Poesia catalana: Estètica i subjectivitat Codi:  M3.406    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura. Us servirà per planificar la matrícula (consulteu si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del Campus Més UOC / La Universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Més enllà del plantejament cronològic o estilístic que ha estat habitual a l'hora de tractar acadèmicament la poesia catalana, l'assignatura s'hi acosta des d'una òptica "temàtica", adequada en el context d'un Màster d'Estudis Catalans. L'assignatura s'organitza en quatre blocs, cada un dels quals respon a un motiu que ha estat present de manera significativa en la poesia catalana ("nostàlgia de la naturalesa", "exili i resistència", "norma i antinorma" i "el poeta i el sagrat") i que, alhora, és un element rellevant a l'hora d'establir els perfils de la realitat cultural catalana. L'aprofundiment en el tractament que ha fet la poesia catalana de cada una d'aquestes qüestions es farà a partir d'una selecció de poemes representatius, acompanyats d'una selecció de textos de crítica literària. Val a dir que la selecció de textos (tant els poemes com els textos "teòrics") respon sobretot a la seva idoneïtat per construir un fil argumental entorn de cada un d'aquests eixos temàtics. Dit d'una altra manera: la selecció proposada no pretén establir cap cànon, i s'hi troben textos coneguts i habituals a les antologies i textos que no ho són. Tot plegat forma una tria prou original, diferent de les habituals, raó per la qual no hem pogut adquirir cap de les antologies més o menys clàssiques que hi ha al mercat.

El marc temporal de la matèria és bàsicament el que va des de la Renaixença fins a l'acualitat, amb algun text medieval que serveix de referència indispensable, i amb un especial afany perquè també s'hi trobi l'obra de poetes estrictament contemporanis. No cal dir que entenem per "poesia catalana" la que es fa a tots els territoris de parla catalana: la selecció proposada, de fet, està atenta a la presència del conjunt del territori.

Amunt

Es tracta d'una assignatura optativa del Màster d'Estudis Catalans, a la qual poden optar els alumnes que vulguin aprofundir en l'especial reflex que tenen en la poesia aspectes centrals de la cultura catalana.

Amunt

L'assignatura no requereix coneixents previs més enllà dels que es demanen, en general, per cursar el Màster d'Estudis Catalans. Requereix, en tot cas, bona competència lectora, i serà cursada amb més aprofitament com més familiaritat tingui l'estudiant amb la poesia.

 

Amunt

 

Al final del semestre s'espera que l'estudiant sigui capaç de: 

  1. Relacionar l'obra dels poetes catalans contemporanis amb els principals trets de la cultura catalana dels últims dos segles.
  2. Llegir textos poètics, reconeixent l'especificitat de la poesia com a gènere literari, i la singularitat de la seva aportació a la cultura catalana.
  3. Llegir de forma transversal llibres i autors de forma que s'estableixin vincles (o divergències) mén enllà de les coincidències i les perioditzacions històriques.
  4.  Identificar i analitzar les principals tensions subjacents en la lírica catalana contemporània, entesa també com a gènere emblemàtic de la literatura i la cultura catalanes.
  5. Relacionar l'análisi de la poesia catalana amb discursos teòrics i filosòfics sobre la identitat i el subjecte, i amb altres aspectes rellevants de la cultura.

 

Amunt

Unitat 1. Nostàlgia de la naturalesa

Unitat 2. Exili i resistència

Unitat 3. Norma i antinorma

Unitat 4. El poeta i el sagrat

 

1. Nostàlgia de la naturalesa: distintes aproximacions, a partir de la sensibilitat romàntica de Maragall i de l'òptica "arcàdica" de l'Escola Mallorquina, a la naturalesa com a objecte privilegiat de la poesia.

Lectura de poemes de:

Miquel Costa i Llobera

Joan Alcover

Joan Maragall

Josep Carner

Josep Sebastià Pons

Maria Antònia Salvà

Marià Villangómez

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Joan Vinyoli

Gabriel Ferrater

Josep Maria Llompart

Narcís Comadira

Perejaume

Jordi Llavina

Lectura de textos teòrics de Pere Ballart i Josep Maria Llompart.

 

2. Exili i resistència: diferents manifestacions del caràcter "civil" de la poesia, amb èmfasi especial al paper de la poesia durant els temps de repressió a la llengua catalana, i a la relació entre poesia, resistència i exili. La poesia com a veu de la col·lectivitat.

Lectura de poemes de:

Bonaventura Carles Aribau

Marià Aguiló

Jacint Verdaguer

Joan Maragall

Josep Carner

Carles Riba

Joan Oliver

Màrius Torres

Salvador Espriu

Vicent Andrés Estellés

Miquel Martí i Pol

Enric Casassas

Marc Granell

Lectura de textos teòrics de Jordi Julià, Jaume Subirana i Josep-Anton Fernández.

 

3. Norma i antinorma: a partir de la dialèctica entre Modernisme i Noucentisme, seguiment de la dualitat entre la poesia com a "ordre" i la poesia com a trencament del discurs. Manifestacions poètiques d'avantguarda i experimentació.

Lectura de poemes de:

Miquel Costa i Llobera

Jaume Bofill i Mates

Josep Carner

Josep Maria López Picó

Josep Vicenç Foix

Josep Maria Junoy

Joan Salvat Papasseit

Joan Brossa

Carles H. Mor

Enric Casassas

Víctor Sunyol

Lectura de textos teòrics d'Eugeni d'Ors, Joan Salvat Papasseit i Octavio Paz.

 

4. El poeta i el sagrat. Seguiment de la tradició catalana dels "cants espirituals", a partir d'Ausiàs March. Poesia sobre la religiositat o el sagrat, amb lectura dels poetes que han fet de la poesia el vehicle d'un espiritualitat viscuda de manera singular.

Lectura de poemes de:

Ausiàs March

Jacint Verdaguer

Joan Maragall

Josep Carner

Joan Oliver

Màrius Torres

Salvador Espriu

Joan Vinyoli

Josep Palau i Fabre

Blai Bonet

Màrius Sampere

Bartomeu Fiol

Antoni Ferrer i Perales

Maria-Mercè Marçal

David Jou

Dolors Miquel

Lectura de textos teòrics de: Sam Abrams, Damià Roure, Jaume Subirana, Carles Torner i Fina Llorca.

Amunt

Material Suport
Poesia catalana: Estètica i subjectivitat PDF
Poesia catalana: Estètica i subjectivitat Web

Amunt

La utilització d'un blog forma part del disseny de l'assignatura, tal com s'indica a l'apartat "Metodologia", i com s'anirà indicant als estudiants en el decurs de l'assignatura. Aquest blog podrà no fer-se en funció del nombre d'alumnes.

Amunt

Selecció bibliogràfica:

 

Sam ABRAMS. Cants espirituals catalans. Barcelona: Fundació Joan Maragall, 2001.

Amado ALONSO. Materia y forma en poesía. Madrid: Gredos, 1977.

Pere BALLART. El contorn del poema. Barcelona: Quaderns Crema, 1998.

Pere BALLART. La veu cantant. Lleida: Pagès Editors, 2011.

Joan FERRATÉ. Dinámica de la poesía. Barcelona: Seix Barral, 1982.

Roman JAKOBSON. Lingüística i poètica. Madrid: Cátedra, 1988

Jordi JULIÀ. Poètica de l'exili. Palma: Lleonard Muntaner, 2011.

Joan MARAGALL. Elogi de la paraula i altres assaigs. Barcelona: Edicions 62 (Millor Obres de la Literatura Catalana), 1978.

Salavador OLIVA. Introducció a la mètrica. Barcelona: Quaderns Crema, 1988.

Dolors OLLER. La construcció del sentit. Barcelona: Empúries, 1986.

Dolors OLLER. Accions i intencions. Barcelona: Empúries, 2010.

Octavio PAZ. El arco y la lira. México: Fondo de Cultura Económica, 1981.

Octavio PAZ. Los hijos del limo. Barcelona: Seix Barral, 1974.

ROURE, J. SUBIRANA i C. TORNER. Poesia i transcendència en Josep Carner, Màrius Torres i Salvador Espriu. Barcelona: Fundació Joan Maragall, 1995.

María ZAMBRANO. Filosofía y poesía.  México: Fondo de Cultura Económica, 1987.

 

 

Selecció de llocs web d'interès:

 

- La web de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) compta amb un apartat de pàgines d'autors, en què es pot trobar informació (resum biogràfic, antologia de textos, selecció d'articles sobre l'autor) de la major part dels poetes estudiats: http://www.escriptors.cat/?q=autors

 

- La web Lletra (UOC) també té un apartat de "noms propis" amb excel·lents perfils sobre la major parts dels poetes estudiats: http://lletra.uoc.edu/ca/noms-propis

 

- "Música de poetes". Un exhaustiu recull de poesia catalana que ha estat musicada: http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici

 

- Poetàrium. Web interactiu amb videos de poetes que llegeixen i comenten els seus poemes: http://poetarium.llull.cat/poetarium/index.cfm

 

- Selecció de poesia catalana de Lletra (UOC): http://lletra.uoc.edu/especials/folch/

 

- Mag Poesia (Pàgina feta per Magisteri Poesia, a Palma), amb una amplíssima selecció de poemes: http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/

Amunt

Els estudiants tindran als materials de l'assignatura la selecció dels poemes escollits i un text interpretatiu preparat pel consultor, i tindran disponibles a l'aula els textos teòrics que acompanyen els poemes de cada bloc.

