| Investigació en e-learning | Codi: C0.747 Crèdits: 6 |
Aquesta assignatura forma part de l'itinerari d'especialització en recerca en e-learning del Màster, i s'orienta cap a l'adquisició de coneixements teòrics i aplicats i la consolidació de les competències professionals que es van desenvolupant al llarg d'aquest programa. En concret, la present assignatura ofereix als professionals de l'educació i la formació l'oportunitat d'adquirir els coneixements, competències i recursos necessaris per al disseny i posterior realització d'investigacions en el camp educatiu i, concretament, en l'àmbit de l'educació i les noves tecnologies (e-learning).
El disseny de l'assignatura s'ha realitzat per promoure l'adquisició de coneixements específics i aplicats des de les diferents perspectives des de les quals podem abordar l'estudi, comprensió i / o explicació de la realitat educativa. Per a això, l'assignatura comença amb un primer bloc en què es proposa una reflexió i anàlisi sobre els principals àmbits i línies de recerca (tant consolidades com emergents) relacionades amb l'Educació i les TIC (e-learning).
Aquesta reflexió inicial, clau per conèixer l'actual panorama investigador, ha de servir de base perquè l'alumne / a es centri en una línia d'investigació i es familiaritzi amb els elements bàsics del procés científic. Per a això, es proposa l'elaboració d'un article científic que suposi una revisió de la literatura.
Un tercer i quart bloc de l'assignatura tenen com a finalitat que l'alumne / a sigui capaç d'identificar un problema de recerca, així com concretar a través de la formulació adequada de preguntes d'investigació, objectius i / o hipòtesis, en funció de la naturalesa quantitativa, qualitativa o mixta en què se situa el problema de recerca que es pretén abordar.
Cal assenyalar que aquesta assignatura està estretament relacionada amb altres de l'especialitat en què se situa, especialment Mètodes d'investigació, així com el seminari de recerca en el qual l'alumne / a ha de desenvolupar el seu TFM.
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
L'assignatura Recerca en e-learning s'inscriu en la especialitat "Recerca en e-learning" del programa de Màster en Educació i TIC.
|
Especialitat I |
Especialitat II |
Especialitat III |
Especialitat IV |
|
Direcció i gestió en e-learning |
Disseny tecnopedagògic per a l'educació |
Recerca en e-learning |
Docència Universitària en línia |
|
Obligatoris |
Obligatoris |
Obligatoris |
Obligatoris |
|
24 ECTS |
24 ECTS |
24 ECTS |
24 ECTS |
Especialitat III: Recerca en e-learning
Aquesta especialitat està orientada a dotar els estudiants de les competències necessàries per iniciar-se en la investigació, especialment en el camp de l'aplicació de les TIC a l'educació, la formació i l' e-learning. Igualment, se'ls faciliten eines que els seran de gran utilitat per desenvolupar la investigació en xarxa i a la xarxa i, en particular, per poder desenvolupar els projectes d'iniciació a la Investigació. Les seves assignatures:
Recerca en e-learning 6 ECTS
Mètodes de recerca 6 ECTS
Tècniques d'anàlisi de dades 6 ECTS
Construcció d'instruments per a la recerca 6 ECTS
Educació a distància, e-learning, educació primària, educació secundària, educació superior, educació no formal, educació vocacional
Si bé són recomanables algunes nocions bàsiques sobre la investigació i el propi mètode científic, l'assignatura Investigació en e-learning es planteja com una assignatura introductòria, a l'inici de l'itinerari d'investigació del Màster en Educació i TIC (e-learning).
En el referit a les assignatures que s'ofereixen en el Màster, són òbvies les connexions amb Mètodes i tècniques d'investigació en línia, pertanyent a aquest mateix bloc modular - Iniciació a la investigació en l'aplicació de les TIC a l'educació i a la formació (e-learning). En aquesta assignatura, l'objectiu és aprofundir en les diverses opcions metodològiques per respondre amb èxit a les preguntes d'investigació. Per aquesta raó, i atès el seu caràcter aplicat, l'opció ideal és començar per una aproximació introductòria a la investigació en Investigació en e-learning, o almenys cursar-les simultàniament.
La realització d'ambdues assignatures habilita l'estudiant per finalitzar amb èxit l'itinerari de recerca, culminant amb el Seminari d'investigació. En aquest context, és important assenyalar que les assignatures metodològiques es poden considerar com a «preparatòries» per a l'elaboració el Treball Final de Màster (TFM). Per tant, l'estudiant ha d'anar fent les PAC d'aquestes assignatures pensant en el seu TFM. Aquest Treball Final de Màster, versarà algun àmbit/línia del nostre programa (Educació i TIC/ e-learning).
