Metodologies qualitatives per a la interpretació històrica Codi:  M3.714    :  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels materials de què disposa l'assignatura   Materials i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquest mòdul pretén introduir als estudiants dins dels mètodes de recerca de tipus qualitatiu en història antiga. A les últimes dècades, la metodologia qualitativa ha experimentat una acceptació creixent en tots els camps de les ciències humanes i socials i el camp de la història no n'és una excepció. Com veurem, la història comparteix amb altres disciplines, com l'antropologia o la sociologia, enfocaments i mètodes d'investigació que proporcionen diferents formes d'aproximar-se al coneixement del passat. Reflexionar sobre la metodologia és necessari si volem iniciar-nos en la recerca, reconèixer els instruments i les problemàtiques de la pràctica de la història i saber utilitzar les seves eines analítiques. En aquesta assignatura reflexionarem sobre la perspectiva qualitativa com a forma de saber i com a mètode, donant algunes pautes per poder aplicar-la a una recerca pròpia.

Amunt

Aquesta assignatura està enfocada per a tots aquells alumnes que desitgin continuar l'orientació de recerca dins del màster. En aquest sentit, començar una tasca de recerca profunditzada sobre algun aspecte del món mediterrani antic implica disposar d'una perspectiva metodològica àmplia que permeti afrontar amb garanties qualsevol de les problemàtiques amb les que ens podem trobar. Per això, resulta fonamental un coneixement de les metodologies qualitatives d'investigació, les quals, tot i que a vegades no en som conscients, formen part de forma directa d'alguns dels principals mètodes dels que disposem per aproximar-nos a l'Antiguitat, com per exemple l'anàlisi de textos o d'imatges.

Amunt

Com estem davant d'una assignatura vinculada directament amb l'orientació de recerca, la seva projecció se centra principalment en les àrees professionals que s'hi relacionen, principalment el món acadèmic. A la vegada, però, també pot resultar interessant i útil per aquells que es vulguin dedicar al món de la gestió cultural i del patrimoni.

Amunt

És recomanable tenir uns certs coneixements previs sobre les cultures i pobles del món mediterrani antic per tal de poder seguir el desenvolupament de l'assignatura. Aquests, però, poden ser bàsics i es poden haver obtingut tant en la llicenciatura/grau previs com en les pròpies altres assignatures del màster.

Amunt

En el marc de l'assignatura, els objectius plantejats són els següents:

 

- CONÈIXER l'abast i les limitacions dels diferents enfocaments i mètodes d'interpretació culturals de les dades i documents històrico-arqueològics.

- CONSTRUIR un marc d'anàlisi crític, reflexiu i interpretatiu sobre les diferents realitats culturals del món antic.

- IDENTIFICAR les diferents aproximacions d'interpretació culturals i tècniques d'anàlisi procedents de la història, història de l'art i de l'antropologia.

- FORMULAR PREGUNTES DE RECERCA que tinguin en compte la complexitat de la comprensió de les realitats de l'antiguitat mediterrània des de la perspectiva de l'experiència històrica i la vida quotidiana.

- SABER APLICAR al disseny de la recerca històrica o arqueològica l'enfocament metodològic qualitatiu. 

 

Pel que fa a les competències bàsiques i generals, es defineixen les següents:

CG1: Dissenyar, planificar i executar la tasca acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma i en els terminis previstos, a partir de la familiaritat i el domini de les metodologies i tècniques pròpies de les disciplines humanístiques, sabent discernir i aplicar els mètodes més rellevants al treball empíric que es dugui a terme, i presentar els resultats de la investigació amb originalitat, coherència i claredat.

CG2: Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades.


Pel que fa a les competències transversals i específiques, podem parlar de les següents:

CT1: Analitzar i interpretar materials (dades, textos, objectes o imatges) de naturalesa complexa.

CT5: Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts arqueològiques i documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

CE3: Analitzar críticament textos de diversa índole (literaris, crítics, filosòfics, historiogràfics, cientificotècnics, etc.), Objectes, imatges, discursos, fenòmens i pràctiques culturals relacionats amb l'antiguitat.

CE4: Comprendre i interpretar el patrimoni historicoarqueològic com a document històric.

 

 

Amunt

Hem dividit l'assignatura en dos grans apartats. El primer se centra en la definició dels mètodes qualitatius i els seus usos i problemàtiques dins de les ciències socials i humanes. Consisteix en una introducció bàsica a la matèria on intentarem obtenir una visió precisa dels límits en els que ens mourem durant tota l'assignatura; però també servirà com a reflexió general sobre la nostra forma de visualitzar i apropar-nos al passat, amb totes els problemes i "trampes" que trobem en fer-ho.

 

 El segon mòdul explora la definició d'aquests mètodes en relació amb la història antiga. Per a fer-ho, farem un repàs de la historiografia de la "perspectiva qualitativa" dins de la història, per poder comprendre com i per què, a dia d'avui, existeixen multiplicitat d'estudis sobre el món antic analitzats des de l'enfocament qualitatiu. Posteriorment veurem com es pot aplicar aquesta perspectiva en relació amb les principals formes d'aproximar-nos a la història antiga: la cultura material, la cultura textual i la cultura visual.

