• Descripció

Aquesta assignatura forma part de l'itinerari d'especialització en investigació educativa del màster, i s'orienta cap a l'adquisició de coneixements teòrics i aplicats i la consolidació de les competències professionals que es van desenvolupant al llarg d'aquest programa.

En concret, la present assignatura ofereix als professionals de l'educació i la formació l'oportunitat d'adquirir els coneixements, competències i recursos necessaris per a la realització d'investigacions en el camp educatiu i, concretament, en l'àmbit de les noves tecnologies i l'e-learning.

El disseny de l'assignatura s'ha realitzat per promoure l'adquisició de coneixements específics i aplicats, des de les diferents perspectives metodològiques, des de les quals podem abordar l'estudi, comprensió i/o explicació de la realitat educativa. Per això, es parteix inicialment d'una reflexió de les metodologies d'investigació educativa que ens servirà de fonamentació per al disseny del nostre propi projecte d'investigació, per al qual haurem de seleccionar els mètodes i tècniques pertinents.

La investigació en educació, com tota activitat científica, ha de realitzar-se dins d'uns paràmetres de rigor i de qualitat que han de fomentar el seu ple desenvolupament. En aquest sentit, la investigació, la reflexió i la innovació educatives no s'han de desenvolupar al marge del món que ens obren els entorns d'aprenentatge en xarxa i els recursos en línia que aquests ens ofereixen per millorar la nostra tasca professional i la nostra activitat investigadora.

El coneixement i l'ús efectiu dels mètodes, les tècniques i els recursos en l'àmbit de la investigació en línia es presenten organitzats didàcticament entres blocs per tal de facilitar la comprensió de l'alumnat, però tots ells estan summament interrelacionats entre sí i tenen el mateix grau d'importància per a l'òptim desenvolupament de projectes d'investigació.  

L'assignatura sobre Recercaen e-learning que forma part d'aquesta mateixa especialització, ens haurà de servir com a fonamentació epistemològica i com a punt de partida per a la selecció del nostre objecte d'estudi i el disseny previ de la recerca.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Mètodes de recerca s'inscriu en la especialitat "Recerca en e-learning" del programa de Màster en Educació i TIC.

Especialitat III: Recerca en e-learning

Aquesta especialitat està orientada a dotar els estudiants de les competències necessàries per iniciar-se en la investigació, especialment en el camp de l'aplicació de les TIC a l'educació, la formació i l' e-learning. Igualment, se'ls faciliten eines que els seran de gran utilitat per desenvolupar la investigació en xarxa i a la xarxa i, en particular, per poder desenvolupar els projectes d'iniciació a la Investigació. Les seves assignatures:

Investigació en e-learning                                   6 ECTS

Mètodes de recerca                                              6 ECTS

Tècniques d'anàlisi de dades                                 6 ECTS

Construcció d'instruments per a la recerca            6 ECTS

• Camps professionals en què es projecta

Com la resta d'assignatures del Màster d'Educació i TIC els camps professionals en què es projecta Ensenyar i aprendre en línia estan relacionats amb la docència basada en l'ús de les TIC: la docència en línia, el b-learning, el mobile learning, l'assessorament a institucions d'ensenyament, l'assessorament a empreses, , etc. són àmbits professionals en què es projecte l'assignatura. 

• Coneixements previs

Per a la realització d'aquest curs recomanem als participants que hagin cursat els crèdits corresponents a l'assignatura d' "Recerca en e-learning" d'aquesta mateixa especialitat.

De la mateixa manera, recomanem a l'alumnat que tingui coneixements bàsics sobre epistemologia, paradigmes, models i dissenys d'investigació, així com tot allò relacionat amb els codis deontològics i ètics en investigació educativa.

Sense aquests requisits previs, pot resultar complexa la reflexió i comprensió dels continguts a tractar, així com el desenvolupament i la resolució de les activitats proposades.

La realització de les assignatures metodològiques habilita l'estudiant per finalitzar amb èxit l'itinerari de recerca, culminant amb el Seminari d'investigació. En aquest context, és important assenyalar que les assignatures metodològiques es poden considerar com a «preparatòries» per a l'elaboració el Treball Final de Màster (TFM). Per tant, l'estudiant ha d'anar fent les PAC d'aquestes assignatures pensant en el seu TFM. Aquest Treball Final de Màster, versarà sobre algun àmbit/línia del nostre programa (Educació i TIC/ e-learning).

• Informació prèvia a la matrícula

Per a la realització d'aquest curs recomanem als participants que hagin cursat els crèdits corresponents a l'assignatura d' "Investigació en e-learning" d'aquesta mateixa especialitat.

De la mateixa manera, recomanem a l'alumnat que tingui coneixements bàsics sobre epistemologia, paradigmes, models i dissenys d'investigació, així com tot allò relacionat amb els codis deontològics i ètics en investigació educativa. Sense aquests requisits previs, pot resultar complexa la reflexió i comprensió dels continguts a tractar, així com el desenvolupament i la resolució de les activitats proposades.

Nota: Tota la informació anterior és orientativa, i es pot veure modificada per part del professorat de l'assignatura, si així es considera convenient. En aquest sentit, és el Pla Docent el que actualitza i estableix sempre la darrera versió respecte les característiques de cadascuna de les assignatures. 

• Objectius i competències

• Coneixement i domini de mètodes i tècniques d'investigació, tant quantitatives com qualitatives.
• Destresa en la utilització d'eines per a la investigació i capacitat per aplicar-les a problemes reals.
• Ús efectiu de recursos en xarxa per a la investigació.
• Elaboració d'un disseny de recerca original.

• Treball en grup, discussió crítica i intercanvi de dades, informació i coneixements amb els companys i els professors al Campus Virtual de cara a la consecució dels objectius proposats.
• Adquisició dels coneixements metodològics interpersonals per afrontar reptes professionals o d'investigació de forma rigorosa.
• Argumentació de les decisions preses.
• Organització, planificació i execució de projectes d'investigació.

• Adquirir criteris metodològics per comprendre els processos d'investigació en educació.
• Discernir els elements comuns i diferencials dels dos principals enfocaments metodològics: quantitatiu i qualitatiu.
• Conèixer els principals elements d'un disseny d'investigació.
• Dissenyar la proposta inicial d'una recerca original.

• Continguts

Bloc 1: La investigació en educació

Ciència i coneixement científic; la investigació en educació; dilema metodològic; aproximació inicial al procés d'investigació.
 

Bloc 2: Metodologies quantitatives

Disseny d'investigació empírico-analítica; dissenys d'investigació quantitativa

Bloc 3: Metodologies qualitatives

Escenaris de la investigació qualitativa; dissenys d'investigació qualitativa;el mètode etnogràfic; estudi de Casos; teoria fonamentada; la investigació-acció; investigació basada en disseny.

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

Tenint en compte la metodologia descrita, els recursos d'aprenentatge que es facilitaran en aquest mòdul són els següents:

• BARBERÀ, E. LEVIN, E. (2005). Canvis en l'acció docent: de les classes presencials a les classes virtuals. Barcelona: UOC.

• BENITO, M. (2009). Desafíos pedagógicos de la escuela virtual. Las TIC y los nuevos paradigmas educativos. En Telos, cuadernos de comunicación e innovación, 78. http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articulocuaderno.asp@idarticulo=2&rev=78.htm

• BORGES, F. (2007). L'estudiant d'entorns virtuals. una primera aproximació. Digithum, 9.

• PÉREZ-MATEO, M.; GUITERT, M., (2010). Aprender y enseñar en línea. Barcelona: UOC.

• HERNÁNDEZ REQUENA, S. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologías: aplicado en el proceso de aprendizaje. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC), 5(2). UOC.http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.pdf

• JONASSEN, J. (2005). Processos d'aprenentatge mitjançant les TIC. Barcelona: UOC.

• SANGRÀ, A., VLACHOPOULOS, D. & CABRERA, N. (2012). Building an inclusive definition of e-learning: an approach to the conceptual framework. International Review of Research in Open and Distance Learning (IRRODL), 13(2), 145-159. Disponible a: http://www.irrodl.org/index.php/irrodl/article/view/1161/2185

• SIEMENS, G. (2004). Una teoría de aprendizaje para la era digital. http://www.scribd.com/doc/201419/Conectivismo-una-teoria-del-aprendizaje-para-la-eradigital

• SIMONSON,  M. (2005). Teoria, Investigació i  educació a distància. Barcelona: UOC.

• SIMONSON, M.  (2005). Concepcions sobre l'educació oberta i a distància. Barcelona: UOC.

• URBINA, S. (1999). Informática y teorías del aprendizaje. Píxel-Bit: Revista de mitjans i educació. Disponible a: http://www.sav.us.es/pixelbit/pixelbit/articulos/n12/n12art/art128.htm

• Bibliografia i fonts d'informació

Alasuutari, P., Bickman, L. &Brannen, J. (2008). The SAGE Handbookof Social Research Methods. Thousand Oaks, California: SagePublications.

Anderson, T. i Kanuka, H. (2002). e-Research: methods, strategies and issues. Allyn& Bacon.

Bisquerra, R. (Ed.) (2004). Metodología de la investigación educativa. Madrid: La Muralla.

Bryman, A. (2008). Social research methods (3rd Edition). Oxford: Oxford UniversityPress.

Creswell, J. W. (2009). Research design: qualitative, quantitative and mixedmethod approaches (3^rd Edition). Thousand Oaks, CA:Sage Publications.

Creswell, J. W., i Plano Clark, V. L.(2007). Designing and Conducting MixedMethods Research. Thousand Oaks, CA: Sage Publications.

Cohen, L. i Manion, L. (2002). Métodos de investigación educativa. Madrid: La Muralla.

Conrad, C. i Serlin, R. (2005). The SAGE Handbook for Research in Education. Thousand Oaks , California: Sage Publications.

Del Rincón, D. i altres (1995). Técnicas de investigación en Ciencias Sociales.Madrid: Dykinson.

Denzin, N. i Lincoln, Y. (2005). The SAGE Handbook of Qualitative Research(3rd Edition). Thousand Oaks, California: Sage Publications.

Fielding, N., Lee, R.M. i Blank, G.(Eds.) (2008). The SAGE handbook of online research methods. Londres: Sage.

Flick, U. (2004). Introducción ala investigación cualitativa. Madrid: Morata.

Hine, C. (2000). Etnografía virtual. Barcelona: Editorial UOC.

Hine, C. (Ed) (2005). Virtual Methods: Issues in Social Research on the Internet. Oxford: Berg Publishers.

Kaplan, D. (2004). The SAGE Handbook of Quantitative Methodology for theSocial Sciences. Thousand Oaks, California: Sage Publications.

Latorre, A., Del Rincón, D. i Arnal, J.(2003). Bases metodológicas de lainvestigación educativa. Barcelona: Ediciones Experiencia.

Mateo, J. i Vidal, M. C. (Eds.) (2000). Mètodes d'investigació en educació. Barcelona: UOC.

Rodríguez, G., Gil, J. i García, E.(1999). Metodología de la investigación cualitativa. Málaga: Aljibe.

Sandín, M.P. (2003). Investigación cualitativa en educación. Fundamentos y tradiciones. Madrid: McGraw-Hill.

Schonlau, M., Fricker, R.D. i Elliot,M.N. (2001). Conducting researchsurveys via E-mail and Web. [http://www.rand.org/publications/MR/MR1480/] Consultat en 10/01/07.

Sierra Bravo, R. (2003). Técnicas de investigación social. Teoría y ejercicios (14ª Edición). Madrid: Thomson.

Taylor, S. i Bogdan, R. (2002). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. México. Paidós.

Yin, R. K. (2009). Case study research: Design and methods (4^th Edition). ThousandOaks, California: Sage Publications.

• Metodologia

L'aprenentatge s'organitza a partir d'activitats, equivalents a 6 crèdits ECTS. El nombre de crèdits no s'organitza a partir dels continguts sinó a partir de les activitats. El total de crèdits d'aquest curs representen 150 hores de treball de l'estudiant; 25 hores/crèdit aproximadament.

Cada activitat intenta proporcionar a l'estudiant coneixements que li permetin enfrontar-se amb solvència a les decisions que qualsevol investigador ha de prendre quan planteja una recerca.

Dinàmica de les activitats

El curs està integrat per quatre activitats individuals. Les activitats estan acompanyades sempre d'un fòrum específic de suport:

1. Anàlisi crítica d'investigacions quantitatives (avaluable).
2. Anàlisi crítica d'investigacions qualitatives (avaluable).
3. Proposta d'un disseny de recerca original I (avaluable).
4. Proposta d'un disseny de recerca original II (avaluable).

Cada bloc de continguts es treballa mitjançant alguna de les activitats anteriorment presentades: l'activitat 0 correspon al bloc 1; l'activitat 1 correspon al bloc 2, l'activitat 2 correspon al bloc 3 i les activitats 3 i 4 són activitats de síntesi vinculades a tots els continguts de l'assignatura.

La distribució aproximada de les 150 hores, en termes de càrrega lectiva de l'estudiant, és la següent:

Activitat 1. Anàlisi crítica d'investigacions quantitatives (30 hores)

Activitat 2. Anàlisi crítica d'investigacions qualitatives (30 hores)

Activitat 3. Proposta d'un disseny de recerca original I (45 hores)

Activitat 4. Proposta d'un disseny de recerca original II (45 hores)

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Model d´avaluació

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'Avaluació Continuada. La qualificació final d'avaluació continuada esdevé la qualificació final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent:

  Avaluació continuada

L'avaluació del curs es realitzarà a partir del lliurament de les activitats 1, 2, 3 i 4. La participació en el debat introductori no serà avaluable, però resulta altament recomanable com a activitat propedèutica per ala resta de curs, així com per fomentar les competències del treball en grup, de discussió i argumentació.

La finalitat de l'avaluació serà formativa i contínua, i amb això es pretén valorar el progrés de l'estudiant des del punt de vista del procés del seu aprenentatge.

El consultor de l'assignatura farà uns comentaris més detallats i proporcionarà les pautes complementàries per al desenvolupament de cada una de les activitats al tauler del professor.

En els seus missatges s'indicarà la durada, la forma de presentació i com s'haurà de nomenar el document que envieu, així com qüestions de procediment, pautes organitzatives i tipus de dinàmica (treball individual,en grup, etc.).

A totes les activitats es valorarà la capacitat de síntesi, de relacionar coneixements i informació, d'argumentar les decisions i diferents idees que s'exposin, així com, sobretot, la competència d'aplicació de coneixements adquirits, la capacitat d'anàlisi i el caràcter constructiu de les aportacions.

El següent quadre mostra el percentatge que representa cada activitat en l'avaluació final del curs:

Tal i com s'exposa a la següent taula, la superació del curs implica, necessàriament la superació d'una de les activitats preliminars i de l'activitat final.

Per tal de seguir el model d'avaluació proposat a l'assignatura és imprescindible respectar els terminis per al lliurament de les activitats. En el cas de no fer-ho, qualsevol activitat lliurada amb retard serà avaluada, en funció de l'assoliment dels objectius proposats, com a apta o no apta. Als efectes de l'aplicació del model d'avaluació continuada, aquestes activitats computen com C+ o C-/D, respectivament.

• Avaluació final

En l'avaluació de les diferents activitats del curs es tindrà en compte tant aquells elements relacionats amb respondre correctament a les demandes de cada activitat com la consecució gradual i global de les competències i habilitats expressades en els objectius de cada activitat.

• Feedback

El professor participarà en les discussions periòdiques en cadascun dels debats plantejats, animant els estudiants a continuar investigant en alguna de les qüestions fonamentals per a l'assignatura, així com perfilant la proposta de disseny final. Després del lliurament de cada activitat el professor proporcionarà el corresponent feedback en un termini no superior a dues setmanes.