Recomanem a l'alumnat que tingui uns coneixements bàsics sobre epistemologia, paradigmes, models i dissenys d'investigació, així com tot allò relacionat amb els codis deontològics i ètics en investigació educativa. De totes maneres l'assignatura es planteja com una assignatura introductòria i tractarà tots aquests temes amb detall.
Nota: Aquesta informació és orientativa, i es pot veure modificada per part del professorat de l'assignatura, si així es considera convenient. En aquest sentit, és el Pla Docent el que actualitza i estableix sempre la darrera versió respecte les característiques de cadascuna de les assignatures.
L'objectiu principal d'aquesta assignatura és proporcionar a l'estudiant les bases conceptuals sobre el propi procés d'investigació, la seva aplicació al camp de l'educació i les TIC (e-learning), i donar començament a l'elaboració d'una proposta original de projecte de recerca . Així doncs, permetrà als estudiants obtenir les següents competències específiques en investigació educativa:
- Posicionament crític davant la confrontació o complementriedad de les metodologies quantitatives i qualitatives de la recerca en educació
- Familiarització amb les àrees de recerca en e-learning.
- Conèixer els rudiments científics d'una recerca en l'àmbit de l'e-learning.
- Ús efectiu de recursos en xarxa per a la investigació.
Les activitats de l'assignatura detallen específicament les competències a desenvolupar en cadascuna d'elles. Les activitats estan articulades al voltant del intercanvi a l'aula, on es busca incentivar el treball grupal i la discussió, la creació de coneixement en grup. Les competències transversals lligades a aquest enfocament són:
- Treball en grup
- Discussió crítica i intercanvi de dades
- Informació i coneixements amb els companys i els professors al Campus Virtual de cara a la consecució dels objectius proposats
- Adquisició dels coneixements metodològics interpersonals per afrontar reptes professionals o d'investigació de forma rigorosa
- Argumentació de les decisions preses.
Els continguts a treballar estan estructurats en base a les PAC que cal realitzar:
- Bloc 1. Àmbits i línies de recerca en Educació i TIC (e-learning)
- Bloc 2. Com realitzar una revisió de literatura científica.
- Bloc 3. Formulació d'un problema d'investigació
- Bloc 4. Desenvolupament de preguntes d'investigació, objectius i hipòtesis.
| Material | Suport |
Anderson, T. i Kanuka, K. (2002). e-Research: Methods, strategies and issues. Boston: Allyn & Bacon.
Andrews, R. i Haythornwaite, C. (2007). The SAGE Handbook of E-learning research. Los Angeles: Sage Publications.
APA (2005). Concise rules of APA style. Washington, D.C.: American Psychological Association.
Arnau, J., Anguera, M. T. i Gómez, J. (1990). Metodología de la investigación en ciencias del comportamiento. Murcia: Universidad de Murcia.
Bell, J. (2002). Cómo hacer tu primer trabajo de investigación. Guía para investigadores en educación y ciencias sociales. Barcelona: Gedisa Editorial.
Blanchet, A. (1989). Técnicas de investigación en ciencias sociales: Datos, observación, entrevista, cuestionario. Madrid: Narcea.
Booth, W. C., Colomb, G. G. i Williams, J. M. (2003). The craft of research. Chicago: The University of Chicago Press.
Buchanan, E. A. (2004). Readings in virtual research ethics: Issues and controversies. Hersey: Information Science Publishing.
Chalmers, A. F. (1989). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Madrid: Siglo XXI.
Chalmers, A. F. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid: Siglo XXI.
Cohen, L., Manion, L. i Morrison, K. (2007). Research methods in education (6th ed.). London: Routledge.
Creswell, J. W. (2003). Research design: Qualitative, quantitative, and mixed methods approaches. Thousand Oaks (CA): Sage.
Fidalgo, A. i Arnau, J. (1996). Mètodes, dissenys i tècniques en investigació psicològica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Flick, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata.
Gelfand, H. (2002). Mastering APA Style. Washington, D.C.: American Psychological Association.
Hart, C. (1998): Doing a literature review: Releasing the social science research imagination. London: Sage.
Israel, M. i Hay, I. (2006). Research ethics for social scientists. London: Sage.
Jonassen, D. H. (2004). Handbook of research on educational communications and technology: A project of the Association for Educational Communications and Technology (2nd ed.). Mahwah (N.J.): Lawrence Erlbaum Associates.