 

Per a complementar aquest mòdul introductori, s'ofereixen quatre estudis de cas com a exemples orientatius sobre l'aplicació de l'enfocament qualitatiu a l'estudi de les cultures.

 

Mòdul 1: Introducció als mètodes qualitatius dins les ciències humanes

1.1 Les preguntes qualitatives

1.2 Les trampes epistemològiques

Mòdul 2: La interpretació qualitativa en història antiga

2.1 Historiografia dels mètodes qualitatius en història antiga

2.2 L'aplicació dels mètodes qualitatius en història antiga

2.2.1 L'estudi de la cultura material

2.2.2 L'estudi de la cultura visual

2.2.3 L'estudi de la cultura textual

Amunt

Tipologia documental PDF
El conjunt familiar de Nikare. Cas d'estudi 2 XML
El conjunt familiar de Nikare. Cas d'estudi 2 DAISY
El conjunt familiar de Nikare. Cas d'estudi 2 EPUB 2.0
El conjunt familiar de Nikare. Cas d'estudi 2 MOBIPOCKET
El conjunt familiar de Nikare. Cas d'estudi 2 HTML5
El conjunt familiar de Nikare. Cas d'estudi 2 PDF
Mètodes qualitatius per a la interpretació històrica XML
Mètodes qualitatius per a la interpretació històrica DAISY
Mètodes qualitatius per a la interpretació històrica EPUB 2.0
Mètodes qualitatius per a la interpretació històrica MOBIPOCKET
Mètodes qualitatius per a la interpretació històrica HTML5
Mètodes qualitatius per a la interpretació històrica PDF
Els primers etnògrafs: Estrabó i els pobles de la península Ibèrica. Cas d'estudi 1 XML
Els primers etnògrafs: Estrabó i els pobles de la península Ibèrica. Cas d'estudi 1 DAISY
Els primers etnògrafs: Estrabó i els pobles de la península Ibèrica. Cas d'estudi 1 EPUB 2.0
Els primers etnògrafs: Estrabó i els pobles de la península Ibèrica. Cas d'estudi 1 MOBIPOCKET
Els primers etnògrafs: Estrabó i els pobles de la península Ibèrica. Cas d'estudi 1 HTML5
Els primers etnògrafs: Estrabó i els pobles de la península Ibèrica. Cas d'estudi 1 PDF
La vaixella àtica d'un poblat iber: variabilitat cultural, desigualtat social i poder. Cas d'estudi 3 XML
La vaixella àtica d'un poblat iber: variabilitat cultural, desigualtat social i poder. Cas d'estudi 3 DAISY
La vaixella àtica d'un poblat iber: variabilitat cultural, desigualtat social i poder. Cas d'estudi 3 EPUB 2.0
La vaixella àtica d'un poblat iber: variabilitat cultural, desigualtat social i poder. Cas d'estudi 3 MOBIPOCKET
La vaixella àtica d'un poblat iber: variabilitat cultural, desigualtat social i poder. Cas d'estudi 3 HTML5
La vaixella àtica d'un poblat iber: variabilitat cultural, desigualtat social i poder. Cas d'estudi 3 PDF
Metodologies qualitatives en la recerca històrica: Tres mirades al passat Audiovisual
La vajilla ática de un poblado ibero: variabilidad cultural, desigualdad social y poder. Caso de estudio 3 XML
La vajilla ática de un poblado ibero: variabilidad cultural, desigualdad social y poder. Caso de estudio 3 DAISY
La vajilla ática de un poblado ibero: variabilidad cultural, desigualdad social y poder. Caso de estudio 3 EPUB 2.0
La vajilla ática de un poblado ibero: variabilidad cultural, desigualdad social y poder. Caso de estudio 3 MOBIPOCKET
La vajilla ática de un poblado ibero: variabilidad cultural, desigualdad social y poder. Caso de estudio 3 HTML5
La vajilla ática de un poblado ibero: variabilidad cultural, desigualdad social y poder. Caso de estudio 3 PDF
Article científic PDF
Article divulgatiu PDF
Pòster acadèmic PDF
Mètodes qualitatius per a la interpretació històrica Web

Amunt

Per al desenvolupament de l'assignatura, els alumnes disposaran de quatre grups de materials i eines de suport bàsics:


- Els mòduls teòrics que es penjaran dins dels materials de l'assignatura i que consistiran en l'element vertebrador a partir del qual s'anirà desenvolupant la matèria a treballar.

- Els estudis de cas disponibles en hipertext a la web, els quals complementaran la informació disponible en els mòduls teòrics.


- La bibliografia obligatòria i recomanada. En el primer cas s'aniran penjant els articles i/o capítols de llibre entre els materials de l'aula, perquè serveixin com a eines complementàries i necessàries per a la comprensió dels elements teòrics analitzats. Pel que fa a la bibliografia recomanada, es recomana als alumnes la seva lectura per augmentar el grau de coneixement específic sobre les diferentes matèries tractades.

- Els materials complementaris que es podran anar penjant durant tot el curs a l'aula en relació amb la pròpia evolució de l'assignatura i dels progressos dels alumnes. Aquests materials poden ser des d'elements audiovisuals, a textos, articles, enllaços, etc.

Amunt

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt