Direcció estratègica i lideratge Codi:  M1.057    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Cada organització (institució educativa o empresa) necessita establir una estratègia l'e-learning que contribueixi amb la consecució del seus objectius. L'estratègia es responsabilitat del e-learning manager i finalment del director de l'organització. Per tant hi ha una funció de coordinació necessària entre els membres de l'organització i de disseny, planificació i finalment implementació estratègica d'un projecte d'e-learning.
Grans organitzacions han implementat "e-learning", però ara veuen que l'èxit d'una iniciativa d'e-learning requereix quelcom més que només instal·lar software i programes d'e-learning. Una estratègia d'e-learning d'èxit necessita articular-se en consonància amb l'estratègia general de l'organització.
Com pot contribuir el e-learning a aconseguir els objectius estratègics d'una organització? Les iniciatives de e-learning han de ser un component integral de l'estratègia de l'organització. Donat el potencial impacte que pot tenir una iniciativa de e-learning , la Direcció de l'organització ha de determinar com alinear efectivament l'estratègia e-learning en la gran estratègia de la organització. Aquesta alineació necessita la planificació per el creixement organitzatiu, les incerteses econòmiques i les alteracions de la força de treball. Amb una estratègia adequada, els esforços del e-learning poden adaptar-se al imperatius actuals del context social. Perquè una estratègia d'e-learning estigui completament integrada en l'estratègia de l'organització, l'e-learning no pot ser una eina de capacitació aïllada. Si no que els directius de les diferents àrees organitzatives han de tenir accés i contribuir al sistema e-learning. El directiu de la iniciativa e-learning, l'e-learning manager ha de tenir capacitat de persuasió per guanyar accés als recursos de l'organització. Però per avaluar la posició estratègica s'han de mirar les forces competitives, i llavors veurem com virtualment en cada element de l'estratègia de l'organització, l'e-learning juga un paper.
La direcció d'aquest impuls té una primera fase que es correspon amb l'estratègia, i respondria a les preguntes sobre que plans i dissenys són necessaris per aconseguir les metes previstes. En aquest sentit existeixen una sèrie de característiques que són propícies en aquest moviment de l'organització  i que responen a una tipologia de cultura institucional concreta, com per exemple la visió i transmissió d'èxit per part de les persones amb capacitat per generar idees i projectes, la capacitat de compartir responsabilitats, el compromís permanent tant de les pròpies institucions com dels actors en la dinàmica constant de millora organitzativa i un llarg etc. que anirem descobrint al llarg de l'assignatura.
La incorporació de l'e-learning en les organitzacions implica importants canvis i per tant és necessària una important reflexió i la concreció d'una estratègia donades les potencialitats que comporta.
L'assignatura Direcció estratègica i lideratge té com a finalitat analitzar i reflexionar aquesta temàtica per fer possible la millor de les gestions organitzatives, és per això que els casos estudiats provenen de realitats d'educació formal, no formal i empresarial. 

Amunt

La asignatura Direcció estratègica i lideratge forma part de l'itinerari "Direcció i gestió d'e-learning" i se situa de la següent manera:
  • Organització i gestíó de l'e-learning
  • Direcció estratègica i lideratge
  • Direcció operativa de projectes d'e-learning
  • Disseny de programes i cursos en línia

Amunt

 Aquesta assignatura està pensada per a aquells professionals el perfil dels quals és el de responsables que ocupen nivells de direcció gestió d'e-learning en organitzacions públiques o privades i en contextos de formació reglada o corporativa.

Amunt

És convenient el coneixement del Campus Virtual de la UOC, de les seves diferents àrees i funcionalitats, perquè pugui tenir lloc una correcta interrelació en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Recomanem a aquells que ingressen per primera vegada dedicar un temps inicial a conèixer i experimentar el CV en detall.

També recomanem familiaritzar-se amb l'eina de wikispaces, que s'utilitzarà molt per al treball col·laboratiu dins de l'assignatura. Podeu realitzar una primera aproximació accedint a l'enllaç d'ajuda disponible en el wiki de wikispaces.

Amunt

El Màster en Educació i TIC (e-learning) està concebut per dotar els estudiants d'una sèrie de competències profesionalitzadores que es reparteixen entre les diferents assignatures, referent a això les competències que més es vinculen a Direcció de la formació amb l'ús de les TIC són les següent:
  • Identificació dels principals factors que intervenen en la presa de decisions en el desenvolupament de iniciatives educatiu-formatives que incorporen les TIC.
  • Identificació i justificació dels factors clau per a la gestió del canvi en les organitzacions.          
  • Direcció de propostes formatives que incorporen l'ús intensiu de les TIC, tenint en compte els factors de l'entorn de l'organització i la gestió del canvi organitzacional.

