Centre i perifèria del món antic Codi:  M3.703    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

El centre no és pas un concepte geogràfic . El centre és més be un terme relatiu. Per definir el centre hem d'acordar un context de coordenades. Tindrem el centre quan establim amb claredat un espai més o menys delimitat, dins del qual podrem concretar, encara que sigui de forma imaginària o relativa, les seves fronteres, i marcar en ell el punt que considerem central.

Igualment, és a partir d'aquests límits o fronteres que s'estableix la Perifèria. La Perifèria podria estar definida com tot allò que està molt allunyat del centre, ja sigui a dins o fora dels marges de la referència en el espai segons l'haguem acotat.

Més allà, però, dels punts de referència establerts a partir de paràmetres descrits mitjançant l'espai, la relació entre centre i perifèria es constitueix també a partir de la construcció d'identitats. D'aquesta forma, el Centre és una marca conceptual d'allò que resulti propi: al Centre, per exemple, sol haver un Nosaltres. En canvi, a la perifèria s'estableixen aquells que no som nosaltres: els Altres. Podríem fins i tot fer una classificació de la distancia entre el centre i la perifèria i entendre-la com la gradació de composició de diferències entre el Nosaltres del Centre i els Altres de la perifèria. La relació, doncs, entre Centre i Perifèria s'estructura no ja com una qüestió d'espai, sinó d'identitats, mitjançant la construcció de l'alteritat.

A l'antiguitat, l'estudi dels discursos d'alteritat desenvolupats per les cultures, i en especial per les cultures que ara considerem "centrals", o dominants, com ara els grecs i els romans, donen una preuada informació no només sobre els altres pobles del món antic sinó també sobre la idea que les cultures del Centre tenien sobre ells mateixos i les formes d'estructuració de la seva pròpia identitat a partir de la descripció d'antagonismes. Igualment, però, en l'anàlisi dels eixos Centre-Perifèria serà interessant entendre la idea de geografia i de l'espai que els antics tenien, en especial en relació amb el Mediterrani, i el valor del viatge com experiència de coneixement de les realitats físiques i mítiques. Per últim, valorarem la utilitat de models teòrics, com ara el sistema món, i la validesa o no d'aquests per conèixer el món antic en la seva construcció d'identitats.

Amunt

L'assignatura forma part del conjunt d'assignatures obligatòries del Màster. És per aquest motiu que procurarem evitar en la mesura del posible establir un marc de referencia que estigui només marcat per l'experiència histórica de Grècia i Roma, i incloure al llarg del semestre també exemples d'experiències del àmbit del Pròxim Orient Antic, malgrat que cal advertir que la natura i abundancia de les fonts grecollatines resulte més fácil de consultar i per tant será en tot moment un eix de pes.

Si be, com deiem en la descripció, aquesta no és una asignatura que es pugui considerar estrictament geográfica, si que comparteix aspectos amb altres assignatures del programa del màster. En especial, l'assignatura "Factors Geogràfics i Econòmics en la interpretació histórica" te punts evidents de contacte, i per aquesta raó proposem un enfocament molt distant de la interpretació de les relacions centre-periferia en un eix de tipus històric, i més en un eix de tipus literari, distanciant-nos així de la materia relacionada amb les qüestions socioeconòmiques i apropant-nos a la historia de les mentalitats.

Amunt

L'assignatura està projectada essencialment a les activitats relacionades amb el món acadèmic i de recerca. D'aquesta forma, el fet de cursar l'assignatura permetrà als alumnes una aproximació aplicada a la metodologia específica dels estudis sobre el món antic a partir de l'anàlisi de fonts d'informació diverses, que de vegades resulten força complexes d'interpretar, i sobre tot, d'encabir en el seu panorama i context històric-cultural.  

Amunt

Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau (o llicenciatura) en diferents especialitats o des de l'experiència professional.

Amunt

Al finalitzar aquesta matèria l'estudiant ha de ser capaç de:

- Comprendre i aplicar els marcs teòrics relacionats amb la interpretació de les relacions polítiques, socials, econòmiques i culturals dins del flux d'intercanvis i concepció espacial de les cultures antigues.
- Interpretar els moviments de població, objectes i conceptes al llarg de l'historia del món antic, en el context de la Mediterrània.
- Gestionar informació diversa derivada de les fonts documentals i arqueològiques per poder crear estudis de casos amb l'objectiu d'explicar sistemes d'interacció entre centre i perifèria en el marc de les cultures de l'antiguitat.
- Analitzar la complexitat conceptual de la descripció de l'espai geogràfic i les seves implicacions etnocèntriques, i sovint imperialistes, de les societats del món antic.
- Aplicar els models basats en la teoria centre-perifèria para analitzar les estructures geopolítiques del món antic.

 

Per altre banda, els principals objectius i resultats relacionats amb l'assignatura són: 

CB3: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, essent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.

CB4: Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions - i els seus coneixements i raons darreres que les sustenten - a públics especialitzats i no especialitzats de una forma clara i sense ambigüitats.

CT1: Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de natura complexa.

CT5: Cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, incloent el us de les TIC.

CE3: Analitzar críticament textos de diversa índole (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, científic-tècniques, etc.), objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionades amb l'antiguitat.

CE4: Comprendre i interpretar el patrimoni històric-arqueològic com document històric. 

 

Amunt

L'entorn geogràfic de la Mediterrània ha suposat un marc d'intercanvi i comunicació. No obstant això, l'àmplia diversitat d'espais i cultures que reuneix, mereix una atenció detallada que faciliti comprendre no tan sols l' ubicació i condicionants del naixement de determinades societats històriques al llarg de l'antiguitat, sinó també els mecanismes d'interacció a distancia entre pobles. Així mateix, les dependencies econòmiques, que motivaran influències fonamentals entre cultures, s'han d'analitzar  tan a nivell cultural, mitjançant l'estudi dels conceptes geogràfics de les cultures del món antic, com també polític, a partir del naixement de sistemes imperialistes.

- Perifèries a l'imaginari cultural de l'antiguitat.

- Etnografia, espai i justificacions de conquesta.

- Geografia històrica de la Mediterrània antiga.

- Mentalitat geogràfica de les cultures antigues.

- Dependències i intercanvis econòmics i culturals.

- Recursos, contactes i trobades de pobles.

 

Mòdul 1

Definint identitats perifèriques al Mediterrani antic.

Al llarg de la història antiga, els diferents autors de diverses cultures, amb paràmetres conceptuals diversos, van dur a terme descripcions més o menys detallades dels pobles amb qui tenien relació. Dins d'aquests pobles, ens interessa conèixer la forma en la que, quan més s'allunya la perspectiva, quan més distant es troba un poble o una cultura d'aquella que està produint la descripció, més s'intensifica la diferència entre tots dos pobles, aquell en el que sorgeix la descripció i aquell que protagonitza la descripció. Aquests relats de caire sovint etnogràfic ens ajuden a entendre el eix principal de funcionament de les relacions centre-perifèria, aprofundint en els processos de creació d'identitats pròpies (la del poble que descriu) a partir d'oposicions i antagonismes, fins al punt que sovint ens resulta difícil entendre o fins i tot validar els relats sobre els pobles perifèrics que aquestes descripcions ens subministren si no és a partir del seu anàlisi en tant que descripció d'allò que és propi però exposat en negatiu. D'aquesta forma, la intenció final dels autors antics amb aquestes descripcions de pobles llunyans, que serveixen per identificar alteritats, persegueixen més la autodefinició (i autojustificació) que no pas la comprensió de la diferència. Igualment, peró, aquestes descripcions tenen altres utilitats, que tractarem de revisar i comprendre en cada cas, segons els propis interessos de cada estudiant.

Continguts del Mòdul 1

Aquest mòdul inclou els següents continguts del pla docent:

a) Perifèries a l'imaginari cultural de l'antiguitat.

b) Etnografia, espai i justificacions de conquesta.

PAC 1

El mòdul s'avaluarà mitjançant l'elaboració col·lectiva d'un blog (que coordinarà el consultor) en el que s'aniran penjant gradualment (en funció de la seva recepció per part del consultor dins del període especificat) reculls de fonts que serveixin de demostració o de cas d'estudi de descripcions de pobles llunyans o perifèrics a l'Antiguitat. Cada alumne haurà de cercar al llarg del corpus de fonts antigues descripcions de pobles antics amb costums rares o fora del comú i que ocupin espais geogràfics perifèrics, marginals o fins i tot fantàstics. Un cop feta aquesta cerca, enviarà el text triat al consultor, que la penjarà com entrada al blog. Es preveu un mínim d'un text d'una font antiga sobre una descripció d'un poble antic per alumne.

Un cop finalitzat el període d'entrega, i a partir de que totes les aportacions estiguin entrades al blog, durant 5 dies s'obrirà una fase on cada estudiant haurà de comentar els treballs dels companys (mínim d'un comentari per alumne), valorant en el text de la font que configura l'entrada qüestions com ara finalitat del text, context històric en el que es desenvolupa la descripció exposada, intenció possible o potencial de l'autor, veracitat possible o no de la informació sobre els costums dels pobles exposada en la descripció, etc... Partirem d'una primera entrada, com és la de la descripció del poble dels Galaics, tal i com apareix a Estrabó i és analitzada en el article del prof. Bermejo Barrera, que teniu disponible com a recurs a l'aula.

Aquesta avaluació aportarà el 33% de la nota final.

 

Mòdul 2

El viatge a l'antiguitat.

Les relacions entre centre-perifèria no només s'articulen a partir de la descripció d'dentitats i alteritats, o de costums semblants o diferents, sinó també a partir de la concepció que els antics tenen del viatge, i per tant, també del món. En aquest sentit, ens centrarem essencialment en aquest mòdul de la qüestió de la geografia i de la noció del món que els antics tenien. El viatge i la seva concepció a l'antiguitat ens permetran abandonar les nostres pròpies certeses geogràfiques modernes per tal d'entendre com els antics pensaven que era el mediterrani, i el món en general, i quines àrees existien, encara que fossin d'una forma màgica o fins i tot mítica, i malgrat això, eran igualment considerades reals.

L'objectiu d'aquest mòdul és entendre amb detall la tipologia de les descripcions i de les mentalitats antigues a l'entorn de l'espai. Per això, revisarem obres, conceptes i experiències de viatges i grans periples a l'antiguitat, així com les concepcions a l'entorn de mapes i cartografies que, malgrat tot, de vegades resultaven força hipotètiques, i sovint tenien també una intenció que anava més allà de la geografia, com era la justificació geopolítica o fins i tot la reflexió filosòfica i moral de les societats humanes.

Continguts del Mòdul 2

Aquest mòdul inclou els següents continguts del pla docent:

a) Geografia històrica de la Mediterrània antiga.

b) Mentalitat geogràfica de les cultures antigues.

PAC 2

Seguint la intenció de discussió de resultats que s'iniciava en els període de comentaris a les entrades del blog de la PAC 1, la segona PAC s'articularà també a partir de la discussió i conversa de diversos conceptes relatius als viatges reals i ficticis i les teories geogràfiques antigues. En aquest sentit, es preveu que a partir de les lectures recomanades durant el període de treball del mòdul, els alumnes puguin dur a terme una discussió en format debat raonada i crítica, complexa, mitjançant la qual es plantegin preguntes i respostes possibles (que potser no sempre seran correctes, però si han d'estar sempre ben raonades i argumentades, fonamentades  per lectures i dades) a una sèrie de propostes temàtiques sobre les quals versarà el debat.

El debat contarà a més a més, durant la seva fase inicial, amb la presència d'un especialista de renom internacional sobre la qüestió del viatge, amb el qual els alumnes podran parlar, comentar i discutir les seves opinions, dubtes o qüestions a partir dels documents i lectures que conformen els materials d'aquest mòdul.

Finalitzat el període de debat, es demanarà als/les estudiants que elaborin un breu "paper" recollint d'una banda les principals idees o eixos sobre els que ha versat la discussió, així com una reflexió pròpia sobre els continguts debatuts i, per últim, un comentari crític de les aportacions tant pròpies com dels companys valorant la utilitat que aquestes han pogut tenir de forma efectiva per entendre el procés temàtic del viatge tal i com ha estat enfocat al llarg del mòdul.

 

Mòdul 3

El Sistema Món a la Mediterrània antiga.

Un cop conegudes tant les realitats etnogràfiques i descripcions de perifèries com els conceptes geogràfics i les idees sobre els viatges, podem encarar definitivament la necessitat d'entendre els eixos de relació entre centre i perifèria al món antic d'una forma orgànica. En aquest sentit, aquest tercer mòdul es centrarà en l'anàlisi de les hipòtesis, teories de fonamentaria i experiències d'aplicació del anomenat "Sistema Món" a l'antiguitat, un marc interpretatiu que si be ha rebut moltes crítiques també ens resultarà d'utilitat, sobre tot com a concepte de reflexió, per tal de posar en qüestió tots els paràmetres que conformen el conjunt de matèries analitzables a l'hora d'entendre les relacions centre-perifèria al món mediterrani de l'Antiguitat.

Continguts del Mòdul 3

Aquest mòdul inclou els següents continguts del pla docent:

a) Dependències i intercanvis econòmics i culturals.

b) Recursos, contactes i trobades de pobles.

PAC 3

Per tal d'assolir la comprensió dels fonaments teòrics i interpretatius del Sistema Món en les seves aplicacions a la Mediterrània antiga, i a partir de les lectures recomanades dins del mòdul, desenvoluparem a nivell col·lectiu un workshop o minicongrés intern en el qual cada estudiant proposarà inicialment un tema sobre el qual durà a terme una dissertació relacionada amb el àmbit teòric del Sistema Món a l'Antiguitat o amb una aplicació a cas concret d'estudi, i les capacitats d'aplicació d'aquest model interpretatiu o les seves mancances. Un cop rebudes totes les propostes, en la data establerta, es penjarà el programa definitiu del workshop intern. A partir de llavors, els alumnes tindran un periode de temps per tal de poder preparar la seva intervenció, que haurà de ser en format video, en la que presentaran una ponència sobre el tema triat, d'una durada màxima de 20 minuts. En la data senyalada, tots els vídeos hauran d'estar disponibles (mitjançant l'eina langblog disponible a l'aula). Finalment, en la data final d'entrega de resultats, els/les estudiants han d'entregar un document en format word amb la dissertació de la seva ponència, així com també las possibles modificacions o reflexions proposades al llarg del workshop en els comentaris (opcionals) que la resta de participants a l'aula o el docent hagin fet a la presentació en vídeo de cada ponència.

 

Pla de Treball i dates clau

 

Títol

Inici / Enunciat

Lliurament

Solució

Qualificació

Definint identitats perifèriques

al Mediterrani antic.

 

24/03/2014

Entrada blog:

27 /04/2014

Comentaris:

Del 27/04 al 2/05

3/05/2014

07/05/2014

El viatge a l'Antiguitat

05/05/2014

Debat:

29/05/2014 al 02/06/2014

Paper:  08/06/2014

09/06/2014

13/06/2014

Sistema Món a la Mediterrània antiga

9/06/2014

Comuniació vídeo- Langblog: Del 1 al 6/07/2014

Comuniació escrita: del 7 al 12/07/2014

13/07/2014

15/072014

 

 

 

 

Qui som

19/03/2014

23/03/2014

 

Amunt

L'assignatura disposa de tres tipus de materials d'aprenentatge:

- Els missatges, documents explicatius i els aclariments que vagi fent el docent mitjançant el taulell de l'aula, on es presentaran els continguts continguts fonamentals de cada un dels tres mòduls, que l'alumne/a haurà d'anar treballant.

- Aquests missatges es complementen amb els Documents acadèmics que estan en accés en format virtual a l'aula, com a recurs, que han de ser treballats per l'alumne/a i que s'aniran explicant de cara a entendre i processar correctament els requeriments de cada una de les PACs en les que es divideix la formació d'aquesta assignatura i que condueixen a l'aprenentatge i assoliment de les competències associades.

-Xarxa, vídeos i altres materials.

Les noticies, novetats i informació relacionada amb possibles activitats culturals complementàries s'aniran penjant al Fòrum de noticies.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt