• Descripció

L'assignatura Ensenyar i aprendre en línia presenta diferents elements clau per a contextualitzar l'aprenentatge en xarxa: tant des del marc històric i la seva situació actual a nivell mundial en relació a les principals teories d'aprenentatge com presentant els nous rols dels actors implicats en els processos de l'aprenentatge en línia.

Pel seu caràcter introductori, l'assignatura té un plantejament especialment conceptual a fi d'oferir als estudiants coneixements i arguments suficients per fonamentar i justificar un projecte d'intervenció en la formació en línia en un determinat àmbit professional sense oblidar les habilitats i actituds necessàries per a la docència en línia.

Ensenyar i aprendre en línia s'estructura en tres blocs diferenciats de continguts a partir dels quals es pretén:

• Contextualitzar l'e-learning establint un marc històric i actual, sabent distingir les diverses concepcions pròpies de l'educació que fa un us intensiu de les tecnologies.
• Relacionar les principals teories de l'aprenentatge amb l'enfocament d'aplicació de les TIC en l'educació i, en especial, en l'ensenyament i l'aprenentatge en línia.
• Conèixer els nous rols dels actors del procés educatiu a partir de la incorporació dels entorns d'aprenentatge en línia.

Partint d'elements conceptuals i epistemològics presentem aspectes generals sobre l'estat de l'e-learning al món, algunes definicions sobre l'educació a distància, elements històrics que configuren el que s'ha construït al voltant de les esmentades pràctiques així com una revisió d'aspectes tecnològics relacionats amb el desenvolupament de l'educació a distància. Els continguts continuen proposant-nos conèixer les teories en l'educació a distància (teoria de l'estudi independent, teoria de la industrialització, teoria de la interacció i de la comunicació, etc.) i reflexionar sobre la relació entre les teories d'aprenentatge i l'aplicació educativa de les TIC, per tancar analitzant els nous perfils del docents i els estudiants ens els processos de formació en línia.

Ensenyar i aprendre en línia presenta una càrrega lectiva de 6 ECTS, corresponents a 150 hores d'activitat.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Ensenyar i aprendre en línia és una assignatura obligatòria del Màster d'educació i TIC. Així doncs, l'equip docent suggereix cursar-la en els primers semestres de matrícula.

• Camps professionals en què es projecta

Com la resta d'assignatures del Màster d'Educació i TIC els camps professionals en què es projecta Ensenyar i aprendre en línia estan relacionats amb la docència basada en l'ús de les TIC: la docència en línia, el b-learning, el mobile learning, l'assessorament a institucions d'ensenyament, l'assessorament a empreses, , etc. són àmbits professionals en què es projecte l'assignatura. 

• Coneixements previs

Per tal de cursar Ensenyar i aprendre en línia no és imprescindible haver superat el contingut d'altres assignatures del Màster d'Educació i TIC. L'orientació de Ensenyar i aprendre en línia es basa en les ciències de l'educació tot proposant un model d'anàlisis, planificació i seguiment dels processos d'ensenyar i aprendre en línia. Tot i amb això, tenir nocions dels conceptes fonamentals de les ciències de l'educació permetrà una certa familiarització amb el lèxic.

• Informació prèvia a la matrícula

La informació prèvia a la matrícula pot ser consultada al següent enllaç:
http://estudis.uoc.edu/ca/masters-universitaris/elearning-educacio-tic/presentacio

• Objectius i competències

L'objectiu d'aquesta assignatura és donar a conèixer l'educació en línia i les teories d'aprenentatge a fi de facilitar una pauta d'actuació en l'exercici de la docència en un entorn virtual.

Les competències que els estudiants desenvoluparan durant l'assignatura són les següents:

• Manejar els principis teòrics fonamentals per a l'exercici de la seva pràctica professional.
• Disposar de l'actitud adequada per facilitar la innovació i el canvi en el seu context professional.
• Desenvolupar habilitats de treball autònom en un context intervingut principalment per la tecnologia.
• Comunicar de manera efectiva a través de la tecnología en un contexto de aprendizaje en línea.

L'adquisició d'aquestes competències s'aconseguirà a través de la realització d'un conjunt d'activitats d'aprenentatge (que més endavant es presenten de forma detallada), amb els següents objectius associats:

• Conèixer els conceptes clau per desenvolupar l'educació que fa un ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Conèixer l'evolució de l'educació mediada per les tecnologies de la informació i la comunicació.
• Relacionar les concepcions de l'aprenentatge en línia amb diferents paradigmes de l'educació.
• Tenir una actitud analítica enfront les tendències actuals i de futur en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'educació.