Latorre, A., del Rincón, D. i Arnal, J. (2003). Bases metodológicas de la investigación educativa. Barcelona: Ediciones Experiencia
León, O. G. i Montero, I. (2003). Métodos de investigación en psicología y educación. Madrid: McGraw-Hill.
Locke, L. F., Spirduso, W. W. I Silverman, S. J. (1991). Proposals that work: A guide for planning dissertations and grant proposals (3rd ed.). Newbury Park: SAGE.
Mateo, J. i Vidal, M. C. (2000). Mètodes d'investigació en educació. Barcelona: UOC.
Pons, I. (1994). Programación de la investigación social. Madrid: CIS.
Riba, C. (2007). La metodologia qualitativa en l'estudi del comportament. Barcelona: Editorial UOC.
Rodríguez, G., Gil, J. i Garcia, E. (1996). Metodología de la investigación cualitativa. Málaga: Aljibe.
Ruíz Olabuénaga, J. I. (1999). Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.
Ruiz Olabuénaga, J. I., Aristegui, I. i Melgosa, L. (1998). Cómo elaborar un proyecto de investigación social. Bilbao: Universidad de Deusto.
Taylor, S. i Bogdan, R. (2002). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. México: Paidós.
Valles, M. S. (2003) Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid: Síntesis.
Wolcott, H. F. (2001). Writing up qualitative research. Thousand Oaks (CA): Sage.
El curs està integrat per quatre activitats individuals, totes elles avaluables a excepció de la primera (que serà de caràcter voluntari).
PAC1. Mapa dels àmbits de recerca en Educació i TIC (e-learning). (No avaluable)
PAC2. Elaboració d'un article que es basi en revisió de la literatura del tema de recerca escollit. (Avaluable).
PEC3. Proposta de redacció d'un problema d'investigació. (Avaluable).
PEC4. Elaborar els objectius, preguntes i / o hipòtesis de d'investigació. (Avaluable).
Les dates de lliurament de cada PAC s'han de consultar a través del calendari de l'assignatura.
La distribució aproximada de les 150 hores, en termes de càrrega lectiva de l'estudiant, és la següent:
PAC1. Mapa dels àmbits de recerca en Educació i TIC (e-learning). (35 hores)
PAC2. Elaboració d'un article que es basi en revisió de la literatura del tema de recerca escollit. (50 hores).
PEC3. Proposta de redacció d'un problema d'investigació. (35 hores).
PEC4. Elaborar els objectius, preguntes i / o hipòtesis de d'investigació. (35 hores).
La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.
La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.
L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.
La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).
Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.
D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |
Nota final d'assignatura: AC
L'avaluació del curs es realitzarà mitjançant el lliurament de les PAC 1, 2, 3 i 4. La participació en la PAC1 sobre elaboració d'un mapa dels àmbits de recerca en Educació i TIC (e-learning) no serà objecte de la avaluació, però resulta molt recomanable participar-hi, ja que servirà de base per al desenvolupament de la resta de PACs.
El professor col·laborador de l'assignatura realitzarà uns comentaris més detallats i donarà les pautes oportunes per al desenvolupament de cadascuna de les activitats o proves d'avaluació contínua (PAC) a través del tauler del professor. En els seus missatges d'indicar la durada, la forma de presentació i com s'haurà de nomenar el document que cal lliurar, així com qüestions de procediment, pautes organitzatives i tipus de dinàmica de treball.
A les esmentades activitats es valorarà la capacitat de síntesi, de relacionar coneixements i informacions, d'argumentar les decisions i diferents idees que s'exposin, així com, sobretot, la competència d'aplicació de coneixements adquirits, la capacitat d'anàlisi i el caràcter constructiu de les aportacions.
La superació del curs implica, necessàriament, la presentació de totes les PAC avaluables (2, 3, 4). La no presentació d'alguna de les 3 PAC implicarà la no superació de l'assignatura.
PAC1. Mapa dels àmbits de recerca en Educació i TIC (e-learning). 0%
PAC2. Elaboració d'un article que es basi en revisió de la literatura del tema de recerca escollit. 40%
PEC3. Proposta de redacció d'un problema d'investigació. 30%
PEC4. Elaborar els objectius, preguntes i / o hipòtesis de d'investigació. 30%
El professor participarà de les discussions periòdiques en cadascun dels debats plantejats, animant els estudiants a continuar investigant en alguna de les qüestions fonamentals per a l'assignatura, així com perfilant la proposta de síntesi final. Després del lliurament de cada activitat el professor proporcionarà el corresponent feedback en un termini no superior a dues setmanes.