• Descripció

En aquesta assignatura proposarem una articulació històrico-crítica entre cultura i mercat, un recorregut que servirà per entendre el canvi en la societat i la cultura contemporànies. Aquest camí ens portarà a parlar de producció cultural, de mercat i cultura de consum, d'art i de cultura popular, de moda i de com tot això construeix la nostra subjectivitat, amb atenció a les "formes de vida" i les jerarquies socials. La nostra mirada, per tant, no es redueix a l'economia política de la cultura, és a dir, a la lògica de decisió econòmica que fa possible la cultura contemporània, sinó a les implicacions socials i individuals d'aquesta economia política. L'assignatura combinarà la discussió als debats d'una selecció de lectures teòriques i casos que aportareu cadascú d'un projecte curatorial propi.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta és una assignatura optativa, que enllaça sobretot amb l'assignatura obligatòria Teoria social i cultura contemporànea, però també amb la Història de la cultura contemporània i la Filosofia contemporània. Treballarem bàsicament des de la mirada que proporcionen les ciències socials i els estudis culturals, buscant la complementarietat amb les assignatures optatives Cultura i subjectivitat, Literatura i diversitat, Cultura i poder i Cultura i identitat, tot i que amb la intenció d'establir ponts i connexions amb totes les perspectives i assignatures del Master. 

• Camps professionals en què es projecta

Els continguts de Cultura i mercat són útils per totes les professions que tenen a veure amb la recerca, la crítica, la gestió i l'acció cultural. La mirada que proposa a través de l'estudi d'un cas proprociona un marc d'interpretació útil per entendre les transformacions recents en tots aquests camps, per als quals l'encaix entre cultura i mercat és central.

• Coneixements previs

Aquesta assignatura no requereix coneixements previs. Està pensada per poder ser cursada per qualsevol tipus d'estudiant. Això no obstant, serà molt positiu tenir nocions bàsiques d'història cultural, estudi social de la cultura i, també, dels canvis socials i històrics del segle XX.

• Objectius i competències

Durant el semestre aprofundirem de manera col·laborativa en els continguts de l'assignatura mitjançant les lectures obligatòries, la seva discussió i aplicació. L'objectiu serà la comprensió i anàlisi de l'articulació entre cultura i mercat al món contemporani. És una assignatura, per tant, que combina la reflexió i l'aprofundiment teòric amb la seva aplicació pràctica a casos concrets.

Objectius

Els objectius d'aquesta assignatura són els següents:

- Relacionar els processos històrics de canvi en les pautes de consum i en les formes de subjectivitat a través de les lectures teòriques i l'aplicació dels coneixements obtinguts a l'estudi de casos empírics / concrets.
- Buscar i analitzar fonts diverses per desenvolupar autònomament el coneixement d'un tema lligat a la cultura de consum contemporània, connectant els coneixements teòrics apresos amb una recerca bibliogràfica, empírica o documental pròpia.
- Resumir i examinar críticament el contingut d'un text acadèmic sobre la relació entre mercat i cultura, i redactar textos de manera clara, coherent i consistent amb els coneixements del camp.
- Confrontar i comparar aproximacions teòriques contrastades a una mateixa realitat, en aquest cas, el paper del mercat i el consum en la cultura contemporània.
- Reflexionar críticament sobre els propis judicis sobre la relació entre cultura i mercat i la seva relació amb les principals mirades acadèmiques a la qüestió.
Construir coneixement colaborativamente desenvolupant la capacitat d'avaluar i proporcionar una valoració crítica als companys rebent els comentaris crítics dels propis textos.

Competències

L'assignatura treballarà específicament les següents competències:

Competències bàsiques

- Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Competències transversals

- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

Competències específiques

- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes a partir del coneixement dels debats i problemàtiques d'aquestes disciplines.
- Descriure i analitzar la relació entre cultura i identitat en la societat contemporània, així com els processos de construcció de les identitats i les lluites simbòliques que intervenen, a partir de la familiaritat amb els principals marcs teòrics en l'estudi de la subjectivitat i la cultura.

• Continguts

Els continguts de l'assignatura els organitzem en una introducció i tres grans blocs. Cada bloc el treballarem a partir de les lectures i la seva discussió mitjançant els blocs i, optativament, el debat, així com amb l'aplicació de les lectures a casos i exemples concrets de la cultura contemporània.

INTRODUCCIÓ. Mercat i cultura. Introduirem el curs a partir d'una reflexió general sobre el temari i alguns dels seus conceptes clau.

BLOC 1. Cultura i mercat: paradigmes crítics.

En el primer bloc procurarem identificar dues aproximacions "històriques" a la realitat cultural. A nivell general es tracta de dues visons crítiques estretament vinculades a les seves coordenades històriques. Per explorar algunes de les implicacions d'aquesta diferencia, identificacarem alguns elements claus que treballarem a l'assignatura. Els textos ens oferiran dos paradigmes crítics que ens permetrà abordar la cultura de bona part del segle XX per discutir les seves implicacions socials, polítiques i estètiques.

BLOC 2. Mercantilització de la cultura i culturalització del consum.

Ens fixarem en dos aspectes clau per entendre el lligam entre cultura i mercat: d'una banda, el desenvolupament del que anomenem "cultura de consum", és a dir, de la importància dels articles de consum i el consumisme en la formes contemporàneis de relcacions culturals, de donar sentit al món i el lloc que hi ocupem; i de l'altra, la importància de la propietat intel·lectual i la manera com articulem els productes culturals a través del mercat.

