Auge i crisi de la modernitat (1870-1914) Codi:  M2.910    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La finalitat d'aquesta assignatura, "Auge i crisi de la modernitat (1870-1914)", és el tema dels canvis de perspectives que es produeixen a Europa en aquest període.

En aquest marc, analitzarem de manera transversal els elements vertebradors de la configuració europea de l'any 1870 (després de l'èxit de les unificacions alemanya i italiana), ressaltant l'apogeu industrial, urbanístic i tècnic, i el moment màxim de l'expansionisme mundial de la raça blanca.

Especialment tractarem les tensions i les inquietuds que van protagonitzar aquesta àrea occidental, insistint en la dialèctica entre esplendor i creixement d'una banda, i dubtes i tensions per una altra. Aquesta dialèctica ens permet llegir un debat  apassionant durant el qual es van formular les bases científiques, filosòfiques, sociològiques, artístiques i polítiques que van marcar el món, i especialment la cultura occidental, durant tot el segle XX.

De manera ressumida els punts del temari: 

1 . Una època de grans canvis estructurals . L'assalt de la tècnica i els seus efectes socials .
2 . L'acceleració demogràfica i els grans moviments de població . L'arquitectura i l'urbanisme com a resposta .
3 . L'auge de l'estatalització liberal . La decadència del liberalisme i la nacionalització de la massa . La resistència de les elits .
4 . L'imperialisme i el final d'Europa- Món. La violència moderna . Societat alegre i angoixa social .
5 . La crisi del positivisme i la revolució del vitalisme i la relativitat . L'aparició dels intel · lectuals .
6 . La literatura de l'angoixa .
7 . Una nova estètica : del modernisme, i les seves versions nacionals, a les avantguardes .

Amunt

  • Conèixer els debats historiogràfics al voltant de la història cultural
  • Desenvolupar uns plantejaments interdisciplinaris per afavorir l'estudi d'espais culturals complexos.
  • Relacionar els debats en torn als moviments socials i nacionals.
  • Valorar la importància de les identitats en les accions col·lectives
  • Familiaritzar les eines conceptuals i metodològiques de la disciplina que són necessàries per analitzar els sistemes internacionals en la cronologia analitzada. 

Amunt

Aquesta assignatura pretén aportar les darreres aportacions sobre un dels períodes clau del món contemporani i indispensable per a entendre els principals temes, el sentit del llenguatge bàsic i les representacions fonamentals de les societats que es desenvoluparan durant el segle XX. L'enfocament principal es realitzarà en bona part a partir dels pressupòsits de la coneguda com nova història cultural, combinant la dinàmica dels fets fonamentals amb les aportacions intel·lectuals, culturals i artístiques que pretenien explicar-los, justificar-los o impulsar-los. L'assignatura pot resultar de gran utilitat per a l'historiador que busca un aprofundiment amb l'estudi conjuntural, també per al periodista que necessita ordenar temes capitals de llarg abast o per al públic d'altres especialitats que busca creuar coneixements i entendre millor les claus del segle XX.

  0;       ________________________

 

Quan el 1870 varen culminar les unificacions d'Alemanya i Itàlia molta gent a Europa va pensar que s'arribava al punt culminant del gran creixement econòmic i del desenvolupament polític que havia aportat la pau Continental forjada al Congrés de Viena el 1815: s'albirava a partir d'aquí una època de prosperitat sense fi, a la que la gran expansió colonial  donava una perspectiva mundial (la "definitiva" hegemonia de la raça blanca, de "l'Europa-Món"). La "gran política" confiava sense fissures en la validesa del capitalisme i del liberalisme parlamentari, dels qui els més agosarats en buscaven la continuació intel·ligent en forma de major reformisme social o d'ampliació democràtica amb l'aplicació del sufragi universal masculí, respectivament.

Però, tot just el 1873 es començaren a disparar les alarmes en forma d'una crisi financera que afectà, com un castell de cartes, al gruix de la banca europea tot obrint un període d'incertesa econòmica. Així, doncs, s'anà consolidant una certa sensació de desconfiança respecte que el sistema capitalista pogués aportar un creixement continuat, només sotmès a petites recessions conjunturals i rectificadores. Aquest recel, a més, va ajudar a potenciar la possibilitat de que la pressió social no acabés desestabilitzant l'ordre econòmic, social i polític consolidat en les dècades anteriors: els "horrors" de la Comuna que el maig del 1871 havien afectat Paris, la primera capital continental;  la consolidació de la Internacional obrera; o l' imparable  creixement del sindicalisme, es varen veure potenciats  i prengueren un nou protagonisme en l'arrencada d'aquesta nova conjuntura plena d'incerteses.

