvolupament comercial o el paper de l'Estat?. Les lectures triades són dos: per una banda, l'exposició més general i teòrica de Peter Kriedte sobre el funcionament del mode de producció feudal i els elements de canvi que van portar a la seva transformació. Per una altra, més específic i descriptiu, el capítol panoràmic de Robert Nash sobre el crític segle xvii, un segle econòmicament frontissa, que conté referències explicatives dels altres segles que el flanquegen i que tracta els debats historiogràfics principals que s'han plantejat en l'estudi d'aquest període.

 

‚  2.- La difícil i lenta transformació de l'estructura social a remolc dels canvis produïts en el pla de l'economia (sobretot amb l' emergència de la burgesia a posicions cada vegada més enlairades socialment no obstant les fortes resistències que li plantejava la societat). Ho abordem des de les Bases Socials (població, família, grups socials). En aquest cas, les lectures triades han estat les parts mes generals dels tres capítols que es dediquen a la societat en la Història d'Europa Oxford, escrites per Christopher Black (segle xvi), Thomas Munck (segle xvii) i Christof Dipper (segle xviii). Amb les aportacions de tots tres es pot obtenir una bona perspectiva dels elements estàtics, de canvi i les transformacions experimentades per la societat moderna europea.

 

ƒ 3.- El poder i la formació dels Estats nacionals. Ho abordem a través dels canvis en les Estructures Polítiques que condueixen a la formació de l'Estat Absolutista. La visió general tradicional es exposada a través del text de Luis Ribot extreta del manual universitari més recent dels que disposem per la nostra assignatura. Aquesta visió cal complementar-la amb el text fonamental -ja un clàssic- de Perry Anderson que interpreta la naturalesa d' aquesta nova forma de poder a occident. 

 

4.- Finalment, la secularització del pensament, és a dir, la pèrdua del monopoli cultural per part de l'església i el progressiu avenç del pensament crític: racional, lògic i matemàtic. Ho abordem des de la Cultura i religió tocant els tres grans elements transformadors d'aquesta cultura que revisarem a través dels textos d'Alberto Tenenti (per les reformes religioses del xvi i pel nou pensament del segle xviii que va propiciar la il·lustració), i de Siro Villas Tinoco sobre la revolució científica del segle xvii.

 

 

Cadascun d'aquests eixos coincideix amb un mòdul; i cada mòdul serà avaluat amb una PAC. Totes les PACS inclouran un petit test que sobre les lectures bàsiques del mòdul que conformen el "manual" de l'assignatura i que pot arribar a representar fins a un 30% de la nota de la PAC. El test serà de 3 o 5 preguntes curtes i s'haurà de contestar en un temps determinat un cop oberta l'aplicació (o, al menys, aquesta és la idea: encara no m'han confirmat l'eina a 24h de començar el curs). La introducció l'abordarem amb un debat de primer contacte que no comptarà en l'avaluació més enllà de servir per observar la vostra participació i tenir-ho en compte per arrodonir la nota final.

Els textos-base de cada mòdul són els següents (els teniu Materials i fonts, encara que alguna de les lectures les han partit en dos):

Textos Base -configuren el "manual"-

0_Introducció

Carlos Martínez Shaw: "Presentación", en VV. AA. Manual de Historia Universal, 5, siglos xvi-xvii; Madrid: Historia16, 1995, pp. 9-27. Isbn 84-7679-284-0

1_Economia

Peter Kriedte: "Introducción" y "Conclusión", en Feudalismo tardío y capital mercantil, Líneas maestras de la historia económica europea desde el siglo XVI hasta el siglo XVIII; Barcelona: Crítica, 1983, pp. 9-28 y 203-206 (orig. Alemán, 1979). Isbn 84-7423-171-x

Robert C. Nash, "La Economía" en Joseph Bergin (ed.), Historia de Europa Oxford, El siglo XVII, Barcelona, Crítica, 2002, cap. 1, pp. 19-61. Isbn 84-8432-384-6

2_Societat

Cristopher.F. Black: "Sociedad", en E. Cameron (ed.): Historia de Europa Oxford, El siglo XVI, Barcelona, Crítica, 2006, cap. 3, pp. 104-105, 107-125. Isbn-10: 84-8432-747-7 ;  Isbn-13: 978-84-8432-747-9

Thomas Munck, "La sociedad", en Joseph Bergin (ed.), Historia de Europa Oxford, El siglo XVII, Barcelona, Crítica, 2002, cap. 2, pp. 64-74, 83-93. Isbn 84-8432-384-6

Christof Dipper, "Órdenes y clases. La sociedad del s. xviii bajo presión",  en T.C.W. Blanning (ed.), Historia de Europa Oxford, El siglo XVIII, Barcelona, Crítica, 2000, cap. 2, pp. 60, 63-83, 88-98.  Isbn 84-8432-340-4

3_Estat

Luis Ribot, "¿Existía el Estado?" y "Las nuevas monarquías del Renacimiento", en La edad moderna (siglos xv-xviii), Madrid: Marcial Pons, 2016, pp. 89-90 y 187-207. Isbn 978-84-15963-92-9

Perry Anderson: "El Estado Absolutista en Occidente", Cap. 1 de El Estado Absolutista; Madrid: Siglo XXI editores, 199815, pp. 9-37 (original Inglés, 1974; 1ª edición en castellano, 1979). Isbn de la 8ª ed. de 1987: 84-323-0362-3

4_Cultura

Alberto Tenenti: "La Reforma Protestante", parte del cap. 2 de la primera parte [siglo xvi] de La edad Moderna, siglos XVI-XVIII, Crítica, Barcelona, 2003 (orig.it 1997), pp.70-92. [+pp. 101-108: "Reorganización católica y concilio de Trento" ] Isbn 84-8432-136-3

Siro Villas Tinoco: "Cultura y ciencia en la época del Barroco", cap 13 en Alfredo Floristán (coord.): Historia Moderna Universal, Barcelona: Ariel, 2008 (orig. 2002), pp. 307-326. Isbn 978-84-344-6666-1

Alberto Tenenti: "Credo y valores de un mundo moderno", cap. 1 de la tercera parte [siglo xviii] de La edad Moderna, siglos XVI-XVIII, Crítica, Barcelona, 2003 (orig.it 1997), pp.311-332.  Isbn 84-8432-136-3

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX).
- Per a fer la PS cal haver superat l'AC.
- Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC.
- En cas d'haver superat l'AC hi ha l'opció d'optar per l'EX en comptes de la PS.
La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC+PS o EX.

 

Amunt