Al mateix temps, s'obrirà un blog de l'assignatura, en què el consultor hi anirà penjant poemes (o pintura, o música, o breus textos teòrics, etc) relacionats amb cada bloc i que els alumnes hauran de comentar (de manera breu) en relació al contingut del bloc corresponent. Per a cada bloc, es poden preveure, orientativament, tres o quatre entrades al blog.

Per a cada Unitat, o bloc de contingut de l'assignatura, a l'alumne se li demanarà que faci una lectura d'un poema, que podrà elegir d'entre els que formen part de la seva selecció, o també, prèvia consulta amb el consultor, triar-ne un que no en forma part.

Finalment, se li demanarà que elabori un treball més llarg, que pot consistir en la lectura de l'obra d'un autor o d'un dels seus reculls, en la comparació entre dos poetes, o en la comparació entre l'obra d'un poeta i altres manifestacions artístiques o culturals (assaig, filosofia, etc). El contingut del text haurà de tenir relació amb un dels quatre blocs de continguts en què es divideix l'assignatura.

Segons el desenvolupament del curs, aquest treball final podrà consistir en la recopilació, adequadament modificada segons les indicacions del consultor, de les quatre lectures de poemes fetes amb anterioritat.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir d'una activitat d'avaluació. La nota de l'activitat esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació és: AC per extinció.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

Per aprovar l'assignatura cal haver presentat totes les PAC. Els percentatges de la nota final que corresponen a cadascuna són els següents:

 

PACs 1, 2, 3 i 4 (cada una): 15%

PAC 5: 40%

Amunt

La nota final de l'assignatura és la nota d'AC.

 

Lliurament de les PACs

Tot i que podeu lliurar els vostres treballs en format PDF, us agrairem que ens els envieu com a document de Word (.doc) o de Libre Office (.odt), ja que d'aquesta manera serà més fàcil escriure-hi comentaris. En els vostres treballs heu d'usar Times New Roman 12 pt, a un espai i mig, i amb marges de 2 cm a cada banda. Les pàgines del document han d'estar numerades.

A l'encapçalament del document ha de figurar la següent informació:

  • el vostre nom i cognoms,
  • el nom de l'assignatura,
  • el número de l'activitat d'avaluació continuada a què correspon.

Per a les citacions, notes i bibliografia, s'ha de fer servir l'estil de citació de la UOC (http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html). Les notes a peu de pàgina s'han de reduir al mínim imprescindible. No es faran servir notes a final del document. El rigor i la qualitat de l'expressió escrita són aspectes molt importants. En cas de dubte, es recomana vivament consultar la pàgina dels serveis lingüístics de la UOC: http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/criteris.html.

Heu d'enviar els vostres treballs des de la bústia de Lliurament d'activitats. El nom del document es formarà de la següent manera:

primera part de la vostra adreça de correu + número de la PAC + extensió del fitxer

Així doncs, la PAC3 de la Montserrat Roig tindrà el següent nom: mroig03.doc

En tots els casos, no us oblideu de posar el títol de l'exercici i el vostre nom sencer a dins del document.

 

Domini de la llengua escrita

Un dels aspectes fonamentals de l'avaluació continuada és el domini de la llengua escrita. L'estudiant que no tingui un domini adequat de la gramàtica, l'ortografia i la redacció de textos acadèmics no podrà superar l'assignatura. Així i tot, hi pot haver estudiants que hagin après el català com a llengua estrangera i que no en tinguin un domini igual que els que tenen el català com a llengua inicial. En aquests casos el consultor, el tutor i el professor responsable proporcionaran als estudiants tota l'ajuda i la informació que necessitin per posar-se al nivell de la resta d'estudiants i es valorarà molt el seu esforç i progressió.

 


Plagi i còpia

El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:

  1. a)      de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
  2. b)      de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: 

  • D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries, que es treballa i s'avalua específicament al llarg del màster. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi: http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc
  • D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. La Normativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.

Finalment, cal fer notar que és indispensable que els estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica obtinguin prèviament el consentiment del consultor, ja que, en cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original.

Amunt