Malgrat el dit suara hem de dir que la lectura majoritària d'aquest període que s'obria ara en la història europea es va mantenir fidel a la visió que en valorava fonamentalment els elements de progrés. Això podia justificar-se, fins un cert punt, pel fet que molts elements de crisi que anaven apareixent provenien dels efectes del gran creixement que s'anava consolidant a mesura que avançava la segona meitat del segle XIX. De fet, és significatiu que els historiadors ho tornem a identificar amb el concepte de revolució, de moment accelerat de canvi. Així, la dita Segona Revolució Industrial, la de l'acer, la química, l'electricitat o el petroli, i el seu fonament en la gran revolució científica tècnica; els canvis profunds quantitatius i qualitatius que experimenta la Revolució demogràfica, amb la radical transformació urbana que experimenta l'Europa occidental; l'abast, tot i que geogràficament desigual, de les transformacions del món rural i de les explotacions agrícoles, amb una transformació revolucionària que convertirà en marginals les explotacions tradicionals no lligades al nou mercat capitalista que s'està consolidant; o els efectes revolucionaris que tindrà la incorporació massiva al mercat mundial de les economies extraeuropees, en especial les emergents de Rússia, Japó o Estats Units i les seves respectives zones d'influència.

Aquest període ple de tensions i contradiccions que s'obria envers el 1870 va evolucionar inequívocament en un sentit d'una progressiva inestabilitat i agressivitat que portaren de manera imparable a través de la denominada crisi imperialista i els seus efectes fins a l'esclat de la Gran Guerra, l'estiu de 1914. Es tracta de quaranta-cinc anys en els que es concentren canvis tan decisius que molts historiadors els identifiquen com el final definitiu del món tradicional aristocràtic i l' infantament del període contemporani. Precisament un dels objectius del curs s'haurà de fixar en l'anàlisi de les interpretacions historiogràfiques de major relleu i significació sobre aquest moment històric de canvi, de les que algunes s'han centrat en la reflexió sobre on cal que situem la frontera entre els segles XIX i XX. Però, sigui quin sigui el punt on es posi l'èmfasi de l'anàlisi, tots els historiadors coincideixen en identificar aquests anys que van de 1870 a 1914 com un dels moments decisius de la contemporaneïtat. Recordem, a tall d'exemple, com un dels cassos més radicals va ser el de l'historiador Arno J. Mayer i la seva obra de gran impacte La persistència de l'Antic Règim: Europa fins a 1914 (any).

El curs mira de presentar des de la perspectiva interdisciplinària que potencia la denominada nova història cultural tot l'abast d'aquest moment de canvi. El focus principal el situem en l'espai europeu occidental doncs és en ell on deixaren sentir amb una major profunditat i rapidesa els canvis als que al·ludíem més amunt. De fet, aquests canvis els podríem sintetitzar dient que tothom es va haver d'adaptar a la nova societat de masses que s'estava consolidant, amb tota la tensió del canvi accelerat de les formes de produir i de viure, de la massificació i concentració urbana, o de la mundialització i ràpida desaparició de les "autarquies" locals i comarcals que portava aparellades. El vocabulari mateix va haver de canviar per adaptar-se, les ciències que avaluaven i analitzaven les transformacions (economia, sociologia, estadística, geopolítica, etc.) varen créixer en importància, o el propi estat que les havia de gestionar es va transformar soca-rel per poder fer-hi front. Hi va haver un vertader exèrcit de tècnics i especialistes que va adquirir una gran importància en aquesta conjuntura; i, sobretot, hi va haver el grup dels denominats intel·lectuals que es convertiren en la veu crítica de les societats, sobretot de les meridionals i centreeuropeus, i que varen ser els qui primer tingueren consciència de la magnitud dels canvis que s'estaven produint.

Pel que portem dit fins aquí es desprèn  que estem al davant d'una conjuntura de gran acceleració històrica que només es podrà comprendre en tota la seva profunditat creuant informació provinent de camps molt diversos, entenent alhora la dialèctica que s'exerceix entre els elements de permanència i els aspectes que estan canviant, sovint de manera que el comú de la gent no acabava d'entendre'n l'abast. Per tal de sistematitzar l'anàlisi d'aquest període i de poder escatir-ne tot el seu abast i el del nou llenguatge que s'està imposant hem dividit el curs en set grans temes:

El primer fa referència als canvis estructurals i a l'impacte social de la revolució científica i tècnica que està canviant el món de la gran producció i el de la vida quotidiana de la gent, en especial i com és evident començant  pels països occidentals desenvolupats (entre els quals i a partir del darrer quart del segle XIX ja hi figuren els Estats Units d'Amèrica i en bona part el Japó). La diversificació i concentració industrials crearan noves formes de produir (treball en cadena), i d'organitzar ("racionalitzar") el treball industrial, d'increment dels aparells de gestió i administració de les empreses, etc. alhora que provocaran grans concentracions obreres en zones industrials amb totes les conseqüències derivades (tensions, queixes, organització sindical obrera, vagues, etc., sense oblidar els atemptats i l'acció directa anarquista que tant va espantar al poder i a la societat burgesa). Aquesta nova producció va produir una gran onada de proletarització del món del treball però també la consolidació creixent de les classes mitjanes (petita burgesia) dedicades als sectors en alça de l'administració pública o privada i dels serveis. En aquest camp, finalment, caldrà analitzar la gran crisi econòmica dels anys 1873-1895 i les seves implicacions sectorials.