• Continguts

Per tal d'assolir els objectius plantejats en aquest mòdul es treballaran els següents continguts:

• Conceptualització de l'educació oberta i l'educació a distància
• • Definició de l'educació a distància
  • Taxonomia de tecnologies d'educació a distància
  • Teories de l'educació a distància

• Evolució i desenvolupament de l'educació a distància
• • Breu història de l'educació a distància
  • Estat de l'educació a distància
  • Desafiaments i oportunitats de l'educació a distància
  • Tendències actuals en l'aprenentatge obert i a distància

• Concepció del procés d'aprenentatge en l'educació a través de les TIC
• • Conductisme
  • Cognitivisme
  • Constructivisme
  • Connectivisme

• Ensenyar i aprendre en entorns virtuals:
  • Aprendre en línia
  • Ensenyar i aprendre en línia: canvi de rol dels agents implicats en els processos educatius en el context de l'educació superior:
    • Els entorns virtuals d'aprenentatge: asincronia espai-temporal
    • L'estudiant en línia: actiu, col·laboratiu i que aprèn al llarg de la vida
    • El docent en línia: facilitador de processos d'aprenentatge

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

• BENITO, M. (2009). Desafíos pedagógicos de la escuela virtual. Las TIC y los nuevos paradigmas educativos. En Telos, cuadernos de comunicación e innovación, 78. http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/articulocuaderno.asp@idarticulo=2&rev=78.htm

• BORGES, F. (2007). L'estudiant d'entorns virtuals. una primera aproximació. Digithum, 9.

• CERRO, J.P. (2015). Tendencias y aplicaciones de las TIC en el ámbito educativo. Barcelona: UOC. Disponible en: http://www.mydocumenta.com/index.php?proyecto_token=4FC53698A6F4079DB3D9C9AE767292A3

• PÉREZ-MATEO, M.; GUITERT, M., (2010). Aprender y enseñar en línea. Barcelona: UOC.

• HERNÁNDEZ REQUENA, S. (2008). El modelo constructivista con las nuevas tecnologías: aplicado en el proceso de aprendizaje. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC), 5(2). UOC.http://www.uoc.edu/rusc/5/2/dt/esp/hernandez.pdf

• SANGRÀ, A., VLACHOPOULOS, D. & CABRERA, N. (2012). Building an inclusive definition of e-learning: an approach to the conceptual framework. International Review of Research in Open and Distance Learning (IRRODL), 13(2), 145-159. Disponible a: http://www.irrodl.org/index.php/irrodl/article/view/1161/2185

• SIEMENS, G. (2004). Una teoría de aprendizaje para la era digital. http://www.scribd.com/doc/201419/Conectivismo-una-teoria-del-aprendizaje-para-la-eradigital

• SIMONSON,  M. (2005). Teoria, Investigació i  educació a distància. Barcelona: UOC.

• SIMONSON, M.  (2005). Concepcions sobre l'educació oberta i a distància. Barcelona: UOC.

• TORRAS, E. (2015). Aproximació conceptual a l'ensenyament i l'aprenentatge en línia. Barcelona: UOC. 

• URBINA, S. (1999). Informática y teorías del aprendizaje. Píxel-Bit: Revista de mitjans i educació. Disponible a: http://www.sav.us.es/pixelbit/pixelbit/articulos/n12/n12art/art128.htm

• Bibliografia i fonts d'informació

Llibres

• ANDERSON, T. & DRON, J. (2012). Learning technology through three generations of technology enhanced distance education pedagogy. European Journal of Open, Distance and E-Learning, 2, Consultat el dia 16 de setembre 2013. http://www.eurodl.org/materials/contrib/2012/Anderson_Dron.pdf

• COLL, C. y MONEREO, C. (2008). Psicología de la educación virtual. Madrid: Ediciones Morata.

• COLLIS, B., & MOONEN, J. (2008). Web 2.0 tools and processes in higher education: Quality perspectives. Educational Media International, 45(2), 93-106. Consultat el dia 16 de setembre 2013. http://ayersresources.wikispaces.com/file/view/Web+2.0+tools+and+processes+in+higher+education+-+quality+perspectives.pdf

• JÄRVELÄ, S, VEERMANS, M. & LEINONEN, P. (2008). Investigating student engagement in computer-supported inquiry: a process-oriented analysis. Social Psychology of Education, 11. 299-322. Consultat el dia 16 de setembre 2013. http://www.oulu.fi/koulutusteknologia/node/11873

• MOORE, M. G. (2007). Handbook of distance education. New York: Routledge Education.

• MONEREO, C. (2005). Internet y competencias básicas. Aprender a colaborar, a comunicarse, a participar, a aprender. Barcelona: Edicions Graó.

• NONAKA, I. (2007). The Knowledge-Creating Company. Harvard Business Review, june, 162-171. Consultat el dia 16 de setembre 2013: http://zonecours.hec.ca/documents/H2010-1-2312839.NONAKA-TheKnowledge-CreatingCompany.pdf

• PEREZ GOMEZ, A. (2010). Aprender a enseñar en la práctica: procesos de innovación y prácticas de formación en la educación secundaria.  Barcelona: Edicions Graó.

• POZO, I. (2008). Aprendices y maestros: la psicología cognitiva del aprendizaje. Madrid: Alianza Editorial.

• POZO, I. (2006). Nuevas formas de pensar la enseñanza y el aprendizaje: las concepciones de profesores y alumnos. Barcelona: Graó.

• TOBIAS, S. & DUFFY, T.M. (2009). Constructivist theory applied to instruction: Success or failure? New York: Routledge Education.

• RAJASINGHAM, L. (2011). New challenges facing universities in the internet-driven global environment. European Journal of Open, Distance and E-Learning, 2. Consultat el dia 16 de setembre 2013. http://www.eurodl.org/?article=430

• REIGELUTH, C.M. (2006). A vision of an information-age educational system. Tech Trends, 50, (2), 53-54.

• STANSFIELD, M. & CONNOLLY, T. (2009). Institutional transformation through best practices in virtual campus development: Advancing e-learning policies. Hershey: IGI Global Publishing.

Revistes

• Computers & Education (text complet accessible des de la Biblioteca Virtual)
• British journal of educational technology (text complet accessible des de Biblioteca Virtual)
• The Internacional review of Research in Open and Distance Education (descàrrega directa)
• European Journal of Open and Distance Learning(descàrrega directa)
• American Journal of Distance Education (text complet accessible des de Biblioteca Virtual)
• Distance Education (text complet accessible des de la Biblioteca Virtual)
• RED: Revista de Educación a distancia (descàrrega directa)
• Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED)(descàrrega directa)
• EDUTEC-e. Revista Electrónica de Tecnología Educativa(descàrrega directa)
• RUSC. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (descàrrega directa)
• Revista Iberoamericana de Educación a Distancia (RIED)  (descàrrega directa)
• RELATEC. Revista latinoamericana de Tecnología Educativa (descàrrega directa)
• Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación (descàrrega directa)

Recursos d'educació i TIC

• Learning with 'e's, de Steve Wheeler.
• Online learning and distance education resources, de Tony Bates.
• Ordenadores en el aula, de Manuel Area.
• Educación y virtualidad, de Cristóbal Suárez.
• Red de buenas prácticas2.0, de l'Institut de Tecnologies Educatives.
• Educ@conTIC
• BlogOBR, d'Óscar Barquín.
• XarxaTIC, de Jordi Martí.
• ICTlogy, d'Ismael Peña-López.

• Metodologia

L'assignatura es desenvolupa d'acord amb la metodologia pròpia de la Universitat Oberta de Catalunya: té lloc de manera íntegrament en línia, tot fent servir el Campus Virtual de la UOC.

El plantejament pedagògic és actiu i participatiu.    

En aquest sentit, per a un correcte aprofitament de l'assignatura se seguirà un procés d'avaluació continuada mitjançant diferents activitats que els participants hauran de realitzar d'acord amb l'enunciat de les mateixes. 

Les activitats d'avaluació continuada són les següents:

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

Serà imprescindible la participació activa de tots els estudiants. Es realitzaran quatre activitats durant l'assignatura, amb l'objectiu de compartir coneixements, experiències i reflexionar sobre la pràctica pedagògica en l'entorn virtual, afavorint així un coneixement acurat sobre les implicacions de la docència virtual.

En la secció de Planificació de l'aprenentatge es descriuen les activitats que es realitzaran en el marc del curs. El formador en facilitarà progressivament detalls més concrets per a la seva realització des del Tauler de l'aula. La seva resolució permetrà assolir els objectius del curs.

El seguiment dels terminis previstos en el calendari per a l'elaboració de cada activitat és clau per desenvolupar amb èxit el curs.

• Avaluació final

En l'avaluació de les diferents activitats del curs es tindrà en compte tant aquells elements relacionats amb respondre correctament a les demandes de cada activitat com la consecució gradual i global de les competències i habilitats expressades en els objectius de cada activitat.

• Feedback

El consultor/a de l'assignatura, en el moment de presentar cada activitat i el seu calendari de realització al tauler de l'aula, recordarà els criteris concrets d'avaluació que se seguirà per valorar cada activitat. Aquests també seran indicats a l'enunciat de cada activitat, així com el valor de cada activitat en la ponderació del total de la nota de l'assignatura.