|
||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels materials de què disposa l'assignatura Materials i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||
ATENCIÓ: Aquesta informació recull els apartats del pla docent de l'assignatura durant el darrer semestre amb docència. En iniciar el període de matrícula, podràs consultar el calendari i model d'avaluació per al següent semestre a Secretaria / Matrícula / Horaris proves d'avaluació final. | ||||||
L'assignatura Història Econòmica inicia l'estudiant en la comprensió de que el creixement econòmic és un concepte dinàmic i històric. Per tant, l'estudiant comprovarà com s'ha forjat la situació econòmica actual i quin tipus de model ha seguit el creixement econòmic a nivell internacional i des d'una perspectiva a llarg termini. La història s'entendrà, doncs, com a eina analítica per comprendre com s'emmarca la situació econòmica, política i social actual. |
||||||
Aquesta és una assignatura bàsica en el Grau d'Economia, on prepara als estudiants per al futur desenvolupament d'altres assignatures obligatòries i optatives, en qualsevol dels camps, àrees i especialitats que aquests desenvolupin. Per altra banda, també és una assignatura optativa del Graus en Administració i Direcció d'Empreses i també del Grau en Ciències Socials, on complementa gran part de la informació tractada en les assignatures de caire teòrico-econòmic que s'han realitzat en els crèdits bàsics i obligatoris d'aquestes titulacions. |
||||||
Els estudis de prospectiva semblen coincidir que en el futur les nostres societats hauran d'afrontar una considerable gamma de problemes nous, de naturalesa i dimensions diferents. En aquest sentit, és important que l'aprenentatge innovador incorpori la necessitat de capacitar als individus per adaptar-se a una realitat canviant. Aquesta adaptació innovadora exigeix professionals amb millor preparació tècnica i científica especialitzada però, alhora, millor dotats d'horitzons amplis de visió que els permeti transcendir els estrets límits d'aquesta especialització i els estimuli a encarar, amb altres mètodes i enfocaments, nous reptes i dificultats. Un coneixement de la història econòmica pot contribuir a ampliar els camps de visió d'un graduat estimulant-li l'hàbit de considerar els problemes econòmics de manera dinàmica, i la seva interrelació amb altres dimensions polítiques, socials, demogràfiques, culturals o ecològiques de la realitat. Per tant, l'estudi de la història econòmica pot ser molt útil per prendre perspectiva dels problemes actuals i incentivar als estudiants a pensar els problemes del món econòmic real de manera complexa i dinàmica. |
||||||
Encara que no és una obligació, es recomana als estudiants haver cursat l'assignatura d'Idioma Modern 1: Angles, donat que facilitarà a l'estudiant la comprensió de determinats recursos de l'aula que es presenten en aquest idioma (articles de qualitat, recursos a la xarxa, etcètera). |
||||||
Aquesta assignatura té en compte l'assoliment per part de l'estudiant d'un conjunt de competències i objectius bàsics relacionats amb les titulacions en les que s'insereix, tant el Grau en Administració i Direcció d'Empreses, com en el Grau d'Economia com el Grau en Ciències Socials Al respecte de les competències bàsiques, generals o transversals que l'estudiant adquirirà un cop superada la mateixa es materialitzarien especialment en la capacitat per cercar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació així com en la capacitat per a l'anàlisi crítica i la síntesi.
Les competències transversals i/o generals que l'estudiant d'aquesta assignatura haurà d'adquirir són:
Per avaluar la primera de les competències es faran servir aquests criteris d'acompliment:
3. Utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit acadèmic i professional (Grau en Administració i Direcció d'Empreses). 4. Que els estudiants sàpiguen utilitzar i aplicar les TIC en els àmbits acadèmics i professionals de les Ciències Socials (Grau en Ciències Socials) Per a la segona, tercera i quarta competències transversals, els criteris d'acompliment seran els següents:
Es preveu que l'estudiant també al cursar aquesta assignatura adquirirà competències específiques relacionades amb les titulacions com son:
Aquestes competències específiques tindrien aquests criteris
d'acompliment associats:
És a dir, en relació a les competències específicament relacionades amb la titulació l'assignatura capacitarà l'estudiant per entendre el funcionament de l'economia, els seus agents i institucions així com per generar coneixement econòmic rellevant a partir de diferents conjunts de dades, tot aplicant diferents instruments tècnics. Aquestes competències transversals i de titulació i aquests criteris d'acompliment es concreten en un conjunt d'objectius específics de l'assignatura que han de permetre a l'estudiant analitzar les tendències econòmiques a llarg termini així com les principals transformacions d'una economia moderna. L'objectiu més genèric és capacitar als individus per adaptar-se a una realitat econòmica canviant. En aquest sentit l'estudiant ha de comprendre que el creixement econòmic és un concepte dinàmic i històric. Aquest objectiu general es materialitza en els següents objectius específics:
Cal indicar abans de tancar aquest apartat que en aquesta assignatura es posaran a la pràctica els conceptes principals i l'instrumental metodològic fonamental de l'economia a partir d'un enfocament històric. |
||||||
Els continguts de l'assignatura s'organitzen en els sis mòduls següents: La Gran Divergència, la Revolució industrial anglesa (1760-1870), creixement, convergència i divergència a la primera globalització (1820-1914), guerres, crisis i esfondrament de la primera globalització (1914-1950), l'acceleració del creixement (1950-1973) i, finalment, la segona globalització: de la crisi dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2011).
1.
La Gran Divergència
1.1. El creixement econòmic modern: una visió a llarg termini
1.2. La Gran Divergència
1.3. El règim demogràfic antic: Europa i la resta de món.
1.4. La Revolució Industriosa
2. La revolució industrial anglesa (1760-1870)
2.1.
Per què comença a la Gran Bretanya: alts salaris i energia barata
2.2. Canvi tècnic i organitzatiu, canvi estructural i creixement econòmic
2.3. Industrialització, nivells de vida i desenvolupament humà
3. Creixement, convergència i divergència a la primera globalització (1820-1914)
3.1. Un món que s'industrialitza amb ritmes
i pautes diferents
3.2. La Primera Globalització i els seus determinants
3.3. Convergència i divergència: alguns exemples des de la perifèria
3.4. L'evolució de la desigualtat al món: un breu apunt
3.5. Creixement econòmic i transicions demogràfiques, energètiques i institucionals en el món desenvolupat
3.6. Conclusions: els preludis de la Primera Guerra Mundial
4. Guerres, crisis i esfondrament de la primera globalització (1914-1950)
4.1. La Primera Guerra Mundial
4.2. La recuperació d'Europa: el procés d'estabilització monetària i financera
4.3. El creixement econòmic al món durant la dècada de 1920
4.4. Una via alternativa: la Revolució russa
i l'economia soviètica
4.4. La Gran Depressió i la fi de la globalització
4.5. Les sortides de la crisi
4.6. Cloenda
5. L'acceleració del creixement (1950-1973)
5.1. El nou paper de l'Estat amb les polítiques keynesianes
5.2. L'augment de la despesa social
i de l'Estat de benestar
5.3. Creixement i convergència a Europa Occidental i Japó després de 1945
5.4. El bloc de països de l'Est després de 1945
5.5. La descolonització després de 1945: pesistència del subdesenvolupament i augment de la desigualtat entre països
5.6. La divergència d'Amèrica Llatina durant "l'època daurada": un creixement insuficient
5.7. Divergències i convergències d'Àsia després de la fi del domini polític occidental
6. La segona globalització: de la crisi dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2011)
6.1. Productivitat, salaris i beneficis: el conflicte distributiu al final de l'època daurada als països capitalistes de l'OCDE (1950-1979)
6.2.
Una «nova era d'expectatives encongides»: desinflació, atur i baix creixement (1981-2012)
6.3. La fallida del bloc de l'Est i la "teràpia de xoc"
6.4. Dels "feliços noranta" a la Gran Recessió (1990-2012)
6.5. L'ascens dels BRIC i l'economia global de principis del segle XXI
6.6. La crisi ecològica global: entrebanc o oportunitat?
|
||||||
|
||||||
Per l'estudi de l'assignatura disposeu del material docent de la assignatura (Com hem arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global). També farem servir altres recursos que es poden trobar a la xarxa com articles en .pdf, webs específiques, bases de dades, vídeos, àudios, etcètera. També us pot ser d'utilitat consultar el Wikirepertori-EiE o relació de conceptes, termes i sigles de les assignatures dels Estudis d'Economia i Empresa |
||||||
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets. La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus. L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular. La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent). Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas. D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu. |
||||||
|