El segon tema, en estreta relació amb el primer, fa referència a l'acceleració demogràfica i als grans moviments de població, els quals van consolidar la gran explosió urbana que caracteritzaria ja tot el segle XX. La revolució demogràfica s'havia anat consolidant des d'un segle abans. A finals del segle XIX, però, de forma especial el creixement europeu experimentarà una acceleració espectacular que, en estreta relació amb els canvis econòmics i polítics provocaran grans desplaçaments de població, del sud cap el nord industrial, del món rural a l'urbà, de la perifèria europea cap al continent Americà, etc. A part els efectes sociològics i urbanístics, aquests desplaçaments massius de població varen originar un cúmul nou de tensions socials i fins i tot psicològiques que no tardarien a tenir greus efectes en la dinàmica política i l'equilibri del propi continent.

El tercer tema fa referència a les distintes maneres com s'organitzà el poder per a fer front a tot aquest conjunt de transformacions. L'estat liberal no intervencionista típic al segle XIX  va haver d'adaptar-se a aquests canvis, fer-los front i intervenir per a que la seva economia fos competitiva a escala interna i internacional (també  mundial en relació a l'expansió colonial). L'estat liberal es transformarà, començarà a multiplicar els organismes d'intervenció, a participar activament en el món econòmic i a multiplicar el nombre dels funcionaris (no cal dir els efectius militars). Per altra banda, davant l'emergència d'aquesta societat massificada i tensa el nou estat intervencionista es va veure en l'obligació d'uniformitzar la població (educació obligatòria, servei militar obligatori, sufragi universal masculí, etc.)  i de dotar-la d'una moralitat col·lectiva que permetés suavitzar les tensions, les concentracions humanes despersonalitzadores i els sentiments de despersonalització. Aquesta nova moralitat va ser el nacionalisme de masses, un nacionalisme que es va voler inculcar al conjunt de la població i que es va anar fent agressiu a mida que es va fer agressiva la política internacional fins a l'esclat de la crisi imperialista (en la seva fase àlgida entre 1895 i 1905). No cal dir que les elits van voler reaccionar i adaptar-se a aquests canvis amb propostes elitistes i tècniques,

El quart tema  es centra en l'esclat de la denominada crisi imperialista, una crisi de la que ens interessen especialment les seves repercussions en les metròpolis, començant per la forma dramàtica amb que feu augmentar les distàncies entre les potències europees i com va tensar les relacions internacionals, que en un in crescendo imparable desembocarien en la Primera Guerra Mundial. Hi ha un aspecte d'aquesta crisi que ens interessa especialment per les seves repercussions futures. Es tracta de l'esclat de la violència moderna: una violència que es va manifestar primerament en el món colonial i en les relacions socials (violència anarquista, per exemple) però que mica en mica va anar sent exercida pels aparells dels estats i que acabaria afectant la vida pública i política europea (sense ella no s'entendria l'ascens dels feixismes i el debilitament del parlamentarisme).

El cinquè tema, igual que el sisè i el setè es centren en el reflex de la crisi de finals del segle XIX i principis del segle XX en el camp del pensament, de l'assaig científic, de la literatura i de  les manifestacions estètiques. En aquesta reflexió general i introductòria hem de referir-nos a dos aspectes generals de gran repercussió: el primer fa referència a la crisi del pensament positivista hegemònic a la segona meitat del segle XIX, ja sigui en el camp científic com en l'humanístic i que en el camp literari i estètic va acabar amb l'academicisme o amb el realisme, i amb l'aparició del subjectivisme, del vitalisme o del relativisme i de l'evolució que portarà de l' impressionisme a les avantguardes; el segon aspecte es refereix a l'emergència de l'intel·lectual en l'esfera pública, un personatge que amb el seu carisma personal i a través de plataformes noves com els diaris i les revistes de gran tiratge opinaran sobre aspectes de relleu i es convertiran en la consciència crítica de la societat. Mica en mica, el compromís d'aquest intel·lectual amb la vida política l'anirà subordinant a les ideologies i les estratègies concretes, amb l'aparició de la  nova figura de l'intel·lectual doctrinari i militant.

 

Amunt

DOSSIER ELECTRÒNIC 

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt