| Fonaments teòrics de la decisió pública | Codi: 21.221 : 6 |
Aquesta assignatura és una introducció no tècnica als principals problemes que tracta l'economia del sector públic. Per a afavorir la capacitat de l'estudiant d'enfrontar-se al pluralisme d'enfocaments teòrics, el curs presenta la matèria des de dos punts de partida i dues metodologies diferents: l'economia clàssica del benestar i la tria pública (l'anomenat "public choice").
Tots dos enfocaments es diferencien radicalment en les motivacions que guien els decisors de les polítiques públiques; mentre que l'economia del benestar és normativa i prescriptiva, la tria racional és, sobretot, positiva (encara que no exclusivament). El fet que els mateixos objectes siguin tractats des de punts de vista diferents i amb resultats diferents permetrà que els estudiants puguin comparar i entendre amb més aprofundiment els dos enfocaments.
La part de l'economia del benestar es centra en tres grans temes: primer, les externalitats i els béns col·lectius; segon, l'anàlisi dels costs, els beneficis i les transferències; finalment, el mòdul sobre el càlcul de la rendibilitat introdueix a la matemàtica financera essencial per poder fer l'avaluació d'un projecte. La part que presenta l'enfocament de la tria racional des del punt de vista de la seva utilitat per a l'anàlisi de les polítiques públiques
es divideix en dues seccions. La primera tracta la presa de decisions en les democràcies (la presa de decisions amb votacions, la teoria econòmica de la democràcia i el cicle econòmic polititzat). En la segona secció es tractaran els problemes que sorgeixen amb les constitucions de governs (la teoria del "rent-seeking" i dels grups de pressió, i l'economia política constitucional).
En cada part es presenten casos que serveixen com a il·lustracions d'aplicacions en les polítiques públiques.
Es tracta d'un curs bàsic per qualsevol persona que vulgui tenir un coneixement teòric respecte de l'ecció pública, pel fet de facilitar la comprensió del mecanisme de la presa de decisions en el marc de l'administració pública. L'assignatura proporciona les eines conceptuals que permeten analitzar les estructures d'incentius i els determinants que afecten l'elaboració i implementació de les polítiques públiques.
És recomanable, no imprescindible, haver cursat algún curs d'Introducció a l'economia.
Identificar, comprendre i aplicar correctament les diferents formes que adopta la presa de decisions públiques.
Avaluar el resultat de l'elecció pública.
Identificar i comprendre com es determina la mida i els límits del govern.
Identificar de forma correcta els costos, els beneficis i les transferències d'un projecte.
Manejar amb certa soltesa els elements més bàsics de les matemàtiques financeres, utilitzant-los com a instrument addicional per a prendre decisions entre diferents projectes alternatius.
Economia Política Benestarista
1. Les externalitats i els béns col·lectius
2. Els costs, els beneficis i les transferències
3. El càlcul de la rendibilitat
Economia política de la tria pública (public choice)
1. Decisions amb comportament endogen:
Presa de decisions, regles del vot
- Aplicacions a comitès, organitzacions internacionals i bancs centrals (annex banco central)
Teoria econòmica
de la democràcia
- Democràcia directa i representativa
- La paradoxa del vot
- El "principi de la generalitat" (Buchanan-Congleton)
Cicle econòmic polititzat
- Decisions macroeconòmiques electoralistes i inconsistència temporal de la política
2. Magnitud i límits del govern
La teoria del Rent-Seeking i dels grups de pressió
- Societat cercadora de rendes
- La lògica de l'acció
col·lectiva
Teoria econòmica de la burocràcia
- Impacte en la despesa pública i la grandària del govern (la hipòtesi de Baumol)
- Extensions i aplicacions a les decisions d'organitzacions no lucratives
Economia política constitucional
- Extensions normatives: constitucions monetàries i constitucions fiscals (exemples de regla d'or en constitucions europees i dèficit públic)
Cada un dels mòduls didàctics conté, a més de la introducció i els continguts, una bibliografia. En alguns mòduls, i també important, hi ha uns exercicis d'autoavaluació amb el solucionari.
Cal tenir present que el conjunt del material didàctic està format pel material en format electrònic al qual teniu accés des de l'aula de l'assignatura. Tot el seu contingut és susceptible de ser inclòs a les activitats d'avaluació continuada.
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda, a partir de l'avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d'altra banda, amb la realització d'un examen final (EX). |