 Per a l'adquisició d'aquestes competències proposades, els objectius didàctics plantejats són els que segueixen:

  • Identificar els principals factors de canvi en la direcció i gestió d'una organització que propicien la introducció, aplicació i innovació de solucions d'e-learning.
  • Analitzar les funcions i possibles vies d'articulació de l'e-learning dintre de les diferents estructures organitzatives.
  • Descriure les instàncies i processos que conduïxen a la definició d'estratègies d'e-learning alineades amb la missió de l'organització.
  • Aprofundir sobre rol de lideratge i funcions de l'e-learning manager com agent impulsor i gestor de l'e-learning organitzatiu.
  • Elaborar un pla estratègic conduent a la implementació d'una estratègia d'e-learning.

Amunt

1. El director d'e-learning organitzatiu.

2. Reestructuració d'un departament d'eLearning en fase d'internacionalització.

3. Enquesta del professorat per planificar una estratègia d'e-learning.

4. El meu rol como a director d'e-learning.

Amunt

Material Suport
Processos institucionals de desenvolupament i de suport a la formació: la gestió del e-learning PDF
Polítiques públiques e-learning: una visió comparativa PDF
Organització i e-learning: models institucionals i de gestió PDF
Introducció a la direcció estratègica i lideratge de l'e-learning Web
Lideratge de l'e-learning a l'escola en temps de pandèmia. Més enllà de l'Educació Remota d'Emergència Web
Lideratge i pedagogia de la pandèmia Carolina de Britos Audiovisual
Lideratge i pedagogia de la pandèmia José Luis Tourón Audiovisual
MeticLab (CAT) Web

Amunt

Bates, A. and Sangrà, A. (2011). Managing Technology in Higher Education: Strategies for Transforming Teaching and Learning. San Francisco: Jossey-Bass/John Wiley & Co.

Amb base en l'examen de les pràctiques actuals en la integració de tecnologia en 25 universitats de tot el món, aquest llibre aposta per un enfocament radical en la gestió de la tecnologia en l'educació superior. Ofereix recomanacions per a la millora de la gobernanza, la planificació estratègica, la integració dels serveis administratius i d'ensenyament, la gestió dels recursos digitals i la capacitació de directors de tecnologia i administradors.

Oblinger, D. G. (2012) (ed.). Game Changers: Education and Information Technologies. Educause. https://www.educause.edu/research-and-publications/books/game-changers-education-and-information-technologies

Game Changers: Education and Information Technologies és una col·lecció de capítols i estudis de casos aportats pels presidents d'universitats i rectors, degans, professors i altres parts interessades. En ells aborden nous models d'educació amb tecnologies des de diferents perspectives: aprenentatge, ensenyament, generació de coneixements, acreditació, etc.

Young, M.D., Crow, G.M, Murphy, J., & Ogawa, R.T. (2009). Handbook of Research on the Education of School Leaders. NY: Routledge.

Patrocinat pel consell Universitari en Administració de l'Educació, aquest manual aborda en profunditat el lideratge en educació als Estats Units. Ofereix un pla per a l'enfortiment de l'educació basada en la investigació i focalitzada en els líders escolars i el seu impacte sobre la participació dels estudiants en l'aprenentatge.

Elkeles, T., Phillips, J.   (2006). The Chief Learning Officer: Driving value within a changing organization through learning and development. USA: Butterworth-Heinemann

Aquest llibre descriu com el director d'aprenentatge i l'àrea d'aprenentatge d'una organització poden agregar valor mesurable a una empresa comercial. Les persones que treballen en l'àrea d'aprenentatge corporatiu trobaran orientació en aquest llibre, i els que veuen amb escepticisme la funció de l'aprenentatge trobaran una gran varietat de raons per pensar altra vegada sobre la importancia del CLO.

Bingham, T., Conner, C., & Pink, D.H. (2010). The New Social Learning: A Guide to Transforming Organizations Through Social Media. USA: ASTD & Berrett-Koehler

És un llibre de referència en les organitzacions per entendre i aprofitar el potencial extraordinari dels mitjans socials per a l'aprenentatge en el mitjà laboral. El tema és il·lustrat amb estudis de cas que mostren com les organitzacions de tot el món han transformat els seus negocis a través dels mitjans socials.

Mehegan Smith, R. (2011). Strategic learning alignment. USA: ASTD

Aquest llibre mostra com alinear les iniciatives de formació amb l'estratègia organitzativa per garantir que la formació sigui vista com a rellevant pels empresaris i com a vital per a l'èxit de l'organització.

Foss, L. & David v. Gibson, D. (2015) (eds). The Entrepreneurial University Context and Institutional Change. NY: Routledge

Aquest llibre presenta casos detallats de deu universitats de Noruega, Finlàndia, Suècia, Regne Unit i Estats Units que han superat importants desafiaments per desenvolupar programes i activitats per comercialitzar la recerca científica, engegar programes empresarials, establir parteneriats industrials, i construir cultures i ecosistemes d'empreneduria. Les universitats són molt diverses: grans i petites; focalitzades en ensenyament o en recerca; internacionalment reconegudes o relativament noves; situades a les principals ciutats o a les regions emergents. Cada cas descriu els desafiaments superats, les accions preses i els assoliments resultants.

 

Amunt

Les activitats d'aquesta assignatura han estat dissenyades tenint en compte els continguts pràctics que s'han de treballar i les competències instrumentals que els estudiants han de desenvolupar.

En aquest sentit, s'han plantejat una sèrie d'activitats que aprofundeixen en la problemàtica identitària del rol del director d'e-learning organitzatiu. Les següents activitats situen a l'alumne en dos contextos diferents d'acompliment d'altes funcions de presa de decisions estratègiques. Aquests dos contextos diferents posen de manifest enfocaments diferents (top-down i bottom up), atenent a diferents maneres de procedir, alhora de posar de manifest elements comuns propis a l'exercici de la professió. La proposta d'aprenentatge culmina amb una activitat integradora de conceptes i experiències analitzades en el treball anterior i d'aplicació a una situació concreta i propera a la realitat de l'estudiant. Les activitats es treballaran a través d'un plantejament metodològic que promourà el treball col·laboratiu entre els estudiants, de tal forma que tinguin l'oportunitat de desenvolupar les seves capacitats de treball en equip, negociació, consens, i planificació, fonamentalment..

Les activitats que es presenten a continuació s'incorporen al calendari de l'aula per facilitar que l'estudiant pugui organitzar el seu temps amb anterioritat i pugui preveure els esforços necessaris en termes de participació i de lliurament de les tasques que es demanen.

En relació a la planificació del treball, es recomana treballar de forma contínua, evitant deixar que s'acumulin les tasques per al final de la data prevista. El treball continuat i correctament planificat facilita, d'una banda, que s'assoleixin els objectius previstos individualment, i, de l'altra, la viabilitat del treball grupal previst per a alguna de les activitats, ja que la coordinació amb els companys requereix una certa disponibilitat de temps.

Aquestes activitats pretenen situar l'estudiant davant la realitat de la direcció d'e-learning a les organitzacions. Per això, tant l'experiència prèvia de cada participant, com les aportacions de la resta de membres, així com els propis exercicis proposats, són les claus per assolir les metes plantejades.

 

Des del Programa d'Educació i TIC, treballem per prevenir la pràctica fraudulenta del plagi de dues maneres:

  1. D'una banda, informant i formant millor els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté documentació que recull alguns exemples útils per evitar el plagi: http://biblioteca.uoc.edu/ca/recursos/recurs/com-evitar-el-plagi
  1. D'altra banda, si aquesta conducta es detecta,  això comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es consideraria un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 102) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. I al mateix temps, la Normativa de drets i deures de la UOC (capítols II i III) estableix que "la còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu.

 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

El model d'avaluació de l'assignatura es basa en un model d'avaluació continuada a partir d'un seguit d'activitats relacionades entre sí organitzades en tres PACs utilitzant metodologies de treball en equip virtual. Per un correcte aprofitament de l'assignatura cal realitzar totes les pràctiques on, a partir de l'enunciat, es detallarà el què i el com realitzar-les. La no realització d'alguna d'aquestes PACs comportarà la no superació de l'assignatura.

La superació d'aquesta assignatura es basa en l'obligatorietat de:

-       El lliurament de totes i cada una les activitats d'avaluació contínua (PAC),

-       La superació de totes i cada una de les activitats d'avaluació contínua amb un mínim de C+,

-       La intervenció en les activitats col·laboratives que impliquin la utilització de qualsevol tipus d'eina de participació; debats, fòrums, blocs, wikis,...

El no lliurament d'una PAC o una valoració de "D" implica suspendre l'assignatura.
En l'avaluació de les diferents activitats de l'assignatura es tindrà en compte tant aquells elements relacionats amb respondre correctament a les demandes de cada PAC com la consecució gradual i global de les competències i habilitats expressades en els objectius de cada activitat.
El consultor de l'assignatura, en el moment de presentar cada activitat i el seu calendari de realització al Tauler de l'aula, recordarà els criteris concrets d'avaluació que se seguirà per valorar les activitats.

Amunt

Aquesta matèria no té avaluació final, per la qual cosa és obligatori realitzar i superar totes les PACS per aprovar-la.

La superació de l'assignatura s'obtindrà a través del treball en grup i individual, ia partir de l'aplicació dels següents percentatges:

Activitat 1: 20% 

Activitat 2: 30%

Activitat 3: 30%

Activitat 4: 20%

Per concloure, l'avaluació ha de ser entesa com un instrument de millora, que permeti anar més enllà dels errors i buscar nous plantejaments, en definitiva una eina més del procés d'aprenentatge i adquisició de coneixements. El seguiment, el valor qualitatiu de les intervencions i les propostes creatives, esdevenen claus.

Amunt