BLOC 3. Consum i autenticitat: polítiques de la diferenciació.

El darrer bloc del curs analitza com l'articulació entre cultura i mercat es relaciona amb la nostra experiència subjectiva i el que denominarem "politiques de la diferenciació". Més concretament, resseguirem com la cultura articulada a través del mercat condiciona la manera com, d'una banda, ens expressem i realitzem, i d'altra banda, ens situem en l'espai i les jerarquies socials. Aquesta qüesitó ens portarà a considerar com mitjançant la cultura i el mercat es poden propasar "politiques de la diferenciació" que qüestionen els valors culturals hegemònics. Un punt destacat en aquest bloc serà la idea d'autenticitat, un concepte clau a la modernitat occidental per entendre l'experiència cultural.

• Consulta dels materials de què disposa l'assignatura

• Materials i eines de suport

Aquesta assignatura consta d'uns materials d'orientació teòrica i de la feina més pràctica de casos concrets. L'estudiant i el grup hauran de combinar, per tant, la feina rigurosa amb els textos teòrics i la seva aplicació pràctica i crítica a casos concrets.

INTRODUCCIÓ: Cultura i mercat

• Martínez, R. (2013) Cultura i mercat. Barcelona: Editorial UOC.
• Vídeo "Autenticitat", amb una introducció al concepte.

BLOC 1: Cultura i mercat: paradigmes crítics

• Adorno, C.T. ; Horkheimer, M. (2001 [1944]). "La Industria Cultural. Iluminismo como mistificación de masas". A: Dialectica de la Ilustración. Madrid: Trotta. p. 165-212

• Raunig, G. (2008). "La industria creativa como engaño de masas". A: Producción cultural y prácticas instituyentes. Madrid: Traficantes de sueños. p. 27-43.

BLOC 2: Mercantilització de la cultura i culturalització del consum

• Alonso, E. (2005). "Las políticas del consumo: transformaciones en el proceso de trabajo y fragmentación de los estilos de vida". A: La Era del Consumo. Madrid: Siglo XXI. p. 29-81.
• Featherstone, M. (2000 [1991]). "Teorías de la cultura de consumo". A: Cultura de consumo y posmodernismo. Buenos Aires: Amorrortu. p. 38-60.
• Harvey, D. (2005). "El arte de la renta: la globalización y la mercantilización de la cultura". A: Harvey, D. i Smith, N. (eds). Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura. Barcelona: MACBA-UAB. p. 417-434.
• Lessig, L. (2004). "Capitol 10 : 'Propiedad'". A: Cultura libre - Cómo los grandes medios usan la tecnología y la ley para controlar la cultura y la creatividad. Nova York: Penguin. p. 136-197.

BLOC 3: Consum i autenticitat: polítiques de la diferenciació

• Veblen, T. (2004). "El consumo ostensible". A: Teoria de la clase ociosa. Madrid: Alianza Editorial. p. 90-119. Original del 1899. 
• Bourdieu, P. (1990) "La metamorfosis de los gustos". A: Cuestiones de sociología. Madrid: Istmo: 161-72.
• Simmel, Georg (1999). "La Moda". A: Cultura femenina y otros ensayos. Barcelona: Alba. p. 35-71.
• Boltanski, L. ; Chiapello, É. (2002). "¿Qué autenticidad?". A: El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal. p. 552-577. Original del 1999.
• Clarke, J. (et alt) "Subculturas, culturas y clase". A: Hall, S. ; Jefferson, T. (eds) (2014). A: Rituales de resistencia. Subculturas juveniles en la Gran Bretaña de posguerra. Madrid: Traficantes de sueños. p. 61-143.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

La Normativa acadèmica de la UOC disposa que el procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis fets.

La manca d'originalitat en l'autoria o el mal ús de les condicions en què es fa l'avaluació de l'assignatura és una infracció que pot tenir conseqüències acadèmiques greus.

L'estudiant serà qualificat amb un suspens (D/0) si es detecta manca d'originalitat en l'autoria d'alguna activitat avaluable (pràctica, prova d'avaluació contínua (PAC) o final (PAF), o la que es defineixi al pla docent), sigui perquè ha utilitzat material o dispositius no autoritzats, sigui perquè ha copiat textualment d'internet, o ha copiat d'apunts, de materials, de manuals o d'articles (sense la citació corresponent), d'altres estudiants, o per qualsevol altra conducta irregular.

La qualificació de suspens (D/0) en les qualificacions finals d'avaluació contínua pot comportar l'obligació de fer l'examen presencial per a superar l'assignatura (si hi ha examen i si superar-lo és suficient per a superar l'assignatura segons indiqui el pla docent).

Quan aquesta mala conducta es produeixi durant la realització de les proves d'avaluació finals presencials, l'estudiant pot ser expulsat de l'aula, i l'examinador farà constar tots els elements i la informació relatius al cas.

D'altra banda, aquesta conducta pot donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC habilitarà els mecanismes que consideri oportuns per a vetllar per la qualitat de les seves titulacions i garantir l'excel·lència i la qualitat del seu model educatiu.

• Consulta del model d'avaluació